La renúncia del comú de Sant Julià a aquest contracte ha permès que la germandat pugui arrendar la casa. L’entrada en servei de la sala de vetlla encara no té data, a l’espera de fer els treballs d’adeqüació de l’interior de l’immoble.
Segons va explicar el president de l’associació laurediana, Enric Naudí, “després de molts anys hem pogut tancar l’acord per signar el lloguer de l’edifici” –amb un preu simbòlic, ja que la germandat només pagarà un euro– i a partir d’ara “ens toca començar a treballar per aconseguir el finançament per a les obres d’adequació que s’han de realitzar”.
Amb el vistiplau de l’assemblea, els rectors de la germandat començaran ara a fer els tràmits burocràtics per, un cop resolts, encarregar un estudi que indiqui les reformes a fer a l’interior de l’edifici. Un cop finalitzat l’estudi, iniciaran els contactes amb el comú i entitats privades i públiques per aconseguir el finançament per tirar endavant les obres d’adequació de la casa. Naudí no va parlar ahir de la data prevista per a l’obertura de la sala de vetlla, tot i que l’objectiu és que estigui en funcionament “al més aviat possible en benefici de tota la població laurediana”.   

Lloguer de 20 anys
A l’edifici, que té tres plantes de 50 metres quadrats cadascuna, a més de la sala de vetlla s’habilitarà un local per celebrar les assemblees de la germandat i oferir un espai per a les activitats de la parròquia. Segons va explicar el president de la Germandat de Sant Sebastià, la durada del lloguer de l’immoble és de vint anys. Enric Naudí també va indicar que fins ara la casa estava llogada pel comú de Sant Julià. Ara, ha renunciat al contracte perquè l’entitat pugui negociar amb els propietaris i obtenir unes condicions “molt avantatjoses”.
La germandat valora molt l’immoble, “un edifici de pedra amb balcons de fusta” situat a prop de l’església i de la font dels Cóms. “La ubicació, davant d’una placeta, és perfecta per acollir les persones que s’apropin fins a la sala els dies que es doni aquest servei”, explica el president.
Enric Naudí creu que la posada en servei de la sala de vetlla, a més de beneficiar el conjunt de la població de Sant Julià de Lòria, serà un al·licient per aconseguir augmentar el nombre de germans, “ja que tindran més avantatges que la resta dels veïns, com ara un preu més baix en el lloguer de la sala o prioritat si coincideixen el mateix dia més d’una vetlla”. Actualment, la Germandat de Sant Sebastià compta amb poc més de 600 germans, un nombre que el seu president vol veure augmentat en els pròxim anys, ara que se’n compleixen 26 de la seva fundació.
El president de la Germandat de Sant Sebastià va voler agrair la col·laboració del comú de Sant Julià de Lòria, que ha permès desencallar la signatura del lloguer de l’edifici, i va voler remarcar el beneficis de la posada en marxa d’un espai que no tan sols donarà servei als germans, sinó a tota la població de la parròquia. La cònsol major, Montserrat Gil, també va mostrar ahir la seva satisfacció per la iniciativa de la Germandat de Sant Sebastià.

SANT JULIÀ DE LÒRIA REPARTEIX PROP DE 2.800 RACIONS D'ESCUDELLA PER LA DIADA

La Germandat de Sant Sebastià de Sant Julià de Lòria va celebrar ahir la seva festivitat amb el tradicional repartiment d’escudella. En un dia poc fred, es van repartir prop de 2.800 racions del típic plat entre els veïns i visitants que es van apropar fins a la plaça de la Germandat de la parròquia laurediana. Com marca la tradició, els membres de la germandat van començar un dia abans a preparar els condiments d’una escudella que a les sis de la matinada d’ahir va començar a fer “xup-xup” a la plaça de la Germandat.
El plat preparat pels germans, explica Nèstor Santañes, es fa amb més de 600 quilos de carn, entre botifarra negra i blanca, gallina, porc i pollastre, i amb 250 quilos de verdures com també mongetes, arròs, api, patates i cigrons. Tot això ha cristal·litzat en 2.800 racions d’escudella, un nombre similar al que es va repartir l’any passat. Enguany, la festivitat ha estat marcada pel bon temps, “molt diferent al d’altres anys, que hem tingut pluja, neu, molt fred i molt vent”.
La celebració, que es va iniciar amb la tradicional missa en honor a sant Sebastià, va aplegar centenars de veïns, entre ells la cònsol major, Montserrat Gil, que va agrair la feina de la germandat, i va destacar la gran afluència de gent pel fet que, a més de ser una de les últimes escudellades del país, “enguany ha caigut en divendres i això s’ha traduït que molta gent ha vingut de la feina a la plaça”.

