En concret, l’índex d’atur es va mantenir en el 10,3% a l’eurozona al novembre per segon mes consecutiu i en el 9,8% a la UE per tercer mes seguit, els nivells més alts de la sèrie històrica, segons les dades que es van publicar ahir per l’oficina comunitària d’estadística Eurostat.
En aquest context, l’atur afectava el novembre a 23,67 milions de persones a la UE, dels quals 16,37 milions pertanyien a la zona euro. Comparat amb l’octubre, el nombre d’aturats va augmentar en 55.000 ciutadans a la UE i en 45.000 a l’eurozona. Els últims dotze mesos, la UE va registrar 723.000 treballadors més en atur i 587.000 en l’àrea de la moneda comuna.
Si es traslladen aquestes xifres a percentatges, el novembre del 2010 el nivell d’atur a l’eurozona era de tres dècimes inferior al registrat un any després, i a Espa-nya se situava 2,5 punts percentuals per sota de la taxa actual. Quant al conjunt de la UE, l’atur va assolir el 9,6% fa un any, dues dècimes menys que ara.

Els millors i els pitjors
Entre els vint-i-set estats membres, la taxa d’atur més baixa la van registrar Àustria (4,0%), Luxemburg i Holanda (4,9% ambdós), en tant que el nivell més alt el van tenir Espanya (22,9%), Grècia (18,8% el setembre) i Lituània (15,3% en el tercer trimestre de 2011). En termes interanuals, l’índex de desocupació va caure a catorze estats membres i va pujar a tretze.
L’increment interanual de l’atur va afectar més les dones que els homes, tant a la zona euro com a la UE. Entre els menors de 25 anys, el grup de població més afectat per l’atur, hi havia 5,58 milions de joves en situació d’atur a la UE al novembre, dels quals 3,39 eren de l’eurozona. D’aquesta manera, l’índex d’atur dels joves es va situar al novembre en el 22,3% a la UE i en el 21,7% a la zona euro.
D’altra banda, l’índex d’atur als Estats Units va baixar dues dècimes al desembre i va quedar en el 8,5%, el més baix des del 2009, va informar ahir el departament de Treball, que també va donar a conèixer que l’economia va crear més d’1,36 milions de llocs de treball en quatre mesos. La xifra feta pública ahir és la més baixa des de febrer del 2009, quan es va situar en el 8,3%.
Durant tot l’any passat, el sector privat va tenir un guany net de gairebé 2 milions de llocs de treball i l’índex d’atur va baixar en 45 estats i el districte de Colúmbia, al mateix temps que 14 de 19 sectors de l’economia van constatar una disminució en els acomiadaments durant el 2011.

CIMERA ENTRE ALEMANYA, FRANÇA I ITÀLIA EL DIA 20

El president francès, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alema-nya, Angela Merkel, aniran el pròxim dia 20 a Roma per participar en una reunió a tres bandes amb el cap del govern italià, Mario Monti, per preparar la cimera del Consell Europeu del 30 de gener. L’anunci d’aquesta trobada el van fer ahir a París Sarkozy i Monti, els quals en acabar la trobada d’una mica més d’una hora al Palau de l’Elisí van reafirmar la seva voluntat de resoldre la “crisi de confiança” que afecta la zona euro.
“Itàlia i França comparteixen una sintonia de punts de vista” sobre la forma de resoldre “aquesta crisi de confiança”, va subratllar el president francès. Va insistir que “ara cadascú ha de prendre les decisions que s’imposen”, després d’encomiar l’acció de Monti des que està al capdavant de l’executiu italià. Durant l’entrevista, Sarkozy li va expressar com valora “la seva competència i les decisions” que ha pres, així com “la confiança que inspira”.
De la seva banda, el primer ministre italià va posar l’accent en el fet que “en un moment tan delicat” cada Estat ha de complir amb les seves obligacions en termes de mesures d’ajust i reformes estructurals. Va subratllar que s’ha de donar confiança a l’euro perquè els tipus d’interès que han de pagar alguns països pel seu deute tornin a nivells de “l’economia real”.
Nicolas Sarkozy va afegir que és urgent signar durant el mes de març el nou tractat europeu que s’està negociant i que ha d’entrar en vigor al més aviat que sigui possible.

