Una primera part de domini total, però sense ocasions i un Bayer Leverkusen perseguint ombres i més ombres. Trista imatge dels alemanys que van estar els primers 45 minuts tancats a l’àrea i maltractant la pilota. A l’alçada d’un equip de primera catalana i no de la Lliga de Campions. Mentre, els de Pep Guardiola tocaven i tocaven fins trobar un forat en una defensa de deu jugadors. Al minut 12, el central Schwaab va salvar el 0 a 1, gràcies a un tall providencial després de la passada de la mort d’Alexis Sánchez cap a Leo Messi. Els alemanys continuaven refusant totes les pilotes i les enviaven a Víctor Valdés fins al minut 41, quan Leo Messi es va inventar una passada a l’espai lliure cap al xilè Alexis Sánchez i aquest superava el porter Leno per sota les cames. Abans d’arribar al descans, el crac argentí va pecar d’individualista quan es va quedar tot sol a l’àrea. El córner no el va deixar llançar l’àrbitre Craig Thomson. Una mania ja típica en els col·legiats. Els alemanys tan estar dins de la cova es van quedar cegats. Als següents 45 minuts, el Bayer Leverkusen va canviar de tàctica i va decidir jugar-li al Barça de tu a tu. Al minut 52, Kadlec va aprofitar una centrada de Corluka per batre de cap Víctor Valdés. Dos minuts després, una assistència de Cesc Fàbregas la va convertir en gol Alexis Sánchez. La resposta va ser immediata i Renato Augusto va estar a punt d’empatar. Tot seguit, Gonzalo Castro va enviar una pilota al pal igual que Leo Messi. A dos minuts del final, el crac argentí no va fallar i va sentenciar.
De la seva banda, el Lió es va imposar a l’Apoel de Nicòsia per 1 a 0 amb gol de Lacazette.

L'OLYMPIAKOS I EL BESIKTAS FAN UN PAS DE GEGANT AL SETZENS DE FINAL

En els dos partits avançats dels setzens de final de l’Europa League, l’Olympiakos i el Besiktas van fer un pas de gegant per accedir als vuitens de final en vèncer a domicili el Rubin Kazan i l’Sporting de Braga, respectivament. Els grecs, dirigits pel basc Ernesto Valverde, es van imposar per 0 a 1 amb un gol de l’exjugador del Vila-real, David Fuster. El partit es va jugar a les 12 del matí per les baixes temperatures –menys 13 graus quan es disputava el matx–. Els russos van fallar un penal que Carroll va aturar a Natcho. Mentre, els turcs van vèncer per 0 a 2 eals portuguesos, amb gols de Sivok i l’ex-Athletico, Simao.

El nom el va donar a conèixer el conseller de la minoria socialdemòcrata, Marc Cornella, en la roda de premsa posterior a la sessió de consell de comú celebrada ahir a la tarda. Riestra, que va formar part de l’equip de Ferrer en el mandat anterior, també va ser un dels integrants de la llista de Cd’i en les passades eleccions comunals.
Segons van explicar al Diari algunes fonts properes a la corporació local, el nou assessor jurídic cobrarà poc menys de 2.500 euros. Tot i aquest nomenament, ja hi ha un altre càrrec de relacions especials en matèria jurídica, en aquest cas especialitzada en drets urbanístics. Es tracta de la jurista Raquel Bernabéu, que ja treballava a la corporació en el mandat anterior i que ara ha estat ratificada pel nou equip de govern local.
L’altre conseller de la minoria socialdemòcrata, Josep Vila, va destacar que a Riestra se li ha de sumar un altre càrrec de confiança, a més dels set directors que es van nomenar ahir (segons ell, un més que en l’anterior mandat), una secretària i un interventor. Amb tot, no va deixar clar si considera que són excessius o no els càrrecs de confiança que ha nomenat el comú, però sí que va apuntar que “nosaltres, segurament, passaríem amb algun menys”. En aquest sentit, van demanar que se’ls fes arribar el sous de tots els càrrecs de confiança.

