Quan va marxar de la SER...
Perdona (interromp), quan em van acomiadar de la SER...

Disculpi, quan el van acomiadar de la SER no devia imaginar que les coses li anirien així de bé.
Va ser un moment dur, vaig plorar molt, vaig estar ben acollonit i amb una sensació d’angoixa important. Però és cert, no em puc queixar de res, ara estem aquí, a la COPE, som feliços, treballem com mai i em sembla que la relació d’amistat que teníem tot l’equip encara s’ha enfortit més.

Què significa per a vostè Manolo Lama?
Lama és el millor periodista que he conegut, el millor narrador de futbol i en l’àmbit personal per mi és com un germà. És una sort haver pogut coincidir durant tant temps amb persones tan bones i tan brillants.

Pepe Domingo Castaño.
Un altre germà, aquest és el gran, fa dues dècades que estem junts. És el responsable que jo hagi crescut com he crescut.

Ben mirat, vostè ja es pot morir.
Què vols dir?

L’acomiaden, troba feina en una altra emissora i l’acaben seguint 50 companys.
És cert, és inoblidable el que ha passat i quan hi penso m’aclapara, la veritat. Mai podré expressar correctament l’agraïment que sento per tots.  

Vostè té dos fills. Li agradaria que fossin periodistes tal com està el gremi?
Que siguin el que els faci feliços, però és cert que les coses estan molt malament. Cada cop hi ha més periodistes que conec a l’atur o treballant sense cobrar.

José María García sempre deia que guanyava més que els futbolistes. Paco González és milionari?
No (riu). Guanyo més o menys el que guanyava a la SER. Però no em queixo de res, sóc un superprivilegiat. Sé perfectament com estan les coses, pensa que tinc tres germans a l’atur.

Recordi’m el moment “Iniesta de mi vida” de Camacho a la final del Mundial.
Mai havia ni somiat que em pogués passar una cosa així. Recordo cada fracció de segon. Espa­nya campiona, jo fent-ho per la tele que té els drets i amb una persona com Camacho. Crec que encara no ho he acabat d’assimilar del tot i mira que aviat farà dos anys.

Què li sembla Mourinho?
Un molt bon entrenador, potser un pèl conservador per al meu gust, però futbolísticament i per guanyar títols és un bon tècnic. El que no comparteixo és que per guanyar s’hagi de crear tants enemics, anar a esperar àrbitres al pàrquing o tenir cara de gos tot el dia. S’equivoca en això, no li cal.

Un missatge per als oients de COPE Andorra-AD Ràdio?
Que és un orgull treballar per a ells i que recordo molt bé el país perquè vaig començar a esquiar a Soldeu i el un sol dia vaig caure 77 cops. Deu ser el rècord!

L’alpinista andorrà que va estar a punt de tocar el cel amb la mà quan l’abril de l’any passat va intentar fer cim a l’Everest –la muntanya més alta del món amb 8.848 metres–, té ara un objectiu entre cella i cella. Un cop recuperat de l’intent nul a l’Everest, Trastoy s’ha proposat ascendir als cims més alts de cada continent. Fins al dia d’avui ja ha fet cim en tres: l’Elbrus (5.642 metres a Europa), l’Aconcagua (6.962 metres a Amèrica del Sud) i l’Uhuru Kilimanjaro (5.891 metres a l’Àfrica). Per tant, a la fita de l’alpinista andorrà li resten encara quatre més: el proper a ser atacat per ell serà el McKinley o Denali (6.149 metres a Amèrica del Nord) i després seguirà amb el Carstensz o Jaya (4.884 metres a Oceania), el Vinson (4.897 metres a l’Antàrtic), i per posar la cirereta al pastís, l’Everest (8.848 metres a l’Àsia). En aquest últim, l’abril de l’any passat es va quedar a uns 8.000 metres, més enllà de la coneguda com a tanca de la mort, en una expedició difícil i amb unes condicions meteorològiques que van ser força ad­verses.

