El  PS explica en el seu comunicat que va ser el mes d'abril, quan tuaw.com, un blog digital, va difondre aquesta informació.Els socialdemòcrates lamenten que "el ministre Gilbert Saboya hagi comentat la notícia, i l'hagi donat per un fet" sense que s'hagi produit cap maniobra com per exemple "un intercanvi d’informacions del Govern d’Andorra amb el Govern de Liechtenstein i també amb l’empresa Apple". L'anàlisi del PS en matèria política és, segons el comunicat, "hem de constatar i lamentar la lleugeresa que caracteritza el govern de DA, que es pretenia el govern dels millors.La notícia que el ministre Saboya dóna com a una veritat incontrovertible és en realitat, clar i català, una innocentada". Segons el comunicat socialdemòcrata l’article es va publicar el dia primer d’abril, dia que es fan tradicionalment les innocentades a la premsa francesa (poisson d’avril) i, també, a la premsa anglosaxona (april fool). El PS assegura que "una simple lectura dels comentaris que surten al peu de l’article d’aquella pàgina web permet confirmar que es tracta d’una innocentada".

La Policia ha procedit a publicar un nou llistat de conductors amb sancions per radars atès que no disposa d'una adreça actual de les persones concernides, i després que no hagin recollit la notificació enviada per carta certificada amb acusament de recepció a les oficines de correus.
Les persones que apareixen a la llista disposen d'un termini de 10 dies hàbils per presentar les al·legacions que estimin pertinents. Si no fan ús d'aquest mitjà de defensa, es considerarà resolt l'expedient, notificada la sanció i ferm l'import. Així, transcorregut el termini de 10 dies hàbils, disposen de 13 dies hàbils per fer efectiu l'import davant del Departament de Policia. Si passat aquest termini no s'ha pagat l'import, es trametrà l'expedient a la Batllia.

La topada s'hauria produït pels volts de les 22 hores, quan un Audi de matrícula andorrana baixava en direcció Andorra la Vella per la seva dreta, un Nissan 4x4 també amb matricula andorrana que circulava pel carrer de la Unió no hauria respectat el senyal de cediu el pas topant així amb el primer, segons les primeres informacions facilitades per la policia. Degut a l'impacte, el 4x4 ha quedat bolcat al mig de la via amb importants danys en els vidres i la carrosseria. La policia i els bombers han hagut d'intervenir per retirar les restes dels vehicles i el cotxe que ha quedat capgirat. La conductora del 4x4 ha quedat atrapada a l'interior del turisme, per la qual cosa els bombers han hagut de practicar una excarceració, i posteriorment ha estat traslladada en estat conscient a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, on, segons ha indicat el cap de guàrdia, se li estan realitzant proves però 'el seu estat general és bo'. Així, la dona de 26 anys d'edat quedarà ingressada en observació aquesta nit de dimarts a dimecres a l'hospital.

Avui (22 hores) l’escenari tornarà a ser el coliseu blanc, en el qual el Reial Madrid buscarà acabar en els quarts de la Copa del Rei amb la ratxa d’alegries dels blaugrana.
El matx es presenta condicionat per les baixes, especialment en l’esquadra de José Mourinho, que ahir assenyalava en roda de premsa que “no diré l’equip que sortirà perquè no el sé. La lliga és prioritària, però buscaré jugar amb el millor possible”. El tècnic blanc, amb les baixes d’Arberloa, Khedira i probablement Di María, va recomanar als periodistes que anessin “al cine i assabenteu-vos després del resultat”. Això ho va fer després d’assegurar que “faci l’alineació que faci em criticareu”. Sobre el Barça, Mou es va mostrar força parc en paraules i no va voler comentar res sobre els àrbitres (com havia fet Xavi Hernández dilluns) ni sobre la titularitat de Pinto, el porter de Guardiola a la Copa. “No penso res de Pinto”, va indicar.
El tècnic del Barça, de la seva banda, va assegurar que apostarà per anar per la victòria al Bernabéu i ho va raonar tot afirmant que “l’única opció de deixar l’eliminatòria viva i amb opcions per a la tornada és sortir a guanyar. Intentarem no pensar que hi ha un altre partit al Camp Nou perquè els cops que hi he anat així com a jugador n’he sortit escaldat”. Guardiola, que no tindrà Pedro ni Fontàs, no va voler parlar del favoritisme que molts sectors li donen al seu equip després dels darrers grans resultats a Madrid,  i va indicar que “els precedents no compten, no existeixen. És un nou dia, amb partit i àrbitre nous,  hi haurà 90.000 persones animant el Madrid ... és el bonic d’aquest esport”.
El clàssic serà un nou enfrontament pel regnat del futbol mundial entre Cristiano Ronaldo i Leo Messi, que disputarà el seu partit oficial número 300 amb la samar­reta blaugrana. Ronaldo, molt criticat pel seu rendiment els últims partits, va ser defensat ahir per Mourinho. “Qui el critiqui tindrà problemes”, va arribar a dir.
En els anteriors duels entre Reial Madrid i Barcleona als quarts de final de la Copa hi ha màxima igualtat, amb dos triomfs per a cada equip. Ara, tot i que alguns, com Mou, no considerin el torneig del KO prioritari d’altres veuen l’enfrontament determinant pel que pugui passar en la Lliga. Qui quedi eliminat pot acabar tocat. Avui, primer assalt.

