De seguida es va poder comprovar que el partit no seria com aquells últims de marcadors escarransits i odes a la defensa i el desencert. El River va sortir millor, més posat i gràcies a les penetracions va anar obrint distàncies fins arribar a una màxima de 8 punts (19-11). Els triples en aquest primer quart eren una altra història, amb un minso 1 de 5. Però els de Peñarroya comandaven el marcador i les sensacions eren positives. Pels gallecs, només Koffi mantenia el tipus (6 punts), però ràpidament es va car­regar amb dues personals i va anar a la banqueta. Els triples visitants, tres de cinc, van evitar que el River s’escapés en el marcador. La bona defensa va fer cór­rer els andorrans, que van completar un bon primer quart.
L’Aguas de Sousas va despertar a l’inici del segon i va col·locar un parcial de 2 a 10 d’entrada que va permetre als de Rubén Domínguez situar-se 3 punts per sobre (26-29). L’aparició de Flis en el moment més oportú, amb cinc punts consecutius i una pilota robada, va facilitar als locals capgirar la truita. El River tornava a manar. El primer ensurt havia trobat resposta i amb bons percentatges de tir com el 4 de 4 d’un destacat Cage –9 de 9 al final del matx– i un 4 de 5 de Flis. Bons auguris. Tot i això l’Ourense, descendit recentment de LEB or, no permetia que els locals es distanciessin. El xoc de trens era important i ningú no volia cedir. Els locals, que van situar-se en zona 2-3 després de cada sacada de banda dels gallecs per descentrar l’atac, van aconseguir fer la diferència en els últims instants abans del descans, quan tres punts consecutius del sempre eficient Isma Torres i un triple sobre la botzina de Fede Bavosi va portar el marcador al 44 a 35 de la mitja part. Fins aquí va durar l’Ourense. La resta va ser una caricatura d’equip.  
En la represa, Cage va seguir on fire i amb 6 punts consecutius va guiar el River en l’enlairament. Però no era només  ell. Torres, Pablo Sánchez, Flis... El recital del tercer quart va ser impressionant. Defensa a mort, agradant-se, recuperacions, encert en el tir... l’equip (en majúscules) estava llançat davant un Ourense sense recursos, perdut. El tècnic visitant va intentar amb canvis i un temps mort quan el parcial ja era de 20 a 6 canviar la dinàmica, però la feina dels andorrans, com la dels bons toreros portava camí de ser monumental. I ho va ser (32 punts de marge al final del parcial). I pujant. Tothom volia sumar i l’èxtasi va arribar a la grada quan ja en l’últim minut un triple de Flis va portar la diferència als 40 punts. Quin festival! I líders  provisionals.

EL SÈNIOR B REP A L'ALAY EL CUER, EL CB VILADECANS

El sènior B de David Eudal té avui (19.30 h) un partit a priori assequible a l’Alay contra el cuer del grup 2 de Copa Catalunya, el CB Viladecans. El segon equip es troba a la zona tranquil·la de la taula (novè amb 6 victòries i 4 derrotes, empatat amb quatre equips més) mentre que els barcelonins han guanyat 2 partits de 10.

Un dels sectors més afectats per la crisi és la construcció i per això Moviment Massanenc hi vol incidir de manera directa per reactivar-lo. La proposta presentada per Zamora, fa referència al 15% de cessió urbanística que s'ha de fer en tirar endavant un projecte de construcció. El compromís d'MM és que les construccions que es facin "sense ànim de lucre i integrant energies renovables", quedin exemptes d'aquest 15%. Aquesta proposta seria vigent fins a la renovació del pla d'urbanisme, a final del 2012.
Zamora indica que la gent atura projectes de construcció per problemes financers, i que consideren que aquesta mesura afavorirà que es puguin engegar i generarà feina als constructors i instal·ladors. D'altra banda, indica que això no és negatiu per al Comú, perquè tot i que no ingressarà aquest 15%, sí que s'ingressarà l'impost de construcció, "que si no hi ha construcció no s'ingressa res".
Pel que fa al turisme i el comerç, des d'MM es vol estar al costat dels implicats i encoratjar totes les iniciatives hoteleres i comercials.
Un altre sector econòmic en el que volen incidir és la pagesia i la ramaderia. Per a això, el número tres de la llista, Robert Call, ha informat que es vol aprofitar el segell de qualitat. A més, es proposa crear una botiga ecològica per poder comercialitzar els productes autòctons com la trumfa i la carn d'Andorra. Call, però, opina que s'hauria de fer a nivell nacional i després anar posant sucursals a les parròquies.

