Concretament, s'ha optat per aplicar les retallades salarials al personal que percep més de 3.000 euros i per eliminar un trienni. Així, es redueix entre un 5 i un 10% les retribucions superiors a 3.000 euros del personal del Consell General, una mesura que afectarà a cinc persones, i es suprimeix un trienni al total de disset empleats.
Amb tot, s'ha decidit mantenir el sistema de gestió de l'acompliment, perquè és diferent del que s'aplicava a l'Administració general, i perquè permet valorar la feina dels empleats, que és molt polivalent. A més, Bonell ha defensat que en el cas dels empleats que arriben al màxim de la seva graella d'acompliment cobren una prima que no es consolida en el salari.. En total, s'estalviaran 82.835 euros anuals en les rebaixes que afecten els càrrecs electes, i 16.900 euros en el cas de les nòmines del personal.
Pel que fa als càrrecs electes, queden afectats per les retallades els dos presidents de grup, el síndic i la subsíndia, ja que sobrepassen els 3.000 euros bruts. D'altra banda, durant la Junta de Presidents també s'ha proposat rebaixar el sou de tots els consellers generals un 5%, encara que la Llei de contenció de la despesa pública en matèria de personal no ho estipuli.
La mesura també afecta als òrgans vinculats al Consell General, que són el Raonador del ciutadà, Tribunal Comptes i Agència de Protecció de Dades, i que seran informats formalment aquest dimarts. La subsíndica també ha informat que les retallades s'aplicaran a partir de la nòmina del mes de juny. A més, Bonell ha reiterat la necessitat expressada per DA d'impulsar la creació d'un estatut dels treballadors del Consell General per equiparar els seus treballadors al sector públic andorrà, un text que es vol tenir llest abans del final de la legislatura.

Oposició dels socialdemòcrates a la mesura
Aquesta decisió s'ha pres en la reunió de la Sindicatura, on el secretari socialdemòcrata, David Rios, ha votat en contra. El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, ha explicat que no seria coherent votar a favor d'aplicar la Llei als treballadors del Consell General quan ja es van oposar a l'aprovació de la Llei en sí. No s'ha mostrat contrari, però, a l'aplicació de la rebaixa salarial als consellers generals, i ha indicat que 'nosaltres estem a favor de predicar amb l'exemple' i ha recordat que durant la seva legislatura es van reduir diversos salaris públics, entre ells el del cap de Govern.
Tot i això, ha fet referència al fet que s'hagi exposat aquesta decisió a la Junta de Presidents i ha indicat que aquest no és l'ens competent, sinó que ho és la Sindicatura, i que per això allà no hi ha manifestat la seva opinió. El que sí que ha criticat és que se'ls hagi exposat la decisió de manera oral sense adjuntar-los la documentació pertinent, i que l'hagin hagut de demanar.

La cita anual del Trofeu Andros al Pas de la Casa continua. L’organització va confirmar que aquest any es continuarà disputant el campionat sobre gel a Andorra, així que els aficionats tornaran a tenir l’oportunitat de veure els millors especialistes sobre la superfície lliscant del Grandvalira Circuit. Serà el 14 i el 15 de desembre.

Per cert, abans de començar. Li dec una disculpa.
Doncs, sí.

Enginesa, la seva empresa, no va tenir res a veure amb l’aparcament dels Pouets, contràriament al que vaig escriure a l’article ‘Animalades S.L.’
És cert, ens vam presentar al concurs, però no ens van escollir i, per tant, no tenim res a veure amb aquella obra.

Acceptades?
I tant! A més comparteixo totalment l’essència de l’article. En aquest país hem fet una bona col·lecció d’animalades i ara tot són marramiaus.

Vostè abriga edificis.
Sí, les façanes.

I això què vol dir?
Hem descobert que si fem intervencions d’aïllament sobre les façanes, l’estalvi energètic és enorme.

I a cada pis no s’hi ha de fer res?
Molt poc, només col·locar finestres triples, que no és gaire cosa.  

