El comú de la capital, la federació i la UEFA tenen previst impulsar aquest terreny de joc de futbol de set que permetrà als equips disposar d’un nou espai per als entrenaments.
Es preveu destinar al voltant dels 400.000 euros per a un camp que disposarà de gespa artificial i en principi tindrà uns vestidors prefabricats. Tot i que encara falta per tancar les quantitats, el finançament de la UEFA estaria entre un quaranta i un seixanta per cent de la inversió i el comú aportaria la resta. Els responsables de l’organisme europeu coneixen de primera mà el projecte i veuen de bons ulls ajudar en el finançament però a la vegada es demana a Andorra que també tiri endavant amb una instal·lació prioritària, l’estadi nacional. Aproximadament un mes s’hauria de tancar tot plegat. L’acord amb el centre educatiu és total i un cop estigui finalitzat, el camp es podrà usar fora de l’horari escolar i també els caps de setmana. Es treballa per enllestir el conveni amb celeritat i poder fer les obres, que durarien un mes o mes i mig, l’any vinent. “Estem ultimant el projecte i crec que aquest camp acabarà sent una instal·lació molt útil per a la par­ròquia i el futbol del país. Tenim l’Estadi Comunal ocupat tota la setmana i ajudarà a repartir més l’activitat”, indicava el cònsol menor i conseller d’Esports de la capital, Josep Vila.
Quant al Comunal, la corporació de la capital espera signar en breu l’acord amb el propietari per a la renovació del lloguer de la instal·lació, que en termes generals està tancat però té alguns serrells per concretar, com la durada del contracte. En principi la intenció és que sigui per a deu anys.

ES NEGOCIA EL CALENDARI PER AL PREMUNDIAL

El seleccionador Koldo Álvarez i el secretari general de la federació, Tomàs Gea, van reunir-se ahir a Amsterdam amb representants de la resta de seleccions del grup D de la fase de classificació per al Mundial del 2014 per tancar el calendari. No hi va haver entesa i avui es continuarà amb les converses –s’ha de jugar entre el 7 de setembre del 2012 i el 15 d’octubre del 2013–. Andorra comparteix grup amb Holanda, Turquia, Hongria, Romania i Estònia.

Així ho van informar en sortir de la trobada els caps dels grups parlamentaris del Partit Socialdemòcrata (SPD), Frank Walter Steinmeier, i dels Verds, Jürgen Trittin. El govern alemany assegura que malgrat el nou model l’aportació del país no haurà de superar  els 211.000 milions d’euros que estaven previstos.
El ple del Bundestag votarà demà el plantejament definitiu del Fons Europeu d’Estabilitat Financera (FEEF), hores abans que la cimera de líders de l’eurozona miri de tancar aquesta qüestió. S’espera que Merkel realitzi davant la cambra la seva habitual declaració de govern prèvia a les reunions de líders de la Unió Europea (UE) i que tot seguit, una vegada obtingut el mandat parlamentari, es desplaci a Brussel·les. No obstant això, encara no és clar que Merkel pugui obtenir una majoria parlamentària en aquesta votació, ja que ha rebut crítiques tant de l’oposició com dels seus socis de govern.

El format del feef, per definir
La mandatària revelarà a la seva declaració davant el Parlament el disseny definitiu que adoptarà el fons de rescat europeu, la seva definició legal, funcions i mecanismes d’actuació. Fins al moment, el govern alemany només ha avançat que encara s’està treballant en el format definitiu del FEEF i que s’estan analitzant “dos mètodes” diferents i “no excloents” per tal d’optimitzar la seva eficiència. “S’estan estudiant dos mètodes que no necessàriament són excloents”, va reconèixer el portaveu de govern, Steffan Seibert, que hi va afegir que cap dels dos “té res a veure amb el Banc Central Europeu”. Així, es referia a la proposta, atribuïda a França, de dotar al FEEF d’una llicència bancària, perquè tingués la possibilitat, en determinades ocasions, de sol·licitar una injecció de liquiditat a l’autoritat monetària comuna.
D’altra banda, la Comissió Europea (CE) i altres fonts comunitàries va negar ahir que els països de la zona euro vulguin utilitzar el FEEF per ajudar a Itàlia, desmentint així una informació apareguda al diari Le Monde. “No hi ha cap element nou respecte d’Itàlia i un hipotètic ús del FEEF”, va indicar el portaveu econòmic de la CE, Amadeu Altafaj, preguntat per algunes informacions segons les quals l’eurozona estaria discutint l’opció d’activar el fons davant la cada vegada més delicada situació d’Itàlia. Altres fonts van coincidir que “és pura especulació, hi haurà molts rumors d’aquí al dimecres”.
En concret, Le Monde assegurava que la mesura consistiria a ajudar el país per aconseguir que pugui finançar-se els mercats en condicions raonables, una possibilitat ja prevista en l’acord aconseguit el 21 de juliol i ratificat pels 17 membres de l’Eurozona. El fons podria oferir, segons aquest acord, línies de crèdit o directament comprar deute sobirà italià al mercat secundari per evitar que es disparin els interessos exigits al país pels inversors.

