Si cada dia que el rober està obert (dilluns, dimarts i dijous de les quatre a les set de la tarda) una vintena de persones acuden a les instal·lacions que Càritas té a l’església del Fener, ahir es va multiplicar, almenys, per tres. Una notable cua esperava l’obertura del servei. “Sorprèn, però molts dies és així”, deia el president de Càritas, Agustí Font. La responsable del rober, Marga Colomé, va explicar que malgrat que al Principat hi ha hagut “poca cultura de comprar roba de segona mà”, aquesta tendència es trenca: la situació econòmica porta les famílies a ajustar les despeses. “I aquí, si busques i tries trobes qualitat i per cinc euros et pots endur un bon anorac”.
Colomé diu que “la prioritat és la donació”. O sia, atendre aquelles persones que ni tan sols tenen per pagar tres o quatre euros per algunes peces. Passavolants o persones a qui la treballadora social de l’entitat certifica la necessitat (que els darrers anys no s’han incrementat però sí que es mantenen) s’enduen roba gratis. “De fet, d’aquí ningú se’n va sense res.”?L’experiència de la responsable i les voluntàries (“sort en tenim”, diu Colomé) és cabdal per saber a qui se li pot confiar una peça o no. En el primer dels casos s’hi troben molts temporers. “Arriben amb els bitllets i poca cosa més. Els fem un albarà i ens paguen la roba quan cobren el primer sou.” Hi ha treballadors de temporada que fa deu anys que acuden al servei. Adquireixen roba i se l’enduen, després, als seus països d’origen. La crisi no es nota tant “perquè qui es queda sense feina, marxa”. Ara, hi ha menys demanda de gent de la construcció.
Als locals on es troba el rober de Càritas hi ha desenes, centenars de peces de vestir, joguines i altres complements. No hi falta mai roba d’abric ni mantes. Tot l’any. Per si mai hi ha una urgència. Malgrat l’elevada demanda, l’oferta és bona. Hi ha moltes persones conscienciades de la necessitat dels altres que donen la roba que deixen d’usar a l’entitat. Per facilitar aquestes aportacions, el president de l’entitat afirma que estan “mirant d’instal·lar un contenidor al centre d’Andorra la Vella”. El dia d’ahir va ser caòtic. De demanda no en falta.

'EL CORTE INGLÉS'

i ha clients, usuaris, que acuden a servei gairebé cada dia que obre. “Són habituals.” No obstant això, ben pocs volen que se sàpiga que acuden a Càritas a proveir-se de roba. Ni tan sols aquells que la compren. Només veure un fotògraf que apunta amb la càmera s’esvera el galliner. I en un dia com ahir, el galliner ja estava prou esverat. Al rober no s’hi cabia. Les tres hores d’obertura van ser si fa no fa iguals. Del rober, els usuaris que en són més fidels en diuen d’una altra manera: El Corte Inglés. “Ho solen dir entre ells. Que van a El Corte Inglés.” Per així estalviar-se altres denominacions. No és un nom casual. En altres indrets on Càritas o entitats similars tenen implantats serveis similars els clients solen emprar la mateixa denominació. Curiós, si més no. Fora d’Andorra normalment són comerços, locals a peu de carrer. “Si obríssim una botiga així, aquí segurament no tindria èxit”, diu Colomé justificant que al Principat encara s’és massa sensible a certes coses. Que encara hi ha massa prejudicis. Per això el rober és en un soterrani. En un espai que queda petit per tanta roba com hi ha. Però que dóna un servei impagable. Ho saben els temporers. Ells tenen menys manies a l’hora de reconèixer que compren on compren perquè “altres companys ens ho han dit. El cert és que arribem molt justets de tot. I aquest hivern encara no hem començat a treballar”. Ells no van a El Corte Inglés. S’apunten al rober.

