La Batllia ha dictat ordre de detenció i empresonament contra un empresari espanyol acusat de temptativa d’estafa al Principat i que és conegut en el món del futbol del país veí per haver deixat en calces –per ser una mena de fla­gell– diferents clubs modestos (de segona i tercera divisió com a molt). Després de prometre’ls que els trauria d’una mala situació financera i de garantir fitxatges i altres accions per salvar els clubs en qüestió (Algesires, Oriola, Premià), l’home desapareixia i deixava les entitats encara pitjor del que estaven. Recentment la batlle   Maria Àngels Moreno ha decidit processar l’empresari, anomenat Miguel Ángel Verdejo Ruiz, i decretar la seva presó provisional. Però com que l’home no té domicili al país ni tampoc hi hauria residit aparentment mai –almenys legalment–, s’ha oficiat la policia perquè el detingui si mai el loca­litza.
Verdejo ha estat processat en el marc d’una causa que el considera autor d’un presumpte delicte major d’estafa qualificada en grau de temptativa. I, també, d’un delicte major de comercialització de document inautèntic. Segons l’edicte que exposa el motiu del processament de l’empresari, nascut fa 38 anys a Còrdova però arrelat a Sabadell, l’intent d’estafa l’hauria provat de fer mitjançant un xec o targeta de crèdit i el valor que hauria tingut l’estafa si s’hagués consumat hauria superat l’import de 6.000 euros.

Penat amb fins a dos anys i mig
La pena de presó per aquest tipus de delicte s’estableix entre un i cinc anys. El fet d’haver estat únicament en grau de temptativa situa els esmentats llindars just en la meitat, per tant un màxim de dos anys i mig. Així, de resoldre’s en una sentència l’empresonament, per aquesta causa hauria d’afrontar entre mig any i dos anys i mig. La comercialització d’un document inautèntic, si es tracta d’un títol valor, ha de ser castigat, segons està fixat al codi penal, amb una pena de presó de tres mesos a a tres anys. La pena és només fins a dos anys si no és ni títol valor ni document públic.
Les fonts consultades han explicat que Verdejo no ha estat mai detingut per la policia al Principat. I que ni tan sols hi consta cap referència en els arxius. L’empresari es dedica fonamentalment al sector immobiliari. Així, ha estat o hauria estat vinculat a empreses de la promoció immobiliària, de la compravenda de terrenys, finques rústiques i béns immobles o a la construcció d’immobles en general. També hauria integrat equips de direcció de societats vinculades a la consultoria i l’assessorament financer o a l’ensenyament no reglat amb la preparació d’oposicions a organismes públics com a repte. Algunes de les empreses de les quals ha format part l’home contra el qual la Batllia ha decretat l’empresonament provisional són Soluciones urbanas centralizadas, SL, Promociones Alveque o Europrofincas.

REPORTAGE

Com el millor Àtila

Un Àtila modern. Pels camps que trepitja, no creix la gespa, ni gairebé falta que fa. Els fòrums d’Internet d’aficionats dels equips modestos fa temps que coneixen Miguel Ángel Verdejo. La llista de víctimes és força llarga. Molts clubs han patit, primer, les seves promeses de grans inversions i, després, les seves fugides. I?d’altres que es van escapar ja que també va intentar entrar en els històrics Cadis i Salamanca.
D’Algesires va sortir escortat per la policia –i amb l’equip descedit a la primera regional andalusa pels impagaments a la plantilla–. Era l’agost del 2008. Setmanes després prometia un projecte ambiciós a La Estrella extremenya. Al setembre ja havia fugit. Un any després, apareixia al llevant alacantí. Havia de ser el salvador d’un Oriola amb importants deutes. Gairebé quan no quedava marge per evitar el desastre, va retirar els avals que havia presentat i va marxar. Amb prou feines una gestora va evitar la desaparició del club.
La seva darrera víctima va ser el Premià. Aspirava a lluitar per la segona B i va acabar baixant, després de passar pel club fins a 48 jugadors –molts encara no han cobrat– i quatre entrenadors (entre ells l’ara mediàtic per obra i gràcia de l’APM? Jaume Creixell). Al juny, va amenaçar de no inscriure l’equip en cap competició. Una moció de censura el va fer fora i, des de llavors, a la població ja no en tenen cap notícia.