Així ho va recordar ahir el portaveu de la plataforma, Joan Torra, que va assegurar que un dels reptes és que el text legislatiu reculli que quan entri en vigor l’IRPF es deixi sense efecte la tisorada i cada funcionari recuperi el salari que li tocaria sense la reducció percentual que es preveu aplicar (la supressió d’un trienni i del GAdA es deixa al marge) i que sigui aquell el sou subjecte a retenció. Torra va explicar aquest argument després de conèixer que la comissió legislativa d’Interior, a la qual s’ha assignat la tramitació del projecte de llei, rebrà dimecres els representants sindicals a petició d’aquesta al Consell General.
La presidenta de l’esmentada comissió legislativa, la consellera general Sílvia Riba, va explicar ahir que la plataforma “va demanar per carta a Sindicatura poder-se trobar amb la comissió. I no era el moment de negar aquest dret. El tarannà és apropar les institucions. No se’ls podia dir que no. Rebre’ls no vol dir que es passi directament el que demanin a la llei. Però escoltar-los és bo perquè potser hi ha alguna cosa que es pot canviar”. Justament, aquesta és la intenció dels sindicalistes: acostar als polítics que hauran d’acabar votant la llei els seus neguits per mirar si es poden matisar alguns “dels greuges” que el text, a parer dels funcionaris, fomenta. “Ara per ara, i tal com està, entenem que aquesta llei és injusta i no és equitativa”. I exposa, per exemple, que hi ha casos en què algunes persones han assumit un càrrec en virtut del qual cobren un complement que ara fa que entrin en la franja subjecta a la retallada i, al final, acabin percebent el mateix salari que haurien percebut sense assumir les responsabilitats que van acceptar. “Hi ha tot de casuístiques que apareixen i que cal analitzar.” I pretenen, els sindicalistes, que els grups acabin fent esmenes per matisar algunes d’aquestes anomalies. “Si no hi ha canvis a la llei”, va recordar ahir Torra, el text acabarà judicialitzant-se. Si les modificacions que es puguin introduir satisfan la plataforma, no hi haurà lloc per a la via judicial. I “com que malgrat que les reunions amb el ministre han estat formals però no tenim cap acta per fer-los arribar als consellers, per això hem sol·licitat de poder-hi parlar directament”.
Torra va explicar ahir que la plataforma havia mostrat el seu acord a la reducció salarial, “que la llei no contempla”, va recordar, “sempre que fos com una mena d’impost avançat. Sempre que hi hagi un termini, que estigui acotat. El que no es pot pretendre és que només paguin els funcionaris, perquè això és una discriminació”. Acceptar la tisorada mentre no hi hagi IRPF els semblaria acceptable.

EL PS PODRIA ESTAR ABSENT DE LA REUNIÓ ENTRE COMISSIÓ I SINDICATS

Amb gairebé tota seguretat, el grup socialdemòcrata no tindrà cap representant en la compareixença dels sindicats dels funcionaris davant la comissió d’Economia. El conseller del PS que hi ha a l’òrgan, Gerard Barcia, entén que la fórmula escollida per la plataforma no és la més adient. Així ho va indicar ahir en la reunió, però la majoria demòcrata sí que va acceptar rebre els portaveus sindicals.
“No veiem gaire clar què pot tenir la trobada de profitós. A la comissió ja hi ha dues postures clares i ben diferenciades”, va explicar, tot recordant que el seu grup no es mostra gaire favorable a les retallades previstes pel Govern. Pel parlamentari canillenc, hauria estat una millor opció que els funcionaris es reunissin separadament amb cadascun dels dos grups. “Hi hauria més diàleg i haurien pogut expressar-se més obertament”, va defensar.
En el seu cas, a més, dimecres vinent no serà a Andorra ja que estarà de viatge a Estrasburg. Dilluns, el grup parlamentari ha de reunir-se i es parlarà de si assisteix algun conseller a la comissió per substituir-lo, tot i que Barcia va donar a entendre que no serà així. “Veig difícil que siguem presents per coherència amb la postura que hem pres”, va afirmar. Pel que fa a les possibles esmenes que es puguin elevar des de l’oposició al text, el parlamentari canillenc va indicar que encara s’està treballant en el text i que “ens queda tota la setmana pel davant per decidir què fem”.
També en aquestes propostes de canvi treballen els consellers demòcrates. Sílvia Riba va apuntar que s’estan valorant possibles esmenes de “caire tècnic” que, però, encara s’han d’acabar de debatre en el si del grup. Serà dimarts quan es prengui la postura definitiva, tot i que la parlamentària remarca que no tancaran res fins que no hagin escoltat les peticions dels funcionaris.

