L’estada es desenvoluparà entre el 25 de juny i el 4 de juliol al Complex esportiu i sociocultural i al camp de futbol de Prada de Moles.
La visita del president de la RFEBM, Juan de Dios Román, va servir, a banda per rubricar l’acord, per avançar que la selecció femenina podria fer la preparació a Encamp si aconsegueix el bitllet per a Londres en el Preolímpic que tindrà lloc a Guadalajara del 25 al 27 de maig.
Juan de Dios Román, que manté unes excel·lents relacions amb Gerard Pifarré, president de la Federació Andorrana, fet que ha afavorit la presència del combinat de Valero Rivera al país, va assegurar que “Encamp sempre ha estat la nostra opció per fer la preparació. Part del cos tècnic i alguns jugadors coneixen la instal·lació i la parròquia perquè vénen amb el Barça i el nostre preparador físic i el doctor ho tenien molt clar. Només calia esperar a finalitzar el Preolímpic per activar els contactes amb Encamp. Una situació semblant viurem amb les noies. De moment encara no hi ha res planificat, però potser vindrem també cap aquí si ens classifiquem”.
El president de l’Espanyola, antic seleccionador i excomentarista de les retransmissions a Televisió Espanyola, espera que “la pretemporada sigui suficient quant a dies. No hi havia tampoc alternatives per les dates de la resta de competicions. No crec que hi hagi un altre esport que faci pitjor els calendaris”. El combinat espanyol, segons Juan de Dios Román, afrontarà els Jocs “amb l’ambició de millorar la classificació de la darrera edició, en què vam ser bronze. Dependrà molt del sorteig també”. Espanya, quarta al darrer Campionat d’Europa, presenta un palmarès remarcable amb un títol de campiona del món (2005), tres bronzes olímpics (1996, 2000 i 2008) i tres bronzes més europeus (1996, 1998 i 2006). El combinat del país veí farà a Encamp un treball eminentment físic, sense cap partit, i hi haurà una jornada de portes obertes perquè els més menuts puguin tenir contacte amb les estrelles de la selecció espanyola. “És una molt bona manera de promocionar el nostre esport”, va indicar Pifarré. Després d’Espanya, França, vigent campiona del món, començarà una estada al Pas de la Casa.

LA FEDERACIÓ ESTUDIA UNA PROPOSTA PER JUGAR A IRLANDA AMB LA SUB-23

La Federació Andorrana d’Handbol està estudiant una invitació de la seva homòloga d’Irlanda per tal de jugar un partit amistós en la categoria sub-23. Aquesta seria la tornada del matx que es va disputar l’octubre passat als Serradells i que va significar el debut d’Andor­ra en el context internacional. El combinat dirigit per Sergi Fluxà va causar una gran impressió i només va cedir per un ajustat 29 a 30. El duel va tenir lloc hores abans del partit del Premundial de futbol entre Andorra i Irlanda, fet que va afavorir una bona presència de seguidros a les grades.
El principal inconvenient que té la federació per acceptar la invitació és la manca de diners per al desplaçament, tenint en compte que només rep 1.500 euros de subvenció del Govern. Des de l’entitat es treballa per aconseguir algun patrocinador per al viatge.

No obstant això, les administracions ja estan fent feina en aquest sentit. La consellera Social del comú de Canillo, Sandra Balcon, va explicar ahir que s’està treballant amb el Govern per traspassar-los els ajuts a l’habitatge de lloguer que la corporació ofereix a joves i famílies monoparentals des de fa alguns anys. El comú té actualment sis beneficiaris de la prestació i aquest any encara se’n farà càrrec, però de cara a l’any vinent es preveu que ja s’hagin traspassat a l’executiu, ja que els criteris de l’ajut que atorguen el Govern i l’ens local són molt similars.
Balcon va indicar que d’altres parròquies ja han fet aquest mateix tràmit. És el cas de la Massana, que també atorgava les subvencions al pagament del lloguer. La consellera Social de la corporació, Pilar Gabriel, va manifestar que fa un parell d’any van fer el traspàs dels seus beneficiaris a l’executiu per evitar “duplicitats” ja que “es donaven en les mateixes condicions que el Govern i amb bàrems similars”.
El comú de Canillo també atorga les exoneracions en el pagament de guarderies i l’esplai per ajudar les famílies amb menys recursos. La consellera va indicar que ara mateix estan donant dues ajudes al pagament de l’escola bressol i tres més a l’esplai, i que no han constatat un increment de sol·licituds gaire important.

