Alternativa heliport

| 26/12/2011 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

I alguns d’aquests projectes són més que qüestionables i força onerosos per a l’Estat. Per potenciar l’entrada o sortida del Principat no s’ha fet res. Del tema de l’aeroport de la Seu fa anys que se’n parla sense que mai hagi estat una opció massa clara del moment en què ni la Generalitat de Catalunya sembla estar-hi interessada. Com cada cert període de temps, ara s’ha tornat a posar damunt la taula la possibilitat de reactivar-lo, però amb seny, l’executiu ha dit que només si es disposa d’un projecte clar i seriós serà el moment de començar-ne a parlar. L’anterior Govern va apostar per l’opció de l’aeroport lleidatà d’Alguaire, però va resultar un fracàs. Primer perquè s’apostava per una instal·lació que Catalunya volia usar per atreure esquiadors a les seves pistes d’esquí, la qual cosa entrava en competència directa amb els interessos d’Andorra. En segon lloc, perquè com gairebé tots els petits aeroports que s’han construït a Espanya a l’escalf de la bombolla immobiliària s’han demostrat inamortitzables. L’alternativa més viable, per no dir l’única com a mínim a curt termini, és la construcció d’un heliport que Toni Martí ja va incloure en el discurs on va avançar les línies mestres de l’executiu per a la reactivació econòmica. Els plans del Govern és que entri en funcionament en el termini màxim d’un any. Si primer s’apostava per un terreny al costat de la duana de la Farga, ara es prefereix que s’instal·li com més a prop possible de la capital, fet que sembla més lògic atès que és on es fa la majoria de l’activitat econòmica i amb l’actual projecte de vial de Sant Julià no se solucionaran els problemes de circulació. L’heliport es farà en règim de concessió –finançament i gestió privats– per la qual cosa no suposarà cap cost per a l’Estat. El fet que hi hagi empreses de fora interessades per construir i fer-se càrrec de la instal·lació és un barem positiu a l’hora d’avaluar la viabilitat del projecte pensat per a aparells amb capacitat per a fins a quinze passatgers. Per aconseguir captar la tan necessària inversió estrangera, disposar d’un heliport que permeti una ràpida connexió amb els centres neuràlgics del nostre entorn és un dels elements clau.

Cada funcionari jubilat costa a l’Estat més de 18.000 euros

| 26/12/2011 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

La llei estableix que l’import que perceben els empleats públics és del 70 per cent de l’últim sou que van cobrar. Un 45 per cent l’abona la CASS i la resta l’ha de garantir l’Estat. Tot plegat té un cost per a les arques públiques. Per a l’exercici del 2012 la xifra és de 3.857.859 euros, segons figura a la memòria del projecte de pressupost que el Govern ha presentat al Consell General.
La partida s’inclou en els comptes de la secretaria d’Estat de la Funció Pública i es precisa que serveix per “garantir el pagament correcte, la gestió, la tramitació, el control i el seguiment dels compromisos de pensions de l’Administració general”. El document especifica que els beneficiaris són 207. Aquest total es desglossa en la prestació que rep un agent de policia major, 199 funcionaris jubilats, un sotsoficial de policia i sis vídues de funcionaris. I representa que de mitjana l’aportació que l’Estat fa per sufragar aquests retirs és de 18.637 euros per persona.
La documentació presentada per Govern especifica que dels 3,8 milions que descriu com a quotes de prestació i despeses socials a càrrec de l’ocupador hi ha poc més de 266.000 euros que corresponen a les quotes de la Seguretat Social, mentre que la resta de la partida és la de les prestacions socials de les pensions.

