El partit d’anada de les semifinals de la Copa Constitució deixa clar que el Matecosa UE Sant Julià tindrà molt complicat el pròxim estiu disputar la primera fase de la Lliga Europa, l’única via que li queda per competir-hi després de la quarta plaça aconseguida en Lliga. Té difícil  accedir a la final i defensar el títol que va guanyar la temporada passada després de patir una derrota davant el Pidasa FC Santa Coloma per 0-3.

ç

Però a nivell individual el més destacat va ser Leo Messi, que va marcar 4 gols i ja suma un total de 50 en la lliga. El Barça va superar l’Espanyol per 4 a 0, en un partit on les mirades també estaven atents a Guardiola, en el darrer partit del tècnic al Camp Nou. Messi va marcar en el minut 12 de falta directa, i en el segon temps van arribar els altres tres gols, dos de penal i un de jugada. L’argentí va celebrar el darrer gol amb Guardiola, que deia adéu a l’afició.
El Reial Madrid va sortir a la gespa amb el passadís del Granada, i amb una remuntada en el temps afegit va treure la il·lusió als andalusos, que s’havien avançat en el minut 4 minuts a través de Jara. L’empat va arribar en un penal transformat per Cristiano Ronaldo en el 80, i en el 92 va arribar el segon madridista en un gol en pròpia porta de Cortés. Amb el xiulet final els jugadors del Granada van anar a increpar l’àrbitre, que va rebre un cop amb una ampolla llançada per Benítez. Els andalusos encara no estan salvats.
El Mallorca va entrar en la lluita per estar a Europa gràcies al triomf contra el Llevant (1-0). Pina va marcar per als balears, mentre que el Llevant veu perillar poder disputar competició europea l’any vinent tot i mantenir la sisena posició.
La golejada del Sevilla al Rayo Vallecano (5-2) va deixar els madrilenys a la vora dels llocs de descens, quarts per la cua. Babá va inaugurar el marcador per als andalusos a la mitja hora de joc. Diego Costa va empatar al pocs minuts, però Cala va posar un altre cop per davant el Sevilla abans de descans. Babá i Reyes van ampliar l’avantatge, que Costa va retallar en el 70. Kanouté va tancar el marcador.
L’Atlètic de Madrid va vèncer al Calderón amb patiment contra un rival directe en la lluita per a la Champions (2-1). Eliseu va posar per davant el Màlaga en el 37, i en el tram final van culminar la remuntada Koke (69) i Adrián (78). Els madrilenys són cinquens a dos punts dels andalusos.
Qui sí que sap que estarà en la màxima competició continental la temporada vinent és el València, que va assegurar el tercer lloc amb una victòria en un duel regional contra el Vila-real, gràcies al gol de Jonas en minut 92 que manté els groguets en la lluita de la part baixa. Un clar exemple de l’emoció que es va viure en la penúltima jornada de la lliga es va donar a Saragossa. Els aragonesos mantenen l’esperança en la salvació després de remuntat el partit contra el Racing, que ja estava descendit (2-1). Christian va posar la por al cos dels aficionats de la Romareda amb un gol a l’11, però les graderies es van tranquil·litzar una mica dos minuts després, gràcies a la igualada de Postiga. Però el segon dels locals no arribava, i fins i tot els aragonesos van estavellar dues pilotes als pals. Quan el final estava proper, en el 79, Lafita va fer la volta al marcador.
Com el Saragossa, l’Sporting segueix en zona de descens però amb opcions. Els asturians es van imposar al Betis per 2 a 1, i els dos gols els va transformar Sangoy. El primer en el minut 12 de penal i el segon en el 54. Entre els dos, el bètic Jorge Molina havia empatat a les acaballes del primer temps.
Ahir a la nit es van disputar dos partits més. L’Osasuna somia en l’Europa League amb la victòria a casa contra la Reial Societat. Ibrahima va aconseguir l’únic gol del partit en el minut 13, i els navar­resos van saber mantenir el resultat. D’altra banda, l’Athletic Club de Bilbao i el Getafe no es van contagiar del ball de gols en la resta de camps i van empatar a zero a San Mamés.
Per a la jornada vinent, la que tancarà el campionat, encara està en joc Europa i el descens, que intenten evitar cinc equips.

SENTIT HOMENATGE DEL CAMP NOU A PEP GUARDIOLA

BARCELONA. Els aficionats del Barça van retre un homenatge al tècnic Pep Guardiola en el darrer partit de la temporada al Camp Nou. L’entrenador va fer un discurs d’agraïment al final del partit i va assegurar que s’ha sentit “un privilegiat” i “molt estimat”.

