Contactanos

Destacado

Empreses

Prensa Andorra

DESTAQUEM

Què és ?

Secció Luxe

Andorraning » Portada » Noticies

◄ Mostrant de 27161 a 27180 ►

Garzón envia a la presó Prenafeta, Alavedra, Muñoz, Dobarco i García

| 31/10/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 167 | 0 comentaris |

(52 vots) |

El jutge, que va adoptar aquesta decisió després de la petició del fiscal anticorrupció, Luis Pastor, va ordenar l’empresonament del presumpte cervell de la trama, l’exdiputat del PSC Luis García;?dels exalts càrrecs de CiU Macià Alavedra i Lluís Prenafeta; de l’alcalde de Santa Coloma, el socialista Bartomeu Muñoz, i del regidor d’Urbanisme de la localitat, Manuel Dobarco.

Director de serveis en llibertat
Garzón, però, va deixar en llibertat sota fiança el director gerent de Serveis del municipi barceloní, Pasqual Vela, que haurà d’abonar 25.000 euros,?i els tres empresaris detinguts en l’operació: els presidents del grup Espais, Lluís Casamitjana, i de Proinosa, Josep Singla –tots dos hauran de pagar 500.000 euros–, així com el conseller delegat de l’empresa de neteja Limasa Mediterránea, Manuel Carrillo, a qui li va imposar una fiança de 100.000 euros.
Segons diferents fonts, els compareixents van contestar totes les preguntes del jutge, si bé van mirar de desvincular-se de la trama defensant que les seves activitats sempre han estat legals. Muñoz, per exemple, va destacar que no coneix de res Alavedra ni Prenafeta, de manera que la seva connexió amb la resta de detinguts es limita al fet que ha tingut tracte amb Luis García, company de partit. En una línia similar, Vela va explicar que la seva tasca a l’ajuntament de Santa Coloma no té res a veure amb l’urbanisme.
No va trascendir, en canvi, el contingut de les declaracions d’Alavedra i?Prenafeta, de qui el seu advocat, Juan Córdoba, es va limitar a dir que “es troben malament anímicament”.

IMPUTEN L'EXPRESIDENT CHIRAC EN UN CAS DE MALVERSACIÓ

La magistrada Xavière Simeoni ha citat a declarar l’expresident francès i excopríncep Jacques Chirac amb els càrrecs de malversació de fons i abús de poder, suposadament comesos quan era alcalde de París, entre el 1977 i el 1995. És el primer expresident de la República imputat en un afer judicial, per la suposada creació de 21 llocs de treball ficticis al consistori parisenc entre el 1992 i el 1995. Els llocs de feina, amb els sous corresponents, els haurien ocupat persones properes a l’RPR, el partit fundat pel mateix Chirac.
La magistrada també hi imputa els quatre directors de gabinet que es van succeir en l’alcaldia i nou persones més, entre les quals hi ha Jean de Gaulle (nét de l’històric general i cap d’Estat), un germà de Jean-Louis Debré (president del Consell Constitucional) i la dona de l’exministre d’Exteriors Hervé de Charette.
La imputació de Jacques Chirac no havia estat possible fins al 2007, quan va expirar la immunitat que la legislació francesa concedeix al cap d’Estat. La fiscalia es va oposar a l’actuació contra el mandatari, en considerar que el cas havia prescrit, però la magistrada en va fer cas omís. El ministeri públic encara té la possibilitat de recórrer-hi per evitar que tiri endavant el procediment.
Chirac ja va haver de comparèixer com a testimoni en un cas de falsificació del cens electoral i en un altre de finançament irregular de l’RPR, en un dels quals va acabar condemnat l’exprimer ministre i actual alcalde de Bordeus, Alain Juppé.
L’excopríncep, de 76 anys, va conèixer la notícia de vacances al Marroc, des d’on va declarar a través d’un comunicat dirigit als mitjans de comunicació que es troba “serè” i que podrà demostrar que cap dels 21 llocs de feina investigats no era fictici, sinó que tots eren autèntics.

