La infraestructura, que ha de servir com a prova pilot per comprovar la viabilitat tant tècnica com econòmica de la iniciativa –que ja té l’aval d’un estudi presentat el mes de novembre passat– estaria en funcionament, si tots els plans surten com estan previstos, abans de final d’any.
Les darreres setmanes, els responsables de l’associació han acabat de determinar quina era la millor opció per fer la prova pilot. Finalment, l’estació ordinenca ha estat l’elegida ja que es considera que “és la més senzilla de construir i la que menys temps necessita per poder portar-la a terme”, segons explica el portaveu de l’entitat, Joan Carles Grau. Així, des de l’AESE s’està ultimant ja tot el projecte constructiu per, durant el març, poder presentar-lo tant al Govern com al comú per obtenir l’autorització per tirar endavant la minicentral.
Un cop es tingui el permís, les obres s’encetarien una vegada finalitzés la temporada d’hivern i haurien d’estar acabades al setembre o, com a molt tard, a l’octubre. Falta encara per determinar la situació exacta de la central. Dues són les opcions amb les quals es treballa: una parcel·la al costat de l’aparcament de l’estació d’esquí o la pleta del Castellar. Aquesta segona possibilitat és, ara per ara, la que es veu de més bon ull, ja que “si es fes al pàrquing es podria hipotecar una futura ampliació de les instal·lacions d’Arcalís”.

Dades tècniques
La futura minicentral hidràulica tindria una potència de 220 quilowatts –ara mateix la llei, modificada en l’anterior legislatura,    només permet als privats la producció en instal·lacions de fins a 500 quilowatts–. Segons els càlculs fets a l’estudi, l’AESE estima que es podria generar fins a 1,15 gigawatts per hora d’electricitat anuals.
El cost estimat de la construcció de la instal·lació ascendeix a 460.000 euros i ara per ara l’assumiria en la seva totalitat l’associació, tot i que en el futur –de cara a la construcció de la resta de centrals previstes en el projecte de les mútues– la idea és que hi puguin participar inversors externs a les mútues, inclosa gent de fora del Principat. Des de l’entitat es posa en relleu que aquesta iniciativa pot ser de gran importància per ajudar a disminuir la important dependència energètica de l’exterior que històricament ha patit Andorra.

UN PROJECTE AMB UNA INVERSIÓ DE 72 MILIONS D'EUROS

El projecte global de l’Associació d’Entitats del Sector Energèctic que s’encetarà amb la construcció de la minicentral hidràulica d’Arcalís preveu fins a cinc instal·lacions més d’aquest tipus distribuïdes pel país. En total, la inversió podria ascendir a 72,2 milions d’euros i podria permetre la generació de fins a 71 gigawatts per hora de producció elèctrica.
A més de la central que es vol situar a l’estació d’esquí ordinenca, els plans de l’AESE inclouen d’altres al Sorteny (4,3 GWh), a Arinsal (2,2 GWh), a Aubinyà (2,16 GWh) i al costat de la depuradora de Sant Julià (13,9 GWh). La instal·lació més ambiciosa, però, seria la que es construiria a Aixovall, que inclouria un túnel que portaria l’aigua des del riu Valira del Nord, des de la zona de Sant Antoni, a la Massana. Aquesta central podria generar fins a 47,55 GWh d’electricitat.

