Contactanos

Destacado

Empreses

Prensa Andorra

DESTAQUEM

Què és ?

Secció Luxe

Andorraning » Portada » Noticies

◄ Mostrant de 2441 a 2460 ►

Andorra vol més enduro

| 13/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 4 | 0 comentaris |

(0 vots) |

I per això treballa la Federació Motociclista presidida per Josep Puntí, que ja ha presentat per escrit la demanda a la Federació Internacional de Motociclisme (FIM) per tal d’acollir de nou el 2013 el Campionat del Món de l’especialitat. La sol·licitud es va fer efectiva el gener passat i la resposta de l’organisme internacional arribarà de forma oficial al juny i tot apunta que serà positiva. A més del Mundial d’enduro, Puntí i la seva junta aposten també pel retorn, el 2013, de la mànega andorrana de trial, que enguany repetirà a Sant Julià de Lòria els dies 23 i 24 de juny.
Segons ha pogut saber el Diari, la Federació Motociclista ha demanat rebre l’enduro, que es composa de dues jornades de competició independents, la primera quinzena de maig, i en principi Sant Julià de Lòria tornaria a ser la parròquia elegida, tot i que aquest punt s’ha de confirmar, ja que hi podria haver altres alternatives.
L’any passat, el Mundial d’enduro, que es va disputar els dies 3 i 4 de setembre, va aplegar prop de10.000 persones, segons l’organització, i des de la FIM es va felicitar Andorra per la bona acollida. El pressupost de la prova va ser de 120.000 euros, amb participació econòmica del comú lauredià, Andorra Turisme i diversos patrocinadors, i el retorn va superar el milió i mig.
Si l’enduro representa encara la novetat, el trial és ja una tradició a Sant Julià de Lòria. Quan encara no s’ha celebrat la mànega d’enguany, la Federació Motociclista ja pensa en la del 2013, que podria tenir lloc, segons la proposta presentada a la FIM, o a final de juny o la primera setmana de juliol. Una altra alternativa seria la primera quinzena de setembre. La federació ha demanat, en principi, organitzar el trial masculí, tot i que en funció de les propostes d’altres països per rebre les noies podria caure un segon Mundial com passarà el juny vinent, amb doble jornada independent masculina i femenina. Aquí sí que Sant Julià de Lòria seria la parròquia elegida i caldria concretar si el centre neuràlgic de la competició es trasllada a Naturlàndia o es queda al centre de la població.
La FIM sempre ha tingut en bona consideració l’organització andorrana, i amb tota probabilitat atendrà la doble demanda. Només cal esperar uns mesos per resoldre l’interrogant.

LA MÀNERA DE SUPERMOTO D'ENGUANY S'ALLUNYA DEL GRANDVALIRA CIRCUIT

Tal com va avançar el Diari, Andorra no apareix en el calendari del Campionat del Món de supermoto d’enguany fet públic per la FIM. L’absència es podria resoldre aquest mes, que és quan té lloc la reunió de promotors i s’acaba de confirmar el programa de curses, però a hores d’ara la competició està més lluny que a prop del Grandvalira Circuit. I és que la política de contenció del comú d’Encamp podria portar a no apostar pel supermoto, que ha disputat tres edicions a la instal·lació del cap del Port (anys 2008, 2009 i 2011). El cost per organitzar la prova està al voltant dels 130.000 euros, segons es va informar l’any passat, inversió important en aquesta etapa de retallades. En qualsevol cas l’aposta o no pel Mundial s’hauria de concretar les pròximes setmanes. La Federació Motociclista, a hores d’ara, no té constància de cap moviment en un sentit o un altre.

El museu dels dinosaures rep un 10 per cent més de visites

| 13/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 3 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Durant tot l’any van rebre més de 5.000 visitants. Des de l’ajuntament es mostren satisfets pel nou increment i treballen en una promoció major de les instal·lacions. Entre els visitants destaca un vessant més didàctic amb grups d’escolars. La sala Límit K-T pretén recrear l’ambient de final del cretaci, el que va succeir i què va causar la crisi biològica. Precisament, Límit K-T és el terme que fa servir la comunitat científica per identificar el període de temps en què es va produir una de les extincions més importants de la història de la Terra. Amb un recorregut per les diferents sales del museu es vol donar una visió més complerta de la presència dels dinosaures fa 65 milions d’anys a tot el món però sobretot a Coll de Nargó, on s’han localitzat importants jaciments. La localitat disposa també de l’espai Dino-Terra.

