Contactanos

Destacado

Empreses

Prensa Andorra

DESTAQUEM

Què és ?

Secció Luxe

Andorraning » Portada » Noticies

◄ Mostrant de 341 a 360 ►

Pla per dotar de més personal organismes com la UIF i l’INAF

| 16/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 7 | 0 comentaris |

(0 vots) |

El Govern incorporarà en el propers mesos dos analistes financers a la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF). Així ho va dir ahir el portaveu del Govern, Jordi Cinca, després de l’alerta donada pel Moneyval sobre la necessitat de millorar els mecanismes de control del blanqueig de diners.

El projecte de l’arquitecte Julià Call guanya el concurs de l’Estadi Nacional

| 16/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

La construcció de l’Estadi Nacional comença a ser una realitat amb l’aprovació del projecte que es tirarà endavant. La comissió que es va formar per estudiar els 22 projectes que es van presentar en el concurs d’idees s’ha decidit pel que va exposar l’arquitecte Julià Call, amb una instal·lació que comptarà amb tres graderies i que acollirà compromisos de futbol i rugbi, a més d’altres tipus d’esdeveniments que es puguin programar.

Hcini és la baixa més significativa en la preconvocatòria de cara a l’Europeu

| 16/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

El proper quatre de juny la selecció començarà a preparar el Campionat d’Europa dels Petits Països, que es disputarà a San Marino del 2 al 9 de juliol. El tècnic, Jaume Tomàs, ha donat una preconvocatòria formada per 21 jugadors, on no es produeixen baixes significatives. La majoria de jugadors són del BC River Andorra i l’AE Sedis Bàsquet de la Seu d’Urgell.

Radar per controlar el tram entre el Pont Pla i Sant Antoni

| 16/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Amb la intenció de millorar la seguretat en un punt de la xarxa viària que darrerament ha estat conflictiu pel que fa a l’elevada sinistralitat registrada, el Govern va acordar ahir adjudicar la instal·lació d’un radar de tram a la boca nord del túnel del Pont Pla i que cobrirà la zona fins a la boca nord del túnel de Sant Antoni.

Les retallades al Consell General es faran efectives a la nòmina del juny

| 16/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Les retallades que afectaran la plantilla del Consell General i els organismes que en depenen (Tribunal de Comptes, Raonador del Ciutadà i Agència Andorrana de Protecció de Dades) es faran efectives a la nòmina del juny, un mes després del que s’havia anunciat en un principi.

Miquel Martí i Pol, al número 4 de ‘Portella’

| 16/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

El poeta Miquel Martí i Pol (1929-2003) és el protagonista del quart número de la revista cultural Portella. La publicació conté el dossier Miquel Martí i Pol: si dic Andorra, dedicat al llibre Andorra, postals i altres poemes, que el poeta va publicar el 1984.

El Govern incorporarà dos analistes per respondre a les recomanacions del Moneyval

| 16/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Cinca ha explicat que el que més cal reforçar actualment és la vessant d'anàlisi financer, però que si més endavant cal ampliar més recursos, s'estudiarà. D'altra banda, ha indicat que es vol anar més enllar de la UIF i s'està elaborant un pla global per ampliar els recursos humans de tots els organismes que han de fer front a l'adaptació de les normes internacionals, assenyalant que, a més, caldrà més col·laboració entre ells.

S'instal·len tres radars a la CG3, Sant Julià i Incles

| 16/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Amb aquest nou radar, i un altre de tram ja instal·lat al túnel del Pont Pla, queden alliberats tres radars, un dels quals es va instal·lar a Valira Nova, a Encamp, un altre s'ubicarà a l'avinguda Francesc Cairat de Sant Julià de Lòria, i el tercer es preveu que controli la velocitat de la CG2 al seu pas per Incles. Cinca ha explicat que d'aquesta manera es vol ajudar a reduir la sinistralitat en els trams més perillosos que s'han detectat.

