Digui’m alguna cosa que no sàpiguen els andorrans sobre el turisme.
Aquí ja ho sabeu tot, però ja que m’ho pregunta... L’empresari s’ha d’involucrar molt més en la promoció.

Com.
Amb fórmules imaginatives. Hem d’estar ocupats i no preocupats. Per exemple, per què no fem que cada turista pagui dos euros més en la seva factura per destinar-ho a promoció? Amb la gent que ve ara recolliríem 4 milions, i no deixaria de venir ningú per dos euros, i així el privat i el Govern s’uneixen. I tinc una altra idea...

Quina.
...Convertir Andorra, per exemple, en el lloc preferit dels jubilats sud-americans.

I per què precisament aquests?
Perquè no treballen i poden venir en temporada baixa i podrien estar-se aquí i seguir visitant Espa-nya o França.

Ara farem un casino. Què li sembla?
No és el que era però suma i no resta res. A l’oci nocturn li pot donar molta vida i a cert tipus de client, com el rus, li agrada molt. El joc pot ser una font d’ingressos. I si el bisbe s’hi oposa espero que el convencin.

Jo li dic Rossell i Laporta, i vostè què em contesta?
Que s’han de seure i entendre’s pel bé del Barça. Tot i el mandat de l’assemblea estic segur que es podria arribar a una solució.

Què sent quan veu els triomfs actuals?
Jo vaig ser molt mal president. Però també vaig fitxar Messi amb 14 anys, i un capellà, només per això, ja em perdonaria tots els pecats. Vaig renovar Puyol, vaig impedir el traspàs de Xavi, Iniesta i Valdés. Em dol no haver pogut recollir tot el que vaig sembrar.

Una curiositat històrica. És cert que l’Steuau de Bucarest els va oferir deixar-se guanyar a canvi de diners en la final del 86?
Llegendes urbanes. No vam tenir cap oferta. No hi ha àrbitres que es venen i tampoc partits que es compren.

A Itàlia...
A Itàlia sí, i hi ha hagut sancions fortes, però a Espanya amb tot el que investiga la premsa, no s’ha pogut demostrar mai. Són només llegendes.

Vostè coneix Mourinho oi?
El conec i és molt bon tio, però té doble personalitat.

Això sona a trastorn psicològic.
No. Jo també la tinc quan se’m posa el Barça al cap. Mourinho s’ha tornat boig perquè creu que defensa el Madrid i en realitat el perjudica. Quan ve al meu hotel ens veiem i ja li dic que no el reconec.

I què li contesta?
Res, no em fa ni cas, riu.

Només els primers minuts del duel, en què Casillas va haver d’intervenir en un parell d’ocasions, van ser compromesos per als blancs. Els de Mourinho van trobar-se davant el rival que esperaven, un Ajax fidel a la filosofia de sempre, atrevit en atac i tou al darrere, que va deixar espais aprofitats pels locals al contraatac. Així es va gestar el primer gol del partit, una combinació perfecta al contraatac entre Cristiano Ronaldo, Ozil i Kaká que va resoldre el primer. El segon, a les acaballes del primer temps, va ser obra de Kaká, que va quallar un bon partit i va marcar amb un xut des de la frontal de l’àrea.
Si l’Ajax ho tenia complicat per treure alguna cosa positiva del Bernabéu, pitjor se li va posar només iniciar-se el segon temps, quan Benzema va fer el tercer. Des de llavors fins al final, el duel, vist per a sentència, va anar baixant d’intensitat. Al grup dels blancs el Lió se situa en segon lloc després de guanyar a casa el Dinamo de Zagreb, per 2 a 0, amb gols de Gomis i Kone.
En el partit més interessant del dia, el Bayern de Munic va gua­-nyar el Manchester City amb dos gols de Mario Gómez en el primer temps. El Vila-real, de la seva banda, va caure al camp del Nàpols en un minut fatídic que va acabar amb un gol de Hamsik al minut 14 i instants després un penal que va transformar Cavani. Tot i que l’equip castellonenc va millorar les prestacions en el segon temps i va merèixer retallar diferències, la derrota el deixa en el darrer lloc d’un dels grups més complicats d’aquesta fase.
I la sorpresa va saltar a Old Trafford, on el Manchester United va empatar in extremis (3-3) contra el Basilea suís. Dos gols de Welbeck al primer temps semblaven encarrilar el partit per als anglesos, però en la represa un hat-trick de Frei va capgirar el marcador. Young, al minut 89, salvava un punt. El Benfica va guanyar al  camp de l’Otelul Galati romanès  i suma quatre punts, com els suïssos. Un equip que disputava el segon partit de la fase de grups amb urgències després de perdre a casa en l’estrena era l’Inter de Milà, que jugava al camp del CSKA de Moscou. Amb Ranieri a la banqueta després de la destitució de Gasperini, els italians van resoldre per la mínima un duel que va decidir el 2 a 3 marcat per Zárate al minut 79. En l’altre partit del grup el Trabzonspor i el Lille van empatar a un gol, amb la qual cosa els turcs encapçalen la classificació.      