Preparació
Domi Trastoy s’està preparant per afrontar el McKinley o Denali, que està considerat com el cim més fred. En breu iniciarà aquesta nova aventura, de fet marxa el 14 de maig cap a Alaska. “Aniran a l’antiga, és a dir, sense portejadors ni res. Ell i un altre company s’ho faran tot”, va indicar el cosí de Domi Trastoy, Ramon Díaz, que serà l’encarregat d’informar des d’aquí del comunicat meteorològic. “Ha contactat amb empreses locals perquè per arribar s’ha de fer en avioneta i després tot terreny”, va assegurar Ramon Díaz. La preparació de Domi Trastoy va començar fa mesos i l’alpinista andorrà té també altres objectius a part d’atacar els cims que li queden per fer net. Per exemple, Trastoy també competirà en curses com la Ronda dels Cims, la Volta a l’Aneto i també la de Cavalls de Vent. “El curs passat ja es va apuntar a l’Andorra Ultra Trail, però a la modalitat d’Ultra Mític, ja que no li van deixar apuntar-se a l’etapa reina per no tenir experiència prèvia”, va dir Ramon Díaz. En aquella competició li va passar factura el desgast de l’intent nul a l’Everest i va finalitzar en 42a posició dels 299 participants de la prova –només van acabar 143 en els temps–. Enguany tornarà a repetir.
El Seven Summits, d’aquesta manera està batejat el repte de Domi Trastoy –viu a la Rabassa–, requereix la màxima exigència i un dels punts forts de Trastoy són les cames i els desnivells positius. Dues de les seves fites més grans han estat l’Elbrus i l’Aconcagua. El mes de febrer del 2011 va ascendir al Toubkal i els seus veïns, el Timezguida i el Ras.

Richard Bass, el pioner dels set cims

El projecte de Domi Trastoy va tenir com a pioner l’alpinista americà Richard Bass. Va ser l’any 1983 i va necessitar dos anys per aconseguir el repte dels set cims. La primera dona va ser Junko Tabei, que va fer els deures el 1992, i sense la necessitat d’oxigen, el primer va ser Reinhold Messner. Això sí, la persona més jove d’aconseguir-ho va ser Samantha Larson, de només 18 anys. El pioner a Espanya va ser Ramón Portilla, un d’aquells grans escaladors espanyols que van passar completament desapercebuts en un esport considerat minoritari. Aquest madrileny, tímid i força senzill, va ser un aficionat com a alpinista i també va ser càmera d’Al filo de lo imposible. Allà va aconseguir ascendir a l’Everest i a partir de llavors va pensar de provar amb el repte dels set cims. Per tant, Ramón Portilla va ser el primer espanyol d’ascendir als cims més elevats de cada continent. També va escalar amb anterioritat l’Aconcagua en tres ocasions. Ell forma part d’un grup de més de trenta persones que han assolit aquest projecte. Trastoy vol formar també part del grup.

“Si CiU va a unes eleccions demanant la independència anirà molt bé perquè aclarirà el panorama”, va comentar Iceta, que va apuntar que “segons el resultat, i si obté el mateix suport que té ara, estaria legitimat a parlar del xoc de trens al qual ara tan alegrement ens convida”.
El portaveu socialista considera que el partit que ocupa la Generalitat no té un rumb fix, ja que vol “retallar amb el PP al matí i cita a la tarda el xoc de trens” entre Catalunya i la resta Espanya. A més, hi va afegir que el pacte fiscal és el principal tema en què podrien col·laborar PSC i CiU, però no veu el govern gaire proper a arribar a un acord. De la seva banda, la portaveu d’ERC a la cambra catalana, Anna Simó, va proposar al govern que recuperi l’impost de successions i en creï un per a la banca, ja que estima que amb els dos es podrien recaptar 800 milions d’euros.
Ahir també va parlar Francesc Homs, el portaveu de la Generalitat, i va anunciar que l’executiu proposarà demà mesures per garantir l’autogovern. Homs va dir que “és evident que hi ha una ofensiva del govern espa­nyol, que comença a ser descarada, de recentralització, de recuperació de competències”. Homs va posar l’executiu central com a responsable de duplicitats “amb ministeris que no haurien d’existir perquè no tenen competències”.  

Acampada a Plaça Catalunya
L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va explicar que l’ajuntament acceptarà una acampada a la plaça Catalunya, en l’aniversari del moviment 15-M, sempre que “no sigui estable” i no obstaculitzi el trànsit, però considera que el millor és que no s’acampi.