Julià Call farà l'estadi nacional

| 16/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

També han valorat molt positivament que tingui bons accessos, que les grades siguin pròximes al terreny de joc, i que amb la primera fase del projecte, que té un cost una mica inferior als 3,5 milions d'euros fixats, "ja donarà l'aspecte d'un estadi acabat". Així, la primera fase inclou la graderia pels tres costats del camp, el cobriment de les grades del lateral, i les instal·lacions per la part de sota. De la segona fase destaca l'ampliació de les grades superant les 5.000 localitats, la seva cobertura, i el cobriment del riu Valira per fer l'accés principal al camp des de l'avinguda Salou. Les previsions més optimistes són que la primera fase de l'estadi pugui estar enllestida a la tardor del 2013, mentre que per a la segona fase no hi ha calendaris perquè de moment, la primera part dels treballs ja cobriran les necessitats.

Les dues fases de l’Estadi Nacional costarien cinc milions

| 16/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Jordi Cerqueda, secretari d’Estat d’Esports, va catalogar el projecte guanyador, dotat amb 24.000 euros, “d’adequat, gens ostentós, sostenible i amb una capacitat en la primera fase de 3.000 espectadors, xifra adequada per a les necessitats del país. És un projecte perfectament realitzable”. Tal com especificava el plec de bases, el pressupost total d’aquesta fase no superarà els 3,5 milions d’euros –dos dels quals aporta la UEFA– i, segons les fonts consultades, en cas que s’engegués en el futur la segona fase aquesta elevaria el pressupost final al voltant dels cinc milions d’euros. De moment, però, com va aclarir Cerqueda, aquesta segona fase no té data d’execució, atès que en el context de crisi actual no es pot concretar si es completarà el projecte ideat per Julià Call i a més quan finalitzin les obres inicials –“el nostre desig és que sigui a la tardor del 2013 si comencen el gener vinent”, va assegurar el secretari d’Estat– l’estadi ja serà plenament operatiu.
En la primera fase es construiran la graderia lateral, que toca al Poliesportiu d’Andorra i al Joan Alay i serà coberta, i els dos gols, mentre que l’única grada del Camp del Consell desapareixerà. També es construiran en aquesta fase vestidors, gimnàs, sala de premsa i sales tècniques a banda de l’entrada principal, ubicada a la Baixada del Molí. De la segona fase destaca l’ampliació de les grades fins arribar a les 4.850 localitats, la seva cobertura i el cobriment del riu Valira per fer l’accés principal al camp des de l’avinguda Salou.
Julià Call va mostrar-se “molt satisfet” per resultar el guanyador del concurs, al temps que valorava algunes de les dificultats que s’havia trobat a l’hora d’idear el projecte: “Hem tingut tres o quatre inconvenients, com ara fer encabir cinc mil persones en un espai tan reduït o com executar les obres sense interferir en el calendari del VPC Andorra. Al final hem buscat la simplicitat en el conjunt, que ens ha marcat també la limitació de pressupost”.
Jordi Cinca, ministre portaveu, va destacar que “el que hem primat és fer una instal·lació molt funcional i austera, que compleixi amb tot el que se li exigeix a un estadi però sense que tingui elements superflus ni un cost exagerat”. Cinca va valorar també la proximitat de les graderies al terreny de joc, en una imatge molt pròpia dels camps anglesos, i va reiterar que “no ens podem permetre una instal·lació faraònica i que no s’adeqüi a la nostra realitat”, al temps que assegurava que “aquest estadi podrà acollir el 99% dels compromisos de les seleccions”.

