L’armistici que va acabar amb la gran guerra es va rememorar a París, per primera vegada amb presència d’un cap de govern alemany, Angela Merkel, al costat del president Nicolas Sarkozy, qui va destacar presència de la cap de l’executiu del país derrotat com “un gest excepcional d’amistat.” Merkel, de la seva banda, va destacar que “la relació entre els nostres països és especial, única”, abans de recordar que “allò que va passar no es pot esborrar, però hi ha una força que ajuda a superar-ho, “la força de la reconciliació.”
Les imatges d’ahir recordaven les del 1948, quan el canceller Helmut Kohl i el president François Mitterrand van girar full a les dues guerres mundials, amb una encaixada de mans a Duamot, al costat del front de la batalla de Verdun.
Ahir a París, l’acte central va estar carregat de simbolisme. Després d’escoltar els himnes nacionals dels dos estats, davant una brigada de soldats francoalemanys, i amb assistència de diverses personalitats, entre les quals la primera dama francesa, Carla Bruni, els dos mandataris van fer una ofrena floral i van avivar la flama de la tomba del soldat desconegut, sota l’Arc del Triomf.
Més commemoracions
Als Estats Units, la data de l’armistici de l’11 de novembre del 1918 ha queda institucionalitzada com a Diada dels veterans. El president Obama i el vicepresident Biden van esmorzar a la Casa Blanca amb un grup d’excombatents. Després, Obama va anar al cementiri d’Arlington, on hi ha enterrats més de 300.000 excombatents nord-americans i on va portar una ofrena floral.
Polònia, els països Bàltics, Finlàndia, la República Txeca, l’antiga Iugoslàvia i Hongria complien els 91 anys d’independència, en el cas polonès, després de 120 anys de dominis estrangers. A Varsòvia, el president Lech Kaczinsky i la cap d’Estat de Lituània, Dalia Grybauskaite, van presidir els actes, entre els quals una desfilada amb uniformes i equipaments d’inici del segle XX.
LA UE DÓNA UN ANY MÉS D'ALT DÈFIT A FRANÇA I ESPANYA
La Comissió Europea va proposar ahir la concessió de pròrrogues perquè diversos estats membres puguin rebaixar els dèficits públics respectius, disparats per la crisi econòmica, fins al 3 per cent del producte interior brut que determinen les normes de disciplina fiscal de la UE. En el cas espanyol i francès, la correcció hauria de culminar el 2013, com la mateixa data que s’ha demanat des de la Comissió a Alemanya, Àustria i Holanda. En el cas d’Irlanda, el termini seria més llarg, fins al 2014, i en el del Regne Unit el límit se situarà entre el mateix 2014 i el 2015. En els casos de França, Espanya i el Regne Unit, la Comissió considera que els governs respectius han pres mesures efectives, però la greu crisi econòmica els ha impedit complir amb els primers terminis, donats fa vuit mesos. Per contra, l’executiu comunitari ha amonestat Grècia, per no haver pres les disposicions necessàries per controlar el gran desequilibri que s’ha produït en els comptes públics del país.