Tots ells, segons va informar el Govern, van sortir sans i estalvis d’un sinistre que s’ha cobrat, ara per ara, la vida de tres persones, tot i que la xifra pot augmentar perquè les autoritats italianes parlaven ahir a la nit d’encara 70 passatgers desapareguts i mantenien un intens dispositiu de recerca a la zona.
El malson va iniciar-se pels volts de dos quarts de deu de la nit de divendres. Els viatgers es preparaven per sopar. Feia tot just dues hores que l’immens vaixell –292 metres de llarg per 35,5 d’ample, amb un pes de 114.500 tones– havia sortit del port de Civitavecchia, a 80 quilòmetres de Roma. A bord hi anaven 3.200 passatgers i 1.000 tripulants. De sobte, els testimonis parlen d’un fort impacte. El creuer havia encallat en un banc de sorra. Instants després, el capità de la nau ordenava l’inici d’una evacuació angoixant i que es va complicar per la foscor i la inclinació de l’embarcació. El pànic va fer que molts dels viatgers optessin per no esperar el torn als bots salvavides i saltar directament a l’aigua, d’on van ser rescatats tant pels serveis d’emergència com per petits vaixells particulars que van arribar immediatament al lloc dels fets des de la propera illa de Giglio. Malgrat això, ja estan confirmades les morts de dos turistes francesos i un mariner peruà.
El Costa Concordia, en servei per a la companyia Costa Cruceros des del 2006, realitzava una ruta pel Mediterrani. Es dirigia al port de Savona, al nord d’Itàlia, i havia de continuar per Palerm (Sicília), Cagliari (Sardenya), Palma, Barcelona i Marsella.

Sans i estalvis
Pel que fa als passatgers provinents d’Andorra, un cop es va conèixer el tràgic accident, el Govern va iniciar els tràmits per donar-los assistència. Els ministeris d’Interior i Afers Exteriors van contactar amb les autoritats espanyoles per activar els mecanismes d’assistència consular previstos en el Tractat de bon veïnatge, tant amb l’ambaixador espa­nyol a Andorra, Alberto Moreno, com amb l’homòleg a Roma.
Sis d’ells havien contractat el creuer mitjançant Gira Món. La seva directora, Rocio Blanco, va explicar ahir al Diari que tots ells havien embarcat a Barcelona i ja feia dies que estaven al vaixell. També va confirmar que “tots ells estan bé, allotjats en un hotel de Roma, i esperen ser repatriats”. Aquesta operació es podria efectuar avui mateix mitjançant un xàrter que traslladaria altres passatgers espanyols cap a la Ciutat Comtal. “No han sortit ferits, però és clar que han passat per uns moments molts durs”, va comentar la responsable de l’empresa, que va assegurar també que “des de les vuit del matí hem estat en contacte amb les famílies perquè estiguin tranquil·les”.

CRITIQUES DELS PASSATGERS A LA GESTIÓ DE L'EVACUACIÓ I DETENCIÓ DEL CAPITÀ

Diversos mitjans de comunicació recollien ahir les crítiques d’un bon grapat de passatgers a la gestió de l’evacuació per part de la tripulació del vaixell. Lamentaven que l’ordre de desallotjament es donés dues hores després de l’accident i que es generés el “caos”, ja que es van deixar de donar consignes per megafonia i informació als passatgers. A partir d’aquí va ser un campi qui pugui i alguns dels afectats van assegurar que part dels treballadors del vaixell, en lloc d’ajudar, van optar per intentar salvar-se els primers. Costa Creuers, al seu torn, va defensar els procediments seguits però va justificar que la inclinació que va anar agafant el vaixell va complicar les tasques de rescat.
El cert és que el capità del Costa Concordia, l’italià Francesco Schettino, va ser detingut. L’home hauria assegurat que el vaixell havia topat amb una gran roca que no apareixia a la carta de navegació. El fiscal Francesco Verusio, que lidera la investigació, va manifestar que “el capità es va aproximar de forma molt barroera a l’illa de Giglio”. El fiscal ha comissat el vaixell i també les caixes negres per dur a terme la investigació.

Porten els animals perquè els banders en facin el respectiu control. Aquest cop deu peces: un mascle adult, tres femelles adultes i  sis joves. Així que hi ha cares de satisfacció. L’operació de control cinegètic ha donat bons resultats. Es tracta d’una batuda organitzada per la unitat de fauna del departament de Patrimoni Natural del Govern en resposta a una queixa de danys en un camp formulada per un propietari de la zona. A més, danys propers a zona habitada. És el vedat d’Enclar, a la capital, i, per tant, la caça s’ha de desenvolupar d’una manera molt concreta. I amb un control estricte dels banders.
El cap de guàrdia del cos, Albert Pla, explica que un cop rebuda la queixa s’organitza la batuda amb la colla de caçadors de la parròquia. Patrimoni Natural fixa el perímetre de la zona on es podrà tirar i la data i el lloc de trobada amb els caçadors. Ahir era el dia pactat i una quinzena de tiradors, amb aproximadament el mateix nombre de gossos, han respost a la crida. Sota la batuta del cap de colla, i després que els banders hagin fet el control de la documentació, els caçadors s’endinsen a la muntanya dividits en dos grups.  Ja tenen pistes d’allà on es mouen els animals perquè “el Govern ja ens informa”, explica el responsable de la colla, Esteve Simon. Els tiradors es col·loquen en el que anomenen parades i llavors “deixem anar els gossos”, que són fonamentals ja que “és un animal molt aixafat, difícil de moure”. Així que els gossos han d’aconseguir esvalotar-los i portar-los fins a la parada. “La caça del cabirol, de l’isard, és diferent, es tracta d’estar a l’aguait, a l’espera.”