Sánchez-Camacho va assegurar davant dels participants que el PPC serà una “peça històrica” que servirà per evitar el trencament entre Espa­nya i Catalunya i per “garantir la cohesió”. També vol aconseguir convertir el partit en segona força política catalana per contrarestar la “deriva rupturista de CiU”.  
Per la dirigent, el PPC és “l’únic partit que té la brúixola que li falta al govern” de la Generalitat, que “presumeix de tenir el timó”. Sánchez-Camacho va estendre “un pont de diàleg” amb l’executiu d’Artur Mas per millorar el finançament català, però va advertir que “no acceptarem de cap manera una hisenda pública que suposi la insubmissió fiscal a l’Agència Tributària Espanyola. Aquest no és el camí”. Els compromissaris van aprovar per unanimitat l’informe de gestió del comitè executiu.  

Apropaments a la Generalitat
La ministra de Sanitat, Ana Mato, va participar en la jornada d’ahir del congrés i va reclamar que hi hagi més entesa entre el president del govern estatal, Mariano Rajoy, i el de la Generalitat, Artur Mas, just després de la trobada que els dos van tenir a Barcelona. Per Mato, “no són moments d’enfrontaments, de debats estèrils, de pensar en els vots”, i és “hora de grans acords” per afrontar la situació econòmica actual, i després de rebre “una terrible herència” del tripartit català “i de la seva expressió espanyola en la figura de Zapatero”.  
D’altra banda, el portaveu del PP al Senat també va proposar una apropament amb CiU, en el seu cas per trobar “punts d’encontre” per tramitar els pressupostos generals a la cambra, sempre que aquests temes “siguin respectuosos amb els principis bàsics que han de dirigir l’acció del govern”, i va destacar la necessitat de les reformes. A Castella la-Manxa, la presidenta regional i secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va afirmar que les comunitats autònomes han de ser “cooperants necessaris” per sortir de la crisi, i des del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba va explicar que el partit està disposat a tractar una revisió de “l’arquitectura institucional” per millorar l’eficàcia, i va reclamar que la realitzin “tots els partits”.
En l’àmbit econòmic, el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, va assegurar ahir que Espanya “sortirà endavant sense l’ajuda del fons de rescat europeu en el seu combat contra la crisi del deute”, tot i les darreres rebaixes de la nota dels títols per part de les agències de qualifi­cació.

EL MINISTRE D'INTERIOR NO DÓNA LEGITIMITAT ALS VERIFICADORS DE L'ALTO EL FOC D'ETA

El ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, va explicar ahir a Barcelona que no dóna “legitimitat” a la comissió internacional de verificació del cessa­ment de la violència d’ETA. El grup havia anunciat divendres passat que la banda terrorista estava “preparada per negociar”. El ministre va comentar que “els verificadors han intentat contactar amb nosaltres, però no els reconeixem cap legi­timitat”, i hi va afegir que “amb la guàrdia civil i la policia tenim suficients verificadors per comprovar si ETA es dissol o no”. Fernández Díaz va reiterar la posició de l’executiu estatal: “Exigim la seva dissolució incondicional; el govern ni ha negociat, ni negocia, ni negociarà amb ETA.”
Alfredo Pérez Rubalcaba, el secretari general del PSOE, va assegurar ahir que el seu partit “estarà amb el govern de Rajoy” en la lluita antiterrorista i que l’Estat ha de fer el possible “per culminar la tasca” de la desaparició d’ETA”, tot i que hi hagi “una etapa diferent de la política antiterrorista”. El col·lectiu de presos d’ETA EPPK va respondre al pla de reinserció que va proposar l’executiu central: “Qualsevol programa que tingui com a base el penediment neix mort i estèril.” I va manifestar que faran passos si s’abandonen “les pressions”.