Borsa de cangurs i repàs
El departament Social del comú canillenc va presentar ahir un nou projecte per posar en contacte aquelles persones interessades i preparades per tenir cura de nens o per fer classes de repàs i els possibles demandants. La pàgina web del comu (www.canillo.ad) inclourà un apartat en què  les persones que s’ofereixin per fer aquesta feina podran publicitar les seves dades. El comú, però, farà una feina prèvia de selecció ja que estar a la borsa de cangurs i de professors de repàs té uns requisits. Les persones que s’ofereixin per tenir cura de nens hauran de disposar del diploma del curs de guarda d’infants a domicili que cada any organitza el ministeri de Salut i Benestar i hauran de ser majors de 18 anys. I per fer de mestre de repàs caldrà tenir almenys el graduat de segona ensenyança o titulació equivalent i ser major de 16 anys.
El comú farà únicament d’“intermediari” i seran oferents i demandants els que s’hauran de posar d’acord i consensuar la relació laboral. “Ho hem creat per simplificar el contacte entre els uns i els altres”, va posar de manifest la consellera del departament Social, que hi va afegir que entén que serà un servei amb èxit ja que “hi ha famílies que demanen cangurs des de la guarderia o esplai i, a més, a la parròquia no hi ha cap acadèmia”. A més, va apuntar que “hi ha molt jovent a Canillo amb ganes de treballar i també molts nens”. Es tracta de feines que poden fer joves que estan estudiant encara que també s’ha pensat en persones que actualment no tenen feina.

POSSIBLES CANVIS AL PUNT JOVE PER LES PETICIONS DELS USUARIS

Un dels projectes que té en curs el departament Social del comú canillenc és el de potenciar el Punt Jove, situat a l’edifici Perecaus. Balcón va indicar que els usuaris han fet algunes peticions de millora i que s’estan estudiant per tal de fer l’espai “més lúdic”i que sigui un punt de trobada.
La consellera va indicar que un dels problemes que té el servei és que està situat en un espai petit i va indicar que s’està estudiant la manera d’ampliar-lo per poder dotar-lo de més oferta lúdica. Per exemple, una de les peticions que han formulat els joves és la de disposar d’una taula de ping-pong. També demanen un espai on puguin estudiar. La responsable del departament Social va indicar que s’està estudiant si és factible donar curs a les peticions dels usuaris amb la dotació pressupostària. I és que la intenció és que les millores es puguin implementar entre aquest any i el vinent.
La corporació entén que el Punt Jove s’ha de convertir en un lloc de trobada i pal·liar el fet que en no tenir centre d’ensenyament de secundària a la parròquia els joves canillencs acaben per fer vida en d’altres parròquies.
Balcón va manifestar que tots els serveis adscrits al departament funcionen “molt bé”.

Acusat de dos delictes d’homicidi per imprudència i de tres de lesions imprudents, el jutge de l’audiència de Lleida va decidir dijous la posada en llibertat provisional amb càrrecs del jove, que haurà de presentar-se davant d’un jutjat espanyol els dies 1 i 15 de cada mes fins que se celebri el judici. Al noi, que va abandonar la presó de Ponent el mateix dijous a la tarda, no se li ha establert cap fiança en considerar el jutge que no hi ha risc de fuga, segons va explicar ahir l’advocada que el defensa.  
Daniel Luis D. S., l’acusat, podria afrontar una condemna màxima d’entre dos anys i mig i quatre de presó si es considera com a greu la imprudència que suposadament hauria comès quan circulava amb un Peugeot 307 per la C-14 en sentit nord, i es va encastar contra un Opel Zafira que ho feia en sentit contrari. A conseqüència del xoc van morir dues dones catalanes, de 62 i 63 anys, cunyades, i van resultar ferides de gravetat tres persones més. A les proves realitzades pels mossos d’esquadra el noi va donar positiu per cànnabis, tot i que va al·legar que el consum no va ser la matinada de l’accident (la nit de diumenge a Dilluns de Pasqua), sinó que feia força dies.
Segons la investigació dels mossos d’esquadra, l’acusat estava “retallant revolts” per anar més ràpid quan va topar amb el monovolum en el qual viatjaven dos matrimonis. La policia catalana també compta amb el testimoni d’una dona resident al Principat que hauria explicat que uns quilòmetres abans del sinistre, el jove va fer diversos avançaments tot i que línia era contínua. En la declaració davant els mossos i el jutge de la Seu el noi va al·legar que s’havia adormit.