En concret, l’índex d’atur es va mantenir en el 10,3% a l’eurozona al novembre per segon mes consecutiu i en el 9,8% a la UE per tercer mes seguit, els nivells més alts de la sèrie històrica, segons les dades que es van publicar ahir per l’oficina comunitària d’estadística Eurostat.
En aquest context, l’atur afectava el novembre a 23,67 milions de persones a la UE, dels quals 16,37 milions pertanyien a la zona euro. Comparat amb l’octubre, el nombre d’aturats va augmentar en 55.000 ciutadans a la UE i en 45.000 a l’eurozona. Els últims dotze mesos, la UE va registrar 723.000 treballadors més en atur i 587.000 en l’àrea de la moneda comuna.
Si es traslladen aquestes xifres a percentatges, el novembre del 2010 el nivell d’atur a l’eurozona era de tres dècimes inferior al registrat un any després, i a Espa-nya se situava 2,5 punts percentuals per sota de la taxa actual. Quant al conjunt de la UE, l’atur va assolir el 9,6% fa un any, dues dècimes menys que ara.

Els millors i els pitjors
Entre els vint-i-set estats membres, la taxa d’atur més baixa la van registrar Àustria (4,0%), Luxemburg i Holanda (4,9% ambdós), en tant que el nivell més alt el van tenir Espanya (22,9%), Grècia (18,8% el setembre) i Lituània (15,3% en el tercer trimestre de 2011). En termes interanuals, l’índex de desocupació va caure a catorze estats membres i va pujar a tretze.
L’increment interanual de l’atur va afectar més les dones que els homes, tant a la zona euro com a la UE. Entre els menors de 25 anys, el grup de població més afectat per l’atur, hi havia 5,58 milions de joves en situació d’atur a la UE al novembre, dels quals 3,39 eren de l’eurozona. D’aquesta manera, l’índex d’atur dels joves es va situar al novembre en el 22,3% a la UE i en el 21,7% a la zona euro.
D’altra banda, l’índex d’atur als Estats Units va baixar dues dècimes al desembre i va quedar en el 8,5%, el més baix des del 2009, va informar ahir el departament de Treball, que també va donar a conèixer que l’economia va crear més d’1,36 milions de llocs de treball en quatre mesos. La xifra feta pública ahir és la més baixa des de febrer del 2009, quan es va situar en el 8,3%.
Durant tot l’any passat, el sector privat va tenir un guany net de gairebé 2 milions de llocs de treball i l’índex d’atur va baixar en 45 estats i el districte de Colúmbia, al mateix temps que 14 de 19 sectors de l’economia van constatar una disminució en els acomiadaments durant el 2011.

CIMERA ENTRE ALEMANYA, FRANÇA I ITÀLIA EL DIA 20

El president francès, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alema-nya, Angela Merkel, aniran el pròxim dia 20 a Roma per participar en una reunió a tres bandes amb el cap del govern italià, Mario Monti, per preparar la cimera del Consell Europeu del 30 de gener. L’anunci d’aquesta trobada el van fer ahir a París Sarkozy i Monti, els quals en acabar la trobada d’una mica més d’una hora al Palau de l’Elisí van reafirmar la seva voluntat de resoldre la “crisi de confiança” que afecta la zona euro.
“Itàlia i França comparteixen una sintonia de punts de vista” sobre la forma de resoldre “aquesta crisi de confiança”, va subratllar el president francès. Va insistir que “ara cadascú ha de prendre les decisions que s’imposen”, després d’encomiar l’acció de Monti des que està al capdavant de l’executiu italià. Durant l’entrevista, Sarkozy li va expressar com valora “la seva competència i les decisions” que ha pres, així com “la confiança que inspira”.
De la seva banda, el primer ministre italià va posar l’accent en el fet que “en un moment tan delicat” cada Estat ha de complir amb les seves obligacions en termes de mesures d’ajust i reformes estructurals. Va subratllar que s’ha de donar confiança a l’euro perquè els tipus d’interès que han de pagar alguns països pel seu deute tornin a nivells de “l’economia real”.
Nicolas Sarkozy va afegir que és urgent signar durant el mes de març el nou tractat europeu que s’està negociant i que ha d’entrar en vigor al més aviat que sigui possible.