Poblacions aïllades i centenars de morts per l’onada de fred a Europa

| 13/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 5 | 0 comentaris |

(0 vots) |

En concret, els pronòstics del temps auguren que a partir d’avui les temperatures començaran a pujar lentament.
El fred siberià va assolir ahir el seu punt àlgid al centre de la part europea de Rússia i a la veïna Bielorrússia, mentre els morts a tot l’espai post-soviètic arribava ja a més de 250. Els termòmetres marcaven ahir al matí a Moscou 25 graus sota zero, mentre a la regió de Moscou les temperatures rondaven els 30 graus sota zero, les més baixes de l’hivern.
Al centre d’Europa i els Balcans s’havien comptabilitzat 184 persones mortes i nombroses poblacions encara estaven aïllades per la neu, que juntament al gel dificultava el trànsit per terra, mar i aire. A Kosovo, el nombre de morts per una allau de neu arribava ahir a nou. El país més sacsejat és Romania, on el nombre de víctimes per “hipotèrmia severa” arribava a 68. Sis carreteres continuaven tallades per les nevades, que havien deixat aïllades 36 localitats del sud i l’est del país.

Una altra jornada extrema
Malgrat que pujaran lleugerament les temperatures al nord peninsular, la setmana començarà amb una altra jornada de fred extrem a Espanya, que deixarà a 48 províncies en alerta per baixes temperatures i neu, segons la Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).
En concret, aquest dilluns encara estaran en alerta taronja (risc important) per baixes temperatures les províncies de Madrid, Navarra, Almeria, Granada, Jaén, Osca, Saragossa, Guadalajara, Segovia, Sòria, Girona i Lleida, on es podrien arribar a registrar fins als dotze graus negatius.

Pioner a trencar tòpics

| 13/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 4 | 0 comentaris |

(0 vots) |

És treballador familiar del comú d’Andorra la Vella i desenvolupa la seva tasca al Servei d’Atenció a Domicili (SAD). I què vol dir, això? Doncs que ajuda a ser més autònomes les persones que ho necessiten. Si cal ajudar-les a dutxar-se, les dutxa. Si els ha de fer el dinar, els el prepara. Si els ha de fer la compra, va al súper. O si els ha d’acompanyar al mercat o al metge, va amb elles. “Es tracta d’arribar on ells no poden, no de fer-los les coses”, clarifica.
El tòpic, i molt malauradament molt sovint la realitat, s’entesten a dir que es tracta de tasques que quasi sempre desenvolupen les dones i per això hi ha qui es sorprèn quan veu que el Jaume és qui els donarà el cop de mà que necessiten. Especialment les padrines. “En un principi, quan veuen un senyor... hi ha qui es queda sobtat. Em diuen... que vostè em planxarà o em farà la neteja?”, comenta. Però només és una reacció inicial que ell encara amb naturalitat. I també els usuaris. Recorda que “la idea que es tenia abans” era que aquestes feines les feien més les dones, perquè tradicionalment eren les que es quedaven a casa, “però avui dia tothom treballa i les tasques estan més repartides”.