L'ESPANYOL REMUNTA AL MIRANDÉS EN CINC MINUTS ELÈCTRICS (3-2)

El Mirandès, de segona B, estava a punt de protagonitzar una nova sorpresa a la Copa, però l’Espanyol va reaccionar a temps i amb tres gols en cinc minuts van emportar-se l’anada dels quarts (3-2). L’equip de Miranda de Ebro, molt ordenat, va avançar-se amb dos gols (un d’Alain en la primera meitat i un altre de Pablo Infante de vaselina en la segona), però quan pitjor ho tenia l’Espanyol va capgirar el marcador amb gols de Weis, en fora de joc, Rui Fonte i Verdú. Van ser 5 minuts elèctrics a Cornellà-El Prat que apropen les semifinals als periquitos.
A banda del clàssic, l’altre partit de Copa que es juga avui enfrontarà a la Catedral l’Athletic de Bilbao contra el Mallorca de Caparrós (20 h).

Molts es demanen què busca amb aquests articles?
Què vol dir?

Que si prepara el seu retorn a la política.
No, ara tinc altres projectes que m’engresquen i no tinc pensat tornar a la política. Escric perquè penso que el problema que té Andorra és econòmic i en els meus articles intento aportar solucions.

Alguns li diuen el 29è conseller.
No estic al consell perquè el poble no va voler, ja em vaig presentar. Des de fora, escric, i ho faig perquè penso que el problema que té el país no està en els emprenedors o els treballadors, està en els gestors de la cosa pública. Tant de bo més gent escrigués.

Vostè ho faria millor? Li han proposat ser ministre de Finances? Acceptaria si li ho digués Toni Martí?
Aquest no és el tema.

Quin és el tema?
El tema és el projecte i Toni Martí no en té cap. En això ell i Bartumeu són iguals. Per tant no em pot interessar mai ser ministre. Bartumeu i Martí són animals polítics.

I no està bé ser un animal polític?
Pot estar-ho, però ells dos només sobreviuen en l’ecosistema de guanyar eleccions, no en el de la realitat de la creació de valor econòmic i social.

Quants cops li han dit que el seu discurs pot ser petulant?
No m’ho han dit mai.

Ja li ho dic jo.
Les coses estan prou malament com perquè tinguem dret a enfadar-nos encara que no siguem políticament correctes. Admeto que la incompetència em rebel·la.

Per tant, aquest és el problema, la incompetència.
Des de la Constitució, hem tingut molt mals caps de Govern. I el que arriba acaba fent bo l’anterior, aquesta és la dinàmica.

Ara també? Martí farà bo Bartumeu?
Al ritme que anem potser sí.

Realment no hi ha ni un polític que li agradi?
Personalment em porto bé amb molts i poden tenir bones intencions.

També es porta bé amb Pere López?
També.

No van estar a punt de pegar-se?
Allò es va exagerar. No va ser per  tant.

Hi ha un tema que sé que l’enfada molt.
Quin?

Quan li diuen que a canvi de 200.000 euros Maria Reig el va contractar per ser el candidat d’ApC el 2009.
És que, simplement, no és veritat.

Per últim, el tema econòmic té solució?
Sí, rotundament sí. Andorra té solució si deixem d’equivocar-nos. Ara mateix no tenim dret a l’error.