García Val ja havia participat en altres proves, en aquella ocasió per intentar convertir-se en fiscal adjunta. També ara havia presentat la seva candidatura a les proves que en breu s’han d’iniciar per ocupar la plaça lliure que hi ha al ministeri públic. La candidatura de García Val automàticament queda descartada. I per a la plaça només hi haurà dos aspirants. En canvi, són tres les persones que han presentat el seu currículum per poder esdevenir magistrat del Tribunal de Corts. Són els tres organismes que estan immersos en concursos per ocupar llocs que ara mateix estan sense titular.
L’únic procés que ha clos i del qual ben aviat n’haurien de sortir publicats el resultat final de manera oficial abans que García Val comenci tot l’estatge formatiu necessari pel qual passen els batlles abans d’exercir de manera efectiva, és el que s’havia obert per proveir una plaça de jutge. Hi havia dues candidates més, també secretàries judicials. Les fonts consultades han assegurat que el resultat obtingut per totes tres va ser prou bo. I molt ajustat. Especialment en la prova escrita. Però finalment, i per poc marge, de les tres, la jurista menys experimentada quant a experiència en exercici dins la seu de la Justícia va ser la que va guanyar el concurs.
Hi ha una altra vacant a la Batllia, encara. Però, segons les fonts consultades, el Consell Superior de la Justícia esperarà a publicar un nou edicte. Es dóna el cas que una de les persones candidates a magistrada del Tribunal de Corts és la batlle Anna Estragués. Si en el concurs de mèrits Estragués aconseguís l’ascens de jurisdicció –per la qual cosa l’andorranització de la Justícia s’aniria estenent tot i que al Tribunal de Corts ja hi ha una magistrada nacional (Concepció Barón)–, el Consell Superior optaria directament per convocar alhora dos concursos i així proveir les dues noves vacants que hi hauria. Sinó, només es posaria una plaça a concurs. Els altres dos aspirants al lloc que va deixar lliure la magistrada catalana Elisenda Franquet són estrangers.
Finalment, també està a punt d’iniciar-se el concurs per dotar d’un nou fiscal adjunt el ministeri públic, després que l’adjunt Alfons Alberca passés a ocupar la fiscalia general  un cop va haver renunciat al càrrec, per tornar al seu país, el francès Robert Ampuy. Per mirar de fer el salt al ministeri fiscal, hi havia tres candidats. Una de les aspirants, però, era la ja esmentada Núria García, que en queda fora. Les altres dues persones que pretenien el càrrec són un advocat en exercici i una secretària judicial.

PERFIL

Núria García Val, Nova batlle

D’advocada a jutge de forma fulgurant

La que serà nova batlle era una més del més de centenar i mig d’advocats que hi ha al país. Inscrita al torn de guàrdies i d’oficis, una bona part de la seva tasca professional va passar per l’exercici del dret penal, mirant de salvar  l’empresonament o, almenys, de reduir-ne al màxim el temps d’estada de força detinguts. El salt de Nàdia Alís de la secretaria judicial que va ocupar durant molts anys al costat de la batlle Anna Estragués a la fiscalia, va portar de forma gairebé immediata i eventual, García Val a ocupar la secretaria vacant. Ja havia participat en algun concurs. El 31 de maig passat se la va nomenar secretària judicial formalment. I?ha estat darrerament assitent del batlle Manel Santolària. Ara serà ella qui tindrà un secretari judicial.

Una mesura per quedar bé amb els lobbys de pressió, un esforç inútil per mantenir esquemes antics i intentar frenar l’avenç dels temps. “Però si els mateixos músics –afegia en conversa amb el Diari– en molts casos han entès que la distribució dels productes ha de canviar, si s’enduien un percentatge ínfim del preu de venda d’un CD”. Portals com iTunes eliminen intermediaris i beneficien els creadors. “Jo sóc bastant piratilla”, confessava, “però no ens poden tractar de delinqüents, el que han de fer és oferir productes a un preu adequat”.
En la mateixa línia que es manifestava un altre internauta consultat pel Diari, autodefinit com a “descar­regador compulsiu”. “Per què triomfa Apple Store? Perquè ofereix coses a preus raonables: ningú no pirateja allò que pot obtenir per un parell d’euros”. Qualifica la decisió de l’FBI nord-americà de tancar el portal  “d’estupidesa total”. I recorda: “Però si els mateixos de Megaupload ja estan preparant un altre servidor amb els mateixos continguts, i si no són ells, hi haurà vint mil que ho facin.” Coincideix amb Magallón en veure grups de pressió darrere les dures lleis que es preparen –Sinde a Espanya, SOPA als Estats Units–: “És com els cotxes elèctrics, que al lobby del petroli no li interessa que es desenvolupin.”