A això van haver de dedicar el dia David Gómez i Daisy Rubia, una de les parelles d’andorrans que viatjaven al creuer que va naufragar en aigües italianes i que, sense voler-ho, s’han convertit en protagonistes d’una notícia que omple els diaris de mig món. Ahir haurien d’haver arribat al port de Barcelona. Però, en canvi, a primera hora estaven a l’agència de viatges a través de la qual van contractar el viatge (Gira Món) informant-se de quins passos han de seguir a partir d’ara per fer les reclamacions. “Esperarem a veure què ens diu Costa Creuers i esperem que respongui bé i que cobreixi el que hem perdut”, van afirmar. En tot cas, s’ho prenen amb calma. Entenen que el primer és que l’operació de rescat acabi. I se saben afortunats per haver sortit il·lesos.
Insisteixen que el personal que es va quedar al vaixell va ajudar en tot el que va poder. Però lamenten que part de la tripulació de més rang hagués arribat al port abans que molts passatgers. Ells van tenir certa sort i van poder sortir relativament de pressa encara que “la majoria de bots de la filera on estàvem ja havien marxat”. Creuen que van saber actuar “amb el cap fred, els nervis els portàvem per dins”, però la histeria era generalitzada. “Hi havia crits, empentes, va ser molt dur”, van comentar. Després van arribar les hores al port de la petita illa de Giglio, desbordada pel succés, i ja el trasllat fins a un port més gran i, finalment, un hotel de Roma. Agraeixen la ràpida resposta de les autoritats andorranes. “Teníem por pel fet que no hi havia ni consolat, ni ambaixada, però es van moure molt per nos­altres”.
La directora de l’agència Gira Món, Rocío Blanco, va explicar que encara estan per definir els procediments per fer les reclamacions però es va mostrar convençuda que no hi haura cap mena de problema per percebre les indemnitzacions.

L'AMENAÇA DE DESASTRE ECOLÒGIC

La xifra de morts pel naufragi s’ha elevat a sis persones però ahir es van haver de suspendre les tasques de rescat per mal temps. No és l’únic problema al qual s’enfronten les autoritats italianes perquè ara la gran nau enfonsada a les aigües de la Toscana amenaça de provocar un desastre ecològic. I és que s’han detectat les primeres taques de carburant a l’aigua.
Costa Creuers va reconèixer ahir que l’accident va ser fruit “d’un error humà”. El president de l’empresa, Pier Luigi Foschi, va manifestar que la maniobra d’apropament a la illa “no havia estat aprovada ni autoritzada per Costa Creuers”. El capità continua detingut. S’especula que es va acostar a l’illa per saludar els habitants.

A això van haver de dedicar el dia David Gómez i Daisy Rubia, una de les parelles d’andorrans que viatjaven al creuer que va naufragar en aigües italianes i que, sense voler-ho, s’han convertit en protagonistes d’una notícia que omple els diaris de mig món. Ahir haurien d’haver arribat al port de Barcelona. Però, en canvi, a primera hora estaven a l’agència de viatges a través de la qual van contractar el viatge (Gira Món) informant-se de quins passos han de seguir a partir d’ara per fer les reclamacions. “Esperarem a veure què ens diu Costa Creuers i esperem que respongui bé i que cobreixi el que hem perdut”, van afirmar. En tot cas, s’ho prenen amb calma. Entenen que el primer és que l’operació de rescat acabi. I se saben afortunats per haver sortit il·lesos.
Insisteixen que el personal que es va quedar al vaixell va ajudar en tot el que va poder. Però lamenten que part de la tripulació de més rang hagués arribat al port abans que molts passatgers. Ells van tenir certa sort i van poder sortir relativament de pressa encara que “la majoria de bots de la filera on estàvem ja havien marxat”. Creuen que van saber actuar “amb el cap fred, els nervis els portàvem per dins”, però la histeria era generalitzada. “Hi havia crits, empentes, va ser molt dur”, van comentar. Després van arribar les hores al port de la petita illa de Giglio, desbordada pel succés, i ja el trasllat fins a un port més gran i, finalment, un hotel de Roma. Agraeixen la ràpida resposta de les autoritats andorranes. “Teníem por pel fet que no hi havia ni consolat, ni ambaixada, però es van moure molt per nos­altres”.
La directora de l’agència Gira Món, Rocío Blanco, va explicar que encara estan per definir els procediments per fer les reclamacions però es va mostrar convençuda que no hi haura cap mena de problema per percebre les indemnitzacions.

L'AMENAÇA DE DESASTRE ECOLÒGIC

La xifra de morts pel naufragi s’ha elevat a sis persones però ahir es van haver de suspendre les tasques de rescat per mal temps. No és l’únic problema al qual s’enfronten les autoritats italianes perquè ara la gran nau enfonsada a les aigües de la Toscana amenaça de provocar un desastre ecològic. I és que s’han detectat les primeres taques de carburant a l’aigua.
Costa Creuers va reconèixer ahir que l’accident va ser fruit “d’un error humà”. El president de l’empresa, Pier Luigi Foschi, va manifestar que la maniobra d’apropament a la illa “no havia estat aprovada ni autoritzada per Costa Creuers”. El capità continua detingut. S’especula que es va acostar a l’illa per saludar els habitants.

