Per què aterra ara a Andorra?
Tenim moltes botigues a Espanya i a aquí, que està a tocar, cap. I sempre deia que en volia una.

Per què?
Hi vinc molt i m’agrada el país; em feia il·lusió.

Es vesteix bé, aquí?
Crec que a Andorra s’ha millorat una barbaritat. Fa molts anys que hi vinc i hi veig una innovació constant. Abans s’era molt més clàssic. Es vesteix bé, sí.

Quanta roba hi ha a l’armari de Sita Murt?
Ui, ja sóc gran i en tinc molta! I també estic encarinyada amb moltes peces i em sap greu desprendre-me’n. Però sí que en tinc molta: deformació professional.

Té pressió en vestir-se perquè tot­hom examinarà què porta?
Sí, sí que passa. Però no em costa gens, no em preocupa massa. Sóc conscient que miren com vesteixo, però m’agrada.

Quant temps necessita al matí per arreglar-se?
No res... aviat estic jo.

Amb la democratització de la moda, tots vestim millor?
La gent ara està molt més informada. Abans més o menys tot­hom vestia igual i jo que viatjo molt, notava molta diferència de com vestien a París o aquí, per exemple. Ara no.

Nota la crisi?
És clar, ens afecta com a tothom!?Però al meu departament els dic ‘aquí no n’hem de parlar de crisi, perquè si no no ens sortiran les coses’.

Per vestir bé cal gastar molts diners?
No, i ara! El nostre és un preu  mitjà.

Han hagut de readaptar els dissenys cap al ‘low cost’?
El que he vist és que tenim botigues outlet i cada dia es ven més allà. Alguna cosa vol dir.

A quina famosa li refaria el ‘look’?
Ui, n’hi ha moltes que no m’agraden gens. Però dir-te’n una...  

Del món de la política, potser?
Les polítiques em costen molt. Sovint penso que ‘sense això estaries més mona’, però...

Per què tanta obsessió que les dones de la passarel·la siguin 90-60-90 si les que compren els models no ho són?
A les passarel·les som un grup de dissenyadors i un grup de models que són les millors del món d’altes i primes... però ja ho sabem que són models. Som conscients que al carrer ningú és així.

No veurem homes vestits de Sita Murt?
Ui, no ho sé, perquè la vida dona tantes voltes... Però crec que de moment, no; ens centrarem en la dona que és el que sabem fer.

El president del govern, després de la reunió del comitè executiu nacional del PP, va afirmar que “no hi haurà cap rescat de la banca espanyola”. Respecte a les ajudes que rebrà Bankia, Rajoy va explicar que les aportacions de diners públics a aquesta entitat, o a altres, “no afectarà” els pressupostos generals a l’hora de programar retallades o pujades d’impostos, i que tampoc no “influirà” en l’objectiu de reducció del dèficit públic. També va explicar que l’alternativa a la nacionalització d’aquest banc era “la fallida”. A més, va indicar que no es crearà una comissió d’investigació dedicada a Bankia, i que l’assumpte es tractarà en una subcomissió d’Economia que ja es va crear la legislatura passada. Rajoy va recordar que “no és el primer cop que es pren una decisió sobre una entitat. El president del govern va fer una crida a la Unió Europea perquè esvaeixi “qualsevol dubte sobre l’euro” i que deixi clar que és un “procés irreversible”. Per això reclama que cal una “aposta clara, contundent i enèrgica” per l’euro i per sostenir el deute dels països que compleixen.   

Pressió dels mercats
La prima de risc espanyola, la diferència de l’interès dels títols de deute d’Espanya respecte als d’Alemanya, va arribar a un màxim històric. Durant la sessió d’ahir va arribar fins als 513,7 punts bàsics, i al final de la jornada es va tancar en 511 punts. El dia també va ser negatiu en la borsa, ja que l’IBEX- 35 va perdre un 2,17 per cent i va acabar en 6.401 punts. La banca va ser la principal responsable de la caiguda, especialment Bankia, que va retrocedir un 13,38 per cent. En altres parquets, la borsa de Milà va caure un 0,74 per cent, i París un 0,16, mentre que Frankfurt i Londres van pujar un 0,84 i un 0,09 per cent.
Mariano Rajoy va comentar que és molt complicat refinançar el “monumental deute extern” que s’ha acumulat quan la prima de risc està al voltant dels 500 punts, tot i que va ressaltar que les necessitats de finançament exterior són menors. De la seva banda, el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va mostrar el seu neguit pels alts interessos que cal pagar per col·locar deute, i va reiterar que serà “impossible” que el PSOE doni suport a la concessió dels ajuts a Bankia si no es coneix què va passar per necessitar uns 23.000 milions d’euros.