Especificitats

| 16/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

És evident que com qualsevol microestat Andorra té una sèrie de dificultats per fer front als requisits que estableix el Moneyval. Els sistemes de control són exhaustius, com han de ser, i preparats per fer front a realitats molt més complexes que les d’un petit país. L’exemple més paradigmàtic fa referència a la unitat d’intel·ligència financera (UIF). En l’examen es fixa que el personal assignat és insuficient per a la ingent tasca de control necessària. Segurament és cert, però no és menys cert que la realitat pressupostària d’un territori de 70.000 habitants no permet destinar partides gaire àmplies a molts conceptes que segurament les mereixerien. En l’àmbit legislatiu s’ha ressenyat la necessitat d’ampliar el cos legal necessari per lluitar amb més armes contra el blanqueig i el traspàs de diners relacionats amb el terrorisme. Aquesta serà una tasca que el Consell i el Govern hauran d’anar implementant a bon ritme per complir amb els compromisos internacionals. Vista des de fora la imatge de l’avaluació pot desprendre sensacions negatives, però des de l’interior s’ha de tenir plena consciència de la rapidíssima cursa feta en els últims anys per adaptar-se als estàndards internacionals sortint pràcticament del no res. Andorra ha fet passos decidits cap a la transparència. I n’haurà de fer més, però les dimensions també tenen afectació a l’hora del ritme al qual es pot anar actualitzant el marc legislatiu. Dins del document, però, hi ha un punt que sí que presenta motius per a la reflexió. Els avaluadors no s’han estat de destacar que de la vuitantena de processos per blanqueig entre el 2006 i el 2010 només s’han produït una desena de condemnes fermes. Aquesta dada ha donat munició a mitjans estrangers a l’hora de destacar que el Consell d’Europa posa en el punt de mira Andorra. La xifra no ajuda a fer que el Moneyval sigui comprensiu a l’hora de tenir en compte les limitacions en implementar mesures de control i ha de ser objecte de reflexió per part de la classe política i judicial.

Decomissen 2.450 paquets de tabac valorats en més de 10.000 euros

| 16/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

El decomís es va produir a les 19.30 hores durant la inspecció a un Peugeot 407 amb matrícula espanyola. Els agents van trobar la mercaderia amagada en un doble fons sota els seients. El conductor del vehicle va ser identificat com a J.C.B., de 54 anys i veí de Barcelona. Per aquest fet es va aixecar acta d'infracció a la Llei de repressió del contraban, que juntament amb el tabac decomissat i el vehicle, han quedat a disposició de l'administrador de la duana de la Farga de Moles.

La capital preveu rebaixar al 0% la cessió de terreny en zona urbana

| 16/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

La proposta de reduir el percentatge de cessió obligatòria del terreny en zona urbana consolidada a l'hora de construir va sorgir del Comú d'Andorra la Vella, i va ser la mateixa cònsol major, Rosa Ferrer, qui ho va proposar a la resta de comuns. És per aquest motiu que des d'aquesta corporació, i concretament al Departament d'Urbanisme, ja s'hi ha treballat intensament.
Les modificacions que preveu fer el Govern permetran que cada comú pugui marcar el criteri que vulgui seguir, que fins i tot podrà ser diferent depenent de la zona de la parròquia que interessi més desenvolupar. Es podrà decidir reduir el percentatge obligatori de cessió o fins i tot eliminar-lo completament, i aquesta és l'opció que triarà el Comú d'Andorra la Vella.
El conseller de Serveis Públics i Urbanisme, Eron Estany, indica que en tractar-se de sòl urbà consolidat, el Comú no ha d'invertir a la zona perquè ja hi ha els equipaments necessaris, els vials, i es pot començar a construir sense cap tràmit previ, per això es pot permetre condonar la cessió. Concretament, a la capital calcula que hi ha prop d'una vintena de parcel·les que es troben en aquest conjunt i que es podrien beneficiar d'aquesta mesura perquè tenen tot a punt per a la construcció. De fet, Estany es mostra optimista i considera que la majoria podrien animar-se a construir gràcies a l'estalvi que els suposaria no haver de cedir un 15% del seu terreny. A més, el fet que sigui una mesura temporal, que es preveu que duri entre sis i vuit mesos, podria ser un incentiu més perquè els propietaris vulguin construir i no s'esperin a més endavant.
En alguns casos, el pagament del 15%, que es pot fer tant amb la cessió del terreny com amb l'import equivalent en diners, ha arribat a frenar construccions que ja disposaven del permís necessari, i aquests són alguns dels casos que Estany preveu que es puguin activar ràpidament.
Pel que fa als diners que deixaria d'ingressar el Comú, Estany assegura que no és una gran pèrdua ja que actualment no es reben demandes per construir a causa de la crisi. Per tant, almenys s'aconseguiria reactivar el sector i això generaria llocs de treball, i per tant tindria més beneficis que pèrdues.
Un cop s'hagin aprovat les modificacions de la Llei del sòl, totes les parròquies hauran de definir fins a on rebaixen la cessió obligatòria del sòl, i si ho fan en totes les zones igual. És probable que no tots els comuns triïn eliminar del tot aquesta cessió, ja que tal com apunta Estany, hi ha comuns que no han estat tan estrictes a l'hora de determinar una zona com a sòl urbà consolidat, i això pot suposar que en alguns casos sí que s'hagi de fer alguna inversió en equipaments, i per tant es necessiti una cessió per part dels qui vulguin construir.