Ni un pam de net

| 31/10/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 119 | 0 comentaris |

(44 vots) |

Fa un parell de dies va ser el tennista Andre Agassi qui admetia haver-se dopat, a final dels anys noranta, i com la mateixa ATP en lloc de sancionar-lo va preferir tapar l’escàndol. Amb raó i a conseqüència del que va dir Agassi llegim a la premsa declaracions com les de Sergi Bruguera, Jordi Arrese o Joan Balcells, en les quals diuen sentir-se robats. Amb raó, perquè van córrer darrere d’unes pilotes de tennis, en finals de tornejos importants, que anaven més fortes que habitualment. Amb raó, perquè la persona que tenien al davant s’havia dopat, i això no val. Possiblement si busquéssim una mica, si estiréssim del fil, o miréssim sota la catifa, trobaríem moltes històries de característiques similars. Maradona sortia al camp amb una mirada que feia por, i d’altres jugadors de futbol reconeixen haver-se dopat. L’ombra del dopatge sembra dubtes. A la meva memòria ve una trista final, fa bastants anys, de l’esport més conegut. El meu equip va rebre quatre gols com quatre sols... però sempre que recordo aquella final no puc deixar de pensar en els jugadors de l’altre equip, que anaven com motos GP. Recordo que pensava: no és normal la despesa física que estan fent... és una bogeria poder mantenir aquest ritme fins al final del partit. Doncs el van mantenir i la pallissa va ser històrica. Anaven dopats? Esperem que no. Tant de bo no hi anessin... prefereixo pensar que tot va ser qüestió de concentració i mentalització. Però és evident en la pràctica de l’esport, encara que sigui quatre, cinc o vint anys després, que el just guanyador és aquell que no va consumir cap substància prohibida. I si es reconeix el dopatge, si algú necessita explicar la veritat per una qüestió de consciència, el més just seria que qui va ser derrotat en una final recuperés allò que injustament li van robar. No és el mateix guanyar dos Grand Slam, que tres o quatre. O, per posar un exemple més recent, en el qual es va fer justícia: no és el mateix haver guanyat un Tour de França que no haver-ne guanyat cap.

El fer país del Cercle de les Arts

| 31/10/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 162 | 0 comentaris |