control
Les hores passen sota l’atenta mirada dels banders, dos efectius situats en dos punts estratègics des d’on controlen els moviments dels caçadors i els animals. També hi ha contacte permanent a través de l’emissora. Els banders saben puntualment si s’ha aconseguit abatre un animal i en quin punt. A les tres de la tarda, després d’unes set hores empaitant senglars, els caçadors van arribant amb les peces. Arriba un jeep que en porta set de cop, que se sumen a una peça que ja està estirada al terra. Un parell de caçadors encara han de pujar muntanya amunt per recollir dos animals que han abatut i encara no han recollit. Un d’ells es la peça més gran. Uns setanta quilos d’animal. I un metre d’alçada i 88 centímetres de llar­gada.
Un cop arriben les deu peces abatudes, els banders les anellen per identificar-les. I de cadascun omplen una fitxa morfobiomètrica en què han d’incloure des de l’edat (si és cria, jove o adult) i el sexe fins a les mides de diferents parts del cos: des de la cua, les potes, el morro o el perímetre toràcic. Són dades que serviran perquè Patrimoni Natural tingui informació de l’estat de la cabana.
Recopilada la informació, els senglars ja són de qui els han abatut. La carn es reparteix entre la colla. Primer, això sí, els seus propietaris hauran de portar-los a analitzar per  descartar que l’animal no tingui triquina i que, per tant, la carn és apta per al consum humà.  

Operació normal i periòdica
“Es tracta de regular una espècie que provoca danys”, va comentar Albert Pla. Les batudes són operacions que es fan periòdicament. Quan es tracta de terreny cinegètic comú, però, “es fa caça normal i cor­rent”. Pot ser que els banders demanin als caçadors de la parròquia que  empaitin els senglars per controlar la població però ja no s’ha de fer un control tan estricte.

COL·LABORACIÓ BONA I NECESSÀRIA

Albert Pla va destacar que batudes com aquesta demostren la bona col·laboració que existeix amb els caçadors. Una cooperació necessària per, entre tots plegats, dur a terme el necessari control de la fauna, remarquen. El cap de la colla de la capital va assegurar que aquesta mena de crides dels banders sempre tenen resposta. “Avui ha vingut poca gent, normalment som una vintena o així”, va assegurar Esteve Simon. De fet, els mateixos banders també poden fer aquesta feina de control cinegètic però es dóna la possibilitats als aficionats de fer-ho.

Després de prometre’ls que els trauria d’una mala situació financera i de garantir fitxatges i altres accions per salvar els clubs en qüestió (Algesires, Oriola, Premià), l’home desapareixia i deixava les entitats encara pitjor del que estaven. Recentment la batlle   Maria Àngels Moreno ha decidit processar l’empresari, anomenat Miguel Ángel Verdejo Ruiz, i decretar la seva presó provisional. Però com que l’home no té domicili al país ni tampoc hi hauria residit aparentment mai –almenys legalment–, s’ha oficiat la policia perquè el detingui si mai el loca­litza.
Verdejo ha estat processat en el marc d’una causa que el considera autor d’un presumpte delicte major d’estafa qualificada en grau de temptativa. I, també, d’un delicte major de comercialització de document inautèntic. Segons l’edicte que exposa el motiu del processament de l’empresari, nascut fa 38 anys a Còrdova però arrelat a Sabadell, l’intent d’estafa l’hauria provat de fer mitjançant un xec o targeta de crèdit i el valor que hauria tingut l’estafa si s’hagués consumat hauria superat l’import de 6.000 euros.