Barça i València, per al triomf
Avui es disputen els altres vuit partits de la segona jornada de grups, en què destaca un València-Chelsea amb el retorn de l’exvalencianista Juan Mata a Mestalla després que aquest estiu fitxés pel conjunt de Londres. El València, que va empatar al camp del Genk, busca un triomf de prestigi i el lideratge de grup davant d’un Chelsea que va derrotar el Leverkusen en la primera jornada. El Barça tampoc no pot fallar a Bielorússia després de l’empat al Camp Nou en la primera jornada davant del Milan, que juga a casa contra el Viktoria Plzen txec. Al grup G el Porto, que va guanyar en la primera jornada, visita el Shakhtar ucraïnès i al grup F l’Arsenal intentarà sumar el primer triomf –va empatar contra el Dortmund en l’estrena–, a casa davant de l’Olympiakos.

GUARDIOLA PARLA DE LA RELACIÓ AMB ROSELL

El partit contra el BATE Borisov va passar a segon terme per a tot­hom i Pep Guardiola va parlar sobre la seva relació amb el president del club, Sandro Rosell, després de donar suport a Joan Laporta dissabte passat. “Mai no oblido que és el màxim mandatari i això em provoca certa distància. Em porto de la millor manera possible, és un bon president i serà millor president en el futur. Tinc una relació amb Rosell de quan estava a Nike, no és important si és bona o dolenta”, va explicar, i també va afrontar la seva declaració d’intencions. “Entenc que estiguin una mica molestos. Sóc un treballador del club i demano que només se’m tracti com un entrenador de futbol. El que vaig dir no volia dir que dubtava de la responsabilitat de la junta directiva. Si estan molestos saben que no era la meva intenció, ni de bon tros”, va dir el tècnic blaugrana, que també va lloar de nou l’antiga junta. “Tots tenen les seves feines i les seves famílies i aquesta situació no és agradable.”

Una idea que, no obstant això, consideren difícil d’executar mentre no es resolgui una situació que “ara mateix és molt complexa”, va admetre el secretari de l’associació que gestiona la coral, Guillem Forné. Apunta també la possibilitat de crear una nova fundació, publicoprivada.
“Per part nostra –va afegir Forné– qualsevol proposta d’ampliació, que faci entrar més gent, resulta molt interessant.” En aquest sentit, fins i tot es va referir a la possibilitat –encara només una idea sense desenvolupar– de proposar als comuns que entressin a formar part d’un futur patronat. És clar que hi ha les comunals pel mig i res no es podria concretar abans. El cas és aconseguir, va confessar, més suports: “La situació del nostre cor també és complicada. L’aportació privada té uns límits i ens urgeix una solució.” Per apuntar, a continuació, quina ha estat la importància dels suports que han rebut fins al moment: “Tot l’any hem tirat endavant gràcies al fet que hi ha molta gent interessada, tots privats, sense els quals no tindríem cor.”

Solució global
La situació que hi ha ara, amb un cor, el seu, en funcionament després d’escindir-se del cor nacional, i un altre en projecte requereix una “solució en conjunt”, diu Forné. “Hem de buscar una solució que vagi bé a tothom.” Una resolució que passaria per posar en marxa una nova fundació, a ser possible, de caràcter publicoprivada. En la qual s’hauria de tenir en compte no generar nous conflictes: “Si es crea una fundació, hem de veure que no quedin exclosos els infants del cor nacional, perquè en cap cas no voldríem excloure ningú.”
Ara bé, el problema rau més aviat en la coexistència de dues directores, Caterine Metayer i Elisenda Carrasco, contractada per l’executiu socialdemòcrata per tal de treure endavant un nou projecte de cor nacional. La solució, insisteix Forné, també en aquest cas “dependrà del que convingui a tothom”. Ara per ara, no obstant això, “s’ha d’estudiar com està el tema del contracte” de Carrasco i, mentrestant, “tot segueix molt en suspens, se n’ha de parlar”.
Pel que fa a la integració en una fundació musical en la qual estigués present l’ONCA, va matisar que “és una qüestió a part, perquè ells ja tenen el seu patronat en funcionament, la seva relació amb el Govern i la Fundació Crèdit Andorrà i hauríem de veure la seva posició”.

