Després, segurament es van quedar a les seves pàgines. L’escriptora acaba de fer un nou pas endavant per ser inconfusible a l’actual panorama literari català: endur-se el premi Ramon Llull, amb La dona veloç.

Quan vaig veure el títol vaig pensar que en mi segur que no s’havia inspirat. És que ja no en quedem, de lents, al món?
[Riu] Doncs em sorprèn molt, perquè en general rebo els comentaris contraris, tothom s’hi sent molt identificat, sobretot les dones. Aleshores està bé, està bé això, precisament la protagonista de la novel·la voldria ser lenta però no ho aconsegueix. Però tant de bo en quedessin molts més.

I vostè ho és, una dona veloç?
M’agradaria ser-ho menys.

Imagino que vol reflectir que vivim en un món, entre tanta informació, tantes coses per fer, que ens produeix angoixa.
Tenim constantment present aquest temps on no pots distingir el que és urgent del que és important, aquest temps on tot és imminent, tot s’ha de fer en temps real, on tota la informació és ràpidament comunicada i digerida per passar immediatament a una altra cosa. Evidentment que en tots els àmbits: empresarial, polític, periodístic, aquesta urgència hi és present, i contamina la vida quotidiana, la personal. I si el ritme de la persona acompanya, s’adapta bé als temps que corren; si no, paga un preu molt alt.

No hem vist la novel·la, òbviament, i només podem fer suposicions, però pel que se n’ha explicat, sembla escrita en clau d’humor.
Una persona del jurat em deia que havia rigut moltíssim i jo penso que un bon moment de riure no té preu. Hi ha comicitat, a la novel·la. Aquest estil d’alguna manera sempre l’he fet servir. Els capítols més divertits alternen amb els reflexius, donen d’alguna manera un punt de respiració al lector.

Com ha anat construint el personatge? Perquè en alguna ocasió va explicar que sent les seves veus.
La veritat és que sempre he tingut aquesta manera d’escriure. Zadie Smith parla de dues categories d’escriptors: macroplanificadors i microgestors; jo no m’hi identifico amb cap, jo més aviat parlaria dels il·luminats, perquè sento aquestes veus que de vegades em fan produir moltes, moltes pàgines, per després reestructurar-ne la forma. Seria com qui treballa la pedra, o la fusta, que busca la forma que hi ha dins d’un element. Sempre a través d’aquestes veus i de cap on em porten. És el cas del final de La dona veloç, sorprenent fins i tot per a l’autora; van passant coses que porten a unes revelacions inesperades.  

Suposem que és conscient que probablement aquesta és l’última vegada que el Ramon Llull està tan ben dotat. Hauria estat igualment interessada a presentar-s’hi, de ser menys sucós?
Segurament seguirà sent el premi més important i sens dubte per molts altres factors. Per a mi, per exemple, que comporti la traducció al francès, un idioma que tinc pendent i que em fa molta il·lusió. I la nòmina de guanyadors del passat. No sé si decaurà, o com que tot decau, ho farà en la mateixa proporció que tota la resta.

Què li diuen aquests dos conceptes junts: ‘novel·la’ i ‘femení’?
A veure, em diuen una cosa que no s’associa a les meves novel·les. És a dir, hi ha una mena de gènere que sempre parla d’uns temes determinats, sovint des d’un to victimista, en el qual jo no he estat classificada ja des del començament. I me n’alegro, perquè la literatura no ha d’estar condicionada per la mirada d’autora-dona, s’ha de transcendir el gènere.

Explica una anècdota sobre com va començar a publicar, per casualitat. L’atzar juga un paper molt important a la vida? A la dels personatges?
Sí, és cert, té un paper importantíssim. És veritat que a la primera novel·la vaig tenir molta sort, perquè la vaig portar a Grup 62 sense conèixer ningú allà i es va crear una relació formidable i ja de molt temps. Després l’editorial ha anat canviant i ara ha estat un moment molt oportú per presentar-me a aquest premi.

Vostè que ha cultivat tots dos: conte o novel·la?
Em sento més còmoda amb la novel·la, perquè et permet treballar en profunditat i que els personatges adquireixin més gruix.

El panorama de la literatura catalana actual?
Molt vital, amb molta gent fent coses interessants, com Jordi Cornudella en poesia, Vicenç Pagès o Mercè Ibarz. I me’n deixo molts.

La competició, que inclou 1,5 quilòmetres de natació, 40 quilòmetres de ciclisme i 10.000 metres de cursa a peu, tindrà lloc al juliol –falta concretar la data, tot i que no serà a començament de mes per no coincidir amb l’Andorra Ultra Trail– i compta amb el suport d’Andorra Turisme, que veu en aquesta prova una bona manera de captar el turisme esportiu a l’estiu. Poques dades han transcendit sobre el recorregut, però segons ha pogut saber el Diari el punt de sortida i on es desenvoluparà la prova de natació serà el llac d’Engolasters. Posteriorment, la bicicleta agafarà el protagonisme, amb un recor­regut de 40 quilòmetres de ruta que s’ha d’acabar de definir i que donarà pas en la darrera transició a la cursa a peu, que podria tenir la línia d’arribada a Escaldes. En qualsevol cas serà un triatló exigent, amb bastant desnivell.
L’organització de la prova, en la qual treballarà també el Club Triatló Serradells, l’assumirà una empresa especialitzada de fora del país que aportarà la seva cartera de corredors. Un dels noms que sona és el de Xavi Llobet, olímpic amb Espanya als Jocs d’Atenes 2004 i campió d’Europa i del Món per relleus, entre d’altres resultats destacats. El català ja va prendre part l’any passat com a convidat en la primera edició de la Tri-Neu, triatló de muntanya que es va desenvolupar a Canillo. Enguany, la prova es disputarà el 18 de març i ja hi ha confirmada la participació de dos corredors de prestigi com Pau Zamora, especialista en curses de muntanya i en duatlons, i Agustí Roc, tot un veterà en diverses disciplines. El vencedor de la primera Tri-Neu, Francesc Poujarniscle, no ha confirmat encara la seva participació.