Penat amb fins a dos anys i mig
La pena de presó per aquest tipus de delicte s’estableix entre un i cinc anys. El fet d’haver estat únicament en grau de temptativa situa els esmentats llindars just en la meitat, per tant un màxim de dos anys i mig. Així, de resoldre’s en una sentència l’empresonament, per aquesta causa hauria d’afrontar entre mig any i dos anys i mig. La comercialització d’un document inautèntic, si es tracta d’un títol valor, ha de ser castigat, segons està fixat al codi penal, amb una pena de presó de tres mesos a a tres anys. La pena és només fins a dos anys si no és ni títol valor ni document públic.
Les fonts consultades han explicat que Verdejo no ha estat mai detingut per la policia al Principat. I que ni tan sols hi consta cap referència en els arxius. L’empresari es dedica fonamentalment al sector immobiliari. Així, ha estat o hauria estat vinculat a empreses de la promoció immobiliària, de la compravenda de terrenys, finques rústiques i béns immobles o a la construcció d’immobles en general. També hauria integrat equips de direcció de societats vinculades a la consultoria i l’assessorament financer o a l’ensenyament no reglat amb la preparació d’oposicions a organismes públics com a repte. Algunes de les empreses de les quals ha format part l’home contra el qual la Batllia ha decretat l’empresonament provisional són Soluciones urbanas centralizadas, SL, Promociones Alveque o Europrofincas.

REPORTATGE

COM EL MILLOR ÀTILA

Un Àtila modern. Pels camps que trepitja, no creix la gespa, ni gairebé falta que fa. Els fòrums d’Internet d’aficionats dels equips modestos fa temps que coneixen Miguel Ángel Verdejo. La llista de víctimes és força llarga. Molts clubs han patit, primer, les seves promeses de grans inversions i, després, les seves fugides. I?d’altres que es van escapar ja que també va intentar entrar en els històrics Cadis i Salamanca.
D’Algesires va sortir escortat per la policia –i amb l’equip descedit a la primera regional andalusa pels impagaments a la plantilla–. Era l’agost del 2008. Setmanes després prometia un projecte ambiciós a La Estrella extremenya. Al setembre ja havia fugit. Un any després, apareixia al llevant alacantí. Havia de ser el salvador d’un Oriola amb importants deutes. Gairebé quan no quedava marge per evitar el desastre, va retirar els avals que havia presentat i va marxar. Amb prou feines una gestora va evitar la desaparició del club.
La seva darrera víctima va ser el Premià. Aspirava a lluitar per la segona B i va acabar baixant, després de passar pel club fins a 48 jugadors –molts encara no han cobrat– i quatre entrenadors (entre ells l’ara mediàtic per obra i gràcia de l’APM? Jaume Creixell). Al juny, va amenaçar de no inscriure l’equip en cap competició. Una moció de censura el va fer fora i, des de llavors, a la població ja no en tenen cap notícia.

Un estudi sobre xarxes socials aplicat a l’economia?
De fet és la meva tesi doctoral, becada pel Govern d’Andorra. Podríem dir que es tracta d’una recerca d’antropologia econòmica orientada a establir els àmbits de relació social de persones immigrants a An­-dorra que han esdevingut empresaris.

Posi’m un exemple, si us plau.
Doncs, per exemple, quina persona ha estat clau per tirar endavant un negoci. Normalment, aquesta persona clau sol ser la parella, mentre que la família sol tenir un paper de suport econòmic, i els contactes professionals solen cobrar més importància en relació amb temes administratius o legals.

És a dir, que ara que les pràctiques econòmiques són a l’ull de l’huracà, vostè es dedica a buscar el vessant humà de l’economia.
És una manera de dir-ho. Però potser més que el vessant humà del que es tracta és de veure l’instint d’adaptació de l’empresariat en una situació de crisi com l’actual.

Per què ha centrat l’estudi en empresaris que han arribat a Andorra com a immigrants?
M’interessa orientar l’estudi des d’aquest punt de vista per poder relacionar-ho amb la integració dels col·lectius immigrants, que és un problema afegit quan et planteges crear una empresa o un negoci al país d’acollida. Aquest grup de recerca em permet contrastar dades amb altres casos semblants, la qual cosa sempre és interessant.

Aquesta orientació té res a veure amb la idea que Andorra ha estat un país d’oportunitats en el darrer mig segle.
No. M’interessa el cas d’Andorra per l’alt nombre d’immigrants, i per estudiar si els diferents col·lectius estan molt segmentats o si, ben al contrari, estableixen sinèrgies entre ells.

I existeixen, aquestes sinèrgies com a factor d’integració social?
En certa manera. Hi ha col·lectius molt segmentats en l’àmbit de les relacions personals, però que en l’àmbit professional estableixen una xarxa de relació molt més àmplia i diversa.

