Tots dos governs i la majoria de membres de la caravana solidària catalana, que ahir van arribar a l’aeroport del Prat des de Dakar, la capital del Senegal, coincideixen a insistir en la demanda de “discreció” sobre el cas.
Un portaveu del Quai d’Orsay va assegurar que la mobilització és “total” i que estan “explorant totes les pistes” sobre el parador del seu nacional Pierre Camatte, de 61 anys, mentre que un homòleg espanyol puntualitzava que la cooperació bilateral no significa que els dos països negociïn en bloc l’alliberament dels ostatges, perquè això dependrà de “l’evolució dels esdeveniments”.
Un comunicat escrit que al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI) va difondre ahir pels fòrums que fa servir habitualment a la xarxa assegura que “els segrestats estan bé de salut i són tractats conforme a la llei islàmica”. La nota és la segona comunicació divulgada, després de la reivindicació de les captures, que el govern espanyol considera autèntica.
L’escrit reitera que “més endavant” es comunicarà als dos governs les “legítimes demandes dels mujahidins” i adverteix els “croats”, com anomena els occidentals, que la seguretat dels ostatges depèn de la dels seus combatents i de la dels “germans musulmans”.
Arribada a Barcelona
El gros de l’expedició catalana va arribar ahir de retorn a l’aeroport barceloní del Prat i, després de les emocionades trobades amb amics i familiars, va oferir una conferència de premsa encapçalada per l’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, la dona del qual, Belén Cosín, participava en la caravana.
Hereu va donar la benvinguda als cooperants, els va agrair “el treball que heu fet aquests dies i el que veniu fent en aquells països”, abans de mostrar l’orgull dels ciutadans perquè “decidíssiu acabar la feina que havíeu començat”, no sense referir-se a la preocupació “per les persones que no estan entre nosaltres” i de prometre “dedicar tots els esforços a alliberar-les”.
En nom de la caravana solidària, el participant Antoni Camps va dir que “el treball que hem fet aquests dies ens ha fet veure que la vam encertar en decidir continuar amb la caravana després dels fets”. Després de recordar la falta dels tres companys, i que “tanmateix ara és hora de ser forts”, es va mostrar agraït “amb els mitjans de comunicació, que ens han manifestat la seva solidaritat i ens han donat molt suport durant aquests dies”.
EL CAP MILITAR AMERICÀ SUPEDITA LA DERROTA DES TALIBANS A LA CAPTURA DE BIN LADEN
El comandant en cap de la missió dels Estats Units a l’Afganistan, Stanley McChrysrak, va declarar que la derrota de l’organització terrorista al-Qaida està directament vinculada a la mort o captura d’Ossama Bin Laden, perquè és un símbol i la icona de l’extremisme islamista. “No crec que puguem derrotar finalment al-Qaida fins que no sigui capturat o mort”, va dir literalment. El cap de setmana passat, el secretari de Defensa nord-americà, Robert Gates, va reconèixer que no té informació del parador del líder de l’organització des de fa anys. El comandant del comandament central de l’exèrcit dels EUA, David Petreus, va advertir, de la seva banda, que les accions violentes dels talibans poden repuntar la primavera i l’estiu de l’any vinent.
Pel que fa a l’Iraq, la Lliga Àrab adverteix d’una intensificació dels atemptats al país, d’aquí a les eleccions del 7 de març, mentre que el cap de l’estat major conjunt dels Estats Units, Mike Mullen, va assegurar que el retard dels comicis en un mes sobre la data inicialment prevista no farà canviar el calendari de la retirada de les forces nord-americanes, que començarà l’agost de l’any vinent, perquè en aquest termini podran “complir el nostre pla i començar la retirada”.