D’un públic encomanat en principi per la quasi solemnitat del moment. Més distès, com els  protagonistes mateixos, a mesura que el concert anava prenent forma. En principi, Ester Peralba i Jordi Botey, els dos vocalistes, que inauguren la Big Band amb un d’aquells clàssics sempre elegants de les pel·lícules de Fred Astaire i Ginger Rogers: They Can't Take That Away from Me (1937), un clàssic de George i Ira Gershwing. A partir d’aquí, un devessall d’elegància, de temes que va fer populars aquell a qui es va designar com La Veu, de  Can’t take my eyes off you a Fly me to the moon (que Peralba va recordar que inicialment es deia Other words).
El moment àlgid, però, el mambo –es pot dir orgiàstic?– que va atacar la vintena de músics, composició de Jordi Barceló, una de les dues que va escriure per a l’ocasió. Un mambo que va dedicar, emocionat, al seu pare; que va aixecar una part del públic dels seients per ballar i que va deixar tot el respectable realment noquejat. I, com no podia ser menys, també Glenn Miller, qui va popularitzar aquest tipus de bandes, va tenir el seu forat, amb l’arxiconegut En forma, ballat pels nois de Líquid Dansa. Una de les col·laboracions, a les quals es va sumar la de Mar Capdevila, que va  interpretar amb Jordi Botey allò de I’ve got you under my skin.
Es materialitzava així a l’escenari de l’Auditori Nacional un projecte que ja fa molt de temps que Barceló, Peralba i el saxofonista Efrem Roca van intentar posar en marxa. Fins ara, però, no havia trobat les vies per quallar, cosa que no va fer que els seus impulsors el deixessin de banda. Tots tres van aplegar esforços i, mentrestant, van anar col·laborant en actuacions esporàdiques. Al cicle de jazz al carrer que organitza el comú d’Escaldes a l’estiu, per exemple. Quan des de l’àrea de Promoció Cultural del ministeri de Cultura Josep Maria Ubach els va trucar per proposar-los intervenir en el Jazz Hivern, ells van llançar la contraproposta: i per què no aprofitar l’avinentesa i crear l’Andorra Big Band? Pressupostos molt ajustats, molta feina i il·lusió van cristal·litzar en el concert d’anit. I en tot el que pugui venir al darrere, perquè la intenció de tots els implicats en el projecte és que no sigui flor d’un dia, sinó que realitzi aparicions tant al país com als incomptables festivals de jazz que se celebren en la geografia propera.  
Una altra de les idees que acarona Barceló és que, si bé en aquests primers moments han hagut de tirar de músics forans, siguin els intèrprets del país els que acabin nodrint la banda.

UNA BIG BAND JOVE, PLANTER DE LA MÚSICA ACTUAL

L’Andorra Big Band podria ser un pas endavant, un pas més, respecte d’altres projectes que s’han anat posant en marxa. La Grossband o la Miniband que ha auspiciat també Jordi Barceló a l’escola de música de la Massana –ara, de les Valls del Nord–, que dirigeix. O una experiència anterior, una Big Band juvenil que va dirigir Jordi Roure fa una molt llarga dècada. Estava integrada per alumnes del que avui en dia és l’Institut de Música de la capital. Prop d’una vintena de nois molt joves i entre els quals hi havia alguna de les veus actuals del Principat, com la mateixa filla del director, Marta Roure. I un dels músics més exportables: Lluís Cartes. Allà justament és on va entrar en contacte amb Oriol Vilella i Òscar Llauradó, amb els quals després va formar la seva banda, Els Fluxes (incloent-hi el germà, Jan Cartes). Ells ja no eren alumnes del conservatori –tot i que a penes havien sortit de l’adolescència–, sinó el reforç de bateria, guitarra elèctrica i baix que necessitava la Big Band.
L’experiència va durar prop de dos anys, amb concerts al país i també alguns a les comarques properes.

Vostè és torero!
Vaig intentar ser-ho i tot i que no vaig triomfar, a Andorra vaig torejar molt. Primer a la Plaça d’Escaldes, on ara hi ha el Monsa, i després a la de davant de Govern.

Quina època, oi?
Cada nit hi havia corrida. Els turistes, sobretot els francesos, es tornaven bojos. Emplenàvem la plaça i jo guanyava 300 pessetes que em donava la Mdme. Fournier. El sou se’l quedava ma mare, que després em donava 50 pessetes i amb aquests calés jo era el rei a Andorra.

Que diferent d’ara!
Això era un país turístic de veritat, avui en dia no és res en comparació amb l’època. Vivíem del turisme i es feien uns festivals a la plaça espectaculars.

