Fonts europees i de l’FMI van confirmar ahir que aquestes ajudes estan condicionades al fet que es compleixin els acords signats la setmana passada i que, per tant, quedaran congelades fins que es conegui el resultat del referèndum que vol convocar el primer ministre grec, Geòrgios Papandreu.
La UE calcula que, sense els 8.000 milions d’euros que Grècia havia de rebre a mitjan de mes, el govern es quedarà sense fons com a molt tard al desembre. Els ministres de Finances dels països de l’euro van aprovar el lliurament a Grècia d’aquests diners, que formen part del sisè tram del pla d’assistència financera al país, a l’octubre. Ara, però, pretenen fer servir la congelació d’aquesta ajuda com a mesura de pressió davant l’anunci de Papandreu –que sotmetrà a consulta popular les condicions del pla de rescat sorgides de la cimera del 26 d’octubre–, ja que ho consideren un perill per a l’estabilitat de l’euro.
Reunió a Canes
Paral·lelament, ahir a la nit, la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy, estaven reunits amb Papandreu en el marc de la cimera del G-20, a Canes, per estudiar si el programa d’ajuda financera a Grècia segueix vigent després de la convocatòria del plebiscit.
En una entrevista televisada des del Palau de l’Elisi, Sarkorzy va recalcar que no es podia declarar Grècia en fallida perquè “hi hauria hagut un procés en cadena que se’ns hauria emportat a tots”. El president gal també va reconèixer que l’entrada de Grècia a l’euro “va ser un error” perquè ho va fer subministrant dades inexactes sobre la seva situació financera real. De la seva banda, Merkel va exigir “claredat” a Papandreu si vol seguir sent receptor de la solidaritat europea.
En la trobada d’ahir, Merkel i Sarkozy també van deixar clar al primer ministre grec –segons Le Monde, que cita fonts governamentals de París–, que si vol tirar endavant el referèndum, la pregunta ha de ser sobre si Grècia vol continuar o no a la zona euro i que si el resultat fos negatiu, evidentment se suspendria tot el pla de rescat. Tanmateix, fonts de l’executiu grec van insistir que la pregunta serà sobre si s’accepta o no les ajudes.
En qualsevol cas, Papandreu ja té el suport del govern a la convocatòria de la consulta, que es podria fer al desembre. Així es va anunciar després d’un consell de ministres de set hores i en què també es va decidir crear una comissió per tenir enllestits com abans els detalls de la consulta.
ELS BANCS ESPANYOLS ACUMULEN 176.000 MILIONS EN ACTIUS TÒXICS DE LA CONSTRUCCIÓ
L’exposició problemàtica dels bancs i caixes d’estalvi vinculada a l’activitat de promoció immobiliària ascendeix a 176.000 milions d’euros, segons figura en l’Informe d’Estabilitat Financera del Banc d’Espanya. Aquesta exposició problemàtica, que engloba crèdits dubtosos, actius adjudicats i actius normals sota vigilància, representa un 11,4% de la cartera creditícia de les entitats, i un 5,2% de l’actiu consolidat.
L’organisme que presideix Miguel Ángel Fernández Ordóñez indica que en un moment de fort ajust del sector immobiliari, l’exposició problemàtica que manté el sector bancari no es limita als actius dubtosos. Al seu entendre, també han de tenir-se en compte els actius adjudicats i rebuts en pagament de deutes, així com aquells altres préstecs en situació normal, però sota vigilància.
Els actius així classificats, juntament amb els considerats dubtosos, estan subjectes a la constitució de provisions d’acord amb la normativa comptable del Banc d’Espanya. L’ens, així mateix, també ha requerit a les entitats de crèdit espanyoles la publicació d’aquesta informació detallada, que haurà de quedar reflectida en els seus comptes anuals, així com en la informació financera intermèdia que facin pública.