Un control que va més enllà
Sandra K. Iglesias, empresària d’Internet llargament afincada al país i amb un compte molt actiu a Twitter (@sandrakiglesias), ofereix una visió més àmplia: “Jo crec que sí, que aquestes lleis aniran endavant. La meva opinió, molt personal, és que darrere de tot això el que hi ha és l’interès dels governs per controlar la població, una cosa que no és factible a Internet, que se’ls escapa de les mans.” Propostes legislatives com les esmentades, doncs, “no són més que estratègies per aconseguir el control d’Internet, amb l’excusa de protegir els drets d’autor”.
Iglesias, personalment, es confessa “pagona”, poc habituada a les descàrregues i més a comprar allò que vol o necessita. La qual cosa no impedeix que insisteixi que les indústries de distribució cultural han de posar-se les piles i canviar el paradigma: “En comptes d’adaptar-se elles als nous temps, pretenen que siguin els temps que s’adaptin als seus models.” I no pot ser, conclou, “són les indústries que s’han d’adaptar als usuaris” i a les noves formes de consum. De totes maneres, reflexiona, “tampoc podem dir que el sistema actual estigui afavorint la progressió de la qualitat artística precisament, la indústria fabrica productes, per no dir xurros”.
Com a empresària del sector, la conseqüència més greu que es deriva d’accions com la que s’ha executat contra Megaupload és que es puguin tancar pàgines web sense passar pels procediments judicials habituals. “Home, és que podrien arribar a tancar-te un bloc perquè expresses opinions que no agraden al govern de torn”, apunta, després de matisar que, en el cas del portal de descàrregues “és cert que estava fent negoci, no es podia equiparar a un de descàrrega entre iguals”.

Manca de garanties
Ester Peralba, advocada especialitzada en dret de la propietat intel·lectual, coincideix grosso modo en els problemes que presenten aquestes lleis, “perquè la part d’intervenció judicial és mínima, la investigació la fa un grup d’experts, i ha d’haver-hi garanties judicials”. Unes garanties que no veu que existeixin en el reglament d’aplicació de la llei Sinde aprovat pel govern del PP a Espanya.  En tot cas, reflexiona, “dubto molt que la SOPA arribi a aprovar-se tal com està redactada ara mateix, perquè afecta greument grans empreses nord-americanes, com Google”.
I en el cas Megaupload apunta un altre punt fosc en tot el procediment: l’empresa donava servei d’emmagatzematge en núvol (cloud computing) i l’FBI pot accedir ara a dades personals de ciutadans d’arreu del món, en el que suposa una clara vulneració del dret a la intimitat.     
A Andorra, recorda l’advocada, ja hi ha una legislació per actuar davant les infraccions contra la propietat intel·lectual. Si calgués, es podria reformar. Tot i que Peralba no creu que l’assenyalat pels textos espanyol i nord-americà, amb la manca de garanties que suposen, fos el camí a seguir.

DE MOMENT, CAMP MOVIMENT MASSIU CAP ANDORRA

“És possible que si es van aprovant lleis d’aquest tipus els propietaris de les webs decideixin domiciliar-les a Andorra? Per què no?” Ester Peralba no veu que sigui un impossible que busquin països amb lleis amb més garanties, tot i que no s’han detectat “moviments massius” en aquest sentit. Quan arribi el moment, però, s’hauria de replantejar què fer, legislativament parlant. “Però ara no és el moment, ens hem d’esperar a veure què passa.” I com ho veuria el sector empresarial? “Andorra ha d’aprofitar tenir unes bones comunicacions i atreure empreses de fora, nosaltres ho estem intentant, però realment no cal que siguin webs d’aquest tipus ni de qualsevol altre de problemàtic”, adverteix Jordi Clua, que gestiona una empresa de hosting. Tampoc no ho veu molt factible ni interessant Iglesias: “Segurament els Estats Units acabarien bloquejant les pàgines d’Andorra i no ens podem posar en contra del món. No crec que atreure aquest tipus de negocis fos una bona estratègia de país”, conclou.

Tenint tantes guitar­res, i bones, fetes a fàbrica per què fer-ne a mà?
El maig del 2010 vaig decidir fer un curs de vuit setmanes a Granada per aprendre a fer i reparar guitarres. Fa molts anys que tenia el cuquet, però fins ara no he tingut ni temps ni diners suficients per dedicar-m’hi.

D’aquesta manera s’ha convertit en l’únic lutier d’Andorra.
Sí, però de moment no deixa de ser un hobby, perquè és una feina molt complicada i no reporta molts guanys.