(60 vots) |

Quan aquest dijous el president del Cercle, l’any 1969 jovencell fundador, encetava la trenta-dosena edició de la Nit Litèraria andorrana recordant el recentment traspassat bisbe copríncep Joan Martí Alanís, en la seva veu afectada i sentida hi podíem endevinar l’emoció i el record dels quaranta anys de l’entitat, amb els particulars vincles del copríncep Martí en els actes culturals i socials del Principat, com les Festes de Cultura Pompeu Fabra o les Nits Literàries a les quals assistí. El mateix Joan Burgués, moments abans de començar el funeral a la catedral de Santa Maria d’Urgell, em parlava del final d’una etapa, començada en aquell llunyà 31 de gener de 1971, quan, segons paraules del mateix bisbe Joan, “al cor de l’hivern i en aquesta mateixa catedral” molts de nosaltres l’acollíem càlidament. Entrat ja a la història del Principat, l’etapa del copríncep Martí és rica en contingut social i polític i una part va lligada al Cercle de les Arts i de les Lletres, entitat amb arrels ben fixades que cada any congrega el bo i millor de la societat andorrana entorn de l’art de l’escriptura.
Hem dit bo i millor de la societat andorrana de forma conscient i volguda. Mals aires remoguts per malifetes de qui era president –em fa cosa i tot dir-ne el nom per no embrutir aquestes ratlles– de l’Orfeó Català, del Palau de la Música Catalana, fa dies que fereixen el sentit comú i la sensibilitat de qui té les orelles parades i els ulls oberts, encara que només sigui una mica, cap al món de la cultura, de les relacions culturals. Quan passen coses així, en tots els camps –pensem també en aquestes martingales protagonitzades per destacats polítics catalans– s’esmicolen tants sentiments i tantes il·lusions, que és amb les accions oposades, les benèfiques i positives, amb les que es retroba el sentit de les coses, les de ben arran i les més llunyanes.
La funció social del Cercle de les Arts i de les Lletres rau a elevar i dipositar bones dosis de cultura i bonhomia, d’estima pels mots i per la llengua, de valoració de les persones que les promouen i les fan possibles. El fer país, en una paraula, contraposat al desfer materialitzat per les accions fraudulentes i socialment reprovables suara citades. El fer país concretat en la Nit Literària, en la qual són llorejades les obres escrites sorgides d’hores i hores de patiments i gaudis íntims, d’imaginacions i creacions artístiques. Hores robades a la son, dies escapçats de l’estiuejar, anades i vingudes per uns capítols que van trenant l’argument i per uns versos que acabaran donant el ritme i el cor al poema. Cada autor i cada obra basteixen obres que contribueixen a fer madurar la societat que les llegirà i farà seves. Cada obra és un comunicat, una lliçó, un sermó, un repicó per les hores grises, pels moments distrets.
Quan s’escau la Nit Literària, vulguem o no, repassem com està el país, com tenim d’atrafegats i espantats –els voldríem ben ardits– els nostres polítics. És un bon moment, en temps de tardor i de caliu de foc i de brasa torradora de castanyes i de fum de xemeneies que assenyalen de lluny –mirats pel finestró– cases i carrers i callisses i gravades, per acompassar desitjos i quefers, per agrair en paraules sentides i clares com les del delitós Simó Duró, cor bategant pel país i les seves virtuts, els homes i les dones assenyats que han vist passar estius i hiverns amb la creença de fer país, d’estimar-lo.

Escenes de terror i de por al soterrani del Complex Esportiu per celebrar Tots Sants

| 31/10/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 212 | 0 comentaris |

(48 vots) |

Oficialment, la installació, i especialment el soterrani, estan afectats per la fuita d’un producte tòxic de gran perillositat per als éssers vius. Aquesta explicació, però, concorda poc amb els testimonis recollits pel Diari, que expliquen fets realment esgarrifadors. L’incident va començar ahir a la tarda, quan efectius del cos de bombers i de les forces de seguretat van encerclar l’edifici i en van evacuar les persones que hi havia a l’interior. No totes, però, si hem de creure treballadors que parlaven de companys desapareguts que, justament, haurien baixat al soterrani després d’haver sentit sorolls misteriosos, semblants a crits i gemecs. La instal·lació, que aplega el pavelló esportiu, la piscina i la biblioteca comunals, estava força concorreguda en tractar-se d’un divendres a la tarda. La policia Lourdes Fernández, una de les responsables de l’operatiu, va ser l’única que va revelar alguna dada dels successos. L’agent va parlar de la fuita “d’una espècie perillosa” que s’intentava “aïllar” i va reconèixer que qualsevol persona que entrés a l’edifici no en podria sortir pel perill extrem de contagi. Tot i ser reticent a l’hora de parlar d’un possible nombre de víctimes mortals, sí que va avançar que “poden ser moltes”, alhora que alertava del risc que la suposada infecció, de la qual encara no es coneixen els efectes, pugui estendre’s a fora del que, fins fa tot just dos dies, era un dels centres lúdics més importants de la parròquia encampadana.
I parlem de suposada perquè els testimonis que ha pogut recollir el Diari són, com a mínim, allunyats del que es podia considerar una amenaça biològica, situació que ja seria en si mateixa molt preocupant. No s’explica quin perill d’aquest tipus podria haver provocat la crida a un sacerdot que, segons algunes fonts consultades, estaria practicant rituals d’exorcisme a alguns dels afectats, que mostren símptomes d’extrema bogeria, gairebé fregant la ràbia. Alguns testimonis parlen d’atacs bestials cap als bombers i agents de seguretat que intentaven, sense gaire èxit, controlar una situació totalment infernal.
El Diari es va posar en contacte ahir amb les autoritats tant comunals com nacionals. Però no van voler comentar els testimonis recollits i es van limitar a apuntar l’explicació de la fuita tòxica, tot assegurant, sense gaire convicció, que la situació estava sota control.