SEGUEIX A PRESÓ LA DONA IMPLICADA A LA TOPADA D'OLIOLA

La dona de nacionalitat francesa de 68 anys, Claude T., acusada de provocar l’accident del 8 d’abril passat a l’L-313 a l’altura d’Oliola (la Noguera) en el qual van morir tres membres de la família escaldenca Martínez Medina, continua a la presó en ’espera que l’audiència de Lleida resolgui el recurs d’apel·lació presentat pel magistrat que la defensa. Tot i que l’acusada no té residència coneguda a Espa-nya, l’advocat demana la llibertat provisional sota fiança ja que considera que la dona, que viu en una localitat propera a la frontera andorrana amb els seus germans i nebots, està localitzable al seu país i en conseqüència no hi ha risc de fuga. La defensa també al·lega que l’acusada pateix algun desordre psicològic que no li permet ser conscient de tot el que fa i està en espera que se li facin una sèrie de proves per determinar-ho. Claude T. va fer un avançament imprudent, va provocar un xoc frontal mortal entre dos vehicles i es va donar a la fuga.

Des de l’entitat bancària, però, es posa en relleu que aquest descens és, en gran part, conseqüència “d’haver aplicat una prudent i conservadora política de dotacions per a provisions per a insolvències”, unes decisions necessàries en “el marc d’un context econòmic europeu que ha mostrat una clara desacceleració”. Malgrat la conjuntura desfavorable, des de l’empresa financera es remarca que s’ha incrementat de forma considerable, fins al 7,5%, el volum de negoci, i s’ha aconseguit assolir la xifra de 13.199 milions d’euros.
Una altra dada positiva destacada pels responsables de Crèdit Andorrà és l’augment del total de recursos gestionats. El 2011 van assolir els 10.087 milions, que suposen un 10% més que l’exercici anterior. Des de l’entitat també s’assenyala que els 569 milions en recursos propis permeten disposar “d’un confortable nivell de solvència per garantir el creixement sostingut del grup”.
Pel que fa a la inversió creditícia, els responsables del banc indiquen que s’ha continuat facilitant l’accés al finançament d’empreses i famílies, amb 3.112 milions d’euros destinats a préstecs, una xifra molt similar a la de l’exercici 2010. A la vegada, s’han mantingut les ràtios de solvència (17,39%) i de liquiditat (51,81%) molt per sobre dels límits legals establerts (10% i 40%, respectivament), que, segons es destaca des de Crèdit, permet una fortalesa “molt per sobre del que estableix la legislació andorrana i de la mitjana de la banca europea”.
Pel que fa a la plantilla, es va incrementar en 92 persones, xifra que suposa un augment del 17,8% en relació amb l’any anterior, assolint els 609 professionals, dels quals 411 a Andorra. La resta formen part de la presència a l’estranger de l’empresa, que va viure el 2011 un important impuls amb diferents operacions que “han reforçat la posició del grup en el sistema financer internacionals”. A l’expansió han contribuït de forma decisiva l’adquisisió del Banque de Patrimoines Privés, a Luxemburg, la compra de Banco Alcalá, a Espanya, o l’obertura de l’oficina a Madrid del holding d’assegurances ERM.