Quants toreros eren?
El Palmeño, que ja és mort, que era una mica poruc però que tenia un gran toreig de saló, el Jareño de Córdoba, que va marxar del país, un tal José que ara és repartidor i que un cop una vaqueta li va obrir la panxa i sort va tenir del Dr. Alonso, que ràpidament el va dur a la clínica del Dr. Vilanova. No hi va morir mai ningú a An-dorra. Jo tot just alguna vegada vaig patir una esgarrinxada.

I venien grans estrelles?
Sí. El Cèsar Girón, que era el propietari de la plaça, el Cordobés i fins i tot el Palomo Linares. Però una nit que van compartir cartell van marxar sense cobrar perquè la plaça es va emplenar només amb les invitacions.

M’ho descriu amb passió.
A les nits deixàvem anar les vaquetes, que sabien llatí i tot! Tu les passaves per un costat i elles anaven per l’altre, són animals que aprenen ràpid. Fèiem el que podíem i els francesos es divertien, aplaudien, s’ho passaven bé. I les franceses ni t’ho explico...

Expliqui, expliqui...
A les noies les fèiem pujar per unes escales, elles creien que anàvem a veure les vaquetes i fèiem el que podíem i ens deixaven... [riu].

Els toros eren negoci?
Gairebé sempre omplíem i veníem les banderetes tacades de sang a 10 francs i no en quedava mai cap.

Com s’hi va ficar en aquest ofici?
Jo sóc de Badajoz i amb 12 anys ja m’escapava a les nits amb uns amics a una finca per torejar. Vaig anar a Madrid a provar sort i hi vaig conèixer Ortega Cano i la seva família, abans de traslladar-me a Andorra.

Es parlava de tornar a tenir una plaça, fins no fa gaire.
Una pena que ja no n’hi hagi. Era un gran atractiu que va acabar als anys 70, quan l’empresari Michel Ricard ho va deixar estar. A Catalunya, prohibint-los, no saben el que han fet. Els toros hi tenen més d’un segle d’història.

L’Osasuna, tot i les nombroses absències, no va fer de convidat de pedra al Reyno de Navarra i va voler donar una alegria a la seva afició. En la primera meitat, els deixebles de José Luis Mendilibar van merèixer anar per davant en el marcador, cosa que van aconseguir en el minut 40 gràcies a l’encert de Lekic. Els osasunistes somiaven encara en el miracle.
El Barça, amb la majoria de titulars a la banqueta d’inici –Abidal va haver de substituir el lesionat Fontàs–, va despertar en el segon temps. Alexis, en el minut 8, va rematar de cap al segon pal una bona centrada d’Adriano per aconseguir la igualada. A partir d’aquí, més control blaugrana i ja amb Messi al camp, la sentència, que va arribar amb un gol de Sergi Roberto, a passada de l’argentí. Encara quedava temps per a una nova lesió culer, la de Pedro, als isquiotibials. El clàssic ja espera. Dimecres, primer acte.
En l’altre partit d’ahir, l’Athletic  no va donar opció a la sorpresa i va golejar l’Albacete, de segona B, per un clar 4 a 0. Susaeta, Herrera, Toquero, d’esperó, i San José van ser els autors dels gols dels bascos, que s’enfrontaran en quarts al Mallorca de Caparrós.

CASILLAS DIU QUE NO HI HA DEBAT AL BERNABÉU AMB CRISTIANO

Iker Casillas va trencar una llança ahir en favor del seu company d’equip Cristiano Ronaldo, tot afirmant que “no hi ha debat” respecte a la relació del portuguès amb el públic del Santiago Bernabéu. “La gent és molt exigent i això és bo perquè si t’exigeix és perquè pots donar molt més. Jo no vaig sentir cap xiulet contra Cristiano. Tot el contrari, des del primer dia l’afició li ha donat suport i ha cridat el seu nom”, va indicar. Sobre l’enfrontament de quarts contra el Barça, el porter va indicar que “no hem d’obsessionar-nos. De fet, amb tants clàssics que hem jugat darrerament sembla que ja estan descafeïnats”. El madridista va afegir que el duel “no serà un Messi contra Casillas”.