La diferència amb altres cops en què ha explicat això és que ara té dades.
Totalment contrastades. Hem abrigat l’edifici Aconcagua, que gestiona el meu pare, i la rebaixa del consum de calefacció aquest hivern ha estat del 80 per cent. I atenció, hi ha un 40 per cent dels pisos que no han gastat ni un euro en tot l’hivern.

On està la trampa? Deu ser caríssim això d’abrigar edificis.
No, no gaire. A més, la major part de la intervenció es fa en la façana i, per tant, és molt menys molesta. També cal tenir en compte que el Govern subvenciona aquesta classe de reformes.

Tal com ho pinta el que no entenc és com no ho fa més gent?
Crec que perquè molta gent no ho coneix del tot o potser no se’n refien encara del tot i volen veure com els funciona als que ja ho han fet. De tota manera, tots els edificis nous es faran així, estic segur. Els resultats són contundents. Pensa que cada família a Andorra es gasta 1.500 euros de mitjana en calefacció, és un sou!

Ho diu amb passió.
És que m’he passat molts anys predicant en el desert. I ara ja em comencen a creure quan dic segons quines coses.

Com quines?
Un pis ben aïllat de 100 m2 es pot escalfar perfectament amb l’ener­gia que genera una assecadora de cabells.

No m’estranya que alguns se’l miressin com si fos un il·luminat.
Però és que és cert. El país gasta cada any 70 milions d’euros en combustible per a calefacció. 70 milions que s’emporten les companyies petrolieres. Una part molt important d’aquests diners es podria reinvertir en les necessitats de la gent. La ineficiència energètica és un llast per al país.

Vejam si encara li faran un atemptat els de l’OPEP, que els vol aixafar el negoci...
No ho crec (riu). L’OPEP té les vendes bastant assegurades.

La segona victòria contra els moldaus, per 0 a 14, va ser la decisiva. Era en el partit per a l’onzè i dotzè lloc, qui perdia baixava i amb un plantejament encertat els isards van aconseguir l’objectiu i van deixar el rival a zero. Els assajos de Paul Alieu i Roger Fité i les transformacions de Marc Abelló –una d’elles força complicada– van atorgar un premi molt patit, sobretot perquè el dia abans la selecció no havia guanyat cap partit de la lligueta de grup.
El primer duel de diumenge era important. Si es guanyava Moldàvia s’aconseguia el penúltim lloc del grup, i l’encreuament contra Sèrbia semblava més assequible que qualsevol altre. Josep Magallón, amb una forta contusió al taló, no va poder jugar –és dubte també per al partit de dissabte de la selecció de rugbi XV– però l’equip va respondre en el primer enfrontament davant dels moldaus (7-20). L’esforç del duel va passar factura davant dels serbis, que van vèncer en l’encreuament per 28 a 12 i quedava jugar-s’ho tot a cara o creu. Va sortir cara davant un equip que havia baixat l’any passat de la divisió superior i suma el segon descens consecutiu. “Abans això era una competició d’estiu al que els països no feien molt de cas. Però aquest esport serà olímpic i les coses han canviat”, valorava el capità Magallón sobre les exigències de la competició.
El torneig i l’ascens a la categoria Gran Prix se’l va endur una invicta Romania, que va vèncer Bèlgica a la final per 27 a 17, mentre que Lituània va ser tecera en vèncer Xipre per 52 a 14. Els tres entren a la classificatòria per a la Copa del Món, a final de juliol.

EL VESTIDOR

“Hem de fer un replantejament”

Mathieu Deleris.
El seleccionador de sevens estava satisfet per haver assolit la permanència, tot i que no evitava una reflexió que té a veure amb el nivell que està agafant la disciplina. “Ens falta més preparació i hem de fer un replatejament. Cada vegada hi ha equips més forts, que treballen molt a fons, i si volem estar a un bon nivell hem de tenir més mitjans i una planificació a mitjà termini, a tres o quatre anys, que ens ajudi a competir”. Deleris es mostrava satisfet pel treball dels jugadors: “Ho han donat tot, perquè són excel·lents competidors i bons amics”. I sobre Moldàvia indicava que “el seu joc ens ha vingut bé. És un equip que no mou molt la pilota i els hem pogut contenir bé”.