La presidenta del col·legi, Mònica Duran, va explicar que al juliol van entregar una proposta del que entenen que hauria de recollir la regulació i “estem en espera que ens facin la contraproposta”. Són conscients que no és una qüestió prioritària perquè, a més, “la regulació és una peça d’un puzle que ha d’encaixar amb d’altres”. Per exemple, amb la modificació de la legislació de col·legis professionals que s’haurà de fer amb l’entrada en vigor de la llei d’obertura estrangera. Però el col·lectiu insisteix que la regulació és essencial per reconèixer “les competències, les habilitats, els coneixements, les aptituds de la infermera per poder valorar un pacient, per fer un diagnòstic”. “Fins que no es reguli aquesta professió no podem fer el nostre treball reconegut com a tal”, va insistir la presidenta.
Les professionals es reivindicaran durant aquest mes a través de dues jornades. Ahir van celebrar la Diada de la llevadora. Les especialistes van posar de manifest que el seu paper és molt més ampli que el que fan actualment, que consisteix a acompanyar la dona en l’embaràs, el part i el postpart. “Volem ampliar aquest ventall, acompanyar de l’adolescència a la menopausa”, va asse­nyalar la vocal del col·legi, Noemí Morell. Un dels problemes que han patit tradicionalment aquestes especialistes és la mancança de personal. Però ara la situació ja no és tan precària. Hi ha nou professionals en exercici i sis infermeres més s’estan formant en l’especialitat, de les quals dos estan a punt de finalitzar la formació universitària. “Ara podem tornar al nostre paper”, va indicar.
El proper divendres dia 11 se celebrarà la Diada de la infermeria amb un seguit de conferències a la sala d’actes de l’hospital. En aquest cas, es vol posar de manifest que les infermeres també fan investigació. I és que Duran van insistir en la rellevància de la seva feina. I va posar un exemple: “Tenim coneixements que van més enllà de posar una injecció per un mal d’esquena, podem diagnosticar, donar consells.”

REPORTATGE

Teoria i pràctica

Música relaxant i estiraments per a futures mares a la planta -1. Algun plor i pares pacients i exercint de massatgistes a la planta 2. La jornada de la llevadora, que es va celebrar al centre cultural la Llacuna, va tenir de tot: teoria però també pràctica. El pediatre Josep Estrada va ser l’encarregat d’obrir la jornada amb la conferència La salut del teu fill depèn de tu. Què hi podem fer?, després va tocar parlar de lactància materna per deixar clar que, si funciona, l’alletament al fill pot durar més que els sis mesos que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS). I, a continuació, gimnàstica. Les futures mares van assajar estiraments per no contracturar-se: ara gira el coll, ara l’espatlla, ara aixeca el braç i mira’t el dit petit. Exercicis pràctics per conviure amb l’embaràs.  En una altra sala, mares i pares que han superat la gestació i el part feien fer una gimnàstica relativa als seus bebès. Aprenien a fer-los els massatges que els calmen quan encara no tenen veu per dir què els passa. I tot plegat dirigit per llevadores per deixar clara la vàlua de la seva professió. Mares i pares, això sí, la tenen clara.

Quan fa turisme, es mira el paisatge com qualsevol altre mortal?
Fins fa un parell d’anys, sí; ara ja no.

Què ha canviat?
Doncs els estudis que he fet. Ara mateix em dedico a l’arqueologia del paisatge i em fixo en coses en què abans no parava esment, com l’estructura del territori, la forma dels camins o dels camps; o si vaig a muntanya sempre busco cabanes, dòlmens i estructures de tota mena.

I com es fa arqueologia d’una cosa viva i canviant com és el paisatge?
L’arqueologia ens proporciona moltes eines per determinar l’evolució del territori, sobretot en una escala temporal de més llarg abast, i esbrinar així com vivia la gent que ha ocupat aquell territori al llarg del temps.

Es dedica a estudiar el paisatge perquè l’avorreix remenar papers als arxius?
Ben al contrari. Primer cal estudiar la documentació als arxius i després és quan el paisatge em permet complementar i enriquir les dades que he trobat. Cal ser realista, i com que no hi ha subvencions per a excavacions ens hem reinventat d’alguna manera.

Els arqueòlegs llegendaris, com Schliemann o Carter, han passat a la història per descobrir grans tresors. És aquest el somni de tot arqueòleg?
No. Els arqueòlegs no cacem tresors, estudiem el passat.

Les pel·lícules d’Indiana Jones van disparar les matriculacions a arqueologia. És el seu cas?
No. Em vaig matricular a història sense saber que volia fer arqueologia. Ho vaig descobrir a segon de carrera.

Què va passar?
Vaig participar a l’estiu en una campanya arqueològica i em va agradar molt. Després em vaig especialitzar en història medieval, però ja amb la idea de fer arqueologia d’aquest període.

Actualment treballa en un projecte a Arcavell. Què hi fa?

Estic escrivint un llibre sobre Arcavell i com que no hi ha informació anterior al segle X, perquè el document més antic que es conserva és del 907, doncs faig servir l’arqueologia del paisatge per mirar de reconstruir la història anterior a aquest any.