LA MITJANA DE MOROSITAT DEL SECTOR BANCARI CREIX FINS AL 4%

La continuació de la crisi econòmica està deixant sentir els seus efectes també en la morositat bancària que pateixen les entitats andorranes. La mitjana estimada del sector, segons les dades facilitades ahir durant la junta d’accionistes de BancSabadell (BSA), s’hauria situat durant l’any 2011 per sobre del 4%. A més, segons va apuntar el president de BSA, Robert Cassany, durant el seu discurs i amb referència a l’estadística concreta de la seva entitat –0,62%–, la dada “seguirà una tendència alcista mentre duri l’actual context”, ja que “l’alentiment constant de l’economia fa que els riscos d’impagament creixin a causa del deteriorament de retorn tant de les famílies com de les empreses”.
En cas que aquesta estimació es confirmi, suposaria que la morositat s’hauria incrementat de forma notable en el transcurs del 2011. I és que, segons les dades de les memòries dels cinc bancs del país corresponents a l’exercici 2010, aquesta ràtio es quedava a 31 de desembre en un 2,93%. Per tant, s’hauria produït un creixement de més d’un punt en només dotze mesos i de gairebé dos en relació amb el 2009, quan la mitjana era només d’un 2,2%.
Malgrat això, l’estadística andorrana només repeteix a una escala menor allò que està succeint als països de l’entorn. I és que aquest 4% de morositat quedaria encara molt per sota de les dades europees, en especial les d’Espanya. El Banc Central del país veí va publicar, justament ahir, les dades del sector corresponents al mes de març i aquest percentatge, que fa referència als crèdits dels quals està en dubte el seu retorn en relació amb els concedits, se situava en un 8,36%, que suposava un nou increment i situava l’estadística com la més elevada dels darrers 18 anys.

Encara no s’havia aixecat el teló institucional i desenes de persones ja es passejaven entre els 24 expositors instal·lats a la plaça de les Fontetes buscant la planta, la flor o qualsevol altre producte relacionat amb l’horticultura que fes bo el viatge fins a la Massana. La realitat d’aquestes primeres hores de fira: es mirava molt però es comprava poc. “Encara no podem saber com anirà el cap de setmana”, explicaven des de la parada de Pyrénées, “però ja fa temps que apostem per portar plantes petites, que tenen més sortida”. Una edició d’Andoflora en què la majoria d’expositors mantenen els preus de l’any passat, una iniciativa molt ben rebuda, almenys ahir, pels tímids compradors. Maria, veïna de la Massana, encara no s’havia decidit per res a mig matí. “Tinc fins el diumenge”, explicava. Amb una gran regadora marxava Alice, una resident francesa que buscava l’eina des de fa dies.
La d’ahir va ser una arrencada de fira a mitja velocitat en espera dels centenars de visitants que avui i demà s’espera que passin per la plaça de les Fontetes “a gaudir d’una par­ròquia florida i d’un país florit”, com va destacar el consol major, David Baró, en el parlament que va inaugurar al migdia Andoflora. Amb la presència del ministre de Cultura, Albert Esteve, i la subsíndica general, Mònica Bonell, les autoritats van recórrer les 24 parades, destacant una de les novetats d’enguany, la de joieria floral de l’artista canadenca Iris Leroyer, que a més de les seves “joies efímeres”, oferirà tallers d’artesania floral. Una altra de les propostes destacades són els cursos de creació d’horts urbans i compostatge domèstic i les demostracions de decoració silvestre per a pícnics.

COMPROMÍS DEL COMÚ AMB LA FIRA

El cònsol major, David Baró, va reiterar ahir el compromís del comú amb Andoflora, una fira que enguany té un pressupost de 80.000 euros, el mateix que en l’edició passada. “En una època en què l’equip comunal està treballant per revisar totes les partides i renegociar contractes, el més fàcil seria deixar de fer la fira, però si ho féssim la Massana també s’empobriria”, va assenyalar Baró, que va recordar que Andoflora, amb 19 edicions, “ja està totalment consolidada”. El futur de la fira i de la resta d’activitats lúdiques i culturals de la parròquia passa per “fer més amb menys”.

La descoberta de les punxades, que afectaria també altres comandaments del departament ministerial i, especialment, determinats agents que mai no haurien tingut coneixement de l’existència dels controls, va ser fortuïta i arran d’una revisió tècnica rutinària de la centraleta del ministeri. Avaluada la troballa per part de la cúpula del Govern socialdemòcrata, es va acordar aturar l’operatiu (que més tard es va desmuntar) i posar la situació en coneixement del ministeri fiscal, que posteriorment, en observar indicis de delicte, va trametre la causa a la Batllia.