Les propostes d'ACO+DA en matèria de turisme, esport i neu tenen com a principal atractiu aquest últim element. Pel que fa a Vallnord, el candidat a la reelecció s'ha mostrat satisfet de la gestió actual però ha considerat que cal treballar més en la comercialització. En aquest sentit, el cònsol ha assegurat que, si guanya les eleccions, té previst reunir-se després de Nadal amb el president de Grandvalira, Joan Viladomat, per treballar de forma conjunta i anar a explicar el projecte de les dues estacions als bancs i a demanar al Govern, per obtenir ajudes no només econòmiques sinó en l'adquisició d'energia, la facilitació de quotes d'immigració per a treballadors o les taxes d'importació de material.
Sobre Arcalís, Ventura Espot ha afirmat que en l'últim mandat s'ha invertit quasi quatre vegades més a Arcalís que en el període de l'anterior cònsol fa vuit anys. En relació a futures inversions per a millorar la zona d'aparcament, alguns ginys i reorganitzar la zona dels Ortells, Espot ha considerat que "primer cal sanejar els comptes, si som competitius algun inversor es pot interessar". Així, les inversions que es puguin fer dependran d'obres extraordinàries que entrin al Comú o de possibles inversors privats. A més, ha remarcat que fa sis anys es va fer una campanya molt dura en aquest àmbit que va malmetre la imatge de viabilitat d'Arcalís i va provocar "l'estampida" de possibles col·laboradors. Un fet, ha dit, que "costa molt remuntar sobretot quant a publicitat". De moment, el que ha volgut deixar clar el cònsol és que s'ha rebaixat la despesa en personal per a compensar que no pugen els ingressos.
Pel que fa al turisme, el número tres, Bartumeu Gabriel, ha explicat que parteixen de tres aspectes: la neu, la muntanya i la natura i la cultura, que estan interrelacionats entre si. El primer el volen potenciar acollint esdeveniments esportius d'hivern, el segon amb rutes de diferents nivells de dificultats i millores en localitzacions com el Pont de l'Estarell i l'última amb la promoció de les visites guiades que ja es fan i que es poden complementar amb l'ús de noves tecnologies. En aquest àmbit, Gabriel ha apostat per ampliar la cobertura wifi a tota la parròquia.
Per la seva part, el número 11 d'ACO+DA, Xavier Herver, ha parlat sobre les propostes relacionades amb l'esport que basen en quatre eixos: esport a dins de la parròquia i fora; el centre esportiu i el centre de tecnificació que està en construcció i que tindrà un alt impacte mediàtic en relació a l'esport d'elit.

En resposta al plantejament de reducció de càrrecs de confiança fet dijous pel PS, Ventura Espot ha reiterat que només n'hi ha un i estan "molt per sota" dels que tenen altres comuns on governen el socialdemòcrates. Pel que fa al cost de la revista del Comú, Bartumeu Gabriel ha explicat que quan van arribar es feien unes publicacions més denses amb un cost de 45.000 euros i ara s'ha passat als 8.000 euros. A més, ha matisat que 'el digital també té un cost' i el paper s'ha de mantenir per aquells que no estan habituats o no tenen accés a la xarxa.

Ramon Jordana considera que s'han de potenciar i donar a conèixer millor els atractius turístics de la parròquia com ara el Funicamp, el Cercle de Pessons, el romànic, la muntanya, i les pistes d'esquí. I que per fer-ho, cal treballar conjuntament amb la iniciativa privada i en coordinació amb el Govern.
Una de les propostes d'UP+DA és la revalorització de la zona del llac d'Engolasters, adequant els entorns i impulsant un accés directe des d'Encamp. Jordana ha assegurat que hauria de ser un funicular i que caldria fer-ho en col·laboració amb els privats per tal que no hagués de ser el Comú el que fes la inversió.
Finalment, el candidat d'UP+DA també ha parlat de la necessitat de rehabilitar la zona esportiva de Prada de Moles perquè ara l'espai està 'molt deixat' i cal que pugui tornar a tenir l'aspecte que havia tingut en temps anteriors.