Ja n’ ha venut alguna?
No encara. No és un negoci que puguis dir, n’aprenc, munto un  taller, m’hi guanyo la vida i em faig famós... es triga molt temps i la gent que compra una guitarra feta a mà no és tanta. De fet, és  un producte molt complicat de vendre.

Vostè és, doncs, una ‘rara avis’?
Al curs que vaig fer érem només cincs persones. Un alemany, dos americans, un anglès i jo. La veritat és que no s’estila gaire aquest art, el de fer instruments a mà, i menys encara les guitarres. No ho sé, potser algun dia em tiraré a la piscina i deixaré la feina a la botiga només per dedicar-me a fer de lutier.

Però hi deu haver qui s’hi gua-nya la vida, oi?
Alguns a Espanya, França i Itàlia.
Hi ha lutiers de molt renom perquè en algun moment han creat una guitarra molt especial. Els millors tenen poques produccions i fan instruments amb el cor. A mi m’agrada el López Bellido, que té un taller molt, molt petit i on sorprèn que s’hi pugui treballar fins i tot.

Quina és la millor guitarra del món?
No existeix. No sempre la més cara serà la millor. Les artesanals poden costar entre 600 i 900 euros, però al final la tria depèn del músic. També hi ha molt màrqueting en aquest negoci. El millor guitarrista pot fer-se una foto amb una guitarra i en canvi tocar amb una altra.

Diferències entre una guitarra artesanal i una d’industrial?
Una d’artesanal sempre tindrà un toc personal, ja que el lutier està en contacte amb el client i pot fer molts ajustos i adaptar l’instrument, tant a nivell de dimensions com altres paràmetres.

Emoció en la primera guitarra que va fer?
Sí, va ser durant el curs en qüestió. Em vaig emocionar en veure-la acabada després de fer l’últim acoblament de les peces. Vaig tocar un tema que és diu Angelina. Abans, pèrò, vaig fer un ukelele.

Ara que es parla d’inversió estrangera a Andorra, encara obrirà una veta!
Home, és diversificar una mica la indústria. Amb la mà de gent jove que està tocant avui dia hi ha d’haver algú que faci guitarres!

La presentació d’aquest informe està prevista per dimarts però va ser difós per l’agència italiana Ansa. Segons els pronòstics, Espanya tindrà una contracció del producte interior brut (PIB) de l’1,7 per cent durant el 2012, i del 0,3 per cent l’any 2013.  
El PIB de França creixerà el 0,2 i l’1 per cent el 2012 i 2013, mentre que a Alemanya serà del 0,3 i de l’1,5. A l’informe també s’indica que el creixement al món serà inferior al previst, durant aquests anys es reduirà en set dècimes, fins arribar a un 3,3 per cent d’augment, i cinc dècimes per al 2013, fins al 4. L’FMI alerta que “la recuperació global està amenaçada per les majors tensions a la zona euro”.  
D’altra banda, la Comissió Europea (CE) va donar suport a “un increment substancial dels recursos del Fons Monetari Internacional” per a possibles rescats, va indicar el portaveu econòmic, Amadeu Altafaj.

Plans europeus
Els governs de França i Alemanya planegen crear un “fons de creixement” per als països que passen per dificultats. La proposta es presentarà a la propera reunió de líders europeus a final de mes. Aquest fons utilitzaria les ajudes que es van quedar sense fer servir el 2011 i serviria per fomentar l’ocupació. Els dos països també esperen que es pugui accelerar el procés del pacte fiscal i l’impost per a les transaccions financeres, la taxa Tobin.
Ahir hi va haver novetats per a dos països que passen per més complicacions. El ministre de Finances grec, Evangelos Venizelos, va anunciar que “l’FMI ha donat llum verd perquè el país presenti la petició per començar el procediment del nou programa de rescat”. El govern hel·lè continua amb la negociació per a la quitació de la meitat del deute. A Irlanda, els inspectors del Banc Central Europeu, FMI i CE van considerar que l’aplicació de les mesures per entrar en el pla de rescat és “sòlida” gràcies a un “ferm control de la despesa” i l’estabilitat “de l’administració fiscal”, tot i que adverteixen de la “dèbil demanda interna”.