Deu minuts de terror
Aquesta història terrorífica, basada en la popular pel·licula REC, es pot viure al Complex d’Encamp, en un Túnel del terror organitzat pel comú per celebrar la diada de Tots Sants. El preu del viatge, que dura uns deu minuts, és de dos euros i l’atracció estarà oberta fins diumenge.

Bartumeu prioritza formar un govern de coalició amb ApC

| 31/10/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 163 | 0 comentaris |

(74 vots) |

Alhora es va mostrar molt crític amb les acusacions de falta d’estabilitat que en les darreres setmanes s’han fet des de Coalició Reformista. “La setmana que ve hi ha una reunió amb ApC i se seguirà parlant d’aquest acord polític de llarg abast, diferent dels pactes d’Estat, que volem fer per poder consolidar el canvi necessari”, va explicar el polític socialdemòcrata. El màxim responsable de l’executiu també va reconèixer que “si des del nostre grup parlamentari es treballa amb aquesta voluntat d’arribar a un acord més consolidat, evidentment que s’ha de preveure la possibilitat d’un govern de coalició”.
Bartumeu, que va assistir a l’acte d’entrega de la creu de l’orde de Sant Gregori al seu antecessor, Albert Pintat, i a l’exveguer episcopal Francesc Badia, entèn que això no entra pas “en contradicció” amb l’oferta de pacte d’Estat feta pública dimecres, una “proposta global” que, com va deixar clar, no significa pas que s’hagi de constituir un executiu d’unitat amb representants de les tres forces parlamentàries. “Vaig dir que hi havia cinc punts; aquest seria el sisè, que no hi és entre els que vaig explicar en la declaració”, va remarcar el líder socialdemòcrata, que va apuntar que encara no té cap resposta oficial sobre l’oferta, tot i que “alguns comentaris n’he llegit a la premsa”.

Crítiques a CR
El cap de Govern no va amagar que algunes d’aquestes declaracions dels darrers dies no li han fet cap gràcia, en particular els dubtes que han expressat des de l’entorn reformista pel que fa a l’estabilitat de l’executiu socialdemòcrata i, sobretot, per la futura aprovació del pressupost per a l’any vinent –el text es va entrar a tràmit al Consell General aquesta mateixa setmana–. El polític socialdemòcrata va respondre amb duresa els comentaris del primer partit de l’oposició i va voler focalitzar les crítiques en la figura del president del grup parlamentari, Joan Gabriel. Perquè segons el màxim responsable de l’executiu, el conseller massanenc “fomenta la inestabilitat i no fa res més, per intentar cobrir el fet que, realment, no pot articular una alternativa política i de govern a la nostra”. Jaume Bartumeu considera que l’oposició està intentant “angoixar amb suposades inestabilitats que avui en dia la ciutadania no veu i nosaltres tampoc”. Tot i això, va reiterar l’oferta de pacte i va recordar que “tracta de punts que són compartits per tot l’arc parlamentari”.