Crítiques pels salaris
Els dos consellers de la minoria socialdemòcrata també es van mostrar crítics amb el fet que malgrat que es va anunciar una rebaixa en la partida global destinada a salaris, en realitat els consellers han vist augmentat el seu sou. Així, Josep Vila va explicar que mentre que en el mandat anterior un conseller sense cap més responsabilitat i que no estava a plena dedicació cobrava 1.550 euros, ara en cobra 2.000. “Hi ha hagut un augment”, va afirmar, remarcant que tot i el canvi, “faran la mateixa feina”.
Davant d’aquestes afirmacions, tant la cònsol major, Rosa Ferrer, com el cònsol menor, Jordi Minguillón, van remarcar que s’havia produït una rebaixa del 15% pel que fa a la despesa en salaris i pel que fa als canvis en les retribucions dels càrrecs electes, tant sols s’han limitat a aplicar l’article 30 de la nova ordinació de funcionament dels comuns. “Vam ajustar la graella en funció de la càrrega de feina”, va indicar Minguillón. Ferrer, per la seva banda, es va mostrar molesta amb les afirmacions dels consellers socialdemòcrates i va comentar: “Si critiquen potser és perquè hi ha algú que cobra menys del que cobrava abans.” A més, va afegir-hi que s’havien adaptat a la nova situació de la corporació, tenint en compte que abans eren 9 consellers, mentre que ara són 8 a repartir-se la feina.
Pel que fa als consellers de l’oposició de Demòcrates per Andor­ra, no van entrar a valorar la situació i van justificar que no podien dir res sobre la despesa salarial dels càrrecs de confiança perquè no tenen coneixement de les retribucions.
Amb tot, Cornella i Vila van assegurar que un cop disposin de tota la informació sobre els salaris, en faran una anàlisi global per conèixer “quin ha estat l’estalvi i la despesa real”.

ORDINO INCORPORA L'EXCAP DE L'OPOSICIÓ LIBERAL GILBERT BLASI COM A TÈCNIC JURÍDIC

L’excònsol menor i el darrer mandat comunal cap de l’oposició liberal al comú d’Ordino, Gilbert Blasi, ocuparà eventualment la plaça de tècnic jurídic a la corporació ordinenca. Jurista de formació acadèmica, Blasi passa a ocupar una plaça que ja estava creada però que no s’havia cobert. I ho fa de manera eventual i amb el salari que li correspon en virtut de la graella que té determinada el comú d’Ordino. La contractació eventual l’hauria acordat la junta de govern i avui hauria de ser ratificada per la sessió de consell després que es busqués un assessor jurídic perquè es fes càrrec dels casos jurídics del dia a dia sense haver de recórrer, en cada ocasió, a un lletrat extern. Després d’estudiar les diferents opcions, es va apostar per Blasi i es va triar la via de la figura eventual. El procediment hauria seguit escrupolosament la legalitat. Les fonts consultades han mostrat la seva sorpresa per tractar-se d’un exconseller de comú que inicialment era oposició a ACO.

L’inici del proces comença la setmana vinent. Aigües del Pirineu, que tot i ser una societat andorrana està vinculada a Aigua de Ribes, signarà l’acord per al lloguer de la planta amb Causes Pies i del brollador amb el quart d’Arinsal. La rúbrica donarà pas a l’inici de les obres que es pretenen iniciar immediatament un cop s’hagin obtingut els permisos. Posteriorment, s’hauran de passar tots els tràmits sanitaris per garantir la qualitat de l’aigua i el procés burocràtic per disposar de les autoritzacions administratives necessàries perquè la indústria operi. Durant aquest any s’han de finalitzar les obres al mateix temps que s’instal·la la maquinària i es contracta els treballadors.
Tot el projecte s’havia dissenyat per iniciar-se amb anterioritat. Els promotors havien previst, inicialment, que la comercialització de la mítica marca es reprengués durant el 2012, però el calendari s’ha hagut d’anar ajornant. El motiu fonamental ha estat que degut a tot el procés judicial en la fallida d’Aigües d’Arinsal, Causes Pies no havia recuperat oficialment la propietat de la planta. Sense aquest requisit legal no era possible negociar i firmar un contracte de lloguer. Jaume Tor va entregar la propietat i les claus a final de l’any passat. Un altre dels elements que va endarrerir tot el procés va ser el canvi comunal. Es va haver d’esperar al jurament del nou comú per reprendre unes negociacions que s’havien aturat amb l’inici de la campanya electoral. Els pactes assolits amb l’equip anterior, però, s’han mantingut bàsicament en la mateixa línia.