Gairebé un 17,5% d'augment
L’aportació pública a les jubilacions dels funcionaris prevista per al 2012 és un 17,47 per cent superior a la que s’ha destinat aquest exercici. La despesa del 2011 està xifrada en 3.284.168 euros i l’increment contrasta amb la resta de conceptes del mateix programa, organització dels recursos humans, ja que gairebé totes van a la baixa.
La disminució més notable es registra en l’apartat d’administració de recursos humans, que es concreta a “gestionar les situacions administratives per saber en cada moment la situació dels empleats” i també a “realitzar els informes mensuals de les compensacions econòmiques del personal de l’administració general”. La rebaixa en aquesta partida frega el 70 per cent, ja que el milió d’euros que s’havia destinat en la comparativa amb l’exercici actual queda en només 325.549 euros per a l’any vinent. Pràcticament tota la davallada està relacionada amb les despeses de personal que passen de més de nou-cents mil euros a menys de tres-cents mil.
Tanmateix, en el capítol de formació la despesa es manté gairebé estable. La variació a la baixa és de poc més de l’1 per cent i el total es queda en 519.615 euros. Aquesta partida serveix per finançar plans formatius al cos de bombers i facilitar el coneixement d’idiomes dels empleats de l’administració en funció de la tasca professional que han de desenvolupar, entre d’altres.

Llei de funció pública
Els comptes del 2012 reserven 121.657 euros per cobrir la despesa generada per la taula de treball de la Llei de Funció Pública, per estudiar i elaborar els esborranys i per desenvolupar la normativa i els reglaments que se’n desprenguin. El ministre Jordi Cinca ja ha anunciat que la revisió d’aquesta llei era una de les tasques que es portarà a terme l’any vinent.

MÉS DE MIG MILIÓ D'EUROS PER A LES PENSIONS NO CONTRIBUTIVES

El departament de Benestar és l’encarregat d’assumir la despesa que representen les pensions no contributives. És a dir, la prestació de jubilació que reben les persones que no van cotitzar a la Seguretat Social per rebre-les una vegada van posar punt final a la vida laboral. El pressupost de l’any vinent reserva per a aquest concepte una partida de 587.709 euros dins del capítol d’atenció i intervenció social, que frega els set milions d’euros. La xifra s’inclou en el programa d’Igualtat i Benestar que es preveu finançar amb 10,4 milions d’euros. La part més elevada és la d’atenció social, que aplega a més de les pensions no contributives les ajudes a la inserció laboral, que s’emporten 1,6 milions o ajudes a les famílies, amb una partida de 4,2 milions. També formen part d’aquest apartat els projectes comunitaris, que representen una despesa superior als tres milions i mig, la major part dels quals, 1,2 milions, es destinen al finançament de les pensions d’adults discapacitats i de beneficència, segons figura en la memòria dels comptes del 2012.

El tronc més màgic embadaleix els infants d’Ordino

| 26/12/2011 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Puntualment, a les onze del matí, els primers infants van començar a aparèixer a la plaça on el tronc màgic ja estava ben abrigat i acompanyat pels integrants del grup d’animació Xip Xap que començaven a fer sonar les primeres notes als seus instruments per animar la festa.
De mica en mica, la gent va anar sortint de casa i tots junts, ben agrupats davant dels músics i el tió, van anar creant el caliu necessari per fer passar el fred que dominava a la parròquia de les Valls del Nord. Les cares dels més petits reflectien l’alegria i impaciència típiques de la cita. Però abans de fer anar els bastons, calia entrar en calor. Per aconseguir-ho els membres del grup Xip Xap, abillats amb roba de pastor, van fer participar grans i petits de les cançons i balls, la majoria melodies populars i alguna que altra nadala una mica tunejada amb un estil més rocker.
Finalment, després d’un petit lapse dels músics sobre la cançó necessària per fer cagar el tió –els petits no tenien cap dubte de quina era la lletra correcta– va arribar el gran moment. Els pares van retirar-se i la mainada, seguint les indicacions es van col·locar en fila tot esperant que els arribés el torn. Amb els bastons a la mà, en petits grups, van anar colpejant el tió que presidia la plaça. Els esforços esmerçats van tenir premi i tots els nens i nenes van poder marxar cap a casa amb un petit regal sota el braç. Una vegada més, el tió d’Ordino va demostrar ser una tradició amb bon estat de salut que mobilitza tant grans com petits de la parròquia.