L’estalvi es generaria “en el cas que les mesures es mantinguessin vigents els propers tres exercicis, és a dir, fins a final de l’any 2014”. Així s’estableix en la memòria justificativa que acompanya el projecte de llei que està a tràmit parlamentari. En aquest text, l’executiu deixa entreveure la seva voluntat de mantenir els criteris que es fixen en la proposta legislativa tot el que duri la legislatura. “L’import de l’estalvi que s’aconseguirà amb les mesures proposades és molt important i justifica, segons entén el Govern i en l’actual context econòmic, que s’aprovi”, s’explica en la memòria. On es deixa clar, també, que la de les retallades en la Funció Pública “no és una mesura que per si mateixa permeti assolir l’equilibri pressupostari però hi contribuirà de manera significativa”.

Impacte i reforma
L’impacte econòmic global que es notaria en l’exercici 2015 seria, amb la CASS inclosa i de forma orientativa, de 24.550.236,61 euros, segons els càlculs de l’executiu. A aquesta xifra s’hi arriba sumant l’estalvi que hi hauria en els tres propers exercicis en els tres grans apartats de reducció: la retallada pròpiament dita dels salaris que superen els 3.000 euros bruts, i que suposaria 9,7 milions d’euros; la supressió d’un trienni (que representa 4,2 milions), i la supressió de l’avaluació de l’acompliment (GAdA), que comportaria un estalvi de més de 10,6 milions d’euros. Durant el primer exercici complet (12 mesos) en què s’apliquessin les mesures que conté el projecte de llei –si no s’hi introdueixen canvis– hi hauria un estalvi, com ja va informar al seu dia el ministre responsable de Funció Pública, Jordi Cinca, de 7,2 milions d’euros.
En la memòria justificativa, més enllà de remarcar que les retallades salarials als funcionaris no serviran per si soles per arribar a l’equilibri pressupostari que el Govern demòcrata persegueix, l’executiu també deixa clar que “tampoc no s’ha d’entendre com una mesura contrària a la voluntat del Govern d’abordar una reforma profunda de l’administració pública i que ha de culminar amb l’aprovació d’una nova Llei de la funció pública”. La finalitat d’aquest nou text sorgit de la modificació de l’actual seria “garantir una administració moderna, econòmicament sostenible, i ha d’oferir una estabilitat i una car­rera professional atractiva a tots els seus treballadors”.
Les despeses de personal en l’administració de l’Estat (entenent, especifica la memòria, com a administració de l’Estat el Govern, les entitats públiques o de dret públic i les societats públiques) han crescut de mitjana un 5% anual els darrers cinc anys, “cosa que representa un increment en termes absoluts d’una mitjana de 9,21 milions d’euros cada any d’ençà de l’exercici 2006”. En el document en què s’analitza l’impacte econòmic que tindria l’aplicació efectiva del projecte de llei i, també, els motius que duen a plantejar-lo, l’executiu explica que “malgrat els esforços de contenció, el pes de les despeses de personal s’ha situat al voltant del 25-27% de les despeses corrents. És a dir, una quarta part del pressupost de les despeses de funcionament es destina a aquest epígraf”.
El projecte de llei s’estructura, a banda de l’exposició de motius, en deu articles, cinc disposicions addicionals, una disposició transitòria i dues disposicions finals. Dels deu articles que configuren, de facto, la llei, dos es destinen, de forma concreta, al personal del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), i a les parapúbliques FEDA i Andorra Telecom. En les disposicions addicionals s’empeny el Consell General, el Tribunal Constitucional i els comuns, en funció de la seva pròpia autonomia, a adoptar, també, mesures de contenció.

ESMENES FINS AL DIA 30 VINENT

El projecte de llei ha estat tramitat per la via d’urgència. I la comissió permanent del Consell General ha habilitat dies fora del període de sessions perquè es pugui treballar en comissió per perfilar el text. Així, fins al dia 30 d’aquest mes es poden presentar esmenes a l’articulat. La llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al BOPA. La reducció de remuneracions no s’aplicarà fins al primer dia del mes següent.

