La necessitat de victòries i la imatge que van mostrar davant el líder fan que el cos tècnic i la plantilla del BP Andorra es prenguin el matx de demà a la pista de l’Escorial com l’ocasió perfecta per canviar la dinàmica dels empats i començar a acostar-se a les posicions capdavanteres.

La directiva del VPC ha valorat la capacitat de formació dels candidats per escollir el nou entrenador. Es tracta de l’australià Michael Broad, un tècnic amb una llarga experiència en l’esport de base.

El que ningú no volia sembla que passarà. Avui, a les 20.15 hores, s’acaba el termini per presentar les candidatures per a les eleccions de la Federació Andorrana de Rugbi (FAR). Però fins ara no ha sorgit cap llista que opti a la presidència, així que si no se’n presenta cap l’ens serà dirigit per una junta gestora.

Gabriel ha descartat que la festa es pugui celebrar en un altre lloc o en un altre moment de la temporada. El Vallnord Sound Festival acollia cada any una mitjana de 2.000 persones.

El comú d'Ordino ha inaugurat oficialment la campanya de Nadal. Ho ha fet amb l’encesa de llums que ha tingut lloc als jardins de la Casa Rossell a càrrec del cònsol major, Ventura Espot. L'acte ha servit per avançar el programa de les festes, que comencen aquest dissabte amb el mercat de Santa Llúcia i es perllonga fins al dia 13 de desembre, data en que es lliuraran els premis del tradicional concurs de nadales i calendaris d’advent. Entre la il·luminació destaca una figura que s’ha instal·lat als jardins formada per sis boles blanques i una blava, que representen les set parròquies. Una de les novetats d'aquest any serà que el catàleg de programació té un apartat de consells per un Nadal més sostenible.

El ministre Pere López també ha anunciat al llarg de la sessió de control que aquest procés no es vol aturar aquí i que també s'estudiarà la situació d'altres sectors. El cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha afegit que els horaris no perjudiquen el comerç perquè tots els diumenges al matí s'obrirà, i ha dit que "tot i que el lobby dels grans magatzems amenaci d'acomiadar treballadors, hem de governar per a tothom".
El cap de Govern va anunciar també a una pregunta de la Coalició reformista que el fins ara fiscal Carles Fiñana ha estat designat com a responsable de la Unitat d'Intervenció Financera d'Andorra. Bartumeu ha afegit que el nou responsable reuneix les condicions necessàries i les qualitats adequades al càrrec ja que ha treballat en qüestions sobre la prevenció del blanqueig i a més és "plenament independent". El cap de Govern ha explicat que s'ha tardat cinc mesos en fer el nomenament perquè volien trobar la persona adequada. En canvi, l'executiu continua la recerca de la persona que ha de cobrir la baixa deixada per Valerie Lackner al capdavant de la secretaria d'Estat de Turisme.
Respecte als plans per restructurar l'administració, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, considera que no cal reduir el volum de l'Administració sinó que cal aplicar mesures per reorganitzar-la i millorar el seu servei. En aquest sentit, Bartumeu ha afirmat que "si volem prestar els serveis que els ciutadans ens demanen, si volem que Andorra continuï sent un estat de dret democràtic i social, no podem redimensionar en el sentit de reduir l'administració". Eusebi Nomen ha destacat que molts estudis alerten que l'administració del Principat està sobredimensionada i ha demanat quines mesures es prendran per solucionar aquest problema. En aquest sentit, Bartumeu ha respost que no creu que estigui sobredimensionada i que només cal aplicar algunes mesures que permetin alguna reestructuració per fer-la més eficient i productiva, i ha assenyalat que s'hi està treballant.
D'altra banda, durant la sessió de control, el ministre de Finances i Economia, Pere López, ha anunciat que durant els mesos de gener i febrer el Govern es reunirà amb els comuns per revisar la Llei qualificada de transferències comunals, així com el finançament de les corporacions. La ministra de Salut, Benestar i Treball, Cristina Rodríguez, ha anunciat, per la seva banda, que s'han rebut un total de 49 sol·licituds per rebre la prestació per desocupació involuntària. D'aquestes, 22 han estat acceptades i 24 denegades, mentre que la resta estan en estudi. En total, s'han rebut 193 demandes d'informació sobre aquesta prestació per desocupació. Rodríguez  ha precisat que de les 24 denegades, 12 ho han estat perquè els demandants ja han trobat feina, 6 perquè no reunien el temps de cotització necessari, 4 perquè havien deixat la feina voluntàriament i 1 per marxa del país. Rodríguez també ha informat que el Servei d'Ocupació té actualment 368 persones inscrites en recerca de feina.

AFER GEHRY

El primer tram del Consell General ha estat marcat per les preguntes del president del grup parlamentari d'Andorra Pel Canvi, Eusebi Nomen, que ha protagonitzat fins a sis interpel·lacions de forma consecutiva

