Finalment RTVA haurà de pagar per l'acomiadament de Besson prop de 280.000 euros que es reparteixen de la següent manera: 26.000 de la quitança que va cobrar quan va marxar, 216.000 pel contracte íntegre, 40.000 de cotització a la seguretat social a banda d'interessos i costos judicials. El Constitucional argumenta en la sentència d'aquest 7 de maig i a la qual ha tingut accés l'ANA que no és la seva funció "revisar la interpretació i l'aplicació" legislativa dels tribunals competents, primer la Batllia i després el Superior. És a dir, que el TC no és una tercera instància, i que allò que ha d'examinar és "si les raons adduïdes en les sentències coincidents de la jurisdicció ordinària, resulten absurdes, contradictòries o mancades de tota lògica". I afegeix que "aquest Tribunal no ha d'entrar a examinar si una regulació o interpretació diferents haguessin estat millors".

Una segona qüestió al·legada en el recurs d'empara d'Rtvasa era el principi d'igualtat, pel qual es considerava que el contracte de Joan Besson suposava "desigualtats entre els diferents treballadors d'una empresa". El Constitucional diu que els arguments exposats per Rtvasa en aquest punt poden mostrar l'oportunitat o conveniència d'haver contractat el director executiu en els termes que es va fer, o fins i tot qüestionar el camí que es va seguir per resoldre'l. Però afirma que "cap d'ells té valor jurídic per deixar sense efecte el contracte per raons constitucionals". A més, argumenta que la Constitució, també consagra el principi de seguretat jurídica i que la decisió de contractar Joan Besson va ser adoptada pel director general d'Rtvasa.Finalment, el TC també desestima la nul·litat dels costes que havia sol·licitat en el recurs d'empara Rtvasa.
1.000 euros al mes durant 20 anys
Ràdio i Televisió d'Andorra ha de pagar la indemnització a Besson, els costos processals de segona instància i els interessos des de la data de l'inici del procés judicial fins la demanda de l'execució de sentència (uns interessos que van augmentant a mesura que passa el temps i més es triga en el pagament). Tot plegat, de moment, ascendeix a 236.446,50 euros, als quals cal sumar-hi els honoraris i taxes judicials de l'incident de nul·litat a la sentència del Superior que també es va desestimar en data 29 de novembre, i que sumaven 2.361,60 euros.
La Batllia va dictar les corresponents providències d'execució de sentència el passat 15 de febrer, i la parapública va al·legar la seva situació financera i, per tant, la impossibilitat de fer efectiu el pagament de les sentències.
Després que el 3 d'abril Joan Besson es refermés en la demanda de l'execució de sentència, el passat 17 d'abril RTVA va entrar un nou escrit a la Batllia amb un taló de 1.000 euros adjuntat. La parapública efectuava una proposta de pagament mensual d'aquesta quantitat "fins el moment en què la situació financera d'RTVA millori, moment en què dit pagament s'incrementarà tot el que sigui possible".
La defensa de Besson ni ha recollit el taló ni ha contestat l'escrit presentat per RTVA, però calculen que si s'acceptés aquesta proposta, la indemnització a l'exdirector executiu s'estaria pagant durant 20 anys a 1.000 euros al mes.

Sap qui és Betim Budzaku?
No en tinc ni la menor idea.

És el gerent d’Andorra Turisme.
I?

És l’‘alma mater’ de la campanya ‘Alguna cosa es mou a Andorra’, que ha fet possible que vostè guanyés 6.000 euros.
Ui! Doncs moltíssimes gràcies, una gran idea la campanya! (Riu)

Com se’n va assabentar?
Estava treballant i vaig rebre tres trucades al mòbil. Quan vaig veure que eren tres cops el mateix número hi vaig trucar perquè vaig pensar que passava alguna cosa. I em van dir que era Andor­ra Turisme. Em van donar la notícia i em vaig posar molt contenta, però jo penso que encara no m’he acabat de fer del tot a la idea que m’han tocat 6.000 euros.