Naudi i lluís no ho sabien
Durant una revisió rutinària, els tècnics que la duien a terme van detectar una instal·lació anòmala, que no responia al que hauria de ser. Estirant del fil haurien anat a parar a una sala d’accés molt restringit (encara que en el moment de la descoberta no s’hauria pogut establir quines persones hi entraven) on hi havia l’instrumental de gravació i les cintes que es van aportar a la fiscalia. Amb aquella maquinària hi estaven interconnectades diferents línies internes. Les fonts consultades ahir no van poder concretar exactament ni quines ni quantes. El sistema permetria gravar a partir del moment que es volgués i durant un temps indeterminat. La línia del despatx del ministre i la del director del cos de policia estaven connectades a l’aparell de gravació. I, segons les fonts, els respectius ocupants de sengles despatxos a l’època, Víctor Naudi i Jordi Lluís, no estarien al corrent de la situació. Les fonts consultades no van poder concretar quants dels seus antecessors s’havien trobat en la mateixa situació.
Fonts properes al Govern socialdemòcrata van assegurar ahir que la Batllia disposa del certificat d’instal·lació de l’equip que hauria fet l’empresa que al seu dia va muntar l’operatiu. Les fonts consultades no en van poder confirmar ahir la data, encara que la van situar al mateix temps que la posada en marxa de l’edifici de l’Obac. A partir del 1999 es van passar a gravar la immensa majoria de les trucades. Però no pas les internes. De fet, les fonts consultades van explicar que l’equip que va ser desmantellat en veure’n que responia a una instal·lació no adequada segurament s’hauria col·locat “per a fins legals que després es van desvirtuar”.

LA CLASSE POLÍTICA GUARDA SILENCI

Cap responsable polític, ni exercent en l’actualitat, ni que ho hagués fet anteriorment, no s’ha volgut manifestar públicament respecte de l’afer destapat pel Diari. El fet que sigui un cas sota instrucció judicial i del qual encara no se’n sap l’abast fa mantenir la classe política (igual que els sindicats policials) a l’expectativa. No es descarta, però, que en les properes setmanes hi hagi algun pronunciament oficial i alguna demanda d’informació en l’àmbit parlamentari per saber en quina situació es troba el cas.

El repartiment de dividends entre els accionistes de BancSabadell d'Andorra ha estat 0,25 euros superior al de l'any passat. Així, es repartiran 2,126 MEUR en dividends a 4,25 euros per acció, cosa que representa un rendiment per a l'accionista del 7,1% sobre el nominal. La resta dels guanys es destinaran 3,5 MEUR a reserva voluntària i 0,62 MEUR a reserva legal. Els fons propis assoleixen la xifra de 59 MEUR, és a dir, 29 MEUR per sobre de les aportacions inicials dels socis, i el valor comptable del banc s'ha pràcticament doblat des del 2000. Robert Cassany ha posat especial èmfasi en què el resultat obtingut l'any 2011, així com el dels dos exercicis anteriors, "posen en relleu la capacitat del banc per adaptar-se al nou entorn econòmic", un entorn que a parer de Cassany és poc favorable per als negocis i "molt diferent al viscut a l'inici" de l'activitat del BSA (2000-2008).Per la seva banda, el conseller-director general, Miquel Alabern, ha destacat que els resultats positius demostren "la validesa del model de negoci i el seu enfocament a mitjà i llarg termini". Per aquest motiu, Alabern ha assegurat que malgrat que el context econòmic continuarà sent complicat durant aquest 2012, "la nostra aposta de prestar serveis amb valor afegit i potenciar la banca país ens permetrà assolir una quota del mercat domèstic més gran i uns millors resultats per l'increment de clients".Des de l'entitat s'ha destacat també el baix índex de morositat, situat en el 0,62%. Tot i el petit augment respecte l'exercici anterior (0,07) "és molt baixa en relació amb el sector", que la situen per sobre del 4%. Tot i això, avisen que la ràtio de morositat seguirà una tendència alcista mentre duri l'actual context econòmic. Pel que fa al terreny internacional, Cassany ha destacat la necessitat que a la "zona euro es trobin mesures per apropar les diferents velocitats dels països membres" i que la "unió monetària no pot sobreviure sense una molt més gran coordinació fiscal".

A la seva edat compagina futbol sala i futbol. I això?
Al futbol sóc un recurs d’última hora. Quan veuen que van cardats em truquen. Suposo que per pujar la mitjana d’edat de l’equip (riu).

Però a vostè què li agrada més?
El futbol, des de sempre. El que passa és que em vaig dedicar al futbol sala. Al final has d’anar a jugar on et trobis bé. El que no vull és anar a patir.