L’EXCAP DE GOVERN INSINUA QUE LES ELECCIONS "NO TRIGARAN GAIRE"

L’excap de Govern va insinuar la proximitat d’unes eleccions anticipades. Almenys així es desprèn de les manifestacions que va fer en ser preguntat sobre l’opinió que li mereix la decisió presa pels impulsors de Coalició Reformista (CR) de convertir-se en partit.
L’expolític, ara “jubilat”, segons les pròpies paraules, va valorar positivament el camí engegat per CR, perquè “és obligat per poder ser una alternança de Govern”. Albert Pintat considera que “el missatge de solidesa, d’unió, de coherència, de lideratge ha de ser molt clar”, ja que d’aquesta manera “l’electorat està tranquil, perquè hi ha un equip que governa i un altre que es prepara per fer-ho, havent passat prèviament per les urnes”. I va deixar anar que aquest pas “crec que no trigarà gaire”.
L’excap de l’executiu va posar en relleu que “cal un Govern estable” i va indicar que Jaume Bartumeu “té molta experiència i sabrà trobar la fórmula correcta per tenir força per afrontar les dificultats”. En aquest sentit, Albert Pintat va recordar que “vaig governar amb catorze [consellers] més dos. Nosaltres vam tenir una estratègia per poder comptar amb ells”.

DISTINCIÓ DEL VATICÀ A ALBERT PINTAT I FRANCESC BADIA

El Palau Episcopal va ser l’escenari ahir de l’acte d’imposició de la creu de l’orde de Sant Gregori a l’excap de Govern, Albert Pintat, i a qui fou veguer episcopal entre el 1972 i el 1993, Francesc Badia. El títol, concedit pel papa Benet XVI, reconeix a Pintat la tasca duta a terme per tancar el concordat entre Andorra i la Santa Seu; de Badia, en destaca la feina realitzada al llarg de la seva vida.
L’expolític lauredià va voler compartir amb tot el seu Govern l’honor d’haver estat nomenat cavaller i comanador amb placa de l’orde –una de les condecoracions més importants que atorga l’Església catòlica a persones que no formen part de la seva estructura–. “És un reconeixement a la feina feta pels qui em van acompanyar.” Pintat va reiterar la importància de l’acord amb el Vaticà, perquè “és una potència diplomàtica amb la qual és molt important tenir bones relacions”. L’acte va aplegar bona part dels integrants de l’anterior gabinet, a més de companys del Partit Liberal.
L’exveguer Francesc Badia va expressar un sentiment de “perplexitat i confusió” perquè no entenia els motius que li havien valgut la condecoració, en el seu cas, de cavaller comanador. Per això va mostrar-se “profundament agraït”, perquè “significa un reforç, una aprovació del que ha estat la vida i les coses en què he treballat”, d’entre les quals va voler destacar la seva participació en la redacció de la Constitució. “Va ser política d’alt nivell, d’alçada. Aconseguir el text va ser l’èxit d’aquesta voluntat”, va concloure el jurista.

La crisi dispara l’interès de les empreses per l’obra pública

| 31/10/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 147 | 0 comentaris |

(45 vots) |

El ministeri d’Ordenament Territorial, com la resta d’administracions públiques, constata la situació. També el fet que, davant la caiguda de la demanda privada, moltes més empreses del país opten ara per presentar-se als edictes per fer projectes d’obra pública. “Des de fa temps hi ha una concurrència molt més acusada”, assenyala el cap de l’àrea d’Obres Públiques del ministeri d’Ordenament, Josep Maria Huertas.
Es presenten més ofertes per part dels empresaris i també a preus més reduïts que en èpoques anteriors. Així doncs, des del departament evidencien que alguns licitants, fent esforços per intentar aconseguir l’adjudicació, rebaixen els preus. “Hi ha una tendència a anar a la baixa dins dels límits permesos; encara que reduir els preus tampoc suposa cap garantia que se’ls acabi adjudicant l’obra”, hi afegeix Huertas.
De fet, en l’apartat dels preus, el Govern ja preveu les figures de l’alça desproporcionada (una tarifa massa elevada per al projecte que s’ha de desenvolupar) i la baixa temerària (per “evitar salvatjades”, tal com defineix el cap d’àrea). “S’ha donat el cas que hi ha hagut concursos públics en què tothom ha proposat la banda més baixa dels preus [dins dels paràmetres legals establerts], però és per desesperació; per voler agafar els projectes a qualsevol preu”, comenta el tècnic del ministeri.