Salus Chato ha explicat aquest divendres les propostes que té DA a nivell de finances comunals. El candidat ha destacat que la despesa de personal del Comú és molt elevada, però ha assegurat que "no acomiadarem personal ni privatitzarem res tal com asseguren les altres candidatures". El que sí que potser hauran de mantenir és la congelació dels sous i complements que ja s'està fent actualment, però ha destacat que no faran retallades de salaris.
Malgrat tot, Chato sí que ha posat de manifest que en alguns departaments hi ha certa "desorganització", i que a vegades hi ha més comandaments que base laboral, i que això s'ha de reorganitzar per tal de millorar l'eficiència.
La candidatura de DA ha calculat que amb les mesures que afecten els càrrecs electes es podria estalviar entre 500.000 i 600.000 euros, i que si s'afegeixen els estalvis que es volen fer en la despesa de manteniment, la xifra podria arribar a 1 o 1,1 milions d'euros, una quantitat que es vol destinar a inversió, ja que actualment "només s'inverteix entre 700.000 i 1 milió d'euros, que només representa un 2% del pressupost de despesa".
Altres mesures proposades per DA són la revisió dels lloguers i la reubicació de serveis del Comú a l'edifici dels Pouets. Precisament, Chato ha assegurat que ja tenen una iniciativa privada que es podria fer càrrec de les obres de remodelació de l'antic aparcament.

La número u de la llista del PS+I, Carolina Cureau, i la número dos, Míriam Avellana, han conversat aquest dijous a la tarda amb els padrins de la parròquia. A més, han portat alguns nens familiars dels candidats perquè conversessin amb els padrins i els preguntessin com era la vida a la seva infància. Aquest és un exemple de les activitats que volen promocionar si surten elegides per al Comú de la Massana.
A més, les candidates volen que els padrins puguin gaudir d'una major oferta d'activitats. D'una banda proposen que a la casa pairal "no només s'hi jugui a cartes", i per això proposen tallers de cuina, de costura, o classes d'anglès. També, però, es vol demanar a les entitats bancàries que ofereixen xerrades o cursos per a la gent gran perquè no els centralitzin tots a les parròquies baixes, i que en facin alguns per als padrins de les Valls del Nord. A més, conversaran amb les perruqueries de la zona perquè facin preus especials per a la gent gran, i amb els restaurants perquè proposin menús també per a aquest sector.
El Servei d'Atenció Domiciliària també és un punt on s'ha volgut incidir, ja que es proposa mancomunar-lo amb Ordino. La candidata a cònsol menor, Míriam Avellana, ha explicat que actualment es disposa de poc personal per als 23 padrins que demanen atenció, i que la mancomunitat els permetria prestar millor servei. En aquest sentit, també es voldria que el SAD ajudés a les persones que s'ocupen de familiars amb alzehimer per permetre'ls una estona de descans.
D'altra banda, els socialdemòcrates proposen oferir ajuts econòmics per cobrir un percentatge dels arranjaments que necessitin fer a casa seva les persones amb mobilitat reduïda.

Rosa Ferrer, Jordi Minguillón i Jordi Cabanes han destacat que durant els últims quatre anys no s'han fet grans inversions però sí que amb pocs diners s'han pogut fer quatre parcs a Santa Coloma, refer voravies i enllumenats, i s'ha netejat l'abocador del camí de les Costes.
També s'ha volgut ressaltar que s'ha consultat als ciutadans a l'hora de prendre decisions, com és el cas del Parc del Cedre, i que s'han fet diverses reunions de poble per informar els veïns. En aquest sentit, Ferrer ha assegurat que ha tingut en compte i ha traslladat a la Taula de Mobilitat la demanda que li van fer en l'última reunió que consistia en reduir els carrils de circulació de l'avinguda d'Enclar per disposar d'aparcament i fer reduir la velocitat dels vehicles.
Rosa Ferrer també ha parlat de les mesures que s'han pres per fer front a la situació de crisi econòmica, i que ha desenvocat en una important reducció del pressupost, de 52 a 30 milions d'euros. La candidata ha explicat que amb totes les mesures que s'han pres a nivell dels salaris dels funcionaris s'ha aconseguit reduir la despesa de personal en 400.000 euros, i que de despeses corrents s'ha assolit un estalvi de 3 milions d'euros.