Forta inversió
Aigües del Pirineu ha previst que caldrà una xifra propera als 800.000 euros per refer l’edifici de la planta d’Arinsal. La part més malmesa és la teulada, però s’han de fer actuacions concretes en d’altres indrets. Fonts de la negociació van destacar que l’important inversió per realitzar és una prova fefaent de la seriositat del projecte. Tant el quart d’Arinsal com Causes Pies (amb participació majoritària de l’Església i minoritària del comú de la Massana) han tingut molt en compte l’experiència d’Aigua de Ribes com a garantia per a la viabilitat del projecte. En un negoci tan competititu com l’aigua el control en temes com la distribució són bàsics per fer-se un lloc al mercat.     Es desconeix si quan hi hagi un canvi en la llei d’inversions estrangeres la societat andorrana actual canviarà o no la composició de l’accionariat. Actualment, Aigües del Pirineu Societat Limitada disposa de dos socis coneguts. D’una banda, Andreu Vilar­rubla, que representaria la part del soci tecnològic, i Daniel Mestre, com a cara visible de la part inversora. Vilarrubla havia estat relacionat amb la distribució d’Aigües d’Arinsal fa unes tres dècades.
Aigües del Pirineu va adquirir Aigües d’Arinsal en la part final del procés concursal per la fallida de la societat. Cal recordar que la part de maquinària embotelladora s’ha de posar íntegrament perquè l’antiga estava en règim de lísing i va ser entregada a l’empresa valenciana Cauba en els inicis del litigi per la fallida. Amb els 85.000 euros dipositats per tancar el procés de fallida, la nova societat es va quedar les marques, amb el compromís de negociar per recuperar l’activitat industrial.

COMPROMÍS PER CONTRACTAR OBRERS DE LA MASSANA

El comú de la Massana va proposar a Aigües del Pirineu perquè en la represa dels treballs industrials per a la producció amb Aigües d’Arinsal hi hagi l’esperit de contractar assalariats de la parròquia. David Baró va confirmar que els responsables de l’empresa havien estat d’acord amb la proposta. S’entén que en els treballs més especialitzats serà difícil trobar empleats del país amb la qualificació pertinent, però per a les tasques que no requereixen especialització es prioritzarà la gent que viu a la parròquia. De moment, no és clar quin serà el nombre de treballadors de l’empresa. Es podria començar amb prop d’una vintena. El procés de contractació serà gradual degut que es vol anar introduint progressivament la marca en el mercat. A mesura que augmentés la producció es donaria pas a noves incorporacions. El cònsol es va manifestar molt content perquè la parròquia pugui recuperar una empresa que havia estat un símbol fa uns anys.

Els treballs per posar en marxa la que seria la segona iniciativa legislativa popular (ILP) a Andorra –després de la relativa a la regulació del consum de tabac en llocs públics– estan avançant a bon ritme.

La crisi econòmica no ha d’impedir que el país abordi d’altres qüestions que té pendents. I entre aquestes hi ha la revisió de l’actual llei per facilitar l’adquisició de la nacionalitat andorrana.

Andorra ha agafat impuls. I aquest és en forma de projectes. La Copa del Món femenina de Soldeu no ha de ser altra cosa que un punt de sortida del que en els pròxims anys ha de seguir mantenint el país en la primera línia d’esdeveniments d’hivern. Els objectius són ambiciosos: portar cada any una prova de Copa del Món en alguna especialitat i, a més llarg termini, uns Campionats del Món d’esquí alpí, que serien el colofó en expectació mediàtica.

“El món ens ha de continuar mirant.” Amb aquestes paraules s’expressava Conrad Blanch, director general del comitè organitzador de la Copa del Món de Soldeu, amb la intenció que l’esdeveniment serveixi com a punt de partida per atreure’n més al país. Ahir es va fer balanç del funcionament de les curses i l’organització, amb la satisfacció de tots plegats que els objectius que es plantejaven s’han aconseguit amb nota.