CATALUNYA ESTUDIA ALTERNATIVES A L'EUROVEGAS

El conseller d’Empresa i Ocupació català, Francesc Xavier Mena, va comentar que el govern de la Generalitat estudia unes altres possibilitats d’inversions, tant locals com internacionals, per a projectes semblants i alternatives a l’Eurovegas. El conseller va comentar que creu que Catalunya té un 50 per cent de possibilitats d’acollir el complex de joc i oci impulsat per Sheldon Adelson. L’altra regió que aspira a acollir Eurovegas és Madrid, i el conseller de Transports i Infraestructures, Pablo Cavero, va assegurar que la xarxa de 300 quilòmetres del metro madrileny suposen un “avantatge competitiu molt superior” respecte a la candidatura barcelonesa. Sobre la sentència que anul·lava els acords per edificar en uns terrenys d’Alcorcón en què es pensava instal·lar Eurovegas, Cavero va afirmar que no creu que sigui “un factor determinant”. Des del govern espanyol es va destacar el paper del complex Eurovegas com a centre de congressos i es va indicar que es donarà suport a “totes les inversions, que dins el marc normatiu, contribueixin a la creació d’ocupació”.

En tots els processos de producció del llibre, així com l’1 per cent que està previst que s’apliqui al preu de venda final. Pel que fa a la producció, apunta que es tracta d’un sector que “ja està prou ofegat” i que es tracta d’aplicar un gravamen “sobre pèrdues, perquè no hi ha cap editorial al país que faci beneficis”. I respecte de l’1 per cent que es preveu imposar sobre el preu de venda al públic, matisa que tot i que no són quantitats excessives –un llibre de 25 euros, per exemple, s’encariria en 25 cèntims–, es tracta més aviat d’una “qüestió conceptual: ja prou minsa és la producció cultural a Andorra perquè la vulguin gravar”.
En opinió de Viu, “el que passa és que la gent que està redactant la llei no sap el que és treballar en aquest sector”. Per això mateix va demanar una reunió amb els membres de la comissió legislativa de Finances i Pressupost del Consell General per expressar les seves inquietuds. Va recordar que fins ara havien mantingut un “diàleg de cavallers” amb el ministeri de Cultura, que havia entès i donava suport a les seves reivindicacions en matèria impositiva”. Prefereix, va assenyalar, “que ens ajudin així que amb subvencions, perquè preferim ser independents”. Viu insisteix que “no és que no vulguem ser solidaris”, però és un sector que té a veure “amb la creació d’identitat”.
Això pel que fa a la producció editorial que es fa al país. Perquè d’altra banda l’impost encarirà també en el mateix 1 per cent els llibres d’importació. Una quantitat també minsa a priori que algun dels llibreters consultats pel Diari va explicar que decidiran si el repercuteixen sobre el preu de venda final o l’assumeixen.
Fins ara, la importació de llibres estava exempta de l’IMI i l’IAC, els dos tributs que graven l’entrada de mercaderies al país –en el cas de les publicacions periòdiques, hi ha una classificació que determina si estan o no exemptes–, i a la venda al públic tampoc no s’aplicava en concepte d’ISI. El preu dels llibres, no obstant això, és el mateix que a Espanya, on el comprador final sí que paga un 4 per cent d’IVA. Per què no hi ha, aleshores, un preu de venda més baix a Andorra? Doncs perquè els llibreters sí que han de fer front, en la importació, a les despeses del transitari a la duana –una mena de notari que certifica que tota la documentació relativa al producte és correcta–. Una despesa que es calcula en un tant per cent de l’import total de la factura dels béns importats. I els llibreters calculen que la mitjana que assumeixen està al voltant del 4 per cent, que carreguen sobre el preu final i que es correspon amb el que a una llibreria espanyola seria IVA.

ELS COMPLEXOS CÀLCULS DE L'IVA A ESPANYA

El sector editorial espanyol roman a l’expectativa del que passarà amb la pujada d’impost anunciada pel govern del PP per a l’any vinent. De moment, els llibres es beneficien d’un IVA reduït del 4 per cent –això com a producte final i només la versió paper, l’electrònica suporta el 18 per cent, el mateix que s’aplica als aparells electrònics.
No obstant això, tots els processos productius necessaris per donar forma al producte final –des de la impremta, compra de tintes o maquinària, fins a l’encàrrec de traduccions o altres tasques– tributen també al 18 per cent. Un cop el llibre s’ha materialitzat i es ven al client de l’editorial –generalment, el distribuïdor, que el torna a vendre al llibreter–, se li aplica l’esmentat 4 per cent d’IVA. Després, com en qualsevol altre sector professional, l’editor ha de calcular el que ha pagat i ingressat en concepte d’IVA i passar comptes amb Hisenda.
Tornant a la cadena d’intermediaris fins al comprador, la qüestió és evitar que cada cop que s’ha fet una compra-venda (de l’editor al distribuïdor i d’aquest, a la llibreria) el preu es vagi incrementant en el 4 per cent corresponent. Perquè això no passi, en aquests passos les transaccions es realitzen amb uns descomptes que permeten que el preu final no superi l’inicialment marcat.