Altres paràmetres
Llavors, en situacions com aquesta, en què totes les ofertes se situen en la mateixa tarifa, l’aspecte econòmic deixa de comptar a l’hora d’analitzar els plecs de bases. “En els concursos públics, a banda de la proposta econòmica també es ponderen altres paràmetres, com ara l’experiència de les empreses, els mitjans i l’historial de l’obra”, posa de manifest el cap del departament d’Obres Públiques.
En tot cas, des de l’executiu també són conscients que una rebaixa tarifària excessiva tampoc no és del tot recomanable per al mateix empresari. Perquè les constructores s’han d’assegurar, amb la tarifa econòmica que ofereixen, que poden acabar els projectes sense problemes de solvència. “Si es fa a qualsevol preu ens podem trobar amb obres abandonades i haver de rescindir el contracte, perquè les constructores no poden perdre diners. I això tampoc no els convè”, incideix Huertas.

41,2 milions per al 2010
El projecte de pressupost per a l’exercici del 2010 ha reservat més de 41 milions d’euros a noves infraestructures bàsiques. Les obres públiques més destacades que es pretenen impulsar l’any que ve són el vial de Sant Julià, una part del túnel dels Dos Valires, proteccions contra riscos i allaus i també a rius i torrents, la comunicació de la plaça del Poble d’Andorra la Vella amb la seu del Consell General, millores puntuals a la xarxa viària, el nou edifici del COEX a Encamp i inversions diverses del departament de conservació i explotació de carreteres.

ELS RETARDS DE LES OBRES, UN PROBLEMA "MÍNIM"

La situació econòmica actual també ha reduït, de retruc, la problemàtica dels retards en les obres públiques en curs. “Ara mateix és mínima, no és significativa”, comenta Huertas, perquè també el volum de projectes ha baixat. De fet, el país surt d’una època amb un gros destacable de projectes públics adjudicats, que moltes vegades sobrepassava la capacitat de les empreses. “Llavors eren més freqüents els retards i el 2005 es va decidir incidir en aquesta problemàtica”, recorda el responsable d’Obres Públiques. Des de llavors fins ara, el ministeri d’Ordenament Territorial ha aplicat quatre sancions importants per retards no justificats dels projectes i que van comportar per a les empreses multades descomptes en el cobrament de l’obra. L’import global de les sancions oscil·la entre es 30.000 i els 100.000 euros
cadascuna.
“Ara estem en una època, per la situació econòmica, en què no hi ha retards importants. S’han fet moltes ampliacions d’obres per retard, però justificats”, exposa el tècnic. Aquestes causes justificades són, entre d’altres, situacions imprevistes al terreny o per la meteorologia. Amb tot, el Govern té diferents armes previstes en els contractes, a banda de les multes, per castigar les empreses de la construcció quan l’obra s’endarrereix. “El principal interessat a no endarrerir-se és l’empresari, perquè hi surt perdent”, conclou.

Ni federacions ni clubs no han activat protocols contra la grip A

| 31/10/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 143 | 0 comentaris |

(50 vots) |

El món de l’esport s’ha vist aquestes últimes setmanes afectat per una situació poc habitual: la suspensió de partits a causa de l’afecció de gran part de la plantilla per la grip A. Durant els últims mesos, moltes han estat les notícies que han sortit respecte de la malaltia, des del descobriment fins al nombre de víctimes a Espanya i a tot el món, passant per les vies de contagi i la manera de prevenir-la. I a l’esport quin és el protocol? A vegades, sembla que la solució és senzilla i passa pels mateixos punts que seguiria una empresa normal: enviar el treballador a casa, on haurà de romandre-hi fins a la recuperació total.
Més recentment, el focus d’informació es va traslladar a França, on l’LFP va decidir ajornar el partit que havien de disputar dos clàssics del futbol gal, l’Olympique de Marsella i el París Saint Germain, després de saber-se que diversos jugadors parisencs, entre els quals hi havia un vell conegut de l’afició de l’FC Barcelona, Ludovic Giuly, estaven afectats. Aquestes situacions han servit per demostrar que l’esport, amb el seu component social inexorable, no escapa a certes influències externes que poden afectar el desenvolupament de les competicions.