L'1 de maig, les factures del despatx Gehry, el conveni d'intercanvi d'informació fiscal amb Espanya, la reorganització de l'administració, les transferències als comuns o el desplegament fiscal s'han succeit amb Nomen de protagonista. Un dels punts més intesos s'ha viscut amb el dossier relatiu als pagaments a l'arquitecte Frank Gehry. El debat s'ha originat al voltant de la pregunta sobre l'import total de les factures que s'havien pagat per duplicat. Vela ha precisat que ascendien a 28.600 euros. El parlamentari ha qüestionat tan les formes emprades pel Govern quan va convidar l'arquitecte a anar a la batllia si se sentia difamat i  ha demanat que les relacions amb el prestigiós arquitecte es facin "amb la màxima educació i rigor", alhora que ha qüestionat que s'haguessin efectuat el pagament d'honoraris sense haver sol·licitat a l'arquitecte un extracte del saldo pendent. Tant la ministra Sussanna Vela, en primer lloc,com Jaume Bartumeu, posteriorment, han defensat l'actuació de l'executiu. Vela ha recordar que la factura d'honoraris, per valor de 680.000 euros va ser autoritzada per l'anterior govern el 5 de juny, un dia abans de la presa de possessió del nou executiu alhora que va remarcar la falta de control sobre els pagaments. "Les factures només eren fiscalitzades pel mateix gabinet del ministre", ha remarcat Vela que ha precisat que sobre la majoria de reemborsaments no es rebien justificants. La ministra va precisar que en total s'havien invertit 2,9 milions d'euros en un projecte "per no tenir res". El cap de Govern va voler contextualitzar les seves declaracions sobre una eventual difamació, explicant que havia estat una resposta a les preguntes d'un periodista especialment incisiu.
Nomen, per la seva banda, ha formulat de manera reiterada la pregunta sobre si el govern havia sol·licitat el saldo final al departament d'administració de Gehry. Bartumeu, finalment, ha respós que aquest pas no s'havia fet perquè el Govern no donava per finalitzat el contracte, si no només suspès, i que va ser l'arquitecte que va donar per tancada la relació amb l'administració andorrana.
L'altre punt d'intensitat s'ha viscut amb el debat sobre l'1 de maig. Eusebi Nomen ha mostrat la seva sorpresa perquè un membre de lña internacional socialista com Bartumeu "ha venut per diners la festa dels treballadors", acusant-lo d'haver perdut el contacte amb la realitat. El cap de Govern va replicar amb sarcasme. "Fa anys que estic en contacte amb la realitat andorrana" alhora que va subratllar "les moltes diferències" que els separen: "Jo tinc uns principis basats en valors".
El Consell també ha tractat dues preguntes dels parlamentaris de CR Amadeu Rossell i Joan Torres sobre la gestió de l'acompliment i la coloració de carburants.

Un expert va sostenir ahir que l’aplicació de la llei de societats, juntament amb les reformes previstes a la legislació andorrana, pot servir d’efecte crida per a les empreses foranes. El soci responsable de l’àrea legal de Deloitte, Josep Herrera, que va prendre part ahir en una jornada organitzada per Andbanc, va afirmar que “en tenir un tipus baix, l’impost de societats no serà el principal condicionant per a les empreses andorranes” i que ”pot provocar un efecte crida als inversors, pel fet que la fiscalitat sigui més competitiva”. (seguirà ampliació)

Un expert va sostenir ahir que l’aplicació de la llei de societats, juntament amb les reformes previstes a la legislació andorrana, pot servir d’efecte crida per a les empreses foranes. El soci responsable de l’àrea legal de Deloitte, Josep Herrera, que va prendre part ahir en una jornada organitzada per Andbanc, va afirmar que “en tenir un tipus baix, l’impost de societats no serà el principal condicionant per a les empreses andorranes” i que ”pot provocar un efecte crida als inversors, pel fet que la fiscalitat sigui més competitiva”. (seguirà ampliació)

Un expert va sostenir ahir que l’aplicació de la llei de societats, juntament amb les reformes previstes a la legislació andorrana, pot servir d’efecte crida per a les empreses foranes. El soci responsable de l’àrea legal de Deloitte, Josep Herrera, que va prendre part ahir en una jornada organitzada per Andbanc, va afirmar que “en tenir un tipus baix, l’impost de societats no serà el principal condicionant per a les empreses andorranes” i que ”pot provocar un efecte crida als inversors, pel fet que la fiscalitat sigui més competitiva”. (seguirà ampliació)

Un expert va sostenir ahir que l’aplicació de la llei de societats, juntament amb les reformes previstes a la legislació andorrana, pot servir d’efecte crida per a les empreses foranes. El soci responsable de l’àrea legal de Deloitte, Josep Herrera, que va prendre part ahir en una jornada organitzada per Andbanc, va afirmar que “en tenir un tipus baix, l’impost de societats no serà el principal condicionant per a les empreses andorranes” i que ”pot provocar un efecte crida als inversors, pel fet que la fiscalitat sigui més competitiva”. (seguirà ampliació)

Un expert va sostenir ahir que l’aplicació de la llei de societats, juntament amb les reformes previstes a la legislació andorrana, pot servir d’efecte crida per a les empreses foranes. El soci responsable de l’àrea legal de Deloitte, Josep Herrera, que va prendre part ahir en una jornada organitzada per Andbanc, va afirmar que “en tenir un tipus baix, l’impost de societats no serà el principal condicionant per a les empreses andorranes” i que ”pot provocar un efecte crida als inversors, pel fet que la fiscalitat sigui més competitiva”. (seguirà ampliació)

Un expert va sostenir ahir que l’aplicació de la llei de societats, juntament amb les reformes previstes a la legislació andorrana, pot servir d’efecte crida per a les empreses foranes. El soci responsable de l’àrea legal de Deloitte, Josep Herrera, que va prendre part ahir en una jornada organitzada per Andbanc, va afirmar que “en tenir un tipus baix, l’impost de societats no serà el principal condicionant per a les empreses andorranes” i que ”pot provocar un efecte crida als inversors, pel fet que la fiscalitat sigui més competitiva”. (seguirà ampliació)