Llavors com és que en determinats sectors la major part de la gent que hi treballa pertany al mateix col·lectiu?
Això és un fenomen que s’explica en funció dels corrents migratoris: quan arribes a un país, el més habitual és que la primera feina te la facilitin els teus compatriotes, i per això es dóna sovint aquesta concentració per sectors.

Diria que és relativament fàcil prosperar a Andorra?
Com a tot arreu: depèn de les teves habilitats, de si tens contactes, i de si saps aprofitar bé les eines adients.

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va explicar que aquestes premisses consten en l’avantprojecte de la llei d’estabilitat i sostenibilitat pressupostària presentat ahir pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i que portarà dimarts que ve al Consell de Política Fiscal i Financera.
L’objectiu final és que totes les administracions públiques presentin equilibri o superàvit, és a dir, que el dèficit no superi el 0,4% del PIB, i que el deute no sigui superior al 60%. Però fins que finalitzi el període transitori, el sostre de despesa servirà per elaborar els pressupostos i, posteriorment, cada autonomia decidirà la distribució dels comptes. En funció dels barems de gravetat o reincidència que estableixi l’executiu es definiran les sancions, encara per determinar.

Elements de transparència
A més, la norma introdueix elements de “transparència” que permetin conèixer l’estat del compliment de les obligacions d’estabilitat pressupostària. Per a això, tots els projectes de pressupostos hauran d’acompanyar l’equivalència en termes de deute o superàvit, recollir informació sobre nivells d’endeutament, inversions d’empreses públiques o dades d’evolució del deute públic, entre d’altres.
Per altra banda, les retallades a les comunitats autònomes van provocar ahir una nova jornada de protestes a Catalunya i també al País Valencià. A Barcelona, una cinquantena de mossos d’esquadra van irrompre a la comissaria de la plaça d’Espanya amb la intenció de tancar-s’hi i passar-hi almenys una nit. A la tarda, Interior va convocar els representants sindicals per començar a negociar. Paral·lelament, la conselleria de Justícia va anunciar que no reprendrà, de moment, les converses amb els sindicats, ja que els funcionaris de presons mantenien encara el bloqueig en algunes presons catalanes.
A València, uns 300 sindicalistes de la funció pública van irrompre per la força en les dependències de presidència de la Generalitat per demanar a crits la dimissió del conseller d’Hisenda, José Manuel Vel, després d’apartar el policia i l’agent de seguretat que custodiaven l’entrada.

LES TV AUTONÒMIQUES, OBERTES A LA PARTICIPACIÓ PRIVADA

Un canvi de l’actual llei espanyola de comunicació audiovisual permetrà a les comunitats autònomes triar el model de gestió que desitgin per als seus respectius canals de televisió pública. El consell de ministres va estudiar ahir un informe sobre l’avantprojecte de llei de modificació de la llei relatiu a les maneres de gestió dels canals públics autonòmics, segons va assegurar la vicepresidenta i portaveu del govern, Soraya Saenz de Santamaría. “Un dels compromisos del partit que sustenta el govern va ser ampliar la possibilitat de les comunitats autònomes perquè lliurement poguessin decidir la fórmula de gestió dels canals públics de televisió”, va recordar. La vicepresidenta va explicar que es tracta d’una norma que busca ajudar les diferents administracions a triar les maneres de gestionar aquests serveis públics perquè siguin “més eficaços i més eficients”. D’aquesta manera, va assegurar, "no es tracta de constrènyer el marc de la gestió, sinó ampliar les possibilitats que té cada comunitat autònoma en el marc dels seus estatuts i dintre de les seves competències per decidir de quina manera gestionen aquest servei públic, si directament o amb fórmules de gestió indirectes”.

S&P REBAIXA LA QUALIFICACIÓ DE FRANÇA I ÀUSTRIA

L’agència d’avaluació de risc Standard and Poor’s té previst rebaixar la qualificació creditícia de dos dels sis països de la zona euro que tenen una la triple A, segons va informar ahir el Financial Times. Tot apunta que aquests països serien França i Àustria, de forma que Alemanya seria l’únic país amb triple A dins el Fons europeu d’estabilitat financera. Davant aquesta situació, el president francès, Nicolas Sarkozy, va convocar ahir un gabinet de crisi al palau de l’Elisi. El mandatari va assegurar que està disposat a prendre “decisions importants” en les properes setmanes per impulsar el creixement.
L’agència retallarà també la qualificació creditícia d’Itàlia, Espanya i Portugal en dos graus, va assegurar el diari francès Les Echos sense citar fonts. El rotatiu va indicar que S&P no tocarà el ràting d’Alemanya, Holanda, Finlàndia i Luxemburg.