Grandvalira ja acumula gruixos de neu fresca prop de 80 centímetres a les cotes altes, segons va informar ahir l'estació d'esquí a través d'un comunicat de premsa. Aquest cap de setmana han caigut 40 centímetres més i ara el domini es prepara per garantir les millors condicions per l’obertura prevista el 28 de  novembre.

A tot això, cal afegir que les condicions meteorològiques són favorables per la posada en marxa dels canons de neu, i que el domini està treballant al màxim rendiment per tenir-ho tot preparat  en les millors condicions, segons s'assenyala en la nota de premsa. Alhora, és vol aconseguir acollir un bon nombre de esquiadors i snowborders per la primera gran cita amb la neu, amb el Pont espanyol de la Puríssima.

Però si per alguna cosa serà recordada la cursa d’ahir, és pel comiat de la categoria de 250 cc, que l’any que ve serà substituïda per Moto2. El japonès Hiroshi Aoyama, es va proclamar ahir últim campió mundial de la categoria, l’única que encara quedava per decidir. El pilot nipó, que treia 21 punts d’avantatge al seu màxim perseguidor, Marco Simoncelli, en va tenir prou d’acabar setè per proclamar-se campió.
A la cursa, però, no hi va faltar l’emoció, ja que Aoyama va cometre una errada a la novena volta al sortir de la pista en una de les frenades fortes del circuit i va veure com es quedava relegat a l’onzè lloc, just quan el seu principal rival, Marco Simoncelli, rodava en primera posició.
Tot i això, l’italià també va acusar els nervis i després de dominar bona part de la prova, va caure en la 21a volta, fet que donava el campionat a Aoyama i emplaçava l’italià al tercer lloc del Mundial a conseqüència de la victòria de Barberà, finalment segon.
A MotoGP, l’emoció estava posada a saber si Jorge Lorenzo aconseguiria el punt que necessitava per assegurar-se el subcampionat i qui ocuparia finalment la tercera plaça del podi final, i ben aviat es va saber la resposta, ja que Casey Stoner, que sortia des de la pole i era la principal amenaça de Lorenzo en la lluita pel subcampionat, queia incomprensiblement en la volta d’escalfament i es veia obligat a retirar-se prematurament.
Amb la significativa baixa de l’australià, Pedrosa, que sortia segon, va aprofitar-ho i es va situar líder per dominar la cursa a plaer i sumar el segon triomf de la temporada per davant del campió del món, Valentino Rossi, i del subcampió Jorge Lorenzo. Pedrosa, finalment, es va endur la tercera plaça del campionat.
En la categoria de 125 cc, Julian Simón va tornar a demostrar que no ha tingut rival aquesta temporada amb un nou triomf sortint des de la pole. L’espanyol va quedar per davant del seu company d’equip a Bancaja Aspar i subcampió del món, Bradley Smith i del català Pol Espargaró. La tercera posició final del campionat mundial és per al també espanyol Nico Terol.
Amb aquest triplet espanyol històric, que no s’aconseguia des de l’any 2006, es posa fi al Mundial de motociclisme 2009.

23 EQUIPS I 37 PILOTS COMPETIRAN L'ANY VINENT A LA DEBUTANT MOTO 2

La Federació Internacional de Motociclisme (FIM) va confirmar ahir que un total de 23 equips i 37 pilots participaran en la nova categoria de Moto2, que l’any vinent substituirà la de 250 centímetres cúbics.
Els 23 equips han assegurat la seva participació mitjançant un dipòsit de seguretat a l’Associació Internacional d’Equips IRTA. Per a aquesta nova categoria ja s’han inscrit 15 equips i 28 pilots, i tal com es fa als 125 centímetres cúbics hi ha una llista de reserva destinada a possibles retirades.
D’entre els equips que prendran part en aquesta nova cilindrada, destaquen els ja veterans Mapfre Aspar Team, on aquest any corria Alvaro Bautista o Scot Racing Team, equip del vencedor d’enguany en 250 centímetres cúbics, Hirsohi Aoyama.

A Catalunya, una de les zones més afectades pel temporal, la primera gran nevada va tenyir de blanc les comarques del Pirineu i va obligar a tallar un tram de la carretera C-28, inclòs el port de la Bonaigua, i a fer servir cadenes en deu vies més, entre les quals la C-38, a l’altura de Camprodón; la C-13, a Sort; o l’L-500 al Pont de Suert. La forta baixada de les temperatures va venir acompanyada d’intenses nevades, sobretot a les comarques de la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà, on es van acumular fins a 25 centímetres de neu.
A més de la neu, els forts vents, amb ràfegues superiors als 90 quilòmetres per hora a les comarques de Tarragona i Lleida van provocar que Protecció Civil mantingués activada la fase d’alerta del pla Procicat.
Fora de Catalunya, el fort vent, amb ràfegues de fins a 120 quilòmetres per hora, va obligar a tancar durant cinc hores el port de Maó, a Menorca, mentre que a l’aeroport d’Hondarribia, al País Basc, quatre avions van veure’s forçats a desplaçar-se a altres aeròdroms degut al temporal de pluja i vent que va dificultar l’ater­ratge. Tot el País Basc i Navarra es trobava en alerta per possibles inundacions.
Pel que fa a les carreteres, la policia foral de Navarra va haver de tallar els dos carrils de l’A-1 (autovia del Nord) a conseqüència d’una allau de pedres que es va precipitar sobre la calçada. També estava tallada l’NA-2011.