UNA SITUACIÓ QUE ES MANTÉ ALS LLIMBS DES DE FA APROXIMADAMENT SIS MESOS

El projecte de nou cor nacional plantejat per l’anterior executiu fa prop de sis mesos que està pendent d’una resolució de l’actual Govern. Un temps durant el qual la informació sobre el projecte ha estat escassa i en què no s’han ofert explicacions sobre les condicions econòmiques en què Elisenda Carrasco va ser contractada. L’anterior titular de Cultura, Susanna Vela, només havia explicat que se l’havia contractat per un termini de quatre anys. El Govern tampoc no ha aportat informació sobre l’activitat que ha estat duent a terme al llarg d’aquests mesos o si el projecte s’ha mantingut paralitzat. De fet, va ser el cònsol major encampadà, Miquel Alís, qui va informar recentment que s’havien portat a terme audicions a les escoles dels tres sistemes educatius i que s’havien preseleccionat un centenar de futurs cantaires, nens i nenes, per al cor nacional. Dubtava, però, si les famílies d’aquests infants havien rebut ja la convocatòria per començar les activitats amb l’inici del curs escolar. Una carta que, segons explicava al Diari el pare d’un dels nens escollits, encara no els ha arribat.

Fonts de la Generalitat van explicar que el pagament ajornat correspon als mesos de setembre i octubre, i que està previst que abans de final d’any els centres afectats recuperin aquesta quantitat.
També va informar que les residències concertades no cobraran l’import del concert que perceben per plaça del setembre i l’octubre, i que les residències col·laboradores només rebran el 65 per cent de la factura durant aquest mateix període de temps. Les mateixes fonts van assegurar que tots els centres han estat informats d’aquest ajornament, i que els equipaments, en ser concertats i col·laboradors, no es quedaran sense ingressos ja que en la seva activitat també compten amb altres fons propis.
El retard del pagament a geriàtrics i residències concertades de discapacitats afectarà 142.000 usuaris i 50.000 treballadors de l’àrea social, segons van informar ahir patronals i entitats del sector. Les citades fonts es van mostrar especialment preocupades per l’afectació que tindrà el retard en les “petites cooperatives” gairebé familiars que depenen absolutament de les subvencions públiques.

Dret fonamental
Fonts de l’Associació Catalana de Directors de Centres i Serveis d’Atenció a la Dependència Gerontològica (Ascad) van lamentar que l’anunci efectuat dilluns per l’Institut Català d’Assistència Social (Icass) “vulnera un dret fonamental”.
D’altra banda, el conseller de Benestar i Família de la Generalitat, Josep Lluís Cleries, va avançar ahir que al voltant de 6.500 persones continuen sense cobrar la renda mínima d’inserció (RMI) des del mes d’agost, quan la Generalitat va canviar els criteris per rebre-la i detectar possibles casos de frau. Josep Lluís Cleries va assenyalar que el 19% de les 34.000 persones que rebien l’ajuda al juliol encara no l’han cobrada ara, si bé va descartar que es tracti en la totalitat de casos de frau.
“Molts no estaven en la direcció on deien que estaven”, va precisar el conseller, que va explicar que del 20% inicial que es va deixar de pagar hi ha casos en revisió, s’ha autoritzat el pagament a 500 persones que van deixar de cobrar l’ajuda per algun defecte de forma i en uns dies s’autoritzaran alguns casos més. Entre les noves condicions establertes per la Generalitat hi ha acreditar dos anys de residència i l’obligatorietat de residir al país.

MAS DEMANA CONDICIONAR UN GOVERN AL PACTE FISCAL

El president de la Generalitat, Artur Mas, va emplaçar ahir el conjunt de forces polítiques catalanes a condicionar qualsevol suport a la “governabilitat” d’Es­panya a la consecució d’un nou pacte fiscal per a Catalunya.
Al final del seu discurs de gairebé una hora i mitja al Parlament, en el primer debat de política general com a president, Mas va demanar a “totes” les formacions polítiques catalanes que estiguin “a l’altura de les circumstàncies” i facilitin el “consens polític” entorn al pacte fiscal, que d’entrada defensen CiU i ERC, però no el PSC i el PPC.
“Ens convé un consens polític ambiciós, serè i molt ampli. I ens convé també que aquest consens es traslladi a l’àmbit de la política estatal per part dels partits catalans, més enllà de les afinitats ideològiques o dels llaços de família”, va assenyalar Mas, en al·lusió a socialistes i populars. Tot i ser “conscient de les enormes dificultats” d’aconseguir un acord de finançament similar al concert econòmic, Mas va fer una crida a la cohesió interna a Catalunya per reivindicar a Madrid, tots a l’una, aquest model.
“Sé que els demano una cosa molt difícil, perquè els precedents no són bons. El moment, no obstant això, reclama fer pinya a Catalunya, traslladar-la a Madrid i condicionar el nostre suport a la governabilitat de l’Estat a la consecució del pacte fiscal, i no com una posició del govern de Catalunya, sinó com una posició catalana”, va dir. Abans del 31 d’octubre la comissió creada haurà de presentar un esborrany de pacte fiscal.