I no és que la participació de l’andorrà sigui testimonial al projecte: Esperant Dalí, que així es titula la pel·lícula –si més no, provisionalment–, sorgeix d’un primer guió redactat per Pujol i que, ara, en aquests mateixos moments, esta reescrivint amb Seidler. Adaptant-lo a l’anglès, llengua en què es faria el rodatge. Pujol confessa cert pudor en creure’s massa com ha avançat el projecte. “La previsió seria rodar entre l’estiu i la tardor vinent, però s’ha d’anar amb cautela, perquè aquestes coses a vegades triguen més del que s’espera”, adverteix. Però “el que ja és una realitat és que estic treballant amb Seidler”. Això ja ningú no li pot treure.
Li molesta, aquesta irrupció al guió? Ni de bon tros, assegura. “Els guions es poden fer a quatre mans, a sis mans, tant és; només compta que hi hagi un respecte per l’univers que s’ha creat.” I sembla garantit.
Com és que el nom del realitzador andorrà s’ha acabat lligant amb els de Levin i Seidler? A través del productor català Ricard Fernández-Deu –“no, no el periodista, el fill, tothom es confon”–, que va treballar amb Pujol a Morir en tres actes (es va estrenar el passat 6 de desembre a Tv3). Fernández-Deu serà l’altra pota en la producció d’Esperant Dalí.  
De què va la història? Doncs Pujol, que la va anar escrivint mentre treballava en els documentals de Ferran Adrià, ha soldat en una història de ficció tot el que ha après sobre el món de l’alta cuina i els paisatges de la Costa Brava: si Morir en tres actes es va rodar a Roses, Esperant Dalí s’ambienta a Cadaqués. Amb el teló de fons del maig del 68.

L’‘alter ego’ d’Adrià
Narrada en clau de comèdia, la trama s’articula al voltant d’una mena d’alter ego de Ferran Adrià, un jove cuiner francès, l’Armand, que fuig d’un París on les patums de l’haute cuisine no li deixen desenvolupar el seu talent. Arriba a la localitat gironina i munta un local amb el suport d’un soci. El restaurant no funciona com esperarien, així que se’ls acut la idea de convidar el més insigne dels habitants, Salvador Dalí, perquè la seva presència i la de la intel·lectualitat que l’acompanya donin una empenta al negoci. Ara bé, atreure un geni –i més un de reconegudament excèntric– no resulta fàcil. I fins aquí pot llegir Pujol.
Escriuen ja amb actors al cap? Evidentment. Pujol apunta un nom, però demana que de moment no es desveli. No és definitiu. Sí sembla més clar qui serà el realitzador, perquè no posa obstacles que l’esmentem: Michael Samuels. Inicialment potser un nom poc familiar a l’oïda, però té un bagatge que inclou Any Human Heart, sèrie de televisió britànica produïda per Carnival Films i Channel 4 que ha recollit un èxit considerable a l’última edició dels premis Bafta.

PERFIL

David Seidler, guionista

Tartamudesa multipremiada

David Seidler (1937) es va fer amb el premi a millor guió original a les últimes edicions dels Oscar i els Bafta britànics escrivint sobre una qüestió que no li era aliena en absolut: la tartamudesa. Al seu guió, la del rei Jordi VI, coronat després de l’abdicació del seu germà, Eduard VII, a causa de la seva relació amb Wallis Simpson. El monarca, que pateix una incapacitant quequesa, recorre a un terapeuta molt poc ortodox, Lionel Logue, per poder-se dirigir als britànics en una data tan crucial com l’inici de la Segona Guerra Mundial. Seidler comprenia perfectament els patiments del seu personatge, atès que ell mateix havia superat el problema. Per narrar la història va disposar d’alguns dels quaderns on Logue havia anat fent el seguiment a les visites del seu il·lustre pacient.

Rajoy va expressar aquest suport en la roda de premsa que va oferir al palau de la Moncloa al costat del president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, en ser preguntat si el govern avalarà l’emissió de deute de les autonomies.
Rajoy va recordar que la previsió de dèficit per l’any passat és d’un 8 per cent, i va recalcar que “perquè Espanya compleixi els seus objectius de dèficit, els han de complir el conjunt de les administracions, i, en aquesta situació, hi ha dues alternatives: que l’administració central s’ocupi únicament i exclusivament de si mateixa, i ens oblidem de la resta, o que ajudem els que estan en una situació difícil”.
Precisament, la reunió de Rajoy i Van Rompuy tenia lloc el mateix dia en què l’executiu havia convocat els responsables d’economia de les comunitats autònomes per analitzar les mesures contra el dèficit. El ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va in-dicar que plantejaria a les comunitats la possibilitat de crear una línia a l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per solucionar els seus problemes de liquiditat.
Montoro va fer aquestes declaracions minuts abans d’assistir al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), en la qual es va abordar la futura Llei d’Estabilitat Pressupostària i les mesures adoptades contra el dèficit, així com la necessitat de reorganitzar els organismes públics, entre altres qüestions. El ministre va indicar que la reunió serviria per tractar sobre els suports excepcionals de liquiditat, entre els quals va esmentar la possibilitat de crear una línia que permeti solucionar els problemes que tenen actualment les comunitats autònomes per finançar els serveis públics essencials.