Ordino i la Massana celebren el Dia Europeu dels Parcs Naturals debatent sobre el seu paper social i econòmic

| 16/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 3 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Ordino i la Massana han organitzat una sessió de conferències centrades en el paper social i econòmic dels espais protegits per celebrar el Dia Europeu dels Parcs Naturals, el proper 24 de maig.

Josep Maria Casals nomenat president de la Comissió Nacional de Valoració

| 16/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 3 | 0 comentaris |

(0 vots) |

A més de Casals, s'ha nomenat, a proposta del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) a Laura Tutte com a metgessa suplent especialista en rehabilitació. I a proposta del Ministeri de Justícia i Interior, s'ha nomenat Josep Martí com a tècnic d'ocupació titular de la Conava i a Sergi París com a tècnic d'ocupació suplent.

Reducció de la dependència

| 16/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 4 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Amb tot plegat, es tracta d’augmentar la producció interior d’electricitat tres vegades, o una mica més, respecte de l’actual, perquè passi del 15 per cent actual a entre el 40 i el 45 per cent.
L’energia és un dels béns bàsics, estratègics, del qual en depèn bona part el funcionament de l’economia en general, els motors, en sentit literal i també metafòric, de cada particular i del conjunt de la societat.
Unes valls tan dependents de l’exterior en gairebé tots els sectors, s’abasteixen actualment del que es compra i arriba des dels dos estats veïns, a través d’unes línies que estan duplicant-se per evitar incidents de mancança i que, segons el mateix Moles, poden ser descartades, no tan sols pel cost, sinó perquè han de tenir continuïtat més enllà de les fronteres, on l’existència queda sotmesa a voluntat aliena corresponent.
Com a objectius complementaris d’aquest increment de producció i rebaixa de la dependència hi ha que els costos siguin assumibles, no tan sols per als productors, sinó perquè no s’hagin de traslladar, o ho facin en les quantitats menors possibles, a les factures dels usuaris.
L’augment de preus és relatiu i variable en el temps, en la mesura que les importacions tenen tendència a l’alça, davant la tendència minvant de les reserves de fonts energètiques en general, i a l’increment de preus de les importacions actuals.
Ja fa alguns anys que en el balanç anual d’aquesta parapública es venia repetint, una vegada rere l’altra, la dificultat i carestia d’implementació aquí de les anomenades energies renovables, com l’afirmació que aquestes esdevindrien rendibles comparativament per l’evolució dels preus en origen dels subministradors.
Després de Fukushima, la ressaca antinuclear ha revifat arreu, a més de resultar impensable la construcció aquí d’una central d’aquestes característiques, per les condicions físiques del Principat.