El Comú de la capital posarà a disposició de l'equip de treball del jaciment de la Roureda de la Margineda la maquinària, els recursos tècnics i materials i el personal necessari per poder fer la zona visitable i obrir-la al públic a la primavera. La col·laboració es farà efectiva sempre i quan la feina del Comú no es vegi afectada i no contempla aportacions econòmiques.
Un exemple que ha posat la cònsol major de la capital, Rosa Ferrer, és l'acolliment a l'alberg de La Comella dels universitaris que puguin venir a l'estiu a treballar a les excavacions, reduint així els costos de les tasques de recuperació i conservació.
Aquest conveni, ha indicat Ferrer, 'formalitza' la col·laboració entre les tres parts amb l'objectiu que la Roureda "pugui ser un espai cultural que la gent pugui venir a visitar" gràcies a la museïtzació de les restes. El termini previst per obrir la zona al públic és a la primavera d'aquest 2012.
Tant la cònsol com els representants de l'oposició han valorat positivament l'acord que afavorirà la difusió del patrimoni cultural i nacional, segons ha afirmat el conseller del Partit Socialdemòcrata, Marc Cornella, que ha trobat a faltar en la documentació lliurada alguns aspectes concrets com la planificació del pla director. Per la seva part, des de Demòcrates per Andorra, Carles Torralba, ha destacat la "importància cabdal" de la zona 'que explica la nostra història' i ha celebrat la voluntat de preservar-la i que pugui esdevenir un reclam turístic.

El director general d'Ordino Studios, Jordi Albà, ha anunciat aquest dimarts a la tarda que produirà el primer videojoc de la sèrie nord-americana Stargate amb aplicació per a iOS i Android. Albà ha assegurat que "tenim els drets per produir fins a 24 episodis", i que d'aquí sis mesos s'han de lliurar els tres primers.
Stargate és una sèrie de ciència ficció de molt d'èxit als Estats Units, que va néixer el 1994 i que també va tenir la seva rèplica en dibuixos animats. La darrera pel·lícula de la sèrie es va estrenar l'any 2008. Els drets de producció i distribució pertanyen a la Metro Goldwyn Mayer (MGM).
Per fer possible la producció d'aquestes aplicacions mòbils del joc basat en la sèrie, Ordino Studios ha hagut de crear una divisió de videojoc, a part de l'audiovisual. Jordi Albà calcula que necessita unes 20 persones més per desenvolupar-les a part de les deu persones amb què ja compta.
Ha afegit que hi ha "molta gent disponible" i que "no és difícil trobar-les, ja que les persones que es mouen en aquest món són gent acostumada a viatjar". Diu que "estem ben situats, al sud d'Europa, cosa que ens fa competitius geogràficament i també fiscalment".
El director general s'ha mostrat optimista respecte al projecte i ha dit que "per primera vegada creem a Andorra un hub de talent per poder produir tots aquests projectes". A més, ha afegit que després d'aquest projecte "en vindran més" que diu tenir en cartera "més grans encara, com pel·lícules d'animació".
L'objectiu de Jordi Albà no és altre que "importar talent per formar talent a Andorra", i així "crear i produir productes fets íntegrament a Andorra i exportar-los a l'estranger".
Per aconseguir-los, Albà s'ha desplaçat fins als Estats Units. Ha afegit que el procés d'obertura econòmica que està fent el Principat l'ha ajudat a vendre Ordino Studios com a centre de producció.
El projecte ha rebut el suport econòmic del Govern a través d'un crèdit tou atorgat per l'ADI de 250.000 euros amb un tipus d'interès euríbor. Carles Aleix, director de l'ADI, ha explicat que el projecte global d'Ordino Studios haurà rebut un total de 500.000 euros, en dues fases diferents. La darrera, dedicada a aquest projecte de les aplicacions interactives del videojoc d'Stargate.
Jordi Albà va ser l'any 2008 finalista del premi Innovadors i va ser el primer empresari que es va acollir a la llei d'inversió estrangera creant l'Ordino Studios com a centre de producció audiovisual.