Les relacions amb catalunya
D’altra banda, el conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, va destacar que la Generalitat seguirà “parlant” amb el govern sobre les seves reivindicacions i, molt particularment, sobre la disposició addicional tercera, en les pròximes setmanes. Així ho va indicar després d’una trobada amb Montoro de la qual no en va trascendir més detalls. Mas-Colell va asse-nyalar que seguiran plantejant i parlant amb l’executiu sobre l’addicional tercera, que va qualificar d’“irrenunciable”, per part de la Generalitat. “Ja hi haurà reunions en el seu moment”, va indicar el conseller en relació amb les pròximes trobades que mantindran totes dues administracions per abordar el tema dels ingressos pressupostaris i les seves reivindicacions. Així mateix, el conseller va indicar que la reunió del CPFF és “important”, ja que ha de servir per dissenyar els sistemes que s’engegaran perquè es disposi de liquiditat, i que hi hagi tipus d’interès raonables per a les comunitats. Així mateix, va destacar que “s’ha obert un camí” per arreglar la disponibilitat de liquiditat per part de les autonomies.

GARZÓN JUSTIFICA LES ESCOLTES EN LA 'TRAMA GÜRTEL'

El Tribunal Suprem va començar a jutjar ahir Baltasar Garzón per haver ordenat intervenir les converses a la presó entre els principals implicats del cas Gürtel i el seus advocats. La fiscalia en reclama l’absolució, perquè no veu delicte en l’actuació del jutge. En canvi, les acusacions particulars sostenen que Garzón va aconseguir informació rellevant sobre el cas que no hauria obtingut amb mitjans lícits i li demanen fins a 17 anys d’inhabilitació. En la declaració, Garzón va justificar la intervenció com única via que tenia per evitar la continuïtat de les accions il·lícites. Així, va afirmar que “les comunicacions es van intervenir per impedir més accions delictives, principalment relacionades amb el blanqueig de capitals i l’evasió de diners fora d’Espanya”.

Durant l’any passat es van registrar 1,86 milions de visites, xifra que significa una mitjana diària de 5.107. L’any 2010 se’n van registrar 1,23 milions, que significa que l’increment ha estat d’un 51,1%.
Cada usuari un cop ha entrat a la web del Diari ha mirat una mitjana de 3,22 pàgines amb una mitjana d’estada de 6,36 minuts. En números globals, s’han consultat durant el 2011 sis milions de pàgines dins de la web diariandorra.ad. El 2011, a més, hi ha hagut un canvi qualitatiu molt important en el perfil dels visitants. Durant el 2010 hi va haver més visites provinents d’Espanya (584.000) que no pas d’Andorra (537.000). La tendència s’ha capgirat de forma espectacular. L’any passat hi va haver 1,2 milions d’entrades des del país i 508.000 des d’Espanya. El volum del Principat s’ha multiplicat per dos i mig en un any. El tercer punt d’origen, França, queda molt lluny amb 52.000. Un altre fet important és la referència de la pàgina a nivell mundial. S’han registrat visitants de 187 països diferents, pràcticament tot el món.
Per països, els Estats Units (13.000) és el quart d’on provenen més consultes, seguit del Regne Unit (11.000) i Argentina (9.000). Els segueixen Portugal (6.000), Suïssa (6.000) i Bèlgica (4.000). Un altre fet destacat és l’altíssim nombre d’usuaris diferents que han utilitzat el servei. Fins a 402.000 persones diferents han entrat durant l’any passat. Cal destacar la tendència d’augment constant mes a mes. La mitjana final és de 5.100 visites diàries, però arriba després que en els primers mesos la mitjana fos de 4.000 i en els últims de 6.000.

6.357 VISITANTS DIARIS LA SETMANA PASSADA

La web del Diari manté un creixement constant com es pot comprovar pel que fa al nombre de visites de la setmana passada en comparació amb la mateixa dels anys 2010 i 2011. La setmana passada es van registrar 6.357 entrades diàries. Es tracta d’un increment aproximat d’un cinquanta per cent respecte de les 4.187 de l’any passat, que al mateix temps era aproximadament un cinquanta per cent més que les 2.876 visites del 2010. Si l’evolució de les xifres continua com fins ara es podria registrar el 2012 un altre increment espectacular, tenint en compte el sostre existent quan la població target és de només setanta mil persones.