Per què segueix en actiu?
Per estar-hi tants anys t’han d’agradar molt els entrenaments si no és impossible.

Vaja, si tothom diu que el millor són els partits?
Depèn de com t’ho plantegis. A mi m’encanta jugar, però si s’ha d’anar a entrenar quan el Barça juga la semifinal de la Champions hi vaig i no tothom ho fa.

Té algun secret per estar com està? Es cuida en el menjar?
Menjar, menjo de tot, però no gaire. Amb poca cosa faig. I com a mínim un parell o tres de dies he de fer alguna cosa de físic. El cos m’ho demana.

Juga a l’FC Encamp de futbol sala, al de futbol, amb els Veterans d’Andorra i ara també entrena canalla.
Sí. El prebenjamí de la UE Santa Coloma, i vaig amb llibreta i tot i els dono instruccions. El més important és que es col·loquin bé.

Que no té res més per fer?
La feina, a la Renault. Aquí qui més emprenyada està és la meva dona, però ella ja m’ha conegut així. Amb l’Andorra entrenava de dilluns a divendres i dissabte, partit. L’únic dia lliure era el diumenge. Ara segueixo una mica aquesta rutina. El dia que la perdi crec que em faltarà alguna cosa.

I fins quan es veu jugant?
M’ho plantejo any a any. Quan no tingui ganes, ho deixaré. La temporada vinent ja no m’hi veig a l’FC Encamp de futbol.   

Si pogués tornar enrere, en quin vestidor li agradaria estar?
En el que vam pujar a divisió d’honor, amb l’Eugenio. La temporada 2000-2001. Hi havia gent de fora que es va adaptar molt bé a la de casa.

I el pitjor vestidor?
El de l’any següent. Era un vestidor de mercenaris. Es perdien els partits i la gent estava contenta i parlava amb el representant.

Quina relació té amb el Carles Riba, que l’ha entrenat durant molt temps?
El conec des que tenia cinc anys al Cap del Carrer. El Carlos el que té molt bo és que és un paio molt intel·ligent al vestidor. Sap tractar  millor que altres entrenadors que he tingut els que no juguen. La gent que no té minuts és la que pot fer malbé un vestidor.

Però a vostè el Carlos li clavava bones esbroncades.
Sí, però si em servien per a alguna no em sabien greu. A més, cridava a la gent amb qui tenia confiança.

Com veu el futur del futbol sala?
Negre. Els joves es dirigeixen cap al futbol. La lliga nacional paga, poc o molt, i el futbol sala no.

El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va arribar a la reunió optimista perquè hi anava amb els deures fets i convençut que el pla de reequilibri passaria l’examen. En els comptes, la Generalitat inclou un ajust per al 2012 d’uns 4.300 milions d’euros: 2.680 procediran d’un estalvi de despesa –incloent-hi la tercera onada de retallades anunciada dimarts pel president Mas– i 1.600 més d’ingressos.

Els deutes de l’estatut
En aquesta última partida s’inclouen els 211 milions d’euros pendents de l’exercici del 2009 de la disposició addicional tercera de l’Estatut, diners que el govern espanyol no ha inclòs als pressupostos. Amb tot, fonts del PPC van assegurar que el govern central reconeix aquesta partida com a quantitat a pagar a la Generalitat, però van advertir que el pagament està subjecte “a la disponibilitat financera i pressupostària”. Com que la Generalitat no té garanties que aquests diners es cobrin, el pla inclou una via alternativa de recaptació a través de la venda de patrimoni i que representarà uns 280 milions d’euros.
A la reunió, que va durar més de dues hores, es van aprovar els plans de la resta de comunitats, excepte el d’Astúries, que tindrà 15 dies per fer les rectificacions pertinents i presentar un nou projecte al pròxim CPFF.
La jornada econòmica a Espanya va estar marcada per un nou cataclisme a la borsa. Bankia, situada en l’epicentre del sisme financer, va viure moments de caiguda lliure en els quals va arribar a perdre gairebé un 30%, encara que finalment es va deixar un 14%. A això van contribuir la crida a la calma per part del nou president, José Ignacio Goirigolzarri, que va apel·lar a la fortalesa i solvència de l’entitat per demanar la confiança dels clients, que en els últims dies han retirat uns 1.000 milions d’euros en dipòsits.
Pel que fa a la prima de risc, es va apropar perillosament de nou als 500 punts bàsics, però no els va arribar a depassar. Va tancar la jornada en els 490 punts.