Però quan li van dir com es va quedar?
No vaig desconfiar, vaig notar que no era cap broma i després... doncs no sé explicar-ho molt bé: sorpresa, impactada. Pensa que a mi durant tota la meva vida no m’havia tocat ni el reintegrament de la loteria de Nadal.

Ja no ho podrà dir mai més això. Per cert, què va comprar perquè li donessin una butlleta.
Tinta per a la impressora del meu fill i una targeta pet al mòbil a l’Andorra 2000. Em van donar la butlleta i la vaig omplir pensant, “total, no em tocarà”.

No són una barbaritat de diners però un milió de peles va la mar de bé eh?
I tant, suposo que el destinarem a pagar les despeses del nen gran, en tinc un de 19 i un de 13. El de 19 està està estudiant a Barcelona. I si sobra alguna cosa ja farem una mica de vacances.

Què estudia el gran?
Direcció i administració d’empreses, ja m’ha dit que quan es posi a treballar em retira de la feina. És més guapo...

Quina és la història de Loli Rubio?
Fa 25 anys que estic aquí, hi vaig venir aquí sola però poc després va arribar el meu nòvio, futur marit, que estava fent la mili. Ens  vam casar, vam tenir dos fills i fins avui.

I d’on són?
Som els dos d’Almeria, però ja no ens pensem moure d’aquí, els nostres fills són andorrans i aquí hi estem bé. A Almeria només hi anem dos cops l’any per la família i perquè tenim casa allà.

Fa deu anys que treballa al McDonald’s. Com va la feina?
Hi estic molt bé. Ara una mica preocupada, perquè tot i que anem treballant no és com abans, que anaves a saco tot el dia.

Ara en té 45, i el seu marit?
46. Treballa de venedor d’electrònica.

Els preocupa tots dos el tema de la CASS i de la jubilació?
És clar que ens preocupa, i vas llegint i escoltant coses, però ara mateix no t’ho planteges gaire, prou coses tenim al cap. Alguna cosa s’haurà de fer perquè puguem cobrar les pensions oi?

També serà un duel especial a les banquetes, entre argentins, mestre i deixeble, Marcelo Bielsa per l’Athletic i Digo Pablo Simeone per l’Atlètic. I també serà un xoc estel·lar en atac, entre Fernando Llorente i Radamel Falcao, que l’any passat va assolir el títol amb el Porto i enguany vol fer-ho amb l’equip madrileny.
Tiago, que va veure la vermella a les semifinals, no estarà amb l’Atlètic i el seu lloc al mig del camp l’ocuparia Gabi, que farà dupla amb Mario Suárez. Els acompanyaran els quatre homes amb més talent a dalt, Diego, Turan, Adrián i Falcao. L’Athletic tindrà l’onze de gala, tot i que Muniaín, amb una sobrecàrrega, treballa amb reserves, una formació de toc i atrevida que va demostrar  el màxim potencial eliminant tot un Manchester United.
Bielsa indicava ahir que els seus han de jugar “amb naturalitat” i aprofitant “en un percentatge alt” els recursos que tenen. “Les emocions i les sensacions es multipliquen, però el significatiu és com es tradueixen en joc aquestes particularitats”. Simeone deia que “una final és única. L’experiència no assegura res, és més important la fortalesa anímicmica i la il·lusió”

PUJOL ES PERD PER LESIÓ LA FINAL DE COPA I NO ESTARÀ A L'EURO2012

L’FC Barcelona va anunciar ahir que Carles Puyol haurà de sotmetre’s a una artroscòpia al genoll dret a conseqüència de les molèsties que va patir en el derbi contra l’Espanyol de lliga. La intervenció, prevista per al dissabte vinent, l’obligarà a estar-se sis setmanes de baixa, període de temps que li impedirà disputar la final de la Copa del Rei contra l’Athletic de Bilbao i no arribarà per a l’Eurocopa de Polònia i Ucraïna. El defensa, de 34 anys, es perdrà la que podia ser la seva darrera gran competició continental de seleccions. Vicente del Bosque, el preparador d’Espa-nya, va assegurar en conèixer la notícia que la baixa de Puyol “suposa un gran contratemps”.