SÁNCHEZ-CAMACHO RECONEIX EL DÈFICIT FISCAL CATALÀ

La presidenta del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, va reconèixer “l’elevat dèficit fiscal” que té Catalunya i va apostar per una millora del finançament amb un tracte especial, dins de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes. La líder dels populars catalans, que va ser reelegida en el congrés del partit amb el 92 per cent dels vots, va advertir dels “falsos messies” que consideren que el pacte fiscal seria la solució per als problemes de Catalunya. Sánchez-Camacho va marcar com a “principal objectiu” del PPC aconseguir més ajuntaments.
La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va participar en l’acte de cloenda del congrés i va assegurar que cal deixar de banda “diferències polítiques” per treure “junts” Catalunya i Espanya de la crisi, des de les reformes. De la seva banda, el secretari d’immigració de CDC, Àngel Colom, va comentar a Twitter que no s’ha de pactar amb el PPC, perquè “planta cara” a l’independentisme.

El repartiment de les paperetes vàlides (1.271) va ser clarament favorable al que durant els darrers cinc anys ha estat president de França i copríncep d’Andorra, Nicolas Sarkozy. El líder de la Unió per un Moviment Popular (UMP) va obtenir 854 vots, un 67,03% del total, el doble dels que va aconseguir qui el succeirà en el càrrec, François Hollande. L’aspirant socialista va rebre el suport de 419 electors, el 32,97%.
Es tracta d’un resultat pràcticament calcat al que Sarkozy va obtenir al Principat ara fa cinc anys. Llavors va vèncer amb la mateixa contundència Ségolène Royal, la llavors candidata socialista. El líder conservador va rebre 980 suports i Royal, 420. La gran diferència és que els residents gals a Andorra van votar llavors d’acord amb els aires que es respiraven a l’Estat veí del nord. Aquest cop ha estat al revés.
La participació electoral (del 49,4%) va estar una mica per sobre de la de la primera volta, quan van votar 1.216 persones (un 45,5% del total). Per col·legis, a Andorra la Vella van votar 847 persones de les 1.673 inscrites i, al Pas de la Casa, 441 d’un cens de 1.003. Aquestes són les primeres eleccions en què s’organitzen dos col·legis electorals per facilitar el dret de vot dels residents que viuen al poble encampadà. A diferència de la primera volta,   tot­hom tenia clar ahir on havia de votar. Fa dues setmanes alguns votants van acudir per error a l’ambaixada francesa quan en realitat havien de dipositar la papereta al Pas. La jornada va trans-cór­rer sense incidències.

El comiat de l’ambaixador
Un cop culminat el procés electoral, hi ha canvi d’inquilí a l’ambaixada gal·la. Jean-Pierre Berçot s’acomiada aquesta mateixa setmana de les autoritats. El substituirà Naïr Kedadouche, que arribarà al país els propers dies.

PETITES CUES A L'AMBAIXADA AMB UNS RESIDENTS AMB CONSCIÈNCIA DE 'VOTAR DOBLE'

Estaven cridats a les urnes 2.674 residents francesos i els que van votar a la ubicada a l’ambaixada francesa (1.672 electors estaven inscrits) van haver de patir petites cues, tot i que no tan llargues com en eleccions passades. A la majoria no els importava. “El nostre deure és votar i tenim la sort de poder fer-ho vivint a l’estranger”, va assenyalar ahir Alex Hasse, que va recordar que les presidencials “són eleccions molt importants per als que vivim a Andorra, ja que també escollim el Copríncep del país que ens acull, i ho tinc en compte quan voto”. També pensa el seu vot en sentit francès i andorrà la resident Karen Gaucher, en “ser conscient del que representa per al meu país que el president sigui Copríncep, però crec que Andor­ra hauria de ser totalment independent i no tenir aquesta figura”. També hi ha qui no té en compte que escull el Copríncep a l’hora de votar. És el cas de Jean-Luc Fournier, qui assegura que sobretot es fixa en la política francesa per decidir el seu vot. “Sóc francès i tinc la responsabilitat de votar, i més en aquestes eleccions tenint en compte com està socialment el meu país.”
Tots el residents enquestats ahir van coincidir que no és igual seguir la campanya electoral des de l’estranger que des de França. “La podem seguir per la televisió, però no es viu igual que amb la teva ciutat plena de cartells i podent assistir a mítings”, va dir Sandrine Boinet. Pierrette Aragoulier tenia una opinió similar. “Mirar la televisió no és el mateix que ser a França.”

