Els mandataris de les set parròquies han acordat aquest dimecres en la reunió de cònsols mensual, que s'ha celebrat a Escaldes, crear una comissió tècnica per tal de trobar una solució que agilitzi el cobrament dels tributs, ja que actualment és un procediment "molt lent i feixuc", tal i com ha comentat la cònsol menor escaldenca Montserrat Capdevila que ha comparegut davant dels mitjans juntament amb el cònsol de Canillo Enric Casadevall, president de l'associació de comuns. Aquest treball es posa en marxa per reduïr el nombre d'impagats, que prescriuen als tres anys i que en moltes ocasions no es poden cobrar. El procés per anar a la Batllia, indicaven els cònsols, pot durar un any, i aquest no és el final del camí que et permet cobrar. El recent exemple d'Encamp, al que li van prescriure aquests deutors, serveix com a referència d'un problema que afecta els ingressos de les parròquies. Sense anar més lluny, Canillo té pendents cada anys de cobrar entre 60.000 i 70.000 euros. La comissió tècnica, formada per interventors i directors de finances de les corporacions, assessorarà sobre el procediment per accelerar els pagaments. Paral·lelament, abans de final d'any els comuns preveuen que ja sigui operatiu un programa informàtic que es va proposar de desenvolupar fa dos anys perquè els expedients comunals poguessin arribar a la Batllia amb més rapidesa.

Entre les altres qüestions que s'han tractat a la trobada de cònsols està la voluntat del Govern de posar en pràctica les lleis del número d'identificació administrativa i la del cens electoral, una iniciativa que va nèixer fa dos anys a través de dues proposicions de llei. Els representants comunals van mostrar la satisfacció perquè aquestes regulacion puguin tirar endavant.

El Govern ha aprovat el reglament que regula l’ús dels desfibril·ladors externs automàtics o semiautomàtics per part de personal no sanitari en espais públics. L'executiu assenyala que diversos estudis científics demostren l’efectivitat d’aquests aparells, que no comporten cap risc en l’atenció immediata davant d’un cas d’isquèmia coronària. De fet, el comunicat de Govern apunta que a Andorra, les malalties cardiovasculars constitueixen un dels problemes de salut més importants per la població, ja que la isquèmia coronària constitueix una de les primeres causes de mort al Principat. La majoria de casos d’isquèmia coronària es produeixen fora de l’hospital. Per això les accions que cal fer en els minuts immediatament posteriors a l’aturada cardíaca són vitals. Es tracta de l’activació del sistema d’emergències, mitjançant la trucada al 116, la realització de maniobres de reanimació cardiopulmonar bàsica, la desfibril·lació precoç i les cures mèdiques
especialitzades.

El nou reglament estableix els requisits tècnics que han de complir els desfibril·ladors externs automàtics i semiautomàtics, així com les condicions per instal·lar-los en llocs públics. El text també regula la formació que ha de tenir el personal no sanitari, i la inscripció en el registre que crea el ministeri de Salut amb aquesta finalitat. El ministeri podrà fer els controls que consideri oportuns per constatar que es compleixen les obligacions i els requisits del reglament.

L'escriptor andorrà Joan Peruga serà el nou president de la Comissió Nacional Andorrana per la Unesco, (CNAU) tal i com es va proposar el passat dijous dia 29 d'octubre en Assemblea General. Segons el secretari de la CNAU, Jean-Michel Armengol, la proposta de Joan Peruga va ser acceptada per tots els membres de la comissió de manera unànime. D'aquesta manera, i un cop aquest dimecres el Govern ratifiqui el nomenament, Peruga serà el nou director de la CNAU en substitució de Teresa Cairat. Andorra es va adherir a la UNESCO el 20 d'octubre de 1993, la delegació permanent d'Andorra es va crear l'any 1995, i va entrar en funcionament el 25 de març de 1996. L'objectiu de la CNAU és centralitzar la informació de les activitats de la UNESCO.

Joan Peruga serà el nou director de la CNAU. L'escriptor té estudis d'història contemporània i actualment exerceix les funcions de professor de batxillerat de geografia i d'història a l'escola andorrana. A banda de la seva obra literària, Peruga també ha ocupat algun càrrec en alguna de les institucions andorranes lligades a la cultura, com ara del Comitè Director de l'Institut d'Estudis Andorrans. L'escriptor ha representat el Principat en alguns dels certàmens més importants de literatura, i a més, va guanyar el premi Fiter i Rossell l'any 1997 amb la seva novel·la Últim estiu a Ordino. L'any 2004 va publicar la novel·la La república invisible. Altres obres que l'escriptor ha publicat són La crisi de la societat tradicional el segle XIX, Dijous remenats, El Temps estanyat: Itineraris per les fronteres d'Andorra de la mà dels pioners. A més, ha participat en altres publicacions, i és coautor de Diplomatari de la Vall d'Andorra Segle XIX, L'Andorra del segle XIX amb Esteve López, i també ha col·laborat en l'elaboració de material didàctic sobre la Constitució. D'altra banda, la CNAU va organitzar el passat Sant Jordi la lectura de L'últim estiu a Ordino a la plaça del Poble de la capital.