Vocació de servei públic
Assegura que es troba “molt a gust” com a treballador familiar, una tasca que és absolutament vocacional. Que la farà fins que es jubili. Aquesta vocació de servei públic va venir-li fa anys, quan va començar a fer de voluntari a la residència de gent gran Clara Rabassa, passejant padrins i fent-los companyia, i més endavant a la Creu Roja. I ja fa un any que va entrar a formar part del SAD –és funcionari del comú de la capital des de en fa vint-i-cinc–, quan el departament de Social li va donar l’opció d’enrolar-s’hi. El d’Andorra la Vella ha estat el primer a introduir la figura masculina a un servei que sempre ha estat copat per dones. “Tinc la gran sort de treballar amb un gran equip [està integrat per quatre persones més], que quan t’està obrint camí i donant suport les coses són molt més fàcils”, ressalta. Comenta que, atenent que els treballadors familiars entren en una parcel·la molt íntima de qui que requereix el servei, s’ha de tenir “una sensibilitat especial i molta empatia” per fer-la. Perquè es troben amb situacions delicades que s’han d’encarar, diu ell, amb “naturalitat i molt respecte envers la persona”.
Tot i que la majoria d’usuaris del SAD són persones grans, no necessàriament sempre donen un cop de mà a gent de la tercera edat. També ajuda nois o noies joves que, per exemple, han tingut un accident i estan immobilitzades durant un temps i que necessiten algú que els faci la compra. O mares que han estat intervingudes i no poden dur els fills al col·le. Doncs el Jaume, o les seves companyes, allà hi són.
El fet que ell sigui ara una excepció al país no durarà sempre, perquè ja hi ha nois joves que s’estan formant i fent pràctiques per esdevenir els treballadors socials del futur. “Cada cop hi ha més nois que ho estudien a Aixovall”, explica la cap d’equip del SAD, Isabel Capel.