Una de les iniciatives que plantejaran és recór­rer contra els decrets centrals sobre sanitat i educació davant del consell de garanties estatutàries, en considerar que “envaeixen” competències autonòmiques. El portaveu va assegurar que la Generalitat actua en “legítima defensa” i que el govern de Rajoy “va tancant a poc a poc la porta del diàleg i l’acord”.  
Una altra mesura és demanar un informe a l’Institut d’Estudis Autonòmics sobre duplicitats a les administracions públiques. Homs va opinar que no s’entén l’existència de ministeris com Sanitat, Educació o Cultura, que tenen les competències transferides, i va afirmar que el govern central “té molt per retallar i ha d’aprimar-se en el context d’austeritat”. El portaveu també va comentar que la Generalitat vol arribar a un acord al Parlament per reclamar al govern central estudis sobre la despesa i benefici de qualsevol infraestructura a l’hora d’aportar inversions. D’altra banda, el president català, Artur Mas, va enviar una carta a Mariano Rajoy per demanar una “homogeneïtzació” en el sistema d’autopistes i autovies d’Espanya, en considerar que Catalunya pateix “un clar greuge comparatiu” amb la xarxa de peatges.  

Rajoy defensa les accions
Mariano Rajoy va afirmar ahir al Senat, en resposta a una intervenció del portaveu de CiU Jordi Vilajoana, que el seu govern no “ofega” Catalunya, ni va contra els seus interessos, i va posar com a exemple que ha retardat la devolució de les liquidacions del 2008 i 2009, i la línia de crèdit per refinançar el deute. “Això no s’ha fet mai i és la demostració que el govern es preocupa pel que passar a la Generalitat de Catalunya i a la resta d’institucions del país”, va dir. Vilajoana havia reclamat el pacte fiscal com a mitjà per afrontar la crisi i poder reduir el dèficit, i va destacar que l’administració catalana aporta “més del que rep d’una forma desproporcionada”.  
Rajoy va aprofitar la intervenció al Senat per criticar l’actuació de l’executiu anterior. El president va explicar que van rebre “una herència molt complicada” amb “un dèficit insostenible”, i que si pren mesures que no estaven al programa és perquè cal “rectificar coses que es van fer malament”. El dirigent va afirmar que “no em queixo de l’herència, em queixo de l’engany”.
Rajoy també es va referir a la situació de Bankia, de la qual alguns grups asseguren que rebrà finançament públic per sanejar-la, i va dir que “fins ara l’únic diner públic que s’ha donar és del govern del PSOE”. Des de CiU es va comentar l’actualitat de l’entitat bancària. Jordi Turull, portaveu al Parlament, va assegurar que el govern de Rajoy “utilitza una vara de mesurar diferent” quan es tracta de Bankia en comparació a CatalunyaCaixa.  
Ahir es va fer públic el baròmetre del CIS i la intenció de vot al PP va baixar quatre punts respecte a les eleccions, fins al 40,6 per cent, i el PSOE en tindria un 29,6 després de pujar un 1,6 per cent.

EL LEHENDAKARI DESCARTA LA CONVOCATÒRIA D'ELECCIONS

El lehendakari Patxi López va anunciar que no té previst convocar eleccions anticipades al País Basc, després que ahir Antonio Basagoiti, el líder del soci de govern, el PPE, anunciés que trencava l’acord. Sobre la possibilitat de plantejar una moció de confiança, com proposa el PNB, va indicar que és l’oposició qui l’ha de proposar. López va apuntar que “no és el primer govern en minoria de la història” i que estan disposats “a parlar amb tots”. José Luis Bilbao, del PNB, va assegurar que Euskadi necessita “al més aviat possible” un nou govern, però el portaveu del partit nacionalista al Congrés, Josu Erkoreka, va considerar que la seva formació no presentarà una moció de censura. De la seva banda, Basagoiti es va oferir a pactar “una sortida ordenada” de la legislatura.