Independentment de les proves de generadors eòlics, que continuen al Maià després de descartar per força altres indrets, per falta de vents dominants i constants, el futur sembla més optimista en el cas de les plaques per a aprofitament de l’energia solar, que ja han començat a instal·lar-se a les primeres escoles i d’altres edificis públics, i que es volen estendre als edificis privats amb un decret que prepara el Govern, i amb la possibilitat per a FEDA d’adquirir a preus raonables l’energia que no consumeixin els propietaris o usuaris dels immobles.
L’altra alternativa que es veu també viable en aquest àmbit és la cogeneració, que afronta la crema de combustibles diversos –les deixalles, al forn de la Comella, de gas a l’estació de Soldeu– per produir calor. En el cas del poble canillenc, es diu, una caseta de vint per deu metres i un motor es veu suficient per abastir tots els veïns al llarg de l’any i garantir un 3 per cent del consum elèctric nacional total.
No s’esmenten en la referència del Diari, potser per menys viables a curt termini, ni la construcció de més minicentrals hidroelèctriques, ni l’aprofitament de les aigües termals naturals d’Escaldes, que donen nom a la parròquia.
Si les energies renovables permetrien un autoabastiment d’entre el 20 i el 30 per cent del consum energètic propi, i com passa amb el tractament dels residus, l’altra alternativa –i simultània– per reduir la importació obligada és l’estalvi, sense que sigui per la baixa d’activitats conseqüent a la crisi, ja coneguda, sinó mantenint, o fins i tot incrementant-ne els usos. Moles el veu possible sobretot en calefacció, mitjançant la millora dels aïllaments d’habitatges i la resta d’espais construïts, i també de l’eficiència amb els sistemes d’aprofitament millorat que ofereix, per posar un cas, la domòtica.
Energies sostenibles i estalvi per millora i racionalització de l’ús, a més de disminuir tan considerablement la dependència exterior constituirien oportunitats de feina i d’activitat econòmica, directa i indirecta, tan necessàries ara –i sempre–. Un obstacle, per al director general, és que les inversions que haurà de fer la mateixa FEDA estan al límit de les que pot assimilar, i planteja la possibilitat d’una participació privada “andorrana”.
Com en el cas d’altres iniciatives de les institucions públiques, el primer que tothom recordarà seran els beneficis d’aquesta i d’altres parapúbliques, recaptats pel Govern per engreixar els pressupostos generals de despesa.
Tant de bo la privatització parcial, si el cas arriba, sigui minoritària i quedi, efectivament, en mans nacionals. Perquè l’ortodòxia política i econòmica bandeja els monopolis o minioligopolis, si no són imprescindibles i sembla que aquí ho són els serveis estratègics i bàsics, per les petites dimensions de l’espai on vivim i el volum, igualment mínim en termes relatius, de la població.
I si resulten inevitables les concentracions d’aquests serveis bàsics en un o molt pocs prestadors, com sembla, han de recaure en una institució pública, que compleixi el deure de fer prevaldre el bé general, contra abusos sobre els usuaris i amb controls màxims de tota mena.