El sisme es va sentir també en altres regions, com ara la Toscana, el Vèneto o Llombardia.
A la fàbrica de Bondeno, a la província de Ferrara, va morir un treballador marroquí de 29 anys, que acabava el seu torn a les cinc de la matinada, i a qui li va caure una biga al cap en esfondrar-se la nau industrial. També els treballadors Nicola Cavicchi, que havia decidit substituir un col·lega, i Leonardo Ansaloni, van morir quan treballaven en el departament de cocció de la fàbrica de ceràmica de San Agostino i se’ls va caure el sostre al damunt, va dir el representant sindical Víctor Battagia.
Una dona alemanya, Gabi Ehsemann, de 37 anys, que es trobava a Itàlia per motius de feina, va morir a Bolonya, probablement a causa d’una crisi provocada per la por durant el sisme, va informar el comando provincial dels carrabiners de Bolonya. Del pànic va morir també una dona de més de 100 anys de San Agostino, van indicar fonts mèdiques.
Finalment, un treballador de Tecopress, una fundició de cicle continu a Dosso, barri de San Agostino, va aparèixer mort d’entre la ruïnes del sostre de la fàbrica que es va desplomar.

Dues rèpliques
Una hora després del terratrèmol, es va registrar una rèplica de 4,9 graus en l’escala Richter al nord de la província de Mòdena, que va causar esfondraments en algunes fàbriques a Bondeno. També l’església de Sant Felice sul Panaro, a la província de Mòdena, es va enfonsar després del sisme, va assegurar protecció civil, i es van detectar igualment greus danys materials a Ferrara, on es van reportar esfondraments de nombrosos edificis històrics i habitatges.
A migdia, una nova rèplica, de 5,1 graus de magnitud va produir nous esfondraments d’edificis i va ferir almenys una persona, un bomber que treballava en les tasques de rescat.
El trànsit ferroviari a les principals línies de la zona afectada pel sisme, que havia quedat inter­romput, es va restablir al matí “després dels reconeixements tècnics previstos en els protocols de seguretat per verificar la integritat de les infraestructures”, van indicar les autoritats ferroviàries.

EL FISCAL CREU QUE UN SOL HOME ESTÀ DARRERE L'ATAC DE BRÍNDISI

Un home adult “enfadat amb el món” és el perfil del presumpte autor de l’atemptat contra un institut de Bríndisi, dissabte, en què va morir  la jove Melissa Bassi. Els investigadors miren d’identificar el responsable a través de les imatges d’una càmera de seguretat. Segons va explicar ahir el fiscal Marco Dinapoli, les imatges acrediten la hipòtesi que l’artefacte explosiu va ser accionat amb un comandament a distància.     
La policia va interrogar dos sospitosos, un exoficial d’aeronàutica, fill dels propietaris d’un magatzem de bombones de gas, i un anarquista. Així, la hipòtesi que apuntava la màfia queda relegada. A més, un membre de la banda que opera al territori, la Sacra Corona Unita, va assegurar que “nosaltres no hi tenim res a veure”.