Salut universal

| 13/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 4 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Andorra figura encara entre els pocs països desenvolupats que no ofereixen una cobertura total al conjunt de la seva població sense discriminació, independentment de les cotitzacions al sistema públic de Seguretat Social. El mecanisme solidari adoptat fa dècades a Europa i recentment abraçat pels Estats Units, la Xina i altres països, forma part d’una nova ètica global de concebre l’assistència mèdica com un dret, desvinculant-lo dels ingressos laborals.
Els darrers anys, els sistemes de Seguretat Social als països desenvolupats han experimentat un augment del cost de les prestacions mèdiques fonamentalment per causes demogràfiques i econòmiques. La crisi econòmica en la qual Andorra va entrar prematurament i de la qual encara no ha sortit ha generat la destrucció de 7.000 llocs de treball (1 de cada 6 empleats), amb enorme repercussió per a la CASS, un sistema públic malalt de nombroses deficiències i dèficits, tant de gestió, com de transparència, governabilitat i legitimitat dels representants.
A això cal afegir-hi les iniciatives del Govern de Jaume Bartumeu en favor d’augmentar les prestacions per incapacitat temporal i de cobertura total als orfes, d’establir pensions mínimes de jubilació i viduïtat o d’instaurar un període de dues setmanes de vacances per paternitat. També s’han de sumar les propostes de l’actual executiu de Toni Martí de donar cobertura als estudiants de 26 a 30 anys i de reduir les cotitzacions dels treballadors per compte propi, compensades amb un augment de la factura mèdica als pacients de l’actual 25% fins al 70% en medicaments, productes ortopèdics, o tractaments de reeducació de fisioteràpia i logopèda, i d’ampliar de 2 a 3 dies el període exempte de pagament de la CASS per malaltia comuna o absència laboral degut a incapacitat temporal, i de congelar les pensions superiors a 1.000 euros.
El 2006, la CASS enregistrava un superàvit total de 73 milions d’euros de la branca general, dedicada a cobrir accidents i malalties (la de pensions mereix un capítol a part), però ha estat liquidat els darrers cinc anys, en què ha acumulat un dèficit de 93 milions d’euros. Tot plegat són doncs 20 milions de pèrdues. La CASS té un pressupost anyal d’uns 200 milions d’euros, la meitat de la branca general, però contribueix enormement al finançament del SASS, l’entitat encarregada de gestionar la salut pública i que compta amb 60 milions d’euros anyals, dels quals 36 per salaris de professionals mèdics, 10 per fàrmacs i 5 per anàlisis. El ministeri de Salut calcula la despesa en prop de 2.000 euros per habitant a l’any, dels quals la CASS n’abona prop de 1.700, de manera que no arriba al 6% del PIB. L’OCDE, que agrupa els estats mes rics del món, te una despesa en salut de 9,5% del PIB de mitjana, prop de 2.500 euros per persona a l’any, segons dades de 2010. França dedica 11,8%, Alemanya 11,5% i Espanya 9,5% del PIB. Amb una renda per capita d’uns 34.000 euros segons l’Agència S&P, molt superior a la mitjana de l’OCDE, si Andorra invertís en salut una quantitat similar equivaldria a prop de 3.300 euros per habitant i any.
El sistema de copagament, vigent a Andorra i que suposa el 25% de la factura mèdica, corre el risc d’agreujar encara més les diferències socials. Un informe del 2010 de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre el finançament dels sistemes de salut adverteix de les “greus repercussions per a la salut” de la població. “Fer pagar a les persones al nivell de la prestació els desencoratja d’utilitzar els serveis”, especialment en matèria de “prevenció i promoció”, destaca l’agència de l’ONU i hi afegeix que “encoratja a retardar les proves mèdiques”. Tot plegat, segons l’OMS, les persones amb menys recursos “corren el risc de caure en la precarietat o d’esdevenir encara més pobres, ja que estan massa malalts per treballar”. Un recent estudi als Estats Units divulgat per la revista científica New England Journal of Medicine arriba a conclusions similars. Els Estats Units han adoptat una Seguretat Social pública i universal després de constatar que malgrat tenir el sistema de salut més car del món –17% del seu PIB– més de 30 milions de persones estaven sense cobertura.
Un informe sobre el sistema de salut andorrà elaborat per experts de diversos organismes internacionals destacava que l’any 2002 aproximadament el 8% de la població andorrana no estava assegurada a la CASS i que es trobava així exclosa del sistema públic de cobertura. El document, divulgat el 2004, observava llavors un “insuficient control de qualitat” en els serveis, “manca de coordinació entre els proveïdors públics i privats i a través dels nivells d’assistència”, així com “accés limitat al sistema públic de salut”, malalties que no semblen encara totalment sobresanades.
Durant molts anys la CASS ha pagat una part de les pensions no contributives, sufragat escoles de discapacitats o centres d’atenció de persones grans, costejat la construcció d’hospitals, cedit immobles, afavorit la concessió de crèdits al deute públic i eixugat quantitatives pèrdues de dubtoses inversions especulatives d’anteriors directors, amb una incomprensible passivitat de les autoritats responsables de la supervisió del sistema. Tot plegat, el Govern ha contret un deute social poc saludable envers la CASS. A les escasses polítiques governamentals per redreçar la situació s’hi han d’afegir, a més, mesures èticament qüestionables com la de restringir permisos de treball a immigrants amb malalties potencialment oneroses pel sistema, i afegir així un nou maldecap a les relacions amb els estats veïns.
Una comissió parlamentària estudia ara mesures encaminades a equilibrar els pressupostos i cercar la sostenibilitat, però el sistema de salut andorrà necessita, més que una aspirina, una teràpia per evitar acabar al quiròfan. El cap de Govern ha convidat a un consens per afrontar la situació de manera “realista i responsable”. El país pot rebaixar les prestacions mèdiques, incrementar la contribució de la butxaca dels pacients o fins i tot augmentar les cotitzacions. Però atenent que les despeses de salut no són pas tan elevades, que hi ha risc d’incrementar les desigualtats entre rics i pobres i a l’heretat deute social pagat durant anys per les rendes laborals, el marge de decisió es limitat. És hora de canviar de paradigma i d’adoptar la salut de les persones com un dret, de deixar de considerar-lo com un privilegi, una despesa o una mercaderia. La instauració d’un sistema fiscal per redistribuir la riquesa és l’oportunitat de repartir la càrrega i que recaigui en el conjunt de la població d’acord amb els seus ingressos, com passa en la majoria de països europeus. La bona salut de tothom pot permetre estalviar diners i maldecaps.