BERLUSCONI DIU QUE NINGÚ A LA UE POT DONAR LLIÇONS

El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, va afirmar ahir que “ningú a la Unió Europea està en disposició de donar lliçons als seus socis” comunitaris, ni de “parlar en nom de governs electes o dels pobles europeus”. Mitjançant un comunicat, el cap de l’executiu va demanar confiança en la tercera economia europea, i va assegurar que portarà les seves “fermes posicions” davant la crisi financera a la cimera de demà, després que diumenge les autoritats comunitàries li exigissin noves mesures d’ajustament i la ràpida execució de les ja aprovades. En aquest sentit, Berlusconi va convocar a la tarda un consell de ministres extraordinari per abordar les noves reformes, entre les quals hi ha la de retardar dels 65 als 67 anys l’edat de jubilació.

Primer es van incrementar cinc mil llocs de treball i després s’han perdut exactament els mateixos. El juliol de l’any 2011 hi havia registrats 36.283, lleugerament per sota de la xifra de nou anys abans.
L’evolució del mercat laboral contrasta amb la xifra que s’ha de pagar cada any per baixes. Amb els mateixos treballadors de l’any 2002 enguany es multiplicarà per dos cops i mig la quantitat de diners per abonar. De 12,9 a 30,1 milions d’euros. Els motius? Des de la CASS s’apunta la tendència a fer de les baixes un substitutiu del subsidi d’atur. Aquesta és     una de les explicacions per a dades incomprensibles teòricament com que si al 2006 amb 5.300 treballadors més es paguessin només dos terços de diners en baixes del que s’abonarà enguany. De 19,2 milions a 30,1. La teoria del subsidi encobert es pot defensar amb l’evolució de les xifres. Abans d’entrar en la crisi els increments dels costos de les baixes eren suaus. El gran salt té lloc el 2008 i el 2009. En cadascun d’aquests dos anys va tenir lloc una pujada superior al 20%.
La parapública entén que hi ha un augment salarial mig per tenir en compte, tampoc excessivament gran. Es  podria compensar, però, en gran part amb la disminució de treballadors de la construcció. Aquest sector és el que acostuma a tenir baixes més llargues i oneroses. Al 2006 hi havia prop de set mil inscrits a la construcció i enguany s’està per sota dels quatre mil. Un altre aspecte important és l’increment del percentatge de cobrament dels primers dies de baixa aprovat amb la llei de la CASS en vigor des del 2009.

Sistemes de control
Les xifres evidencien com està fallant la política de control que la parapública ha intentat instaurar els últims anys. Teòricament els controls són més exhaustius i les exigències cada cop són més estrictes. La parapública, segons fonts de l’entitat, apel·la que finalment és el metge qui té la paella pel mànec. El criteri mèdic és un aspecte on la Seguretat Social té poc marge per revocar. La tasca de control se centra fonamentalment a ser rígids a l’hora d’impedir que els aturs s’allarguin més enllà del necessari.
Les baixes continuen sent un dels grans reptes per a la disminució del dèficit de la CASS. Dins de la reforma global dels paràmetres de la Seguretat Social s’espera que hi hagi alguna mesura per frenar l’escalada, com la fixació del nombre de dies i les condicions segons cada patologia. Les baixes es mantenen com a un dels grans problemes per quadrar els comptes de la branca sanitària que aquest any tindrà un dèficit de 35 milions. Representen gairebé una quarta part de la despesa global sanitària quan fa una dècada eren una cinquena. Dins del capítol de les baixes hi ha inclosos tres àrees. La corresponent a malaltia que significa 18 milions d’euros (2011), accident laboral amb 6,3 i maternitat 5,8.

EL PLA ANTIDÈFICIT TINDRÀ QUATRE FASES FINS AL 2013

El Govern i la CASS estan treballant en el pla antidèficit que s’aplicarà a la Seguretat Social. L’executiu té l’objectiu, però, de consensuar les mesures en una taula comuna amb els sectors implicats i amb l’oposició socialdemòcrata. La velocitat d’execució estarà directament lligada al ritme amb el qual es desenvolupi la taula. El pla preestablert passa perquè fins a final d’any la parapública faci les propostes dels canvis que s’haurien d’introduir en la futura legislació. Durant la primera part de l’any vinent es preveu que puguin discutir les mesures i aprovar el text final. Al llarg del segon semestre del 2012 s’hauran de recollir els primers fruits amb una reducció del dèficit. I el 2013 passarà a fer-se balanç dels resultats obtinguts. Amb les xifres a la mà se sabrà si les mesures han permès optimitzar els recursos o si són necessaris nous reajustaments. En definitiva, l’objectiu final és reduir la despesa sanitària entre un 20 i un 25%. Això no suposarà arribar al dèficit zero, propòsit que a mitjà i curt termini s’ha d’abandonar per inabastable. Encara quedaran números vermells que l’Estat haurà de compensar cada any amb els pressupostos, però s’espera que siguin xifres sensiblement inferiors.