Tancament de l'avinguda Meritxell
En el torn de preguntes, s'ha parlat de la possibilitat de tancar al trànsit l'avinguda Meritxell. Rosa Ferrer ha explicat que es va fer un estudi amb la Cambra de Comerç que va concloure que per qüestions de trànsit només es podia tancar des del pont de la Rotonda fins a l'avinguda Carlemany, i que ella, com a cònsol major d'Andorra la Vella, s'hi va negar perquè era discriminar els comerciants de la part alta de l'avinguda. Precisament, els estudis deien que des de la Rotonda fins a la Creu Grossa només es podia tancar quan hi havia poca gent, una decisió que Ferrer va trobar que no tenia cap sentit. En canvi, Ferrer considera que el que s'hauria de fer és començar per tancar al trànsit tota la zona del Barri Antic.

Així ho va anunciar ahir el president francès, Nicolas Sarkozy, en una conferència al costat de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el primer ministre italià, Mario Monti, després de celebrar a Estrasburg (França) una reunió de les tres majors economies de la zona euro per tractar sobre la crisi del deute. Sarkozy no va voler avançar detalls de la proposta, tret que no tocarà la “independència” del Banc Central Europeu (BCE), i va assegurar que el projecte serà presentat abans de la celebració del Consell Europeu, el 9 de desembre a Brussel·les. També va assegurar que “treballem tots els dies de manera conjunta per extreure les conseqüències d’una crisi molt greu”.
De la seva banda, Merkel va apuntar que les reformes hauran d’anar cap a una major coordinació de les polítiques fiscals dels estats membres, i va al·ludir als incompliments, l’any 2003, del Pacte d’Estabilitat i Creixement per part d’Alemanya i França. “Cada país té el seu pressupost, però als que no compleixin el pacte se’ls pot demanar comptes. Perquè no ho vam fer i vam pagar un elevat preu”, va reconèixer la cancellera.

El respecte a les regles
Mentre Merkel va donar la benvinguda a les propostes de la Comissió Europea per a l’estabilitat fiscal, Monti, excomissari europeu de Competència, va afirmar que “cal respectar les regles” perquè no es repeteixin els incompliments registrats en el passat. També va destacar que aquesta cimera tripartita “no va en detriment de l’esperit comunitari, sinó que beneficia tota la UE”.
D’altra banda, l’Institut Internacional de Finances (IIF), constituït per més de 400 bancs, va advertir que la situació de la zona euro ha empitjorat en l’últim mes i la seva economia ja ha entrat en recessió.  En concret, per a l’últim trimestre d’aquest any, l’IIF pronostica una contracció de l’economia del 2%, mentre que per al conjunt de l’exercici 2012 avança una caiguda del 1%.
Així mateix, vuit comunitats espanyoles –Canàries, Andalusia, Ceuta, Melilla, Múrcia, València, Extremadura i Castella-la Manxa– es van situar entre les 12 regions de la Unió Europea (UE) amb més atur el 2010, segons les dades publicades per l’oficina comunitària d’estadística, Eurostat. En aquest sentit, les regions d’Europa amb més taxes d’atur eren aquestes vuit ciutats i comunitats autònomes espanyoles i quatre departaments francesos d’ultramar, encapçalats per Reunió, amb un 28,9%, la xifra més alta de tota la UE.

FITCH RETALLA LA QUALIFICACIÓ DEL DEUTE DE PORTUGAL FINS A BB+, DE BO PORQUERIA

L’agència de qualificació financera Fitch va retallar ahir un esglaó la nota del deute portuguès, fins al nivell de BB+, de bo porqueria, i va decidir mantenir-la sota pronòstic negatiu, subjecta a patir altres rebaixes. A més de Fitch, també l’agència Moody’s té situat el deute sobirà portuguès en un nivell de bo porqueria i només Standard & Poor’s, entre les tres grans qualificadores, el manté en un esglaó superior.
Fitch va informar en un comunicat que adverteix un “advers” panorama macroeconòmic a Portugal, amb seriosos problemes de dèficit fiscal, previsions d’una caiguda del PIB del 3% l’any que ve i un fort endeutament que afecta la qualitat del seu deute. Tot i aquest entorn negatiu, l’agència considera possible que Portugal, que va demanar el rescat financer internacional al maig, compleixi els seus objectius de reducció del dèficit i elogia el programa d’ajust econòmic aplicat pel govern conservador.
La rebaixa de nota es va  anunciar el mateix dia que el país lusità vivia una vaga general convocada de forma conjunta per les grans centrals sindicals en protesta per les mesures econòmiques de l’executiu. L’impacte de l’aturada es va fer notar sobretot en els transports públics.