Les seves paraules van ser una oda al madridisme. “Gegants com Santiago Bernabéu o Di Stéfano ens van mostrar el camí, el rumb i l’estil per assolir els títols. Ells van canviar la història del nostre club. Som conscients de les dificultats, de la competitivitat que cada vegada és més gran”, va dir durant un discurs pronunciat a l’estadi Santiago Bernabéu amb motiu de la presentació del llibre Historia del Real Madrid contada por ABC. Va recordar el passat per enlluernar el present. “Avui aquest club no té res a veure amb aquell que uns entusiastes van crear el 1902. Avui és un club universal, modern i exemplar, però si hem arribat fins aquí és perquè aquells que el van fundar van traslladar a les generacions següents aquest sentiment que és el madridisme”. L’objectiu del club és clar per a Florentino Pérez. “Volem ser un líder econòmic. No hi ha més propietari que els aficionats. No hi ha diferència entre edats, ideologies, creences, nacionalitats o cultures. El Reial Madrid és universal i això fa més fort el vincle d’unió”.
El jefe dels blancs va opinar sobre la crisi econòmica que afecta  Espanya i el món posant com a exemple el seu club. “És una de les més complexes de la història, però podem treure això endavant amb fortalesa i talent. Això mateix ha fet el Reial Madrid durant la seva història. Hem de pensar a ser el canalitzador de l’energia pels seus aficionats com ho va ser fa anys als moments difícils.”

L'FC BARCELONA S'ENTRENA AL DAVANT DE 12.974 PERSONES AL MINI ESTADI

Amb la classificació per als quarts de final de la Copa del Rei quasi a la butxaca –després de la golejada per 4 a 0 contra l’Osasuna–l’FC Barcelona es va entrenar davant de 12.974 persones al Mini Estadi. A la sessió van prendre part amb la més absoluta normalitat Leo Messi –que va marcar dos gols dimecres–, Víctor Valdés i Andrés Iniesta.

“Hem de renovar la nostra fortalesa econòmica, que és el pilar de la nostra força al món”, va declarar el president, Barack Obama, en una compareixença molt poc freqüent a la sala de premsa del Pentàgon.
Obama va afirmar que, des dels atemptats terroristes contra els EUA de setembre del 2001, “el pressupost militar ha crescut ràpidament i és avui en dia més elevat que al final del govern (el seu predecessor) del president George W. Bush”. Anticipant-se als crítics, va deixar clar, no obstant, que la nova estratègia i el nou pressupost garantiran la supremacia mundial dels exèrcits nord-americans.
Malgrat totes les retallades de despesa previstes per a la pròxima dècada, el pressupost militar dels Estats Units continuarà essent més gran que la suma del de les deu nacions que el segueixen en la seva despesa militar. A la mateixa conferència de premsa, el cap del Pentàgon, Leon Panetta, va sostenir que els Estats Units mantindran la capacitat per “combatre i derrotar més d’un enemic al mateix temps”.
El pressupost de defensa dels EUA –que inclou no només la despesa militar sinó també l’espionatge, la investigació d’armaments i programes nuclears sota el departament d’Energia– va créixer des d’uns 300.000 milions de dòlars el 2000 a més de 700.000 milions de dòlars en el període fiscal 2012.
El Pentàgon prepara ara reduccions d’entre 400.000 milions i 1 bilió de dòlars durant la pròxima dècada. “Ara que passem la pàgina d’una dècada de guerra hem de posar en ordre el nostre fisc”, va argumentar el president. “El tamany i estructura de les nostres forces armades i el nostre pressupost militar han de respondre a una estratègia, i no al revés”, va advertir Obama.

Menors i simultanis
Durant més de cinc dècades, el principi fonamental de l’estratègia militar dels Estats Units ha estat la capacitat de les forces armades per mantenir dues guerres de certa envergadura al mateix temps. La nova estratègia anunciada ahir deixa aparentment enrere aquest enfocament i s’estima més una capacitat assegurada per intervenir en conflictes menors i que puguin arribar a ser simultanis.

ELS REPUBLICANS, FRAGMENTATS EN DIFERENTS TENDÈNCIES

El Partit Republicà apareix fragmentat en les seves primàries entre els moderats que donen suport a Mitt Romney, guanyador a Iowa, els conservadors cristians que es decanten per Rick Santorum i els que segueixen l’ultraliberal Ron Paul, segons una enquesta divulgada ahir per The Washington Times.
L’exgovernador Romney segueix dominant els suports en busca de la candidatura presidencial republicana pels comicis de novembre, tot i que l’exsenador Santorum ha passat del 3 al 10% abans de les primàries de New Hampshire de dimarts.
Romney rep un 38% de simpaties, seguit pel legislador Ron Paul, amb un 24%, i Santorum apareix en tercer lloc, amb 10,8%. L’expresident de la Cambra de Representants Newt Gingrich obté un 9,1% dels suports.