ESTRENA DEL GOVERN FRANCÈS AMB UNA REBAIXA DEL 30% DEL SOU

El nou executiu francès de François Hollande, que es va reunir ahir per primer cop, va prendre la mesura de rebaixar-se un 30 per cent el salari. D’aquesta forma el president, Hollande, i el primer ministre, Jean-Marc Ayrault, passaran a cobrar un total de 14.910 euros al mes, i la resta dels 34 integrants del consell de ministres paritari, que ahir van prendre possessió, percebran 9.940 euros. El ministre d’Economia, Pierre Moscovici, va comentar que “la reorientació de la construcció europea” serà una prioritat. Abans de la trobada, Moscovici va assegurar que és “conscient que França no pot fer res a soles” i que el tractat fiscal “no es ratificarà tal com està. S’ha de completar amb una estratègia de creixement”.

I és que el president de l’entitat, Toni Giribet, va mostrar el seu malestar amb el Govern per la manera de procedir, al seu parer errònia, de l’executiu. El dirigent va assegurar que havia conegut el projecte de l’arquitecte Julià Call ahir pel que havia vist als mitjans de comunicació –l’explicació que va rebre d’Esports és que l’e-mail que li van enviar no va arribar– i va explicar que la federació no havia tingut vot en la comissió que va elegir dilluns passat la proposta guanyadora: “el nostre representant [Pepe Garcia] va avisar que no podria assistir a la reunió perquè estava de viatge i els va indicar que en qualsevol cas abans de fer la tria s’hauria d’enviar el projecte a la UEFA. I així es va quedar. Dilluns vam enviar un altre representant [David Rodrigo] i m’explica que quan va arribar la comissió ja havia pres la decisió i tampoc li van mostrar el projecte”.
Giribet, que va parlar a la tarda amb el secretari d’Estat d’Esports, Jordi Cerqueda, per fer-li palès el descontentament, considera que “les coses no s’han portat bé. No em sembla correcte que no s’hagi presentat res a la UEFA perquè hi doni el vistiplau. Si era necessari que ho fessin? Evidentment, perquè la UEFA és la que paga [dos milions d’euros], només faltaria”. El president de la federació va afegir-hi que “jo mateix podria haver donat l’OK en representació de la FAF, però qui marca la pauta és la UEFA i què més lògic que Thierry Favre per donar per bo el projecte? Em sembla que no s’ha actuat com s’havia d’actuar. No s’ha portat bé”.      
Jordi Cerqueda, de la seva banda, va voler calmar els ànims, tot afirmant que “no li podem presentar res a la UEFA perquè el que tenim encara és un dibuix virtual. Ja vam quedar amb el senyor Favre que quan haguéssim elegit l’arquitecte el convidaríem a venir a Andorra per supervisar el projecte, quan aquest estigués del tot concretat. Ell ens va oferir la seva ajuda i estic segur que col·laborarem en el desenvolupament de l’estadi”. El secretari d’Estat va reiterar que “quan tinguem alguna cosa per enviar a la UEFA, ho farem”.
L’organisme internacional va evitar fer ahir cap consideració sobre l’Estadi Nacional i va traslladar qualsevol qüestió en aquest sentit a la Federació Andorrana.

EL REPRESENTANT DE LA FEDERACIÓ DE RUGBI CONFIRMA QUE EL DISSENY S'ADEQUA ALS CRITERIS

Els maldecaps que es van viure ahir a la Federació de Futbol no van tenir correspondència en l’altra entitat implicada, la de rugbi. El representant de la FAR a la comissió, Sébastien Vano, va enviar un informe via e-mail als membres de la junta en el qual els explicava com va anar l’elecció de la proposta de Julià Call com a guanyadora del concurs. Vano va informar que el projecte complia amb els criteris específics per al rugbi i que s’havia apostat pel disseny de Call. Thomas Ginesta, president del VPC i vocal de la junta de la FAR, va valorar el futur estadi: “és un projecte visual que sembla maco i també adequat a les dimensions del rugbi. Nosaltres fem confiança al Govern perquè les obres no interfereixin en els entrenaments i els partits del VPC”.