Agències de qualificació
La policia fiscal italiana va registrar ahir la seu de l’agència de qualificació Standard & Poor’s a Milà. L’operació s’emmarca en una investigació de la fiscalia de la localitat de Trani, per uns suposats delictes d’especulació abusiva, ús il·lícit d’informació privilegiada i manipulació del mercat per part d’Standard & Poor’s i Moody’s.
Una altra agència de qualificació, Fitch, va advertir que és probable una rebaixa de la nota del deute espanyol a final de mes. Un director executiu, Ed Parker, va preveure una recuperació “molt dolorosa”, i un altre, Guilhem Costes, va comentar que és difícil que les autonomies compleixin els objectius de dèficit. Tot i la perspectiva de les agències, el Tresor espanyol va aconseguir col·locar més 6.600 milions d’euros a cinc i deu anys, a un interès entre el 4,05 i el 5,46 per cent.

KODAK FA UNA DEMANDA DE FALLIDA VOLUNTÀRIA

La companyia Eastman Kodak va sol·licitar a un tribunal de Nova York una petició voluntària de fallida, segons va informar en un comunicat. L’objectiu seria reforçar la liquiditat als Estats Units i a l’exterior, i centrar-se en els negocis més competitius. També es va anunciar que l’empresa estava pendent d’un préstec de 950 milions de dòlars amb Citigroup, que queda en l’aire per la fallida. Kodak preveu poder pagar els salaris, els deutes , i indica que té capacitat de continuar amb el negoci i l’atenció als clients amb “normalitat”. Els mercats ja esperaven la fallida de Kodak, i en un any les accions de la companyia nord-americana, fundada el 1888, van baixar més del 91 per cent. La borsa de Nova York no va permetre que Kodak pogués cotitzar ahir.

El nivell de morositat ha arribat al 50% aquest any a la construcció, segons denunciava fa uns dies el conseller general per DA i empresari del sector Aleix Varela en una entrevista a AD Ràdio. “Hi ha molts industrials i petits empresaris que entren amb por a les obres, conscients de les dificultats que tindran per cobrar, i hem d’anar per la creació d’una llei de morositat que estableixi els terminis de pagament”, va apuntar en l’entrevista. Varela reclamava igualment una pòlissa de crèdit per als constructors que permetés encetar una obra amb garanties de pagament.
La sensació que cada cop és més difícil cobrar i que el nivell de morositat en el sector de la construcció ha augmentat espectacularment els darrers anys –Varela assegurava que ell patia un 30% d’impagament el 2010 i un 50% l’any passat– és general en el sector. Víctor Filloy, gerent de l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (ACOA), sense voler entrar en un ball de xifres, admetia el gran nivell de morositat en el sector de la construcció, “tot i que és un mal general en tots els àmbits empresarials”. El gerent de l’ACOA no creu que la solució passi per la creació d’una llei de morositat. “Una llei d’aquestes característiques és molt complicada. Pots entrar en una llista de morosos perquè un dia t’hagis descuidat de pagar una lletra o perquè no vulguis abonar una factura perquè no estiguis d’acord amb el servei que t’han ofert”, esgrimeix.     

Pòlisses de crèdit
El gerent dels constructors d’obres sí que és favorable a exigir als promotors que presentin una pòlissa de crèdit que garanteixi la viabilitat de la construcció. “Crec que seria desitjable aquesta fórmula i no tant obligar l’empresari a demostrar la seva solvència, ja que potser el promotor no té prou solvència a Andorra per encarar l’obra, però compta amb socis de fora del país que li permeten tirar endavant el projecte”, explica Víctor Filloy.
No és del mateix parer el president de la Confederació Empresarial, Xavier Altimir, sobre la necessitat de dotar el país d’una llei de morositat. “Considero que cada cop és més necessària la creació d’una llei contra la morositat, cal retallar com sigui els terminis de pagament i més ara que les empreses estan patint una important falta de finançament i necessiten recursos”, explica Altimir, que insisteix que l’impagament és un peix que es mossega la cua. “Hi ha gent que vol pagar, però no cobra, i el que no cobra tampoc poc pagar”, comenta.
El president del col·lectiu empresarial recorda que estan insistint al Govern en la necessitat de crear la llei per lluitar contra la morositat, “se’ls està acumulant la feina i és prioritari tirar endavant una llei que fixi clarament les regles del joc que s’han d’aplicar tant al sector privat com a l’administració”.

