Què diu el manual sobre com s’ha de comportar el pare d’un esportista?
Ha de ser pare, només això. No ha de ser ni entrenador, ni àrbitre i sobretot no ha de ser hooligan. Si tens la sort de tenir un fill professional de l’esport la seva carrera durarà uns 10 anys però seràs el seu pare tota la vida. Per això el millor és ser només pare i punt.
Vostè té un fill i una filla que juguen a bàsquet, és dels que xer-ra amb l’entrenador?
Només al principi i al final de la temporada. El meu fill ja no està jugant però la nena sí, i no vol ni veure’m, em diu que em posi en un racó i que no digui res. Per això la xerrada de demà és interessant per als pares, a més Beirán és pare d’un jugador EBA i psicòleg.
És una impressió meva o el tema aquest del ‘pare hooligan’ és un fenomen més del futbol que del bàsquet.
Al futbol hi ha més diners, potser per això es veu alguna imatge més esperpèntica per part d’algun pare que espera que el nano arribi a figura, però també passa en algun esport individual com el tennis per exemple.
Fernando, no ho puc evitar. Li he de dir...
Ja m’ho veig venir (riu).
Aquella cara que posava quan li marcaven una falta personal... És una de les imatges dels 80!
Ho sé però no puc fer-hi res, sóc així de lleig, a part la majoria de les que em marcaven no eren falta, per això em queixava!
Miri que l’han insultat a vostè en una pista de bàsquet.
Moltíssim, però a mi em posava. Pensa que un cop vaig buscar entrades a uns amics culers per a un Barça-Madrid al Palau i durant el partit en veig un des de la grada insultant-me! Devia ser inevitable.
Algun dia que l’hagin fet riure?
Doncs mira sí, a Ourense. Un va i em diu: “Malastruc!” Si et diuen cabrón o coses així no dius res, però a aquest li vaig dir que per què em dia malastruc.
I què li va dir?
Que vaig marxar del Madrid i el vaig deixar arruïnat, a l’OAR Ferrol igual, i quan em va dir això estava al CAI Saragossa, que també va acabar fatal. M’ho va dir i vaig pensar, coi aquest tio té raó. I em vaig retirar.
Se’n recorda del Festina Andorra a l’ACB?
I tant, era al·lucinant l’ambient i el soroll que teníeu al pavelló, hi havia molta passió. Aquell equip va posar Andorra al mapa més enllà dels tòpics de les compres i el turisme. A més, allà hi jugaven grans amics meus, com els Llorente o Villalobos, que sempre parlen meravelles d’Andorra.
Qui és el millor amb qui va jugar Drazen Petrovic, Fernando Martín?
Aquests dos que em dius eren boníssims però si n’he de triar un dic Arvydas Sabonis.
I això de la tele? Cada dos per tres se’l veu per allà i no sempre per al bàsquet.
És una manera que la gent no s’oblidi de mi i que els jovenets que no em van veure jugar sàpiguen qui sóc. Ah, i em diverteix.
|
Castellano 
Català
Français
English
|
0 