ANÀLISI

Òscar Ribas, Excap de Govern

Importa la personalitat

L’important en un Copríncep és la personalitat més que no pas que sigui de dretes o d’esquerres. El millor copríncep francès que jo he conegut va ser François Mitterrand. Es tracta que s’interessi pel país i ens ajudi sobretot en les relacions internacionals, especialment amb la Unió Europea. Sarkozy ha fet una tasca molt important, ha estat al nostre costat i esperem que el copríncep Hollande segueixi la mateixa línia. El resultat a França s’ha de llegir com a la resta de països on els governs que han gestionat la crisi han perdut les eleccions.

Marc Forné, Excap de Govern

Afecta poc a Andorra

El triomf d’un o altre candidat, en realitat, no afecta gaire Andorra perquè a la història hi ha hagut grans Coprínceps que han estat de tots els colors polítics. Nosaltres no l’elegim. Estic segur que els equips de treball del nou Copríncep tindran perfectament al dia els dossiers sobre Andorra. El gabinet de Toni Martí disposa d’una majoria molt àmplia per treballar perfectament amb París per fer arribar la realitat andorrana. La figura del cap d’Estat s’ha d’entendre com la d’un moderador sense les potestats que pot tenir a d’altres estats com França.

L’esprint del candidat de la UMP va aconseguir reduir molt els deu punts que donaven les enquestes després del debat. Finalment es van quedar en tres: 51,5 a 48,5 amb el noranta per cent escrutat a les dotze de la nit. A les nou de la nit, però, tot estava clar. Sarkozy havia reconegut la derrota i havia donat dues frases per al record: “Tornaré a ser un francès entre els francesos” i “no tornaré a ser candidat [a les presidencials]”. Hollande, enmig de l’aclamació popular, afirmava que “el canvi comença ara”.
En l’àmbit andorrà, Toni Martí va felicitar el nou Copríncep, “amb qui segur que les relacions seran tan excel·lents com sempre”. Va destacar els avenços que s’han aconseguit “gràcies al treball de Nicolas Sarkozy”. El cap de Govern va assegurar que institucionalment el relleu del Copríncep “es fa dins de la més absoluta normalitat i el més important és desitjar al copríncep Hollande que tingui molts encerts”.
Per Jaume Bartumeu, la victòria és un indicador que la socialdemocràcia no estava enterrada. “Estàvem convençuts que França optaria pel canvi i el triomf d’ahir és el començament del redreçament de la socialdemocràcia a Europa.” Quant a les relacions bilaterals, creu que amb el nou Copríncep “només poden millorar”, tot i que va matisar que “això no vol dir que ara estiguin malament”. El copríncep Sarkozy, “després d’uns mesos en què s’havia mostrat distant, va agafar el bon camí i el seu representant ha actuat molt bé [...] Hollande no farà més que reforçar unes relacions que en l’àmbit constitucional no canviaran gens”.
El president de l’Associació de Francesos a l’Estranger, Daniel Bastide, va destacar que “per a Andorra la victòria d’Hollande té el risc que pugui afectar el conveni de no doble imposició, que s’ha de ratificar”. Segons Bastide, “és un acord que Sarkozy va lluitar molt a Berçy i ara cal veure què passa si hi ha un canvi de majoria, també a les legislatives del juny”.

ANÀLISIS

Gilbert Saboya, Ministre d’Exteriors

Desitjar-li molt encert

En primer lloc vull felicitar el nou president electe de França i copríncep, François Hollande, i desitjar-li molt encert. Té una tasca per endavant molt complicada per la difícil situació tant en l’àmbit interior com en el vessant internacional. Respecte a les nostres relacions bilaterals continuarem, segur, treballant en el mateix camí. Sempre han estat excel·lents i així han de continuar. S’ha de continuar avançant en tots els temes encetats i esperar que arribin a bon port dins del clima de bona voluntat que sempre han mostrat les dues parts.

Víctor Naudi, President del PS

Un punt d’inflexió

La victòria d’Hollande és important també en l’àmbit andorrà perquè dóna confiança als socialdemòcrates i esperem que sigui un punt d’inflexió. El triomf mostra com els valors de la socialdemocràcia són perfectament vàlids per sortir de la crisi vist el fracàs de les polítiques de dretes. S’ha de gestionar amb rigor, però sense creixement és molt difícil de sortir de la situació en què ens trobem. Els socialdemòcrates creiem que la justícia social no es pot oblidar en temps de crisi i Hollande és un gran defensor d’aquesta idea.