ELS EMPRESARIS, SATISFETS PER LA REDUCCIÓ DELS TERMINIS DE PAGAMENT DEL GOVERN

El president de la Confederació Empresarial d’Andorra, Xavier Altimir, va mostrar ahir la satisfacció després de constatar la reducció en els terminis de pagament del Govern als empresaris que treballen amb l’administració. “En els últims anys hi havia hagut retards en els pagaments de 7 i 8 mesos, una situació insostenible per a l’empresariat. Ara em consta que els terminis de pagament s’han reduït a 60 i 90 dies”, explica Altimir. Les dificultats a l’hora de cobrar augmenten quan el pagador ja no és l’administració, comenta el president dels empresaris, que insisteix en la crítica situació en la qual es troben una bona part de les empreses del país per aquests impagaments.
Així, el conseller general i empresari Aleix Varela explicava a AD Ràdio que molts industrials del sector de la construcció tenien la sensació que no pagar s’havia convertit en un sistema. “Hi ha gent que té diners però no vol pagar i et fa entrar en un joc, si vols esperar a cobrar espera i si no te’n vas a la Batllia amb els problemes de col·lapse que té la Justícia”, lamentava Varela. Com a anècdota, explicava que els quinze dies de les vacances de Nadal se’ls havia passat intentant cobrar les factures, “sense tenir cap èxit”.

Macip, metge que des del 1998 es dedica a la recerca oncològica –actualment al departament de bioquímica de la Universitat de Leicester–, ha aconseguit el favor del jurat amb Hipnofòbia, una novel·la d’intriga amb tocs de terror que planteja els límits del coneixement, el bé i el mal. Un interrogant que argumentalment articula a través d’un científic, el doctor Metcalf, que descobreix com aprofitar el potencial de la ment humana, i contra el qual lluita un general, Sandcliff, per evitar que manipuli els somnis de la humanitat.
El plantejament sembla apuntar clarament en la direcció de la novel·la juvenil, malgrat la insistència del responsable de Proa, Josep Lluch –el segell que convoca, amb Columna, la Fundació Enciclopèdia Catalana i el Govern d’Andorra–, que és una obra oberta a tots els públics i que serà recollida en una col·lecció “sense etiquetes”, més precisament sense la de novel·la juvenil. Sortirà al març i posteriorment, en un mínim lapse de temps, en format electrònic.

Esforços de divulgació
Macip s’ha fet amb el guardó en l’edició que ha comptat amb la participació més baixa de la història: només s’hi van presentar quatre originals, dels quals el jurat ja en va descartar un d’entrada. D’on es deriva el repte, va admetre el ministre de Cultura, Albert Esteve, de consolidar un guardó que, s’ha de recordar, va reformular la seva predecessora, Susanna Vela, amb un format per al qual Esteve garantia ahir novament el “compromís de continuïtat”. No obstant això, va reconèixer, “s’han de fer esforços” de divulgació de les bases, promoció i comercialització de les obres premiades.
Enguany, van insistir Esteve i Lluch, els terminis escurçats i la manca de tradició d’un premi amb nou format van jugar en la seva contra. La participació serà més nodrida, van coincidir, en el futur, especialment amb la promoció adequada. Val a recordar, però, que ja l’edició passada el Carlemany tradicional, amb els sucosos 42.000 euros de dotació, ja va ser el menys disputat –vuit originals– de la història del guardó, que es convoca des del 1993.

Lliurament
Macip va rebre el premi en una esforçada cerimònia celebrada al Park Hotel, amb els interludis musicals protagonitzats pels Solistes de la Jonca i la presència dels membres del jurat, un grup d’estudiants dels tres sistemes educatius, d’entre 14 i 16 anys, amb el suport d’un consell assessor format per escriptors, docents i l’editor de Proa. L’acta recull que el guardó s’ha atorgat “per majoria” a una obra muntada “com un trencaclosques”, on l’acció es va relatant a partir de diferents punts de vista. Fan palesa la seva “originalitat i dinamisme narratiu, que incita el lector a seguir endavant”.  
I Macip va explicar de la seva obra que “volia incloure ítems que fessin reflexionar sobre què és el bé i què el mal”. Per fer-ho, va idear una trama novel·lesca que discorre en diversos escenaris, començant per una base militar aïllada enmig d’un desert als Estats Units i seguint pel Boston on Lovecraft va ambientar els relats. Perquè l’autor va advocar per recuperar els clàssics, de Poe a Tolkien, en comptes de recórrer als “refregits”. Això sí, en el llenguatge i ritme que resulta més proper al públic juvenil, el marcat per  l’audiovisual.

PERFIL

Salvador Macip, Metge, científic i escriptor

Home de currículum dens

Salvador Macip és, amb 42 anys, un home de currículum molt ben nodrit. En el vessant científic, ha estat investigant durant quasi una dècada sobre el càncer i l’envelliment cel·lular, en un dels temples de la recerca, l’hospital Mont Sinaí de Nova York. El 2008 es va traslladar al laboratori de mecanismes de mort cel·lular de la Universitat de Leicester, al Regne Unit. En l’àmbit de la divulgació científica, ha publicat Immortals, sans i perfectes: com la medicina canviarà les nostres vides (Edicions 62, 2008) i Les grans epidèmies modernes (La Campana, 2010). Però Macip s’ha mogut també amb comoditat per un ampli ventall de gèneres en la creació literària de ficció: amb Sebastià Roig va signar Mugrons de titani (Bromera, 2005), ciència-ficció eròtica que els va reportar el premi Vall d’Albaida, i Ullals (La Galera, 2011), amb el qual es van fer amb l’últim Joaquim Ruyra de literatura juvenil, per esmentar només algunes de les obres publicades. Al marge, manté el bloc bloGuejat i encara té temps per a la creació musical.