Dos morts prop de queralbs
Dues germanes de 43 i 45 anys van perdre la vida ahir, degut a una hipotèrmia, després de perdre’s quan participaven en una excursió per la zona de Fontalba, al terme municipal de Queralbs.
Les dues persones mortes són Núria i Marta I. M., veïnes de Barcelona, i formaven part d’un grup de cinc persones que dissabte a la tarda van perdre’s en plena excursió. Les altres tres persones van ser traslladades a l’hospital de Campdevànol, una de les quals en estat greu, també amb símptomes d’hipotèrmia.
Els equips de rescat, formats per 12 dotacions de bombers, un helicòpter, voluntaris i mossos d’esquadra, van iniciar la recerca a les 16.00 hores després de rebre una trucada des del mòbil d’una de les excursionistes.
Segons els cossos de la Generalitat, les condicions eren “molt extremes”, amb un vent molt fort i molt mala visibilitat en el moment en què les excursionistes estaven baixant del Puigmal. A més, es van veure sorpresos per la nevada, la qual cosa va provocar que es desorientessin i quedessin separats en dos grups.

L'INCENDI FORESTAL DE TARRAGONA CREMA 90 HECTÀREES

Els Bombers de la Generalitat de Catalunya van estabilitzar ahir l’incendi forestal que es va iniciar dissabte al terme municipal de Sant Jaume de Domenys, al camp de Tarragona, i que ha cremat almenys 90 hectàrees de pi regenerat.
Un total de 52 dotacions ter­restres van treballar ahir per envoltar el perímetre afectat per les flames. Al tractar-se d’una zona despoblada, no va ser necessari evacuar ningú, però les tasques dels bombers es van veure dificultades pels forts vents que van colpejar Catalu-nya durant tot el diumenge.
Protecció civil va activar per aquest fet el pla d’emergències Procicat, per risc de forts vents; i el pla Infocat, per l’incendi forestal que va iniciar-se prop de la carretera TV-2442, que va ser tallada en els dos sentits de la marxa, i va estendre’s ràpidament degut al vent.
Al tancament de l’edició el foc estava controlat, tot i que les tasques d’extinció i control es mantindran per evitar que la ventada torni a fer rebrotar les flames.

Els departaments de la policia popular responsables dels visats i del registre del domicili han estat instruïts per autoritzar sense retard els permisos permanents de viatges, sense que hagin de complir-se les condicions actualment en vigor. Els viatges amb duració permanent poden fer-se en tot lloc fronterer amb l’RFA”. Aquestes paraules les va llegir davant la premsa Günter Schabowski, membre del politburó del Partit Socialista de la República Democràtica d’Alemanya (SED) quan faltaven pocs minuts per a les set de la tarda del 9 de novembre del 1989. Ho va fer per error –el comunicat havia d’anunciar-se hores després, a les quatre de la matinada– però aquesta declaració va canviar la història. Va significar la caiguda del mur de Berlín i el final de la Guerra Freda, de més de 40 anys d’enfrontament entre blocs. La ciutat alemanya, llavors capital només de l’RDA, va ser el centre de totes les mirades.
I cap allà van viatjar Josep Maria Ubach i la seva dona, Berna Gar­rallà. Conscients de la transcendència del que estava passant, no van voler perdre la possibilitat de viure-ho en directe. “Anar a Berlín era una assignatura pendent. Havia treballat per una agència alemanya i havia estat a molts llocs del món, però no allà. Va ser l’excusa perfecta”, explica l’expert en fotografia,  que destaca que “vam sortir en tren des de l’Ospitalet perquè era el transport que et feia reflexionar millor sobre on anaves”. L’experiència va ser inoblidable per a tots dos.
“La ciutat tenia totes les estructures de les dues Alemanyes muntades. Vam poder veure Berlín Est tal com havia estat i el contrast entre totes dues parts era impressionant”, recorda Berna Garrallà, que destaca que “el mur era impressionant, un fresc corregut d’art durant quilòmetres i quilòmetres”. En Josep Maria el defineix amb dues paraules:?“Era a la vegada espectacular i esgarrifós.”
L’ambient a la ciutat, lògicament, era especial. “Hi havia tensió. Imagina’t els soldats de l’Est. Després d’anys d’extrema vigilància, els van dir que es desmuntava tot i veies les seves cares de no saber què fer”, rememora Ubach, mentre que la seva dona apunta que “hi havia una expectació perceptible pel que significava el que estava passant, un estat d’excitació general”. Per Garrallà, “el mur és un símbol d’una època passada i la seva caiguda, de llibertat i de recuperar la normalitat”. En Josep Maria va tornar diverses vegades més a Berlín durant els mesos següents a l’obertura de fronteres, però no pas els darrers anys. “Vull mantenir el record d’aquells dies”, explica, per després lamentar que “tot allò s’ha prostituït, s’han venut trossos del mur i hi ha qui s’ha fet milionari. Al final, tot acaba convertint-se en calés”.