El director general de la parapública, Josep Maria Pla, va indicar que el ministeri encara no ha facilitat “requeriments específics”, però que sí que ha posat sobre la taula que “s’ha de continuar amb l’estalvi” perquè l’assignació que el Govern lliurarà al SAAS serà novament inferior. L’executiu va generalitzar una retallada del 25% de les transferències a organismes públics i parapúblics en els comptes  del 2012 per tal de frenar el dèficit que també va afectar l’ens que gestiona l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, els centres d’atenció primària (CAP) i la residència sociosanitària El Cedre. La retallada es va traduir en uns 3 i escaig milions d’euros, dels 20,2 liquidats el 2010 (16 milions de transferències corrents més 4,2 de capital) a 17 per al 2012 (14,8 de transferències corrents més 2 milions de capital). Ara per ara es desconeix quina serà la rebaixa per al 2013.
Pla va reconèixer que es presenta un escenari “difícil” atès que el SAAS està treballant amb menys aportació econòmica de part de l’Estat, però també amb un escenari de davallada d’ingressos a causa de la rebaixa de les tarifes de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). L’impacte que es preveu que aquesta rebaixa tingui sobre els ingressos del 2012 és d’un 4% a la baixa. “S’han de reduir les despeses però també es redueixen els ingressos, per la qual cosa assolir els objectius marcats per Finances se’ns fa més difícil”, va indicar.

Preparats però no tant
Pla va explicar que ja estaven alertats del canvi que es preparava en relació amb el preu dels actes mèdics i que, per tant, ja havien reflectit en el projecte de pressupost la previsió d’ingressos a la baixa. “Ja havíem anticipat algunes rebaixes al pressupost, de l’ordre d’un 3% menys d’ingressos”, va assenyalar el màxim responsable del SAAS. Però el cert és que ara per ara ja es calcula que l’impacte serà un xic superior, hi va afegir Pla, i que la disminució estarà un punt per sobre, per tant, d’un 4%.
En xifres absolutes, significa que els nous preus dels actes sanitaris (que s’han reduït entre un 5% i un 20%, depenent dels casos) provocaran que el 2012 el SAAS deixi d’ingressar al voltant d’1,8 milions d’euros (1,3 que ja havia previst en el pressupost més mig milió més addicional).
La reducció tarifària aprovada pel Govern afecta en un 41% el SAAS i en un 59% la resta de prestadors de serveis. Els nous preus han provocat que, per exemple, les cirurgies siguin un 10% més econòmiques. La Seguretat Social preveu estalviar uns 4 milions d’euros.

DESPESA DE PERSONALI INVERSIONS A LA BAIXA, I ESTALVI EN BÉNS CORRENTS

Per adaptar-se a la nova conjuntura econòmica (el pressupost aprovat és de 57 milions, uns sis milions inferior) la direcció del SAAS ha impulsat diverses mesures d’estalvi. Com tots els departaments de l’administració general i la resta de parapúbliques ja s’han aplicat les retallades als salaris més elevats. I, de manera particular, s’ha suprimit el DPO, el complement salarial lligat a l’assoliment d’objectius. Però el 2012 també ha estat un any marcat per la política conservadora pel que fa  a la inversió. La partida s’ha reduït en dos milions d’euros i la filosofia és la d’invertir en manteniment. Tanmateix, tots els departaments i àrees tenen una missió, vetllar per l’estalvi. De fet, és un dels tres grans objectius estratègics que té el SAAS, el d’estalviar despesa en béns corrents, per exemple en compres o energia (els altres dos són la qualitat i l’aposta per la informatització).
La racionalització també s’ha traduït en altres mesures com ara canvis en els preoperatoris per tal de fer les proves que són estrictament necessàries. Els pacients, a més, ingressen el mateix dia de la intervenció.