Aquests són els diners ja compromesos a data 31 de desembre del 2011 per aquest complement de pensió dels 1.900 assalariats de l’administració central. D’aquests diners, però, no hi ha aprovisionat ni un sol euro per cap dels executius anteriors. D’altra part, 415 milions. Aquest és el volum total de diners que hauria de pagar el Govern,   si no es canvia res per complementar les pensions quan es jubilin tots els treballadors actuals.
Les dues xifres formen part de l’informe actuarial sobre el complement al retir dels funcionaris. El text va ser presentat ahir pel ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, en una reunió mantinguda amb representants de la plataforma de sindicats dels treballadors públics. Si tenim en compte els 273 milions dividits pels 1.900 funcionaris ens trobem amb una mitjana de compromisos actuals d’uns 145.000 euros per persona. Si s’utilitza com a referència els 415 milions quan tots hagin assolit l’edat de jubilació s’arriba pràcticament a 220.000 euros per assalariat públic.
L’afer és, segons les paraules del secretari general de l’Apaag, Albert Verdú, “una pilota que s’anirà fent grossa de forma exponencial si no s’actua”. Govern i sindicats van coincidir en dues coses. D’una banda, en responsabilitzar del problema els anteriors executius. “No s’ha aprovisionat ni un euro. Hi ha hagut una mala gestió de tots els governs”, va denunciar des del sindicat de funcionaris de duana Gabriel Ubach. De l’altra, van expressar la voluntat de buscar un consens per trobar una solució que, van apuntar, passaria probablement per una fórmula de copagament a la qual es mostren oberts... si bé amb matisos.

Possibilitats de copagament
“Els treballadors estem disposats a assumir una part del cost. No tenim una línia vermella però sí que és clar que tampoc no ho podem pagar tot de zero, com si no hagués passat res”, va comentar Verdú, que recorda que amb el Govern del PS ja hi havia un “consens” en la possibilitat del copagament i que, ara, “el cavall de batalla serà qui posa què i quant i per aconseguir què”.
De forma similar es va expressar Ubach, per qui una solució podria passar per una “gestió externa” del futur fons i per acceptar un copagament “a canvi d’unes garanties i unes prestacions diferents”, que podrien passar, per exemple, “perquè els diners no cobrats no es perdin si el funcionari mor, o per tenir l’opció de cobrar-los de cop en jubilar-se”. En canvi, des del Sindicat de l’Ensenyament Públic Santi Rodríguez va admetre l’opció del copagament, però per assumir el que es generi a partir d’ara, però no els 273 milions d’euros ja compromesos i no aprovisionats.
Tots van remarcar que en altres països s’han viscut problemes similars i s’han trobat solucions, en molts casos amb aportacions dels propis funcionaris sense “transicions traumàtiques”. Demanen, però, que sigui Govern qui “mogui fitxa” amb la presentació d’algun model a partir del qual encetar la negociació. Creuen que hi ha temps per trobar una solució i “per la nostra part hi haurà diàleg, segur”, va avançar Ubach.

UBACH ECOMANA ELS FUNCIONARIS A LA MARE DE DÉU

El secretari general de la Unió Sindical, Gabriel Ubach, representant a la plataforma de funcionaris dels duaners, va sorprendre tot­hom entrant a Govern ensenyant la imatge d’una verge que portava a la carpeta amb la documentació i els papers per a la reunió amb el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca.
“És la Mare de Déu dels Desemparats”, va assegurar el sindicalista. Ubach va voler posar després en relleu que “de forma honorífica, l’hem de nomenar la patrona de tots els funcionaris, perquè ens sentim així”, amb referència al fet que no estiguin aprovisionats els diners per a les seves pensions. El màxim responsable de l’USdA va mostrar a les càmeres d’Andorra Televisió la imatge de la Verge com mostra la fotografia.