L’FMI considera que el Banc Central Europeu ha de “mantenir una política monetària amb una orientació acomodatícia” i que fins i tot “la relaxi mentre continuïn els riscos per al creixement i l’estabilitat financera, i es mantinguin les expectatives inflacionistes”. El BCE ha pujat el tipus d’interès aquest any fins a situar-lo en l’1,5 per cent, i avui està prevista una reunió del consell de govern per estudiar la política monetària de la zona euro.
A més, el Fons Monetari Internacional va recomanar que Europa tingui “una implicació continuada, a través del BCE, en el programa de compra de deute públic de països de l’euro” per aturar la crisi del deure sobirà; i que les “mesures extraordinàries d’injecció de liquiditat” han de mantenir-se.
Iniciativa de Merkel
Angela Merkel ha convocat per avui una reunió a Berlín en què participaran els caps visibles de les institucions econòmiques, com Christine Lagarde, directora de l’FMI, o Jean-Claude Trichet, president del BCE. Els temes que es tractaran són les pressions als bancs europeus i de la situació de Grècia. Merkel va parlar ahir amb el president de la Comissió Europea (CE), José Manuel Durao Barroso, i després va explicar que la recapitalització dels bancs és necessària “si hi ha una posició comuna. S’ha de prendre ràpidament una decisió”. La CE va mantenir la valoració d’Itàlia, tot i la rebaixa de la qualificació del deute italià que va fer l’agència Moody’s. D’altra banda, la portaveu de Transports de la Comissió Europea, Helen Kearns, va comentar que encara és “aviat” per dir si el Corredor Mediterrani estarà dins de la futura xarxa transeuropea de transports. L’eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, va preveure que l’eix mediterrani sí hi serà, segons li va apuntar una eurodiputada alemanya. A França, el ministre d’Economia, François Baroin, va assegurar que la crisi del banc Dexia no amenaça la nota del seu deute; i la seva homòloga espanyola, Elena Salgado, va descartar que l’economia d’Espanya entri en recessió el 2012, tal com va preveure Goldman Sachs.
Respecte de Grècia, ahir va tenir lloc una altra jornada de vaga general. Unes 20.000 persones es van manifestar pels carrers d’Atenes, i alguns participants es van enfrontar a la policia, que va respondre amb gasos lacrimògens i detencions.
MAS DEIXA SENSE PAGA EXTRA DE NADAL ELS MEMBRES DEL SEU GOVERN I ELS ALTS CÀRRECS
El president català, Artur Mas, va anunciar ahir que aquest any, com a signe d’austeritat, els membres del seu govern i els alts càrrecs de la Generalitat es quedaran sense la paga extra de Nadal “sencera”. Fonts de Presidència van explicar que aquesta mesura, sumant 350 alts càrrecs de la Generalitat –president, consellers, secre-taris generals, directors generals i directius d’empreses públiques– suposarà un estalvi simbòlic de 1,8 milions d’euros.
Aquest gest exemplaritzant anunciat per Mas, i que segons va recordar se suma a la rebaixa del 15% del salari al govern que va aplicar el tripartit pocs mesos abans de deixar el poder, es produeix en plena polèmica per les retallades socials.
D’altra banda, el conseller de Salut, Boi Ruiz, va avançar ahir que “el primer” que demanarà al pròxim govern espanyol serà que “posi més diners” al sistema públic de salut, i va assegurar que ha demanat comparèixer al Parlament per explicar els ajustos que s’estan aplicant al sector sanitari. Boi Ruiz va comentar que “el copagament no és el debat, és un instrument”, i va insistir que el govern central “ha d’admetre que ha de posar més diners” per salut en lloc de qüestionar la gestió que es fa des de les comunitats autònomes.