La festa de l’esquí

| 13/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 4 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Però lamentablement l’èxit no garanteix que en breu es repeteixi l’experiència. S’ha de ser conscient que l’excel·lent imatge només obre la porta que quan hi hagi un foradet en el calendari Andorra estigui ben posicionada per ocupar-lo. La Copa del Món té un excés de núvies, igual que el Tour, i només de tant en tant és possible entrar en un circuit on una sèrie de seus són intocables històricament. El calendari està ocupat plenament fins a la temporada 2015-2016 i l’única esperança per repetir experiència, abans passa perquè alguna de les proves s’anul·li per problemes meteorològics o de neu i s’ofereixi a Andorra l’opció d’encarregar-se’n. La feina, però, està feta i la Federació Internacional i les esquiadores han constatat que l’Avet és una de les millors pistes del Campionat. Cal felicitar tots aquells que han fet possible mostrar una sensacional imatge del país. Tant als que han treballat durament com als que han estat animant a peu de pistes. La calor del públic ha fet que un membre del cos tècnic suís definís aquest cap de setmana com la festa de l’esquí. Amb l’aval que suposa Soldeu 2012, la Federació Andorrana s’ha marcat com a objectiu poder acollir cada dos o tres anys una prova de la Copa del Món. És una fita ambiciosa i complicada, per les raons motivades anteriorment. L’èxit també portarà beneficis a nivell d’imatge nacional com a país de neu. Les proves de la Copa del Món són el millor trampolí per publicitar les pistes a Europa. Una part dels televidents centre i nord-europeus que durant el cap de setmana han gaudit de dues curses fantàstiques hauran descobert Andorra com un lloc ideal per practicar l’esquí. Aquest tipus d’esdeveniments, com succeeix amb el Tour, són el millor reclam turístic possible. A vegades es pot convertir en frustrant veure que tot i complir amb escreix les expectatives les estructures de les competicions porten a haver d’esperar anys per tornar a entrar en la roda. Això és inevitable. L’obligació és anar picant pedra perquè la imatge d’Andorra com a espai per acollir competicions d’alt nivell sigui reconeguda. Soldeu 2012 ha estat un magnífic exemple.

Hotels i comerços tanquen el cap de setmana amb molt bones sensacions

| 13/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 4 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Així ho han explicat al Diari, tant el portaveu de la Unió Hotelera (UH), Antonio Azurmendi, com la presidenta de la Federació d’Associacions de Comerciants (FACA), Susagna Venable.
Els establiments més beneficiats han estat, lògicament, els més propers a l’eix neuràlgic de la Copa del Món. Així, els hotels de Soldeu, el Tarter o Canillo han presentat plens absoluts gràcies a la presència tant dels participants com dels seus equips, membres de l’organització o periodistes que cobrien la prova. Tampoc es poden queixar els de la resta del país. “L’ocupació habitual d’aquests punts més propers a la pista s’ha desplaçat a altres zones”, apunta Azurmendi, que situa l’ocupació en una mitjana de 75 o el 80%, tot i que “sé d’establiments que també han estat plens”. Així doncs, no és estrany que el portaveu de la UH apunti que “ja hi podria haver cada cap de setmana una Copa del Món”.
De fet, l’empresari hoteler posa en relleu que el torneig no només ha estat positiu per als negocis, sinó també pel fet que “ha posicionat Andorra al mapa mundial i ha demostrat que podem organitzar grans esdeveniments”. Per tant, parlem “d’un impuls molt positiu en un moment on n’hi ha massa de negatius”. Azurmendi entén que això “és el camí per seguir” per aconseguir “potenciar la demanda”, en referència amb l’estudi presentat la setmana passada, on s’indicava que els llits dels hotels estan buits dos de cada tres nits.
L’opinió del portaveu de la UH és compartida pels comerciants. “Hi ha hagut força moviment, sobretot el dissabte. Hi havia gent i a alguna botiga o a una altra comprava”, assegura Venable, que remarca que “sempre afavoreix que es facin coses perquè vinguin visitants”. La presidenta de la FACA demana que es continuï aquest camí i “es potenciï qualsevol cosa que atregui gent perquè tots en traurem profit”, aspecte que encara és més necessari en un any que “les vendes no són fantàstiques i tot apunta que patirem”.

“Soroll, soroll!”