Aquest canvi radical per al sector de l’oci trigarà encara uns mesos a ser una realitat ja que, un cop es publiqui el text al BOPA      –previsiblement durant la primera quinzena de juny– els establiments disposaran mig any per realitzar les obres per a la creació de zones aïllades. Fins llavors, aquest punt de la nova legislació no entrarà en vigor. En canvi, la gran majoria de la proposició serà d’obligat compliment als quinze dies de la seva difusió. Entre ells, els punts que veten el tabac al costat de parcs infantils o a les instal·lacions esportives, encara que siguin descobertes.
Fins a la publicació al BOPA, aquest àmbit estava regulat únicament pel reglament que regula determinats aspectes de la venda i el consum de productes del tabac. Tot i que la llei aprovada dijous segueix gran part d’aquesta normativa, sí que hi ha punts que els amplia, a banda de donar a les seves disposicions un rang superior. Una de les principals novetats, introduïda durant el treball en comissió dels dos grups parlamentaris, és la prohibició de fumar en “recintes delimitats de parcs infantils, zones de joc per a la infància i espectacles infantils”, emprant una fórmula similar a la que es va fer servir a Espanya. D’aquesta forma es dóna una especila rellevància a la necessitat de protegir els nens.
La llei també agrega un altre detall pel que fa a la prohibició ja estipulada de fumar en centres sanitaris. Es va més enllà del reglament del 2004 a l’hora de deixar clar que el vet al tabac en aquests espais no es referix únicament als interiors sinó també “als espais a l’aire lliure que hi formin part”.
També hi ha una ampliació de restriccions a les instal·lacions esportives. A la normativa del 2004, es feia únicament referència als espais tancats. En canvi, la llei és més ambiciosa i no fa excepcions. A la pràctica, suposa desterrar el tabac dels camps de futbol o rugbi i altres espais on es practiquin esports a l’aire lliure.
El que també entrarà en vigor de seguida serà una part important del règim sancionador de la llei. Concretament, és la que fa referència a les multes que es poden imposar a les persones que fumin en aquells espais on no està permès. La quantia d’aquests càstigs oscil·larà entre els 30 i els 500 euros.

EL SUPORT DELS FUMADORS

mb vint vots a favor –dels consellers demòcrates (dos d’ells van faltar a la sessió per motius personals)– i sis abstencions –del grup socialdemòcrata, que va expressar d’aquesta forma el seu rebuig a la possibilitat de crear sales per a fumadors i no apostar per una prohibició gairebé total del tabac als locals públics–. Així es va aprovar l’ara sí Llei de protecció contra el tabaquisme passiu ambiental, coneguda ja popularment com la llei antitabac, el text que registrirà considerablement les possibilitats de fumar en molts llocs. Malgrat les diferències de criteri, tant la majoria com l’oposició i el Govern van coincidir en els beneficis per a la salut pública d’aquest text, uns guanys que també han convençut els que, lògicament, tindrien més reticències:?els habituals del tabac.
De fumadors, tot i ser minoria, n’hi ha uns quants tant a l’hemicicle com al Govern. D’entre els sis consellers del PS, només és consumidora habitual Mariona González, que ja s’està acostumant a sortir de les dependències del Consell quan el cos li reclama nicotina. Al bàndol demòcrata, sis parlamentaris també fumen: Ladislau Baró, Daniel Armengol, Carles Ensenyat, Pere Obiols, Josep Anton Bardina i Pere Altimir. A tots ells els va tocar dijous fer el cor fort i donar el vistiplau a un text que, a partir d’ara, els complicarà el seu vici habitual.
Dins del gabinet governamental, els fumadors també són minoria. El cap de l’executiu, Toni Martí, mai ha amagat la seva afició pel tabac, a l’igual que el ministre de Justícia i Interior, Marc Vila. El seu bàndol fa justament dos mesos que ha perdut un altre integrant. El titular de Cultura, Albert Esteve, va deixar el tabac a petició de la seva filla, objectiu que, ara, tindrà més fàcil de complir.