El concurs per adjudicar l’heliport serà al gener

| 26/12/2011 | Tipus: Noticia

| *

Vist 0 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Aquesta serà una de les condicions que més es valoraran a l’hora d’escollir entre les propostes que es presentin un cop es faci públic el plec de bases del concurs, que el ministeri d’Economia i Territori preveu engegar durant el mes vinent. L’objectiu és que les instal·lacions estiguin com més a prop d’Andorra la Vella millor per, d’aquesta forma, facilitar el trasllat als viatgers que utilitzin els vols regulars que es volent obrir, principalment amb els aeroports de l’entorn.
Aquesta condició, de fet, reduiria molt les possibilitats que l’heliport s’acabi construint als terrenys de Sant Julià, la borda Vidal, on l’executiu d’Albert Pintat va projectar-lo inicialment –la parcel·la ja és propietat de l’Estat–. Així ho va explicar al Diari el ministre Jordi Alcobé, que va apuntar que aquesta opció està gairebé descartada per una altra qüestió tècnica. “Per situar-lo a aquesta zona caldria fer un edifici, a dalt de qual hi hauria la pista d’aterratge”, va indicar el polític canillenc, per després precisar que aquestes obres “necessitarien gairebé dos anys de termini per estar enllestides”. Això xoca frontalment amb els plans que des del Govern es tenen per a aquesta instal·lació, que passen perquè estigui en funcionament en un termini relativament breu de temps, que el titular d’Ordenament va situar entre sis mesos i un any. “Volem que estigui en funcionament a curt termini”, va indicar.

Mesura anticrisi
La construcció d’un heliport amb finançament i gestió privats és una de les nombroses mesures que va ser anunciada pel cap de Govern, Toni Martí, durant el discurs televisiu que va fer a final de setembre, on va avançar diferents reformes cabdals a l’entendre de l’executiu per superar la complicada situació econòmica, com ara la retallada de salaris públics, l’impuls d’un IRPF, la regulació del joc o l’obertura a la inversió estrangera. Justament, una de les possibilitats amb les quals treballa el Govern és que sigui una empresa amb capital forani la que impulsi la instal·lació. Fa unes setmanes, durant una compareixença davant la comissió d’Economia del Consell General, Alcobé va explicar que hi havia quatre empreses interessades pel projecte, tant d’Andorra com d’Espanya i França.
Quan s’obri el concurs, les empreses hauran de presentar les seves propostes, entre les quals la ubicació. “Cada oferta haurà d’indicar els terrenys disponibles i justificar que són aptes per a la instal·lació”, va explicar el ministre de Territori, que va apuntar que des del Govern “estem oberts que es pugui apostar per una parcel·la pública; si el lloc és adient, estudiarem com es tira endavant”. Tampoc es tanca la porta que sigui un espai privat, sempre que compleixi els requisits tècnics.

Capacitat important
Una altra condició que serà important a l’hora de decidir a quina empresa se li concedeix la construcció de l’heliport serà la capacitat dels aparells que hi podran aterrar. Des del Govern es vol assegurar que es puguin assumir vols amb naus d’una capacitat de passatgers important. Així, l’executiu aposta per assegurar l’arribada d’helicòpters per a dotze o quinze viatgers, necessaris per poder establir línies regulars de transports de passatgers amb aeroports clau de l’entorn del Principat, com ara el de Barcelona o el de Tolosa.
Alcobé va reiterar que es tracta d’un projecte que pot aportar importants beneficis i que, a més, “en fer-se en forma de concessió, suposarà un cost econòmic zero per al Govern”. Els tècnics del ministeri d’Economia i Territori estan ultimant aquests dies els darrers serrells del plec de bases del concurs, un treball que es vol enllestir al més aviat possible per, d’aquesta forma, donar el tret de sortida a la construcció de les instal·lacions tot just després de festes.

“Sóc medievalista potser per llegir ‘Jan i Trencapins’”