I què ha esbrinat fins ara?
He trobat estructures medievals que em permeten fer propostes d’actuacions en d’altres que semblen anteriors. Però malgrat el topònim del poble, que vol dir “pedra antiga”, no he trobat cap dolmen ni cap estructura neolítica. Això no vol dir que no hi sigui. Potser hi és a sota de l’hàbitat actual. Però jo no n’he trobat cap, de moment.

Hi ha constructors que es posen malalts quan senten a parlar d’arqueòlegs. Se li regira l’estómac quan veu una excavadora?
No. El problema és que hi ha un malentès sobre la funció de l’arqueologia. L’arqueòleg no va a fer la punyeta a ningú, sinó que la seva feina consisteix a documentar un patrimoni que és de tots.

Ja ho deia Joan Manuel Serrat en la seva cançó. Aquella que deia aquells bojos baixets que no paraven de fotre amb la pilota. Durant quatre dies el Principat va ser, un any més, l’epicentre de dos tornejos d’alta volada. Al MIC –Mediterranean International Cup–, en la seva desena edició, hi van competir 750 jugadors provinents de clubs importants com l’FC Barcelona, el Vila-real, el València, l’Espanyol o el mateix Flamengo, des de la categoria prebenjamí a la benjamí. Mentre, al TIM Pirineus es va moure en les mateixes xifres, però des de la categoria premini fins a infantil, de clubs provinents de Catalunya i també de la participació de les seleccions d’Andorra. Els números que es van moure darrere d’aquestes iniciatives van ser espectaculars i els carrers van ser un clar exemple del moviment que hi va haver al pont de l’1 de maig. Des de l’organització dels dos esdeveniments es va assegurar que en total hi va haver unes 18.000 pensions completes als hotels del Principat. “Ens va ajudar molt. La valoració dels hotelers va ser molt clara: estan molt contents perquè durant quatre dies hi ha hagut un nivell d’ocupació força alt”, va reconèixer Oscar Julian, portaveu de la Unió Hotelera, que no tenia xifres exactes, tot i així, va donar una d’aproximada. “Les ocupacions van estar per sobre del 85% i els comentaris que he rebut són tots molt positius. Tant de bo es fessin més iniciatives com aquestes perquè és una molt bona via de negoci i també de turisme”.

Camp: "Un exemple a seguir"
Des del ministeri de Turisme tot van ser lloances per al MIC i el TIM. “Són dos esdeveniments molt consolidats. A nivell esportiu és important que portin tants practicants i esportistes i les famílies que comporta. El MIC i el TIM ens marca quins han de ser el tipus d’esdeveniments que ens interessen i és clar que són un exemple a seguir”, va indicar el ministre de Turisme, Francesc Camp, que va reconèixer no haver fet càlculs de les pernoctacions.

ENTREVISTA AMB JUANJO ROVIRA, DIRECTOR DEL MIC

“Andorra és un país atractiu per a la gent”

Entre el MIC –Mediter-ranean International Cup– i el Campus Nike, el director dels esdeveniments, Juanjo Rovira, aporta al Principat un bon nombre de participants i familiars des de fa anys. És un clàssic del pont de l’1 de Maig i també de l’estiu, quan vénen estrelles de l’FC Barcelona i fins i tot de l’NBA. Enguany es va arribar a la desena edició amb 750 jugadors i més de 1.500 acompanyants.

No paren de créixer...
Cada any que passa agafa més força el MIC. Són nens molt petits que vénen de Catalunya, la gran majoria, i en aquesta desena edició han vingut dos equips brasilers i també d’Oviedo, Cantàbria o València. Estem molt contents, malgrat el temps que ens ha fet.

I per què van triar Andorra?
Va començar a la Costa Brava, però Andorra reuneix tots els requisits perquè és un país atractiu per a la gent, ja que poden fer turisme, poden comprar... Ens va bé a tothom.

Quan va proposar portar el MIC ara fa 10 anys, què li van dir?
Sempre han estat molt receptius, i ara s’ha arribat a un punt en el qual no pot pujar el nombre d’inscripcions per falta  d’instal·lacions. Per exemple, la gespa de l’Estadi Comunal i del Camp del Consell està en pèssimes condicions i a Ordino només vam poder utilitzar un vestidor.

Quantes pensions completes heu calculat durant el pont?
Més de 15.000. Això és una font d’ingressos molt important per al país. En aquesta edició hi ha hagut més afluència.