L’estalvi es generaria “en el cas que les mesures es mantinguessin vigents els propers tres exercicis, és a dir, fins a final de l’any 2014”. Així s’estableix en la memòria justificativa que acompanya el projecte de llei que està a tràmit parlamentari. En aquest text, l’executiu deixa entreveure la seva voluntat de mantenir els criteris que es fixen en la proposta legislativa tot el que duri la legislatura. “L’import de l’estalvi que s’aconseguirà amb les mesures proposades és molt important i justifica, segons entén el Govern i en l’actual context econòmic, que s’aprovi”, s’explica en la memòria. On es deixa clar, també, que la de les retallades en la Funció Pública “no és una mesura que per si mateixa permeti assolir l’equilibri pressupostari però hi contribuirà de manera significativa”.

Impacte i reforma
L’impacte econòmic global que es notaria en l’exercici 2015 seria, amb la CASS inclosa i de forma orientativa, de 24.550.236,61 euros, segons els càlculs de l’executiu. A aquesta xifra s’hi arriba sumant l’estalvi que hi hauria en els tres propers exercicis en els tres grans apartats de reducció: la retallada pròpiament dita dels salaris que superen els 3.000 euros bruts, i que suposaria 9,7 milions d’euros; la supressió d’un trienni (que representa 4,2 milions), i la supressió de l’avaluació de l’acompliment (GAdA), que comportaria un estalvi de més de 10,6 milions d’euros. Durant el primer exercici complet (12 mesos) en què s’apliquessin les mesures que conté el projecte de llei –si no s’hi introdueixen canvis– hi hauria un estalvi, com ja va informar al seu dia el ministre responsable de Funció Pública, Jordi Cinca, de 7,2 milions d’euros.
En la memòria justificativa, més enllà de remarcar que les retallades salarials als funcionaris no serviran per si soles per arribar a l’equilibri pressupostari que el Govern demòcrata persegueix, l’executiu també deixa clar que “tampoc no s’ha d’entendre com una mesura contrària a la voluntat del Govern d’abordar una reforma profunda de l’administració pública i que ha de culminar amb l’aprovació d’una nova Llei de la funció pública”. La finalitat d’aquest nou text sorgit de la modificació de l’actual seria “garantir una administració moderna, econòmicament sostenible, i ha d’oferir una estabilitat i una car­rera professional atractiva a tots els seus treballadors”.
Les despeses de personal en l’administració de l’Estat (entenent, especifica la memòria, com a administració de l’Estat el Govern, les entitats públiques o de dret públic i les societats públiques) han crescut de mitjana un 5% anual els darrers cinc anys, “cosa que representa un increment en termes absoluts d’una mitjana de 9,21 milions d’euros cada any d’ençà de l’exercici 2006”. En el document en què s’analitza l’impacte econòmic que tindria l’aplicació efectiva del projecte de llei i, també, els motius que duen a plantejar-lo, l’executiu explica que “malgrat els esforços de contenció, el pes de les despeses de personal s’ha situat al voltant del 25-27% de les despeses corrents. És a dir, una quarta part del pressupost de les despeses de funcionament es destina a aquest epígraf”.
El projecte de llei s’estructura, a banda de l’exposició de motius, en deu articles, cinc disposicions addicionals, una disposició transitòria i dues disposicions finals. Dels deu articles que configuren, de facto, la llei, dos es destinen, de forma concreta, al personal del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), i a les parapúbliques FEDA i Andorra Telecom. En les disposicions addicionals s’empeny el Consell General, el Tribunal Constitucional i els comuns, en funció de la seva pròpia autonomia, a adoptar, també, mesures de contenció.

ESMENES FINS AL DIA 30 VINENT

El projecte de llei ha estat tramitat per la via d’urgència. I la comissió permanent del Consell General ha habilitat dies fora del període de sessions perquè es pugui treballar en comissió per perfilar el text. Així, fins al dia 30 d’aquest mes es poden presentar esmenes a l’articulat. La llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al BOPA. La reducció de remuneracions no s’aplicarà fins al primer dia del mes següent.

La professora associada d’economia de l’IESE Núria Mas va oferir ahir a la tarda una conferència organitzada per Crèdit Andorrà sota el títol Les claus econòmiques per entendre el 2011 i les perspectives de futur.

La professora associada d’economia de l’IESE Núria Mas va oferir ahir a la tarda una conferència organitzada per Crèdit Andorrà sota el títol Les claus econòmiques per entendre el 2011 i les perspectives de futur.