L'Assemblea General de la CNAU que va proposar Joan Peruga com a director està composada pel síndic general, Josep Dalleres, com a representant del Consell General, per quatre membres nomenats ex oficio pels ministeris encarregats de la política exterior, del medi ambient, la cultura i l'educació, dos representants dels comuns, en aquest cas la cònsol menor de Canillo, Mònica Bonell, i la cònsol menor d'Ordino, Consol Naudí, i altres personalitats designades del món educatiu, científic, cultural, de la comunicació del país, un representant del món turístic, un representant de la defensa del medi ambient i un representant del patrimoni físic i cultural

L'escriptor andorrà Joan Peruga serà el nou president de la Comissió Nacional Andorrana per la Unesco, (CNAU) tal i com es va proposar el passat dijous dia 29 d'octubre en Assemblea General. Segons el secretari de la CNAU, Jean-Michel Armengol, la proposta de Joan Peruga va ser acceptada per tots els membres de la comissió de manera unànime. D'aquesta manera, i un cop aquest dimecres el Govern ratifiqui el nomenament, Peruga serà el nou director de la CNAU en substitució de Teresa Cairat. Andorra es va adherir a la UNESCO el 20 d'octubre de 1993, la delegació permanent d'Andorra es va crear l'any 1995, i va entrar en funcionament el 25 de març de 1996. L'objectiu de la CNAU és centralitzar la informació de les activitats de la UNESCO.

Joan Peruga serà el nou director de la CNAU. L'escriptor té estudis d'història contemporània i actualment exerceix les funcions de professor de batxillerat de geografia i d'història a l'escola andorrana. A banda de la seva obra literària, Peruga també ha ocupat algun càrrec en alguna de les institucions andorranes lligades a la cultura, com ara del Comitè Director de l'Institut d'Estudis Andorrans. L'escriptor ha representat el Principat en alguns dels certàmens més importants de literatura, i a més, va guanyar el premi Fiter i Rossell l'any 1997 amb la seva novel·la Últim estiu a Ordino. L'any 2004 va publicar la novel·la La república invisible. Altres obres que l'escriptor ha publicat són La crisi de la societat tradicional el segle XIX, Dijous remenats, El Temps estanyat: Itineraris per les fronteres d'Andorra de la mà dels pioners. A més, ha participat en altres publicacions, i és coautor de Diplomatari de la Vall d'Andorra Segle XIX, L'Andorra del segle XIX amb Esteve López, i també ha col·laborat en l'elaboració de material didàctic sobre la Constitució. D'altra banda, la CNAU va organitzar el passat Sant Jordi la lectura de L'últim estiu a Ordino a la plaça del Poble de la capital.

L'Assemblea General de la CNAU que va proposar Joan Peruga com a director està composada pel síndic general, Josep Dalleres, com a representant del Consell General, per quatre membres nomenats ex oficio pels ministeris encarregats de la política exterior, del medi ambient, la cultura i l'educació, dos representants dels comuns, en aquest cas la cònsol menor de Canillo, Mònica Bonell, i la cònsol menor d'Ordino, Consol Naudí, i altres personalitats designades del món educatiu, científic, cultural, de la comunicació del país, un representant del món turístic, un representant de la defensa del medi ambient i un representant del patrimoni físic i cultural

El Milan és un dels equips maleïts del Madrid. Els blancs han visitat el camp dels italians cinc vegades en Copa d’Europa, primer, i Champions, després, i han perdut les cinc. L’única alegria madridista a San Siro va ser l’1 d’agost del 2000, en el trofeu Centenari del Milan. Els visitants hi van guanyar per 1 a 5, amb dos gols de Guti, a qui Pellegrini ha deixat fora de la convocatòria, Morientes, Rivera i l’exblaugrana Samuel Eto’o, que ara juga a l’altre equip de la ciutat italiana, l’Inter de Milà.

Continuar a Europa
Mentrestant, l’Atlètic de Madrid se la juga definitivament en la visita del Chelsea al Vicente Calderón. El conjunt matalasser ha de guanyar els blues si no vol perdre totes les possibilitats d’arribar als vuitens de final de la màxima competició continental. Quique Sánchez Flores té clar que l’objectiu dels madrilenys ha de ser continuar a Europa, ja sigui a la Champions o a la Lliga Europa. L’Atlètic de Madrid, que mai ha perdut a casa contra rivals anglesos, espera marcar el seu primer gol en aquesta edició de la Champions League.
Quant als altres matxs, l’Olympique de Marsella espera superar sense complicacions el Zuric, en un partit en el qual els francesos parteixen amb superioritat moral pel fet de jugar a casa. Paral·lelament, l’Oporto –irregular a la lliga portuguesa però fiable a Europa–,  visita l’APOEL de Nicòsia, un equip que agafa força al seu estadi. També cal remarcar el duel entre el Manchester United i el CSKA Moscou a la ciutat britànica, o el partit que enfrontarà el Bayern i el Girondins a Munic.