La causa de la reducció en la feina dels advocats, que també s’ha traduït en una baixada de les taxes judicials, és la pèrdua de població que ha patit el país aquest darrer any, van explicar ahir fonts del Col·legi d’Advocats. El servei de consultes gratuïtes va acomiadar l’any atenent  345 persones, un 14% menys que el 2010, quan van ser 394. El fet que la majoria de residents a Andorra que han abandonat el país eren treballadors, ha motivat el descens de les consultes gratuïtes al Col·legi, un servei, asseguren les mateixes fonts, que majoritàriament utilitzen aquests.
Al servei de consultes gratuïtes, per cinquè any consecutiu, les qüestions de família van ser les que es van exposar més als lletrats, en total els advocats van tractar-ne 104. Quant a temàtica laboral van fer-se càrrec de 93 casos; per reclamacions, 48; i per conflictes amb la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), 29. La resta de consultes (71) que els van adreçar van fer referència a àmbits diversos.
Un altre punt en el qual també queda patent la reducció en la feina dels advocats és en el nombre de torns d’oficis, que han baixat un 9% (704 el 2011 per 768 el 2010). La memòria d’activitats del 2010 reflecteix que la gran majoria de torns d’ofici realitzats van ser per delictes menors (430), seguit de delictes majors (91). En l’àmbit civil se’n van fer 169 i en l’administratiu 14.

Més guàrdies amb intervenció
On sí ha pujat la feina dels advocats és en el capítol del nombre de guàrdies per intervenció. En el segon any amb la possibilitat d’assistir els detinguts des del primer moment, i no un cop transcorregudes les 24 hores, les guàrdies amb intervenció han pujat un 16%. Si l’any 2010 els lletrats van efectuar, al despatx de l’Obac, 266 intervencions, l’any passat van ascendir a 395, un 32% més. A la Batllia, els advocats de guàrdia van fer 437 assistències, nombre molt similar al de l’any anterior (quan van ser 430).
Totes aquestes dades suposen que el total de taxes judicials va ser d’un total de 457.505 euros l’any passat, pels 495.566 de fa dos exercicis.
El Col·legi d’Advocats d’Andor­ra ha tancat l’any 2011 amb l’alta de nou advocats nous, dos dels quals estaven abans en condició de no-exercents. Amb les baixes totals d’exercents i no-exercents, els advocats andorrans compten amb un total de 156 col·legiats exercents i 159 de no-exercents.

AMPLI SUPORT A LA JUNTA CONTINUISTA DEL COL·LEGI

L’advocat Francesc Badia va ser escollit ahir per àmplia majoria com a nou degà del Col·legi d’Advocats a l’assemblea ordinària celebrada a l’hotel Holiday Inn d’Andorra la Vella, en la qual va aconseguir 257 dels 265 vots emesos. La candidatura unitària i continuista a la nova junta del Col·legi també va rebre un ampli suport, fet que va agrair el nou degà, que va indicar que un dels seus objectius és la regulació de l’accés a la professió, ja que Andorra és “un dels pocs països on encara es pot exercir tenint únicament la llicenciatura de dret”. La nova junta és l’encapçalada per Francesc Badia, amb Sophie Bellocq com a secretària i Joan Monegal com a tresorer. La resta de membres són Anna Mas, Vanessa Durich, Jaume Ribert i Enric Giménez.
Badia, que substitueix en el càrrec Jean-Michel Rascagneres, vol fer canvis des del punt de vista organitzatiu del Col·legi perquè els exdegans siguin consultats i tinguin un paper més actiu dins de l’organisme. També s’ha marcat com a prioritats optimitzar els recursos, col·laborar amb altres institucions i intentar millorar les relacions amb els òrgans jurisdiccionals en benefici de tots els ciutadans. Quant a l’obertura econòmica, Badia creu que primer s’ha de regular, ja que si no no hi haurà les mateixes condicions per als advocats andorrans que per als estrangers, però admet que “no estic segur que es pugui fer perquè requereix reflexió i diàleg, i que potser la urgència portarà a una situació que no serà la millor”.