Dins de les actuacions anunciades es troba “l’explotació de la información ex novo dels països que han deixat de ser paradisos fiscals perquè han signat els corresponents convenis i els estic parlant d’Andorra, Panamà, Bahames i les Antilles Holandeses”.
Dins d’aquesta branca exterior de la campanya contra el frau Sáenz de Santamaría també va especificar que tot el procés va en paral·lel al fet “que s’aprovin els convenis de no doble imposició”.  Aquest acord és precisament el principal anhel del gabinet Martí per donar sentit a la futura obertura econòmica. Perquè empreses estrangeres s’instal·lin a Andorra i puguin continuar operant en mercats exteriors sense penalització fiscal s’han de rubricar aquests convenis. Els acords especifiquen la possibilitat que una societat arrelada a Andorra pugui pagar els impostos al Principat encara que desenvolupi feines a l’exterior. Toni Martí va avançar que possiblement el major repte per al primer semestre d’enguany és assolir la signatura d’aquest text amb França. Com en el cas de l’acord d’intercanvi d’informació s’entén que un cop tancat un pacte amb França es facilita un conveni equivalent amb d’altres estats europeus.

Lluita contra els paradisos
La vicepresidenta va incidir que la voluntat del Govern espanyol és que “decididament hi hagi uns convenis per a l’eradicació i el setge dels paradisos al mateix temps que s’aproven els convenis de no doble imposició”. Sáenz de Santamaría es referia als estats que encara no han presentat el nombre mínim de signatures d’acords d’intercanvi d’informació fiscal perquè puguin quedar fora de la llista de països no cooperants.
Una de les iniciatives paral·leles passa per incrementar els  mecanismes de vigilància duanera. Entre el 2005 i el 2011 Espanya va recaptar 55.833 milions d’euros en la lluita contra el frau. D’aquests, 10.400 es van ingressar durant el 2011, un any en què ha tingut lloc un increment del 3,6% en la recaptació.

Insolvència punible
El govern del Partit Popular ha informat de més actuacions en relació al combat del frau. Dues de les iniciatives passen per incidir en la responsabilitat per ocultació de béns i l’acusació per delictes d’insolvència punible. L’executiu de Rajoy vol lluitar contra la tendència a posar propietats a nom de testaferros o de familiars per declarar-se insolvent en casos d’actuacions judicials. Es pretén que quan la declaració d’insolvència sigui fruit d’una actuació planificada per evitar comissos de propietats pugui ser considerada punible. També es controlarà l’economia submergida amb dades de consum elèctric o l’ús de targetes.
Sáenz de Santamaría no va deixar de recordar que les mesures adoptades corresponen a la realitat que s’ha trobat el Partit Popular, sensiblement diferent a la que s’esperava.

ES LIMITARÀ EL PAGAMENT EN EFECTIU PER DETECTAR L'ECONOMIA SUBMERGIDA

La mesura de més impacte mediàtic entre les que ahir va anunciar el govern espanyol en la lluita contra el frau comportarà la limitació de l’ús del diner en efectiu en determinades transaccions. La vicepresidenta no va especificar quina serà la quantitat que s’establirà com a màxim. Va citar que hi ha països on ja s’esta utilitzant, com França o Itàlia. El govern del Partit Popular confia que aquesta mesura permeti detectar “grans bosses de frau” i d’economia submergida. L’objectiu és posar dificultats a l’ús del diner negre en les transaccions ja que en el pagament en efectiu no queda constància d’on ha sortit el capital utilitzat. A nivell pràctic significa que per pagar factures no es podrà abonar la quantitat donant bitllets en metàl·lic. Tot i que no hi ha indicis s’apuntaria que es podria fer com a Itàlia on s’ha posat un sostre de mil euros.

La campanya solidària que organitzen conjuntament Càritas Andorrana i RTVA ha recollit enguany 618 joguines que es repartiran durant aquest dijous a 185 nens i nenes del Principat.

De no tenir cap vi del país, ara resulta que en tenim quatre de diferents.
Cert. Aviat serem quatre cellers comercialitzant els nostres productes. Jo crec que està bé que hi hagi vins que puguin reflectir el país.