Així ho hauria explicat el ministre de Funció Pública, Jordi Cinca, als diferents representants sindicals que integren la plataforma. La majoria de sindicats, segons les fonts consultades, es decanten perquè la tisorada inclogui la totalitat dels conceptes que configuren el sou final del treballador públic. Segons les fonts consultades, es considera que aquesta opció és més equitativa i proporcional.
Cinca ha explicat reiteradament que l’executiu demòcrata pretén reduir la factura salarial dels funcionaris. El Govern es vol estalviar aproximadament 1,9 milions anuals només en l’administració central i la fórmula que es triï ha d’arribar a aquesta xifra. No més. Per aquest motiu, el ministre va garantir que si el sistema triat és el de retenir o retallar sobre el conjunt global dels conceptes que configuren la nòmina, el llindar de 3.000 euros a partir del qual es rebaixarien els salaris s’augmentarien. A partir del càlcul fet d’acord amb les nòmines pagades el setembre quant a salaris base, i afegint-hi una ponderació sobre la mitjana anual que l’executiu satisfà en matèria de complements variables, Cinca va exposar als sindicalistes que el límit s’elevaria fins a uns 3.300 euros. Però que han de ser els sindicats els que triïn: retallada sobre el sou i tots aquells complements considerats fixos, que és el que va plantejar inicialment el Govern. O tisorada percentual sobre tots els components salarials.

Una ‘no-decisió’
El ministre hauria explicat que qualsevol dels dos escenaris a priori seria assumible per l’executiu. I que escollissin els sindicats. Avui per avui, i segons les fonts sindicals consultades, la plataforma no pensa posicionar-se formalment perquè qualsevol fórmula implica una retallada que rebutgen. Les mateixes fonts van assegurar que és possible que algun dels col·lectius sindicals que composa la plataforma sí que es pronunciï obertament sobre alguna de les fórmules plantejades. I que, sembla evident, que per al conjunt dels integrants de la plataforma negociadora el sistema que es preferiria seria el de la retenció sobre tots els conceptes salarials i l’increment corresponent del llindar a partir del qual s’aplicaria la retallada.
Els sindicats, però, s’han agafat aquesta setmana de coll per analitzar, cadascú a casa seva, la situació. I per esperar la proposta definitiva del Govern, que ha d’incloure, especialment, com queda la corba de la retallada. Cinca va explicar després de la darrera reunió que entre els 3.000 euros i els 4.500 la retenció aniria del 5 al 6,5%. I que a partir dels 4.500 euros, el percentatge de tisorada creixeria molt més pronunciadament. Segons les fonts sindicals consultades, el ministre s’hauria compromès a lliurar als integrants de la plataforma el projecte de llei que establirà tota la reordenació dels salaris públics abans no s’entri a tràmit parlamentari. Aquest pas s’hauria de fer durant la primera quinzena de novembre a tot estirar. La plataforma sindical també ha de decidir quan i com convoca l’assemblea general de treballadors de la Funció Pública que s’ha previst.

AGENTS DEL COS DE POLICIA FARAN LA SEVA PRÒPIA REIVINDICACIÓ

Un grup força nombrós de funcionaris del cos de la policia estan treballant per dur a terme les seves pròpies accions reivindicatives. Són, majoritàriament, afiliats al Sindicat de Policia (SIPA) i agents que no estan adscrits a cap organització sindical. El president del SIPA, Cerni Obiols, va explicar ahir que les taules de treball que estan fent avancen a bon ritme i aviat en presentaran les conclusions. “Nosaltres alguna cosa farem”, va explicar Obiols, que va assegurar que el fet d’abandonar les negociacions amb el ministre de Funció Pública, Jordi Cinca, no vol dir que no continuïn formant part de la plataforma sindical. “El que va passar és que nosaltres vam voler visualitzar el nostre desacord d’una altra manera”, va dir Obiols.

La policia va detenir dues persones per furts de mercaderia per un valor de 1.548 euros. Segons el cos, dissabte cap a les 15.30 els agents van rebre l’avís d’un intent de sostracció d’una jaqueta, valorada en 196,50 euros.

Sense acord. Les desavinences entre les delegacions d’Holanda i Romania han comportat que el calendari del grup D de la fase de classificació per al Mundial del 2014 del Brasil encara no estigui definit i que sigui la FIFA qui en properes dates faci el sorteig per confeccionar l’ordre dels enfrontaments.

El director tècnic de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), Carles Visa, va desvelar la temporada de l’equip d’esquí alpí i els seus objectius durant la presentació del conveni de patrocini amb Hotels Plaza.