I la preocupació s’ha instal·lat sobretot en els que regenten comerços a la zona baixa del poble, al costat de l’avinguda Francec Cairat. El motiu? No es veu gens clar la repercussió que tindrà l’eliminació de places d’aparcament, fins a 66, que comportarà fer el tram entre l’enllaç amb la desviació i la sortida sud del poble de tres carrils. De moment, des de l’Associació de Comerciants i Empresaris Lauredians (ACEL) ja s’ha demanat que se celebri una reunió entre representants del ministeri d’Economia i Territori i els empresaris per poder plantejar alternatives ja que, avisen, l’escollida per l’executiu pot suposar una sentència de mort per a molts establiments ja de per sí afectats per la crisi econòmica.
“Els negocis de la zona ja ho estan passant molt malament i això els pot perjudicar molt perquè són comerços que necessiten tenir aparcaments”, alerta la portaveu de l’ACEL, Amparo Ribero, que deixar clar que “estem molt decebuts” i que “s’està posant en risc moltes botigues”. De motius de queixa, n’hi ha varis. El primer, el fet que no s’hagi apuntat fins ara la possibilitat d’ampliar els carrils. “Fa uns mesos ens van assegurar que no ho farien i ara es carreguen tot un lateral de places d’estacionament”, indica l’empresària.

Possible alternativa
El segon punt criticat des de l’associació és el fet que “no s’hagi consensuat amb la gent perquè hi poguéssim aportar idees”. Per això, Ribero reclama que “es faci una reunió de poble”. Una alternativa que, al seu entendre, seria vàlida passaria per mantenir inicialment els dos carrils actuals. “No costa res provar-ho i veure com funciona i es pot fer que afecti el menys nombre de gent possible.
Entre els comerciants més afectats per la pèrdua de les places d’aparcament, els que tenen els seus establiments a l’avinguda Francesc Cairat, el sentiment és d’enuig i indefensió. “No ens han tingut en compte per res, porto 13 anys a Sant Julià i el més segur és que hagi de marxar”, explica Maria Jesús, encarregada de Pintures Novalínia,que considera que “en els temps que corren” impossibilitar als clients un aparcament a prop de les botigues pot “acabar amb els quatre comerços que encara queden a Sant Julià”.          
Maria Jesús recorda que abans de les eleccions comunals se’ls va dir que “això no es faria”, com també assenyala Jena, propietària de la Perruqueria Jena. “Ens van prometre que aquests treballs trigarien molts anys a fer-se.?La gent de Sant Julià i els treballadors necessitem aquests aparcaments, mentre que els clients de fora no faran l’esforç de venir caminant fins aquí”.     
També és contrari al projecte, el propietari de la Farmàcia Creu Verda, Pierre Pagés. “És evident que sense l’aparcament perdrem una bona part de la clientela”, assenyala tot indicant que sobretot afectarà als usuaris espanyols que aparcaven a la banda del riu.         No preocupa només la pèrdua dels aparcaments sinó també l’ampliació a tres carrils de la car­retera. “Els cotxes baixaran a molta velocitat, és un perill per a tothom, clients, veïns i treballadors”, assenyala Carme Serra, d’Esports Jorma, que coincideix amb els seus col·legues de Pintures Novalínia al creure que els possibles clients, al conduir per una avinguda de tres carrils sense aparcament, passaran de llarg”.

JORDI ALCOBÉ DEFENSA EL CANVI

El ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, defensa l’opció adoptada per l’executiu per connectar el tram del vial de Sant Julià amb la plaça Laurèdia i la pèrdua d’aparcaments. Ho va fer en una entrevista al programa El Matinari, de COPE Andor­ra-AD Ràdio, on va assenyalar que “és cert que es perden una cinquantena de places d’aparcament a la part baixa del poble, però, a més de les del pàrquing vertical del comú, es crearan un centenar més d’aparcaments a l’avinguda Rocafort”. Alcobé va instar els veïns a “acostumar-se a caminar” o bé a aparcar al pàrquing comunal.

