L’organisme europeu preveu que el producte interior brut (PIB) espanyol es reduirà fins al 0,1 per cent en el darrer quadrimestre del 2011. A més, es dóna per fet que Espanya no podrà complir els objectius de dèficit per als propers tres anys.
Segons els càlculs de la CE, el dèficit espanyol arribarà al 6,6 per cent el 2011, al 5,9 durant el 2012, i al 5,3 el 2013, i superarà les previsions del 6, el 4,4 i el 3 per cent, respectivament. Des de la comissió s’assegura que “caldran més mesures col·lectives per arribar a l’objectiu de dèficit”. D’altra banda, Olli Rehn, el comissari d’Assumptes Econòmics, va indicar que França ha de prendre “més mesures” d’ajustament fiscal per complir els objectius de dèficit, que situa en el 5,8, 5,3 i 5,1 per cent entre el 2011 i el 2013. La xifra per al 2013 està dos punts per sobre de l’objectiu.
En l’àmbit europeu, la CE veu greus problemes per la frenada del creixement i de la manca de confiança als mercats. Rehn va declarar que “les previsions són fosques. La recuperació s’ha aturat i hi ha un risc d’una nova recessió”. La previsió de l’augment del PIB el 2011 per a l’eurozona i Europa és de l’1,5 i l’1,6 per cent, respectivament, però el 2012 es quedarà en el 0,5 i el 0,6 per cent.
Es descarta dividir l'Euro
La Unió Europea va descartar crear dues velocitats en l’euro, una possibilitat que s’havia filtrat en els darrers dies des de França i Alemanya. Pia Ahrenkilde, portaveu de la CE, va destacar que “és important no acceptar divisions a la Unió” i fins i tot va recalcar que es pot “avançar en una integració més profunda” a l’eurozona. El consell d’assessors d’economistes del govern alemany havia plantejat un pacte europeu d’amortització de l’endeutament favorable als països amb un deute inferior al 60 per cent del PIB. Angela Merkel va afirmar ahir que el seu executiu vol estabilitzar la zona euro, tal com està ara, i va dir que “som la UE dels 27, amb un mercat i uns objectius comuns”.
L’efecte Monti
El nom de Mario Monti, excomissari europeu de la Competència, va ser el que més va sonar ahir com a successor de Sílvio Berlusconi al capdavant del govern italià. El president de la República, Giorgio Napolitano, ha demanat a Monti que no marxi de Roma, segons va anunciar l’organitzador d’una conferència a París en la qual estava prevista la seva presència. Els mercats van reaccionar bé davant d’aquesta possibilitat, la borsa de Milà va pujar un 0,75 per cent i la prima de risc dels bons italians a deu anys va baixar als 517 punts. Tot i això, ahir es va arribar a un rècord en l’interès dels bons a un any, el 6,087 per cent.
A Espanya, la borsa de Madrid va caure un 0,36 per cent i la prima de risc del deute va arribar als 424 punts, tot i que va acabar en 402 gràcies a les compres que va realitzar el BCE.
L'ECONOMISTA PAPADIMOS ÉS EL NOU PRIMER MINISTRE GREC
Lukàs Papadimos va ser nomenat ahir primer ministre de Grècia, en substitució del dimitit Geòrgios Papandreu, i encapçalarà el nou govern d’unitat nacional. Papadimos és un economista de 64 anys i ha estat vicepresident del Banc Central Europeu. En les primeres paraules al càrrec va fer referència al nou rescat de Grècia per part de la Unió Europea, i va afirmar que “el nou govern és un govern de transició encarregat d’aplicar l’acord del 26 d’octubre i les polítiques que se’n derivin”. La Unió Europea va demanar a Papadimos un discurs “compromès per tal de demostrar que farà tot el possible” per afrontar la crisi i l’endeutament i la cancellera alema-nya, Angela Merkel, va donar suport al nou govern perquè “Grècia prengui aviat el bon camí”.