| 13/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 3 | 0 comentaris |

(0 vots) |

El públic tenia ganes de Copa del Món i ho va demostrar. Una mica d’atrezzo i a viure la festa com l’esdeveniment ho exigia. A les 9,45 hores va començar la primera mànega del gegant i del camí cap a la graderia ja se sentia el crit de guerra d’un dels speakers –n’hi havia dos, un de situat a l’arribada i un altre a dalt de les grades amb el públic–. Quin era aquest crit per despertar el respectable? Soroll, soroll! I la gent començava a picar de valent contra el metall de la graderia i també a cridar. L’ambient que generava era més que espectacular i així ho van reconèixer les esquiadores. “El públic magnífic. Em va encantar l’entusiasme de la gent”, va dir la tercera classificada, l’alemanya Maria Hoefl-Riesch. I la guanyadora, la francesa Tessa Worley, va tenir les mateixes paraules de lloança. “El públic m’ha ajudat moltíssim. Em va ser d’una gran ajuda.”
Els aficionats andorrans també van mostrar la seva cara més divertida amb una pancarta en anglès que deia: “No és que no tinguem corredors, és que no volem gua-nyar.” Toc d’humor. També una pancarta dedicada a Mireia Gutiérrez: “Mimi estem tots amb tu.” I d’aquesta festa en va prendre part tothom, fins i tot, els VIP –la gran majoria polítics del país– que van participar de la festa de la graderia amb l’onada i també alguns càntics. El crit de guerra: Soroll, soroll! també ho van entendre a la perfecció. Tota una festa i més humor amb recordatori als guinyols francesos a l’entrega de premis. Crits tímids cap a Tessa Worley: “Feu-li el control antidoping.” L’afició va seguir les indicacions del cap de festa –l’speaker– i va posar: “Soroll, soroll!”

Rodríguez admet que el SAAS hauria d’alleugerir l’estructura

| 13/02/2012 | Tipus: Noticia

| *

Vist 2 | 0 comentaris |

(0 vots) |

Exposa que el servei, format per unes 900 persones, quedarà “amb una estructura redimensionada i la plantilla haurà d’ajustar-se a les necessitats”, sense, però, xifrar on s’espera arribar.
La tasca de revisió dels serveis ja s’ha començat pel bloc quirúrgic i fent “una reorganització dins d’un horari normal de tota la part de les consultes”, reduint hores extraordinàries, potenciant les guàrdies que poden fer els professionals del país i “ajustant les condicions d’acolliment per als professionals que vénen de fora”. Assegura, en declaracions al Diari, que es tracta de reformes “bàsiques” de gestió que faran optimitzar els recursos i que la tasca ara se centra a revisar i concretar la cartera de serveis del SAAS. És a dir, mirar al detall què s’ofereix, si el que hi ha és suficient, si s’han d’ampliar les prestacions o quins serveis estan reemborsats per la CASS i quins no.
Una vegada s’hagi estructurat la informació, el ministeri “a nivell intern posarem als costat dels serveis quina és la plantilla orgànica corresponent”. Així doncs, explica que per exemple la plantilla corresponent al servei de medicina interna és de quatre metges assalariats –“és el que és i el que haurà de ser”– i que la revisió es farà en tots els àmbits. Comenta que questa revisió de la cartera de serveis, que es fa anualment, s’ha començat pels serveis bàsics de l’hospital “i quan tindrem fet traumatologia, ginecologia, obstetrícia i medicina interna sabrem què fem i què volem fer”. Davant d’aquest nou panorama, la ministra Rodríguez treballa amb la voluntat d’identificar totes aquelles persones del país que estan estudiant medicina per començar-los a informar sobre què poden trobar-se quan busquin feina aquí. “Dir-los que si arriba una persona amb vocació hospitalària potser no podrà treballar a l’hospital perquè la quota està tancada”, avisa. En aquest sentit, exposa que la situació que es produeix en altres sectors “passa ara en l’àmbit de la medicina” i que es pot donar la situació que hi hagi professionals amb l’autorització del ministeri d’exercici liberal que no puguin treballar a l’hospital.

LA PROVA PILOT DEL METGE REFENT, AL PRIMER SEMESTRE

Les proves pilot per implantar el projecte del metge referent es podran iniciar durant el primer semestre, segons càlculs de la responsable del ministeri de Salut. Explica que les proves “ja estan dissenyades”, però que el projecte està íntimament lligat al sistema d’informació, és a dir, les històriques mèdiques compartides i les xarxes de salut. “Penso que aquest any serà un any en què progressivament es començarà a implementar, però quan realment els professionals referents estiguin ben identificats i tot estigui en ordre”, manifesta. Rodríguez, d’altra banda, també ha explicat que s’espera disposar del primer esborrany del projecte de llei del medicament a final del primer trimestre.