UN DOCUMENTAL COM A RECORD DEL MOMENT HISTÒRIC

L’impacte del mur per a Josep Maria Ubach va ser important. Tant que, un cop confirmada la seva caiguda i segura desaparició, va voler deixar constància del que era en un documental. Al llarg dels mesos següents va tornar diverses vegades més a la ciutat alemanya per documentar gràficament fins a 20 o 30 quilòmetres d’aquella construcció. Després, va elaborar l’audiovisual Berlín, el mur. En la realització d’aquest reportatge hi van col·laborar Jordi Pantebre, encarregat del muntatge;?Wick van Rig, del programa informàtic; Georgina Alba, de la locució;?i Trudi Kunkeler, de la recerca històrica. “Va ser una iniciativa pròpia, sense cap voluntat d’ensenyar-lo de forma pública”, recorda Ubach, que considerava necessari tant “deixar constància de l’art” que es veia a una banda del mur com dels “espais que havien quedat impracticables per culpa de la separació”. La feina va valer la pena. Així ho assegura Pantebre, que considera “un honor i un orgull” haver posat el seu gra de sorra en
un audiovisual que recorda
un moment clau en la història europea.

Després va entrar la junta, amb el president Gorka Aixàs al capdavant, i va explicar que ja s’estan movent per buscar-li un substitut. Pié explicarà avui públicament que marxa per no poder dedicar-se al cent per cent a l’equip. La seva feina a l’ajuntament de la Seu –director de recursos humans– li ho impedeix.
El sentiment generalitzat del vestidor va ser de sorpresa. Ahir, els jugadors feien les primeres valoracions un cop superat el xoc inicial. Xavi Galera va explicar que “la seva marxa en aquests moments de la temporada no és positiva per a ningú, i menys per a l’equip. Feia dos anys que estava aquí i que se’n vagi ara no ajuda”. El base, això sí, destaca que l’entrenador “està sent molt honrat. A ell li hauria agradat dedicar-se més a l’equip i prefereix no fer-ho a fer-ho malament. Personalment no estava jugant gaire, tampoc ho estic fent bé, la veritat, però hauria preferit que seguís”. Un altre dels bases de la plantilla, Manel Núñez, també opinava que “la marxa del tècnic, positiva no és. Ara en vindrà un de nou i serà el que marqui la seva pauta. Tots els sistemes de joc segurament canviaran, però equip n’hi ha i si tot estava anant bé potser encara funcionarà millor. El temps ho dirà”.

La veu de l’experiència
El capità del River, Dani Marín, va admetre que estava sorprès de la decisió de Pié per incompatibilitat laboral perquè “la feina ja la tenia quan va començar la temporada. Igual se li ha complicat, no ho sé. El cert és que va sortir amb aquest handicap. De tota manera s’ha de reconèixer que ha estat honest perquè podia tirar endavant, ja que a nivell esportiu la situació és bona”. Marín no va amagar que per a l’equip la decisió del tècnic representa “un cop dur i la situació és una mica estranya. El canvi a la banqueta s’hauria de fer ràpidament”.
Un dels fitxatges de la temporada, Andreu Matalí, va comentar que “sap greu el comiat de l’entrenador, però són coses que passen i que s’han d’assumir. Ell tindrà els seus motius. Hem de fer tots plegats un esforç i mirar d’ajudar al màxim el nou tècnic”.

Canvi de mètode
L’arribada del nou entrenador preocupa especialment pel que pot representar de canvi en la metodologia de treball. L’aler Jordi Olcina va assenyalar que “cada entrenador té la seva manera de fer les coses i segur que canviarà tot al cent per cent. A veure qui vindrà. El que no dubto és que per a un entrenador professional agafar aquest equip és una llaminadura. Hi ha plantilla, un bon projecte, es treballa bé, s’està al corrent del pagament i a baix no és evident que es doni tot això”.