Se senten deixats de lamà de Déu.
Ens sentim tristos, decebuts. I sí: deixats de la mà de Déu.

Enganyats?
Enganyats, no. Potser l’únic que enganyava era l’ambaixador, que sempre va dir que no en sabia res, que no hi havia res.

Ha fet molts amics, aquest ambaixador, em sembla.
Moltíssims.

L’ha vist gaires cops?
L’he vist dues vegades. Perquè hi he hagut de coincidir en un parell d’actes.

Per cert, no em sabria pas dir com es diu?
Mário Damas.

Em queda clar que estan indignats.
Hem rebut més suport de les entitats andorranes que de les entitats del nostre país.

De vegades, allò de casa és el menys apreciat.
Doncs cal recordar que nosaltres, els emigrants, hem contribuït molt a Portugal amb les nostres remeses, els nostres estalvis.

Expliqui’s.
Miri, li diré una cosa que als meus companys no els agrada que digui. Però escolti, a mi m’agrada dir les coses com són. No sóc políticament correcta. Si vol algú políticament correcte truqui una altra persona.

Diguem-ne que ja em va bé que sigui incorrecta. Endavant!
Doncs em demanaré què passaria si tots els emigrants traguéssim de cop els estalvis que tenim a Portugal. Les coses estan malament, ara, sí. Però és que és el tercer rescat que viu Portugal! El 1979 i el 1983 ja va haver d’intervenir el Fons Monetari Internacional. I gràcies als estalvis dels emigrants, Portugal se’n va sortir.

Els tenen poc en compte, doncs.
A Lisboa potser haurien de pensar una mica més.

Realment creu que es pot fer alguna cosa per evitar el tancament total?
Jo crec que sí, que hi ha una petita flama al final del camí.

Vol dir que no estan perdent el temps?
Perdre el temps, segur que no. I ja que ens hem posat a lluitar, hem d’anar fins al final.

I quin final volen?
Intentarem que quedi quelcom que ens representi. Per petit que sigui. No cal un gran local. Mantenir un parell de funcionaris i poca cosa més. 5.000 euros al mes. És això el que valem els portuguesos d’Andorra? Només això?

De ben segur que no. Però, vostè què donaria a canvi que es conservés un petit consolat?
Jo no donaria res. Ens ho ha de donar el nostre país. És un dret que tenim.

I avui què n’espera de la concentració a la plaça del Poble?
Esperem la màxima afluència. Que la gent s’uneixi com s’uneix per anar a certs actes. És que els portuguesos som mandrosos, de vegades, fins i tot per ajuntar-nos!

Després, el govern espanyol va informar que s’havia arribat a aquesta xifra per una qüestió tècnica, ja que la dada dels bons de referència alemanys no era correcta. El mercat es va moderar amb la intervenció del Banc Central Europeu, i al tancament de la jornada el diferencial va baixar fins als 441 punts, 19 menys que dijous. La prima de risc italiana també es va reduir dels 495 als 468 punts. La borsa de Madrid va pujar el 0,48%; la de Milà, el 0,14%, i la de París va baixar el 0,44%.
La vicepresidenta econòmica espanyola, Elena Salgado, va intentar llançar un missatge de tranquil·litat per la situació de la prima. Va indicar que “no hi ha risc per a la sostenibilitat del deute ni una preocupació sobre la nostra capacitat de finançament als mercats”, i que es complirà “amb comoditat” l’objectiu de reduir el dèficit al 6 per cent del PIB. Des de la Comissió Europea, el portaveu comunitari, Amadeu Altafaj, va assegurar que les institucions comunitàries “estan ajudant activament Espanya”, però va destacar que “el més important” és que “Espanya s’ajudi a ella mateixa.”

Previsió de superàvit a Grècia
El ministre d’Economia grec, Evangelos Venizelos, va prometre que no hi haurà més retallades de les previstes, mentre presentava el projecte de pressupostos per al 2012. El nou govern d’unitat nacional preveu un superàvit d’uns 2.420 milions d’euros, gràcies als impostos addicionals. El deute sobirà passarà del 161 als 145 per cent del PIB amb la participació de la banca en la quitança de bons.  
D’altra banda, el parlament italià va aprovar el nou executiu liderat per Mario Monti, amb 556 vots a favor i 61 en contra. El nou primer ministre va anunciar que dijous vinent es reunirà amb el president francès, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alemanya, Angela Merkel. Ahir, Merkel i el primer ministre britànic, David Cameron, no van arribar a un acord per crear un impost per a les transaccions financeres.