OK, doncs. Però que una banda del país es vegi fregant d’aquesta manera els somnis, amb nou disc als fogons i tal quantitat de bolos lligats, és digne de més que una ressenya. “Fàcil no ho ha estat –reconeix Lozano–, estem a càrrec d’agències de management molt grans d’Europa i els Estats Units, i això vol dir que has de competir amb moltíssimes bandes per convèncer-les que ets tu qui es mereix anar de gira; suposa molt prometre, molt discutir i molt sacrificar-se.”
I el ressò que obtinguin redunda en favor de la resta de músics del país. “Obrim la bretxa en un camí que és difícil”, puntualitza Miguel Espinosa. Quan viatgen, evidentment que els pregunten pel panorama musical andorrà. I en alguns dels concerts programats –els de Barcelona, un deute pendent que finalment veuran saldat– van de la mà amb Nami, una altra de les formacions de metal del país que traspassa les fronteres. “Ens oferim ajuda mútua”, insisteix Lozano.
I com que unes coses porten a d’altres, els promotors de la gira europea fins i tot van preveure la possibilitat de negociar-la a Andorra. “Ara era complicat, però si més no, ens hem ubicat al mapa”, assevera el músic.
Fa una dècada i escaig que s’hi esforcen. I ja el 2010 van fer una gira europea, amb Obituary, una de les grans al món del rock més contundent, però aleshores com a teloners. No obstant això, asseguren que “el gran revulsiu” ha estat el desembarcament definitiu de Marc Mas a la banda. “Hem hagut d’ubicar tot el seu corrent d’energia, hem apujat el nivell tècnic i de coneixement; si abans estàvem al màxim, ara ens hem multiplicat”, afirma Lozano.

Un bloc compacte
I, doncs, en què es tradueix l’efecte Mas al nou disc? Contesta ell: “Estem donant unes pinzellades molt rítmiques, molt percutives, hi ha molta connexió creativa, tots formem un bloc compacte.” Lozano hi afegeix: “El contingut líric no era tan profund en discos anteriors, no hi havia un missatge propi, treballat.” Quin és? “Que just abans de sortir el sol la nit és més fosca”, apunta Espinosa, aportant poca claredat. Després s’explica millor: “Estem vivint un moment de caos, però necessari perquè les coses canviïn al planeta.”
Guarden gelosament els detalls de l’àlbum, inclòs el títol. Per raons que es mouen entre el truc de màrqueting i la superstició. Però expliquen que l’han enregistrat als estudis de Mas, Lozano i el productor Pere Revert, en aquest cas perquè  els van agradar les aportacions que ja va fer al treball anterior, Shin-ken,  death metal, d’inspiració oriental. Després faran la mescla i masterització a Dinamarca. Just amb el productor anhelat. Tot plegat els produeix unes bones vibracions que no  poden amagar. “És un disc excessiu en tots els aspectes!”, torna a exclamar Lozano.
Ara bé, també és cert que estan treballant sota pressió; els organitzadors de la gira els apressen per tenir l’àlbum llest. El primer tast l’oferiran a Barcelona, el 29 de juny. I per Europa barrejaran les noves composicions amb les anteriors. La interpretació de tot el disc, sencer i exclusivament, se la reserven per a un escenari andorrà. Per concretar.
Els fa la sensació que el món batega al seu favor, en aquests moments. “Poden passar coses”, especula Lozano. A continuació matisa: “Bé, potser aconseguim un gran contracte discogràfic o potser ja no ens tornes a sentir més.” Però es veuen assolint objectius: “Sempre hem tingut el somni d’arribar a viure de la música, i hem pencat molt per poder aconseguir-ho.”

UNA DÈCADA COM A 'PICAPEDRERS'

Persefone és una de les bandes més veteranes i canyeres del Principat. Amb Lozano (guitarra), Espinosa (teclats i veus) i Mas (bateria), en formen part Marc Martins (vocalista), Toni Mestre (baix) i Jordi Gorgues (guitarra). Si van començar a funcionar el 2001, no va ser fins al 2004 que van presentar el primer disc, Truth Inside the Shades. Dos anys després, Core. I el 2009, Shin-ken. Un llarg recorregut durant el qual no han parat de “picar pedra”, asseguren, “no recordem haver parat de treballar, perquè els èxits no triguen a marcir-se de seguida si no continues treballant”.

La sala de La Closeta de la Massana va acollir ahir la celebració del primer concurs de talents filipí a Andorra. Quinze participants, des dels 14 fins als 65 anys, van mostrar les seves habilitats de cant per poder passar a la final espanyola, que se celebrarà a Barcelona.

La consellera general socialdemòcrata Rosa Gili ha entrat a tràmit tres preguntes, que el Govern haurà de contestar per escrit, en relació amb els col·laboradors educatius de les escoles de primera ensenyança espanyoles i franceses.