En el marc de la instrucció que està duent a terme la justícia, la batlle responsable de la investigació hauria encomanat a especialistes del cos nacional de policia espanyol, designats com a pèrits judicials, que mirin de recuperar tots els enregistraments possibles. Més enllà de les cintes backup que es van trobar en el moment de descobrir el suposat control il·lícit, també es va posar a disposició de les autoritats judicials tant el maquinari com el programari que s’usava per fer les gravacions.
Fonts properes a la investigació han assegurat que les cintes que es van trobar, algunes desenes, podrien ser les menys comprometedores. Fins i tot, majoritàriament podrien contenir converses lícites, ja que el sistema instal·lat a l’edifici de l’Obac originàriament tenia només una finalitat de control de seguretat legal. Les cintes, però, contenien tan sols còpies de les gravacions que hauria fet la màquina que es va localitzar en una sala de l’edifici, que era d’accés molt restringit. L’instrumental no deixa de ser res molt similar a un ordinador, amb la qual cosa l’encàrrec fet a la policia espanyola seria el de mirar si a la memòria (disc dur) del maquinari hi resten encara dades i si aquestes es poden recuperar.

Auditoria pericial
Les anomalies es van detectar casualment i van ser confirmades per una empresa andorrana que en aquell moment tenia un contracte amb el ministeri per fer-se càrrec, almenys, del manteniment d’una part dels sistemes de comunicació del departament. Vista la complexitat del sistema i la gravetat que podia arribar a tenir la utilització il·lícita de l’operatiu, els responsables polítics del moment de la descoberta (integrants de l’executiu socialdemòcrata) van encarregar un informe tècnic pericial a una empresa espanyola altament qualificada per tal que certifiqués l’estat de les connexions. Tota aquesta documentació, igual com la certificació de l’empresa que hauria fet la instal·lació original estarien en poder de la Batllia. Igual que el maquinari, del qual la immensa majoria de components del cos de la policia en desconeixien l’existència.
Des del moment de la descoberta, els equips es van aturar. I?només es van tornar a posar en marxa, segons les fonts consultades, perquè els tècnics que van fer l’auditoria constatessin que el maquinari enregistrava. La instal·lació original hauria estat manipulada. I els mecanismes de què disposaven, per exemple, els despatxos de la direcció de la policia per gravar les converses que creguessin oportunes haurien quedat inservibles. Independentment de l’ús que se’n fes, es gravava o no a la voluntat d’un tercer. De fet, hi havia diferents línies internes que estaven interceptades (tant de despatxos de responsables polítics com d’agents de policia de diferents graus) amb el sistema que s’hauria usat per alterar la instal·lació inicial. Les fonts consultades ahir no van poder assegurar quantes línies presentaven aquesta situació i si sempre havien estat les mateixes. Pel tipus de dispositiu emprat, tècnicament hauria estat factible variar-les amb el temps.
El que sí que s’hauria comunicat a les autoritats judicials -la denúncia es va interposar davant el llavors fiscal general de l’Estat, Robert Ampuy, per part dels responsables polítics del ministeri d’Interior- va ser el nom de les persones que tenien oficialment accés a la sala on hi havia l’aparell gravador i on es van descobrir les cintes. Les fonts coneixedores de la investigació consultades, però, van preferir ahir no revelar aquest detall per no malmetre el curs de la instrucció judicial, que després de mesos al ralentí les darreres setmanes s’hauria accelerat.

EXPECTACIÓ ENTRE POSSIBLES ESCOLTATS

Diferents funcionaris de policia i altres professionals que han usat línies telefòniques a l’edifici de l’Obac (la Batllia, el ministeri fiscal i els advocats, per exemple, hi tenen un despatx per quan s’ha de prendre declaració a persones detingudes) estan a l’expectativa de com evoluciona la investigació i quins passos fa la batlle instructora per personar-se a la causa i saber del cert si les seves comunicacions han estat afectades.

Màxima tensió la que es vivia en l’última jornada de la Primera Catalana. A la pista del CE Cornellà s’enfrontaven dos equips que disputaven un partit a cara o creu. Qui guanyés obtenia la permanència. Qui fos derrotat perdia la categoria. I al que li va sortir creu va ser a l’An­dorra HC Cevalls (3-1), que la pròxima temporada disputarà la Segona Catalana, en el grup de Lleida i Tarragona.