A l’esquí s’han activitat
I a Andorra? Alguns clubs o federacions consultats pel Diari estan d’esquena a la pandèmia i pocs han activitat un protocol. La Federació Andorrana d’Esquí (FAE) ha estat la més activa en aquest sentit, i amb el metge Timoteo López al capdavant ha elaborat un comunicat per al ministeri d’Esports, on demana el subministrament de Tamiflu –medicament que combat la grip A– i una sèrie de caretes. “La Mimi Gutiérrez quan va anar a l’Argentina –Ushuaia– va portar Tamiflu per si de cas. També el comitè mèdic de biatló ens va enviar una proposta per als esportistes de vacunació que vam trobar força raonable. El que és clar és que dintre dels grups de risc no hi ha els esportistes perquè és un grup que es cuida i està realment en forma”, va assegurar el metge de la FAE, Timoteo López. Mentrestant, dues esquiadores de l’equip D, Sandra Oliveras i Andrea Machado, tenen grip a l’estada a Stelvio (Itàlia), però es descarta que sigui A. “Per si de cas les separem de la resta de les seves companyes per evitar contagis. Els esquiadors estan exposats a les grips”, va indicar López. De la seva banda, el CE Sant Julià va engegar junt amb el comú uns protocols, com el sabó per als monitors i deixar a casa les persones amb algun símptoma, com aquesta setmana ha passat amb el jugador del juvenil Manel Jiménez –tot es va quedar en un simple refredat–. Un altre club, el Fudo-Shin, va enviar un comunicat als pares dels esportistes en l’àmbit informatiu perquè el lluitador amb algun símptoma no vagi a l’entrenament. Això sí, la Federació Andorrana de Karate no té previst cap tipus de protocol. “No sabem res per part del ministeri d’Esports i nosaltres no farem res perquè té un cost important”, va dir el president, Toni García.

No han mogut ni un dit
La Federació de Tennis, l’Andorra Hoquei –tenen prevista una reunió–, el Bàsquet Club Andorra, l’FC Andorra i el CV Andorra no han pres cap iniciativa i el VPC Andorra va rebre un comunicat de la Federació Francesa per engegar un protocol quan fos necessari. En definitiva, seria millor prevenir que curar per evitar qualsevol disgust.

EL MINISTERI DE SALUT INSTA ELS CLUBS A FER ÚS DEL PROTOCOL MARC

El ministeri de Salut, Benestar i Treball va preparar per a les empreses del país un protocol marc i, segons el ministeri, cada empresa o societat l’ha d’adaptar segons les seves necessitats. En la campanya de divulgació del protocol, Salut ha contactat amb els diferents sectors estratègics del país, però no amb entitats esportives, per no tenir cap servei estratègic. Els clubs i federacions, segons el ministeri, han de fer ús del protocol marc i adaptar-lo per a ells, per tractar-se d’una societat.
Aquest marc de protocol té com a objectius específics disminuir el risc d’exposició dels treballadors i l’extensió del virus als llocs de treball, i també minimitzar l’impacte de la malaltia sobre el funcionament de les empreses. Les mesures bàsiques són tapar-se la boca i el nas en esternudar o tossir i si és possible amb un mocador de paper que després s’ha de llençar. Si no hi ha mocador, s’ha de fer sobre la màniga de la roba per evitar la contaminació, cal evitar tocar-se els ulls amb les mans i rentar-se-les com a mínim durant 15 segons.