La crisi econòmica està fent que diverses iniciatives públiques estiguin buscant suports privats per poder continuar endavant. O, directament, que estiguin obertament immersos en un procés de privatització. Un dels projectes que Pas Grau està estudiant és el del telefèric del Mirador del Pas, a Cantàbria.
De fet, a Santander donen per fet l’interès de Pas Grau en el projecte que hauria de començar a funcionar el 2014. I les fonts de la societat andorrana consultades reconeixen que estan analitzant quin tipus de participació podrien arribar a tenir en aquesta iniciativa. Però encara és aviat per dir si prendran part en el concurs públic. Primer s’ha de presentar i, en funció de les condicions, Pas Grau agafarà un camí o un altre. En tot cas, ja ha transcendit que el projecte que s’ha de fer al municipi de Vega de Pas necessita una inversió de 12 milions d’euros. I?haurà d’aportar anyalment un cànon de 200.000 euros més. Les fonts consultades han explicat que es tracta d’una iniciativa similar a la que es podria dur a terme al Pic de Carroi. I que no és gens clar que Pas Grau acabi fent la inversió econòmica. Que es podria tractar, si s’escau, en una participació en forma d’explotació del giny. De fet, les fonts consultades han explicat que la gestió i explotació ja sigui de ginys o de camps de neu s’aproxima més a la voluntat de la societat que no la inversió directa.
Hi ha quatre indrets on primordialment hauria posat l’ull Pas Grau a l’Estat espanyol. La ja esmentada Cantàbria amb el projecte de Vega de Pas, per al qual també sembla que tindrien interès companyies com Acciona o el Grup Santander. I Astúries, Lleó i Galícia, on hi hauria petites estacions que no han acabat mai de funcionar prou bé i de les quals les administracions que n’han fet pal de paller ara intenten treure-se-les de sobre buscant la participació privada.
Espanya no és l’únic lloc on Pas Grau Internacional analitza possibles participacions. Hi ha altres indrets arreu del món. Justament, que hagi transcendit un possible interès de Pas Grau a Cantàbria ha coincidit amb la insistència del comú d’Encamp que no vol que Saetde, de la qual és accionista, participi en projectes a l’estranger. I que cal trobar els mecanismes legals per separar els interessos privats dels públics.

MAS TROBA FORA DE LLOC LA PETICIÓ PEL PLA DE LES PEDRES

El cònsol major d’Encamp, Jordi Mas, va considerar ahir “sobredimensionada” la demanda que els seus antecessors van fer de cinc milions d’euros a Ensisa, Saetde i Nevasa per l’explotació dels dos telecadires del Pla de les Pedres. Mas va fer aquestes manifestacions arran de la desestimació per part de la Batllia de les pretensions del comú encampadà. El cònsol no va voler avançar si la corporació presentarà recurs contra la sentència perquè no s’ha estudiat encara a fons. Però entén que la resolució judicial “va en la línia” de considerar fora de lloc la petició econòmica. Mas també va recordar que el conveni de Meritxell del 1998, que ell mateix va signar perquè llavors era cònsol i que encara és vigent, establia la utilització conjunta del giny fins que no hi hagués una nova negociació.

NÚRIA TARRÉ CONCRETA LA SEVA INCORPORACIÓ PER GRANDVALIRA

La fins ara directora comercial d’Spanair, Núria Tarré, hauria de concretar avui mateix la seva incorporació a Grandvalira. Després que la tardor passada, quan ja era la principal candidata a agafar el relleu de José Blanco però adoptant un paper més marcadament comercial, descartés deixar la companyia aèria, la situació d’aquesta i el fet que Nevasa hagi continuat tenint interès per ella ha fet que finalment el fitxatge es concreti tal com va avançar el Diari.
Tarré hauria d’estampar avui la firma en el contracte. No ha transcendit, però, si la seva incorporació efectiva serà a partir d’aquest mateix mes de juny. La preparació de la temporada hivernal ja està molt avançada. De fet, des de la renúncia de Blanco que es va crear un comitè executiu que ha anat prenent totes les decisions de rellevància.             Tarré no hauria de tenir tant un perfil de direcció general sinó que hauria de catalitzar més la versió comercial del producte Grandvalira. La seva experiència a Spanair es considera molt valuosa.