Andorra Telecom va informar ahir que darrerament s’estan produint enviaments massius de correu brossa per SMS i trucades perdudes fraudulentes, amb la finalitat de recaptar fons mitjançant la resposta dels usuaris.

La Copa del Món de la Font Blanca va prenent forma. El cap de setmana passat es van fer els darrers reconeixements als recorreguts, que s’han acceptat definitivament després que uns dies enrere s’hi va fer alguna petita variació per l’estat de la neu i per primar la seguretat dels esquiadors.

Segons les dades de l'Agència de Mobilitat tractades pel Departament d'Estadística, el desembre va ser el tercer mes consecutiu en què van augmentar els vehicles que van entrar per les fronteres, malgrat que la xifra global de tot l'any 2011 és un 1,3% inferior a la del 2010, i un 4,9% inferior respecte als darrers cinc anys. De fet, el 2007 van accedir al país 4.393.934 vehicles.
La davallada està causada per la baixada dels vehicles de la frontera hispanoandorrana, que han disminuït un 5,9% respecte al 2010 i un 7,8% en relació als darrers cinc anys, i que no s'ha pogut compensar amb l'increment dels vehicles que han accedit des de França, que han pujat un 9,4% respecte l'any anterior i un 1,4% en relació als últims cinc anys. Del total de vehicles, un 66,3% han entrat per la frontera hispanoandorrana i un 33,6% per la francoandorrana, un percentatge que ha augmentat tres punts respecte al 2010.
Durant el mes de desembre, l'entrada de vehicles per la frontera francoandorrana ha continuat evolucionant a l'alça, mentre que els que han accedit per la frontera del riu Runer es mantenen estables respecte al mes anterior i disminueixen un 3% respecte al desembre del 2010. Per tipologies de vehicles, hi ha una tendència marcadament a la baixa en vehicles pesats, amb una tendència interanual del -21,4%.

Quants exemplars va vendre de ‘Blau de Prússia’?
Uns 5.500.

Hi ha pressió per veure com va la segona aventura d’Andreu Boix?
Jo treballo bé sota certa pressió. De tota manera, no m’obsessionen les vendes, tot i que és lògic que estiguis una mica pendent i que t’afecti si el llibre va bé.

Ara potser li diran oportunista per haver concebut una història on participen Sarkozy i Bruni.
No tenen un paper gaire central, si hagués volgut ser oportunista hauria escrit sobre l’Urdangarin. La presència del Copríncep i la seva esposa està totalment justificada en la història i no els involucro en cap escàndol.

‘L’escala del dolor’. Aquesta vegada el títol sí que és d’un thriller.
Quan entres a urgències hi ha un gràfic amb una gradació del dolor, des del lleu fins al màxim. És un element fonamental en el llibre, no es podia titular d’una altra manera.

Aquesta és la segona, interpreto que la idea és fer-ne més.
Sí, el que m’agradaria és alternar novel·les del Boix amb d’altres amb un ritme diferent, com La primera pràctica.  

Andreu Boix podria ser un Carvalho a l’andorrana, li faria il·lusió?
És clar que sí. És un personatge molt transversal, que abraça molts punts de vista. M’agradaria que el lector trobés un artefacte literari versemblant.

Què li han dit des de la policia, és versemblant o no?
Tinc amics policies i de Blau de Prússia m’han dit que semblava que m’hagués colat als seus despatxos.

Llegeix novel·les de detectius habitualment?
He de confessar que no. Així de suspens vaig llegir les de l’Stieg Larsson. El Boix no s’assembla, per exemple, al Carvalho. Sóc un escriptor de novel·la negra atípic perquè no n’he llegit gaire.

Digui’m un llibre recent que li hagi agradat.
Te’n diré dos. Jo confesso, de Jaume Cabré, i HHhH, de Laurent Binet.  

Quan escriu vostè, a quines hores?
De les set a les nou del matí.  

I ja té el cap clar?
Claríssim, molt més que a la tarda.

A veure ara amb la paternitat.
El març està prevista l’arribada de la Clara, sí. Ens hi adaptarem, segur que no hi haurà problemes.

Expliqui’m aquesta fascinació per Irlanda.
Sovint vaig allà a escriure. És una terra fantàstica plena de persones molt càlides i que de seguida es fan estimar.

Per cert, a veure quan estrenen l’òpera ‘El somni de Carlemany’, vostè en va escriure el llibret.
En el mal moment econòmic que estem més val no plantejar-s’ho gaire. Hi ha òperes que han trigat dos segles a estrenar-se.