La Tri-Neu 2012
La segona edició combina una cursa a peu de 5 quilòmetres pels voltants de Canillo, 8 quilòmetres de BTT, amb trams asfaltats i d’altres de pista i un desnivell de 550 metres, i una cursa d’esquí de muntanya amb sortida a peu de pistes del sector del Forn de Grandvalira i arribada al cim de la Portella, amb una pujada constant per la pista i el bosc. La prova inclou també una classificació per equips en categoria masculina i femenina.

L'ESPORT

UNA DISCIPLINA EN EXPANSIÓ CONSTANT

El triatló, que tradicionalment combina la natació, el ciclisme i les curses a peu, és un esport que ha experimentat un important ascens els últims anys. La modalitat olímpica consta d’1,5 quilòmetres de natació, 40 quilòmetres en bicicleta i una cursa de 10.000 metres. Els Jocs de Sydney 2000 van ser els primers en els quals el triatló va formar part del programa de competició. A Andor­ra només existeix un club, el Triatló Serradells, que participa en proves internacionals i organitza algunes competicions com la Tri-Neu, a l’hivern. De moment no s’ha constituït cap federació –es necessiten dos clubs– tot i que hi va haver alguns moviments per tirar-la endavant que es podrien reactivar.

Durant els propers quinze dies es duran a terme accions especials al mercat espanyol i sobretot al català per aconseguir millorar la percepció en relació a l'estat de la neu. Segons informen des d'Andorra Turisme i Ski Andorra, les escasses nevades de l'hivern no han impedit que gairebé la totalitat de les pistes i remuntadors de les estacions andorranes estiguin obertes. La producció de neu artificial permet que els camps de neu estiguin en bon estat, però tot i així la percepció al mercat espanyol és que els gruixos són insuficients, i per tant s'hi vol posar remei.
Les accions que es tiraran endavant seran comunicats de premsa amb informació actualitzada sobre l'estat de les pistes, entrevistes amb portaveus de les estacions per difondre missatges positius i sortejos de forfets a les emissores de radio amb acords per difondre certs missatges. A més, es faran intervencions als fòrums i blogs d'esquí més visitats i es publicaran anuncis als mitjans de comunicació amb el mateix missatge.

La primera visita de Rajoy a Berlín com a president del govern es va resumir en una hora i mitja de reunió i en una roda de premsa en la qual Merkel va aplaudir el camí traçat pel cap de l’executiu espanyol. “Ho seguim amb molt de respecte, són a vegades passos que no són gens fàcils i li desitgem molt èxit en tots els esforços que està desplegant”, va manifestar la cancellera. Recordant l’exemple alemany, va donar suport a la reforma laboral que li va avançar Rajoy i es va mostrar convençuda que a mitjà i llarg termini contribuirà de forma notable a crear llocs de treball.
Rajoy va considerar que la política del seu govern coincideix amb la línia per la qual camina la UE: aposta en primer lloc per la contenció del dèficit i té com a “gran objectiu nacional” el creixement i el treball, per la qual cosa ultima reformes estructurals. Les primeres reformes, va explicar Rajoy, seran les del mercat laboral i del sector financer.
El president espanyol va anunciar que en el seu primer Consell Europeu, dilluns vinent a Brussel·les, demanarà que els excedents dels fons estructurals i de cohesió es destinin a programes de generació de llocs de treball, possibilitat que ja havien avançat Merkel i el president francès, Nicolas Sarkozy. La cancellera li va mostrar el seu suport i li va garantir que serà “flexible” en la utilització d’aquests excedents, amb els quals es podrien establir bonificacions a les empreses que contractin joves en atur i projectes de formació professional. D’altra banda, el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va dir ahir que “és clar” que la Comissió Europea revisarà la previsió de creixement per al 2012, “perquè ningú té interès que hi hagi uns escenaris de creixement que no es compleixin”. Montoro va assegurar que l’EPA del 2011 parlarà de 5,4 milions d’aturats, que no hi haurà més pujades d’impostos en el futur i que el govern aprovarà mesures de suport a pimes i autònoms durant aquest 2012.

ETA EXPRESSA EL SEU COMRPOMÍS AMB LA PAU ALS VERIFICADORS

Els sis membres del grup de verificadors internacionals de l’alto el foc d’ETA van afirmar ahir que, “a través de contactes directes”, l’organització armada els ha assegurat que està compromesa amb el cessament definitiu de la seva activitat declarat el 20 d’octubre passat. Els integrants de la Comissió Internacional de Verificació de l’alto el foc al País Basc (CIV) van mantenir ahir i dimecres a Bilbao contactes amb polítics i agents socials bascos, després dels quals van fer públic un informe sobre com veuen la situació. En aquestes trobades, la comissió ha rebut informació en el sentit que han cessat els assassinats, atemptats, agressions, amenaces i extorsions des de l’anunci del final definitiu de la violència.