A més, l’interès va resultat inferior al previ. Per exemple, es van treure més de 3.200 milions en bons a cinc anys al 3,9 per cent de rendibilitat, quasi un punt menys del que hi havia abans, i l’interès a quatre anys va passar del 4,8 al 3,8 al qual es van emetre 2.500 milions. En total la demanda va superar els 18.000 milions d’euros en la primera subhasta de deute sobirà espanyol després de l’anunci de les mesures d’ajustament i de reducció de dèficit que vol realitzar el nou executiu de Mariano Rajoy. La prima de risc d’Espanya, la diferència entre l’interès dels bons espanyols respecte als alemanys, va caure fins als 330 punts bàsics, 21 menys que dimecres.

ITÀLIA
Els mercats de deute també van donar bons resultats a Itàlia. El país transalpí va situar la totalitat dels 12.000 milions d’euros que havia ofert, i a més a la meitat de l’interès que fa un mes. La major part, 8.500 milions, eren bons a 12 mesos amb una rendibilitat del 2,7 per cent, mentre que al desembre era del 5,9 per cent. La resta eren títols a mig any que van arribar a l’1,6 per cent d’interès. La prima de risc italiana va tancar la sessió d’ahir a 480 punts, i respecte a la del dia anterior es va rebaixar en 37 punts.  
Mario Monti, el president italià, va comparèixer ahir al Parlament per parlar sobre les darreres reunions amb el president francès i la cancellera alemanya, Nicolas Sarkozy i Angela Merkel, respectivament. Monti va comentar que no es preveuen més sancions per superar el dèficit que les que ja hi ha al pacte d’estabilitat, i que les línies de treball van pel “perfeccionament dels sistemes de disciplina pressupostària i una agenda per al creixement”.   

Europa
La Comissió Europea i la nova presidència de torn de la UE van demanar ahir que els països facin un esforç per millorar la dinàmica econòmica, i que vagin més enllà de vigilar el dèficit. José Manuel Durao Barroso, el president de la Comissió, va comentar que “estem d’acord que la disciplina fiscal i les finances públiques sanejades són indispensables per a Europa. Però no és suficient, el creixement també és necessari”. La primera ministra de Dinamarca, que assumeix la presidència de la UE, Helle Thorning-Schmidt, va posar com a bon exemple les iniciatives de Monti a Itàlia. A les borses, la de Madrid gairebé no va variar, la de Milà va pujar un 2 per cent i les de París i Londres van tenir descensos.

EL BCE MANTÉ EL TIPUS D'INTERÈS I DRAGHI CREU QUE HI HA SENYALS "D'ESTABILITZACIÓ"

El Banc Central Europeu (BCE) va confirmar ahir que manté el tipus d’interès de la zona euro en l’1 per cent, i el president de l’entitat continental, Mario Draghi, es va mostrar optimista respecte de la tendència de l’economia. El dirigent italià va indicar que “hi ha senyals provisionals d’una estabilització a l’activitat econòmica a nivells baixos”. Draghi va destacar els efectes positius que ha tingut  la important aportació de diners a les entitats bancàries que el BCE va realitzar fa poques setmanes, de prop de 500.000 milions d’euros a un termini de tres anys. “Ha evitat el que hauria pogut ser una greu restricció del crèdit en el nostre sistema bancari”, va dir. A més, va deixar oberta la possibilitat que es continuï amb la compra de deute dels països europeus amb problemes, i que en el futur es rebaixi més el tipus d’interès a la zona euro. D’altra banda, el president del BCE es va mostrar prudent i va considerar que “les perspectives encara depenen d’una alta incertesa i riscos”.
El Banc d’Anglaterra, tal com va fer el BCE, també va decidir ahir continuar amb el mateix tipus d’interès al Regne Unit. Tot i que en el cas britànic el nivell està encara més baix, al 0,5 per cent, que és el mínim històric.