ACABA LA CAMPANYA AMB L'ECONOMIA COM A PROTAGONISTA

Els polítics van fer ahir els dar­rers actes de la campanya electoral a Espanya, i van parlar de la situació econòmica que viu Espanya en els discursos. Mariano Rajoy va demanar un “suport massiu” demà per llençar un missatge de confiança a Europa, als mercats i “als de la prima de risc”. El candidat del PP va definir l’estat de les finances amb un “ens han deixat pelats”. També va explicar que caldrà adoptar “decisions que no seran fàcils”, que ja no és temps de “frivolitats o frases enginyoses” i que la recuperació econòmica “necessita la implicació de tots els espanyols”.
El candidat del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va criticar Rajoy per utilitzar la crisi del deute per aconseguir vots. “Fa quatre anys va intentar arribar a la Moncloa de la mà d’una nena, i ara intenta arribar de la mà d’una prima”. Rubalcaba va destacar que a la dreta “només se l’atura amb un PSOE fort” i va advertir que si guanya la dreta “i tingués el poder absolut, retallaria absolutament”. Carme Chacón, del PSC, va reiterar que no cal rendir-se perquè “res no està decidit”.
De la seva banda, Josep Antoni Duran i Lleida també va fer referència a la complicada situació que passa el deute espanyol. “Les condicions objectives en funció de la prima de risc haurien de portar a la conclusió que Espanya està per intervenir, però espero que no sigui així”, va declarar el candidat de CiU, que va demanar brevetat en la pressa de possessió del nou president per evitar un buit de poder. A més, Duran va assegurar que la “gran ona” electoral del PP no farà “desaparèixer” Catalunya.

Fonts de Grandvalira van explicar ahir al Diari que els únics punts que disposen d’una base natural de neu i que podrien ser els sectors que s’obrissin el cap de setmana vinent són els que toquen la cara nord, com Pas de la Casa, la Coma d’Arcalís (Vallnord) o les zones de debutants.
“La idea continua sent obrir el dia 26, ni que sigui parcialment, més que res per donar un missatge tranquil·litzador amb vista al pont de la Puríssima, perquè si no li crees un neguit a la gent”, va explicar el director general de Vallnord, Martí Rafel. En el cas de Grandvalira, les fonts consultades van indicar que si no baixen les tempreratures a partir d’aquest cap de setmana “la situació serà complicada”. En aquest sentit, van exposar que la sensació és que costarà arrencar la temporada i que en tot cas s’optaria per una obertura parcial. Amb tot, Rafel va reconèixer que no és “una situació anormal”, ja que en aquestes dates “sempre patim” perquè es necessitaria tenir “les pistes plenes de neu i trepitjades”, però va indicar que és una situació “impossible”.

Innivació artificial
Segons van comentar les fonts de Grandvalira, des de dijous al vespre fins a les deu del matí d’ahir els canons de neu van estar funcionant massivament, però, no obstant això, es necessitaria una massa d’aire fred que de moment no hi és. Sinó tot el contrari, “ara tenim aire humit i de llevant que més aviat dóna sensació de calor”. És per això que els responsables de les estacions estan pendents que els propers dies arribi la massa d’aire fred que pugui dur nevades, però reconeixen que ara per ara no sembla fàcil que cap de les dues coses passi.
A Arcalís, ahir també van funcionar els canons. Rafel va comentar que a les parts altes la cota de neu havia pujat i que a les baixes faria falta que baixessin més les temperatures per poder fer funcionar els canons i innivar els camps de neu artificialment. Amb tot, va remarcar que en cap cas llancen la tovallola. “De cara a la Puríssima som més optimistes perquè les previsions sembla que no són tan dolentes”, va matisar Rafel.
Pel que fa a les reserves, el director general de Vallnord va explicar que de moment “són poques, però alguna n’hi ha”. Per aquest motiu també s’han fixat dimarts vinent com a data màxima per decidir la data d’obertura, ja que “també interessa que els clients ho puguin saber”. Ara només els queda estar atents al temps i esperar que arribi el fred i les nevades.

GRANDVALIRA 'REINICIA' LA SELECCIÓ PER ESCOLLIR DIRECTOR COMERCIAL

La societat que explota la marca Grandvalira (Nevasa) ha reiniciat el procés de selecció per incorporar un director comercial que cobreixi una part de les funcions que duia a terme fins a la temporada passada el director general de la societat, José Blanco. Els màxims responsables de Nevasa, a partir del treball d’una empresa de headhunter, ja havien arribat al tram final de la selecció. De fet, s’havia fet una oferta en ferm a la directora comercial i de màrqueting d’Spanair, que a   dar­rera hora va rebutjar incorporar-se a Grandvalira per motius personals. La directiva de la companyia aèria havia arribat al final del procés juntament amb dues persones més. Després d’analitzar el perfil d’aquests, fonts de la societat explotadora dels camps de neu de Soldeu-el Tarter i Pas de la Casa-Grau Roig van explicar ahir que no s’acabaven d’ajustar al que realment es vol per a aquesta nova fase de la companyia i es va descartar incorporar cap dels dos, per la qual cosa s’ha tornat a iniciar el procés d’anàlisi de currículums per intentar trobar un perfil de professional que s’adigui més al que es pretén. I que és, fonamentalment, un venedor del producte amb contactes amb diferents operadors turístics i de diversos mercats. Especialment, entre els països emergents. Que pugui obrir nous fronts.