Especificitats

| 16/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 1 | 0 comentaris |

(0 vots) |

S’especifica, però, que hi ha tot un conjunt de mesures a implementar. És evident que com qualsevol microestat Andorra té una sèrie de dificultats per fer front als requisits que estableix el Moneyval. Els sistemes de control són exhaustius, com han de ser, i preparats per fer front a realitats molt més complexes que les d’un petit país. L’exemple més paradigmàtic fa referència a la unitat d’intel·ligència financera (UIF). En l’examen es fixa que el personal assignat és insuficient per a la ingent tasca de control necessària. Segurament és cert, però no és menys cert que la realitat pressupostària d’un territori de 70.000 habitants no permet destinar partides gaire àmplies a molts conceptes que segurament les mereixerien. En l’àmbit legislatiu s’ha ressenyat la necessitat d’ampliar el cos legal necessari per lluitar amb més armes contra el blanqueig i el traspàs de diners relacionats amb el terrorisme. Aquesta serà una tasca que el Consell i el Govern hauran d’anar implementant a bon ritme per complir amb els compromisos internacionals. Vista des de fora la imatge de l’avaluació pot desprendre sensacions negatives, però des de l’interior s’ha de tenir plena consciència de la rapidíssima cursa feta en els últims anys per adaptar-se als estàndards internacionals sortint pràcticament del no res. Andorra ha fet passos decidits cap a la transparència. I n’haurà de fer més, però les dimensions també tenen afectació a l’hora del ritme al qual es pot anar actualitzant el marc legislatiu. Dins del document, però, hi ha un punt que sí que presenta motius per a la reflexió. Els avaluadors no s’han estat de destacar que de la vuitantena de processos per blanqueig entre el 2006 i el 2010 només s’han produït una desena de condemnes fermes. Aquesta dada ha donat munició a mitjans estrangers a l’hora de destacar que el Consell d’Europa posa en el punt de mira Andorra. La xifra no ajuda a fer que el Moneyval sigui comprensiu a l’hora de tenir en compte les limitacions en implementar mesures de control i ha de ser objecte de reflexió per part de la classe política i judicial.

“La majoria dels pares actuen com adolescents”

| 16/05/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 3 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Tal com ho explica, ara mateix és més important per a un pare controlar el facebook que no xerrar amb el fill de la pèrdua de la virginitat.
Sí, és que això de la virginitat ja no és tan rellevant com abans.

Ah no?
Fixi’s, si ara ja hi ha termes com follamic o follamiga que no existien quan vostè i jo érem joves. Hi ha molta anticipació en aquest tema ara, la mitjana diu que als 15 anys es perd la virginitat.

Anem al tema de la conferència, l’abús de les noves tecnologies per part dels adolescents. Com ho porten els pares?
Si us plau, puc ser políticament incorrecte?

Si us plau, faci-ho.
El problema principal en els temps que corren és que els pares encara actuen com adolescents.

Carai.
I això passa perquè les famílies no són homogènies. Ara hi ha molts possibles models de famílies diferents. Pare-mare, reconstruïdes, monoparentals, gais... Un xaval pot tenir mare biològica, mare adoptiva i madrastra, què se n’ha fet d’aquells tatuatges d’amor de madre?!

Què vol dir que era molt millor amb el model antic de pare, mare i fills?
El model educatiu en el qual jo crec, el de corresponsabilitat, és el minoritari a hores d’ara en favor d’altres com el sobreprotector o el permissiu. En aquest sentit és igual de possible que una lesbiana soltera eduqui de manera corresponsable el seu fill com que ho faci una parella convencional.

Posi’m algun exemple.
El tema de ho veig, ho vull, ho tinc. Els pares han de dir-li a l’adolescent, entenc que ho vegis i també que ho vulguis però ja veurem si ho tindràs, t’ho mereixes això que vols?

Suposo que per poder entendre com s’enganxen els joves als facebook o al twitter haurà hagut de provar-ho, què li sembla?
S’ha de reconèixer que és llaminer, és molt atractiu. És com negar que les drogues donen plaer. Per combatre-les bé precisament ho has de saber. Però s’ha de regular el seu ús, i més en adolescents. Si no es fa els acaba devorant. Els pares ho han de limitar i si no se’n surten demanar ajuda a un professional.

I ja està tipificat clínicament com una addicció?
Encara no, ara està considerat un trastorn dels impulsos, no una addicció, però suposo que aviat canviarà.

Ha vist l’‘Indomable Will Hunting’?
Sí.

S’ha trobat mai en alguna situació tan conflictiva?
Home, recordo un pacient, el Jorgito, l’any 1981, feia 1,90 i pesava 150 quilos. Una nit el vaig sorprendre entrant amb un ganivet a la meva habitació. Em vaig defensar, és clar. Però sap una cosa? Després vam estar parlant una bona estona, el Jorgito només tenia por.