FERNANDO CÁCERES, EN ESTAT MOLT CRÍTIC

L’exfutbolista argentí Fernando Cáceres, que va defensar les samarretes del Saragossa, el València o el Celta, entre d’altres, seguia ahir en estat molt crític en un hospital de Buenos Aires, on va ingressar dissabte amb una ferida de bala a l’ull dret.
Cáceres, de 40 anys i actual tècnic de les divisions menors de l’Independiente, va ser interceptat per almenys quatre persones que el van disparar, molt probablement per robar-li el cotxe que conduïa, un BMW. “Va ingressar en coma per una ferida de bala al globus ocular dret. Se li ha practicat una tomografia on es confirma la gravetat de la ferida, i es va decidir operar-lo immediatament. La bala no va sortir del cos, sinó que va quedar allotjada a la regió paratemporal dreta del cervell”, va explicar Rodrigo Bau, cap de guàrdia de l’hospital Ramón Carrillo.
El representant de l’exjugador va assegurar ahir que “la situació és complicada. En les últimes hores ha estat estable però segueix sense millorar”, va dir.

El sondeig atribueix un 41% dels vots al PP i un 37,7% al PSOE, tot i els procediments per suposada corrupció que afectaven l’organització de la dreta durant les dates en què es van fer les entrevistes, quan encara no s’havien produït, tanmateix, les divergències internes dels populars al País Valencià i altres territoris.
Des que l’actual cap de l’executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, va arribar al càrrec, és la segona vegada que el seu partit es troba en desavantatge en la percepció electoral, aquesta vegada a una distància tres vegades superior a la de l’estudi del juliol passat, quan l’avantatge del PP era d’un punt.
Tots els líders de formacions polítiques són suspesos per l’opinió, tot i que Zapatero es manté,  com a líder polític més valorat, amb un 4,11 sobre 10 punts. El segueixen Rosa Díez, d’UPiD, amb 4,08, Josep Antoni Duran i Lleida (3,88) i Mariano Rajoy (3,61). Tampoc els ministres del gabinet aproven. Els més valorats són el d’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba (4,77), i la de Defensa, Carme Chacón (4,73).

Reaccions al ‘cas pretòria’
Les executives de Convergència Democràtica (CDC) i el Partit dels Socialistes (PSC) a Catalu­nya van fer efectives les suspensions de militància dels respectius membres detinguts en l’anomenada operació Pretòria i enviats a la presó pel magistrat Baltasar Garzón amb acusacions de suposada corrupció. Els exalts càrrecs de la Generalitat Lluís Prenafeta i Macià Alavedra, i els membres de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Pasqual Velas, Manuel Dobarco i l’alcalde, Bartomeu Muñoz, van ser els objectes de la mesura.
L’advocat de Muñoz ja havia tramès un missatge del seu client, on  presentava la renúncia a tots els càrrecs públics i en el partit, a la vegada que es declarava innocent dels delictes atribuïts.
Els ajuntaments de Santa Coloma, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres, van trencar tots els lligams amb la xarxa de suposada corrupció i van obrir investigacions sobre totes les adjudicacions d’obres i serveis que els semblen sospitoses. En aquest mateix sentit, la Fiscalia catalana va enviar a l’especialitzada anticorrupció informes de tres casos de suposades irregularitats a Sant Andreu de Llavaneres.

ELS EUA DECLAREN PRIORITARI L'ACORD CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC EN LA PRÈVIA DE LA CIMERA

Els Estats Units recorden que l’administració Obama considera una priporitat la lluita contra el canvi climàtic i Jonathan Pershing, cap de la delegació nord-americana, es va compremetre ahir a “treballar durament” per avançar cap a un acord ambiciós en la trobada prèvia a la cimera de Copenhaguen, que ahir va començar a la fira de mostres de Barcelona. Al recinte firal català es reuneixen uns 4.000 representants de 181 països per afavorir la consecució del desitjat pacte internacional el desembre vinent a la capital danesa. Durant l’acte inaugural, la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va anunciar que l’Estat veí aportarà 100 milions d’euros addicionals als que es puguin comprometre en marc de la Unió Europea, per “reforçar els primers esforços” en la lluita contra la contaminació. Greenpeace, que va ancorar el vaixell-insígnia Rainbow Warrior al port de la Ciutat Comtal, va penjar pancartes gegants contra la contaminació a la Sagrada Família i va retreure al cap de l’executiu, Rodríguez Zapatero, l’absència de la reunió.