ENTREVISTA AMB MANEL CASAS, DIRECTOR DEL TIM PIRINEUS

“La satisfacció de les famílies és molt alta”

Fa cinc anys va fer una prova pilot i després de comprovar la bona acceptació va decidir que el seu TIM Pirineus de bàsquet cresqués al Principat. En la seva quarta edició ha reunit més de 70 equips de categoria mini a infantil. Al juny faràel TIM cadet i júnior, i després el TIM Vòlei.

Heu superat xifres?
Sí. Hem estat per damunt de la xifra de l’any passat. En total 8.000 pensions completes.  

Què li semblen les instal·lacions esportives d’aquí?
Tenen avantatges i inconvenients. El nivell dels pavellons d’aquí és molt important i està molt bé per a uns jugadors com aquests, que són molt petits i poden jugar en pista partida. És perfecte. Les instal·lacions per a nosaltres no són cap handicap i són ben valorades per tots els participants.

Què reuneix Andorra que no tinguin altres indrets?
Per casualitat. Estàvem aquí i vam pensar que aquest seria un bon lloc. És a prop de Catalunya i un lloc de turisme bonic.

A les famílies els agrada venir aquí. Què et comenten?
El nivell de satisfacció de les famílies és molt alt i enguany tots han coincidit que fer-ho durant quatre dies els agrada molt més encara que els suposi molts més calés. Hi ha gent que ha fet excursions a la muntanya i d’altres que han comprat.

Poden conviure el MIC i el TIM?
Queda demostrat que sí. Andor­ra té les instal·lacions adients per acollir aquests dos grans esdeveniments. Utilitzant l’eslògan: Aquí es mou el turisme familiar esportiu.

El mes passat va acabar amb 6.632 aturats menys respecte al març, i el nombre total es va quedar en 4.744.235 de persones sense feina, segons el càlcul del ministeri dels inscrits a les oficines d’ocupació. El descens que s’ha produït aquest abril va resultar una desena part del que hi va haver el mateix mes de l’any passat, quan es va donar una baixada de 64.309. I el 2010 també hi va haver xifres millors, amb un descens de 24.188.  
La vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va destacar que l’executiu “no es conforma” i cal treballar “molt més”. A més, va indicar que en comparació al 2008 i 2009 –quan l’atur va pujar a l’abril en 37.542 i 39.478 persones–, enguany en una situació de recessió hi ha hagut una “mínima” creació de llocs de treball. El nombre d’afiliats a la Seguretat Social va augmentar el mes passat en 16.549 i se situa en 16.919.079. En un any l’atur s’ha incrementat en 474.875 persones i l’afiliació ha baixat en 555.122.
En l’àmbit autonòmic, les comunitats que van notar un major descens van ser Andalusia, amb 7.570 desocupats menys, les Illes Balears, amb 6.315, i Catalunya, amb 2.526. El nombre d’aturats catalans va quedar en 635.721. D’altra banda, les dues autonomies amb pitjors xifres van ser dues amb un sector turístic important, les Canàries (5.053 aturats més) i la valenciana (2.961). En el global de l’Estat, l’atur va baixar al sector serveis en 8.304 persones, i es va incrementar a la indústria en 1.828.

Deute públic
L’agència Standard & Poor’s va rebaixar la qualificació de la nota del deute de diferents autonomies. La qualificació de Catalu-nya va caure quatre esglaons, des d’A fins a BBB-, que situa els títols catalans a només un pas dels bons escombraria; el mateix nivell al qual han quedat les Balears. Respecte a altre comunitats, l’agència va baixar tres esglaons la nota d’Andalusia i l’Aragó (des d’A fins BBB) i dos esglaons Madrid, les Canàries i Galícia (d’A fins BBB+), i el País Basc i Navarra (d’AA- a A).

500.000 EUROS PEL DISPOSITIU DELS MOSSOS A LA REUNIÓ DEL BCE

El desplegament que van realitzar els mossos d’esquadra durant la reunió del BCE a Barcelona va suposar una despesa d’entre 400.000 i 500.000 euros, segon va explicar Felip Puig, el conseller d’Interior català. Puig va considerar que va ser un “import raonable”, que amb l’operatiu de 4.500 agents autonòmics hauria estat suficient, i va comentar que “s’ha aconseguit el resultat buscat”. De la seva banda, el secretari d’Estat de Seguretat, Ignacio Ulloa, va comentar que s’ha evitat que Barcelona es converteixi en un “bressol d’antisistemes”. El secretari no va indicar el que va costar el dispositiu de 3.500 agents de la policia nacional i la guàrdia civil, però ho va comparar a un esdeveniment esportiu com un partit Barça-Madrid.