Què tenen de particular els seus?
Són peculiars. No vam voler apostar per reproduir fórmules d’èxit com un cabernet o un tempranillo, no hauria tingut sentit. El segell de Casa Auvinyà és la ter­­ra, l’altura, les característiques minerals d’on creixen els ceps.

Vostè em dirà que estan bons, és clar.
Ho diuen els experts i sobretot el que en destaquen és la singularitat, no el saben ubicar.

Què vol dir?
Doncs que és únic, no et saben dir a quin altre s’assembla.

El negre es diu Evolució.
És per la biodinàmica.

Sembla que em parli d’un cotxe.
La biodinàmica és l’evolució de la terra, si Andorra tingués un sabor  seria el d’aquest vi.

El blanc es diu Imagine. És per la cançó de John Lennon?
No té res a veure. Aquí l’explicació és un pèl més elaborada.

Digui, digui.
La verema es fa tan tard en el calendari que sovint collim amb les primeres neus i la sensació que tenim és que fabriquem un vi de neu. Com que és el que ens deia la imaginació, el nom li vam posar per això.

Tot i la singularitat, els ceps sí tenen un origen.
Sí, això sí. El negre és Sirà-Pinot Noir i el blanc Viognier-Albariño.

I quan val l’ampolla?
El negre 28 euros i el blanc 20, però ja gairebé no en tinc.

Com?
Hem fet només 1.000 ampolles i amb els compromisos estan pràcticament exhaurides, en 5 anys espero arribar a les 5.000.

Com a pagès de soca, entén les crítiques que sovint hi ha sobre les subvencions del Govern?
No les entenc i em saben greu.

Per què?
Perquè la gent que critica no sap exactament el motiu pel qual es donen les subvencions.

Es diu que acaben rebent ajudes persones molt acomodades, en alguns casos milionaris i tot.
Primer de tot no són ajudes, són subvencions per fer una feina concreta. Per exemple, en el cas de la ramaderia, contribuir a preservar la biodiversitat.

Hi ha qui diu que les criatures no saben que les fruites vénen de la natura. S’ho creu?
Desgraciadament sí que m’ho crec. S’ha de fer feina a les escoles perquè allò que a mi em van explicar els meus pares i padrins se segueixi transmetent.

Els jugadors de Pablo Laso, que van arribar a dominar de 14 punts a l’inici del tercer quart, van haver de patir, però es van mostrar més encertats en els instants decisius per adjudicar-se una important victòria.
La igualtat va regnar en el primer parcial, amb cap equip agafant una renda superior als 4 punts. El desencert en els triples estava repartit i només Ndong destacava per part blaugrana. En el segon quart el Reial Madrid va començar a obrir escletxa (37-30), que va retallar 4 punts seguits del pivot senegalès fruit d’una antiesportiva xiulada a Sergio Rodríguez. El públic del Palacio de los Deportes –prop de 13.000 espectadors– animava de valent i els homes de Pablo Laso van respondre al suport amb un espectacular parcial de 17 a 4, amb aportació destacada de Carroll, que va situar els madridistes 11 per davant (45-34). Ndong –qui si no– va anotar, però en l’últim segon un triple de Pocius va portar els locals a marxar al descans amb la màxima diferència (48-36). En el tercer quart, la defensa i l’aportació ofensiva de Mickeal van fer entrar el Barça en el duel. A poc a poc el marcador s’ajustava i a 4 minuts per al final va arribar la igualada (68-68). Va ser aleshores quan el Madrid, que  havia perdut 11 dels darrers 12 clàssics, es va sentir més còmode i de la mà de Pocius i Carroll va sentenciar el matx. Victòria amb valor afegit, el lideratge.
En els altres partits de la jornada, triomfs de València, Caja Laboral i Manresa davant Obradoiro, Fuenlabrada i Múrcia.

BRYANT LIDERA UN NOU TRIOM DELS LAKERS A CASA

Kobe Bryant, amb 37 punts en els mateixos minuts de joc, va ser el gran protagonista en la victòria dels Lakers sobre Houston Rockets (108-99). Pau Gasol va aportar 14 punts i 8 rebots. En altres partits de la jornada, Portland va infringir la segona derrota consecutiva als Oklahoma City Thunder (103-93), mentre que els Bulls, amb un gran Rose, van remuntar els Hawks en l’últim quart (76-74).