Tema difícil aquest.
Difícil ho és tot. Avui m’han demanat que xerri sobre la situació de persones amb discapacitats psíquiques respecte les últimes voluntats dels seus pares.

A mi em segueix semblant un tema difícil.
Cada cop tenim una preocupació més gran pel que pugui passar després de la mort. I més si es tracta del futur de persones discapacitades. Jo sempre dic que els deixin rendes, si en tenen.

El més normal seria que se’n fes càrrec la família.
La família és l’únic àmbit en el qual se’t valora no pel que tens, no pel que ets, sinó per ser tu mateix. Però no sempre és possible que la família se’n faci càrrec.

I aquí entren les fundacions.
Les fundacions són clau. Li posaré un exemple. Les presons espanyoles estan plenes de presos discapacitats. Sort que hi ha fundacions, si no ningú no s’encar­regaria d’aquestes persones.

Parlem d’Andorra?
És clar que sí. Tinc una certa idea...

Com veu el futur del país?
Andorra ha de ser una espècie de ciutat-estat dins la Unió Europea. Pels habitants, pels quilòmetres quadrats del territori, aquesta és la fórmula ideal i, això sí, mantenint totalment l’autonomia pròpia. Qualsevol altra idea de futur és un absurd polític.  

Se’l veu molt segur.
Ho estic. Caldrà fer-ho amb habilitat, però la força d’Andorra en el futur passa inevitablement per aquí, per integrar-se a la UE com a ciutat-estat. Tot el que no sigui una Europa forta amb institucions sotmeses a control democràtic i una sola veu al món, és decadència i potser gana i tot.

Un excompany meu va fer popular la frase ‘Aquí tothom opina’. Vostè està en una pila de tertúlies mediàtiques, cansa haver d’opinar sempre de tot?
És que no opino de tot, tinc insuficiències intel·lectuals en molts àmbits eh? Però el tema no és aquest.

Quin és?
El problema és que hi ha massa opinió i cada cop menys crònica als mitjans de comunicació. Potser hi ha massa tertúlies però és que ens passem la major part del temps opinant sobre com pensem que haurien de ser les coses i s’explica cada cop menys com són. A part, a les tertúlies que vaig jo, tot sovint parlem del mateix.

Es xerra massa de política?
Hem convertit els polítics en l’ase dels cops, sobretot ho heu fet els periodistes, i això evita que es parli d’altres actors com el sector financer i la mateixa premsa, que tenen una gran concentració de poder. L’escàndol major ara no són els polítics, i tot i que estigui en l’àmbit privat tot té un límit.

Una pregunta recurrent, és cert que tots els notaris són milionaris?
No és cert. Durant un temps ens hem guanyat molt bé la vida per la construcció però ara, precisament per haver tingut massa creixement, ens hem de redimensionar obligatòriament.

Un mes després, el jove esquiador andor­rà, de només 16 anys, va mostrar a les autoritats i el patrocinador principal, la medalla de bronze assolida al supergegant d’Innsbruck. I de pas, Andbanc li va entregar un xec de 6.000 euros com a sorpresa. “Vull continuar treballant i aconseguir més triomfs com aquest o millors. El meu pròxim objectiu serà participar en els Jocs Olímpics d’hivern de Sochi 2014”, va assegurar Joan Verdú, medalla al coll, xec a la mà i somriure d’orella a orella. L’esquiador va estar acompanyat pels seus altres companys de la delegació: Maeva Estévez, Ian Serra i Sara Raméntol. “En un futur tindrem més resultats com aquest perquè aquest és un país d’esquí, de neu i de muntanya”, va indicar el secretari d’Estat d’Esports, Jordi Cerqueda. El seu amic, el president del COA, molt emocionat va deixar aquestes paraules per al record. “El resultat de Joan és de tot l’esforç del país i una fita de la qual hem d’estar orgullosos. Ho vull deixar clar, aquesta és la primera medalla olímpica del nostre país. És històric”, va sentenciar Jaume Martí.

MARÍN MILLORA DE L'ESPATLLA I COMPETIRÀ A STONEHAM

El surfista de neu de la FAE Lluís Marín millora dels seus problemes a l’espatlla i competirà, a partir de diumenge vinent, a Stoneham, en una nova prova de la Copa del Món. “No tinc cap dubte que hi participaré. Tinc millor l’espatlla i tot i que encara tinc dolor la noto més estable”, va comentar des de l’estació canadenca. Marín, que destil·la confiança després de l’excel·lent cinquè lloc a Blue Mountain, no ha deixat de preparar-se, “he estat entrenant suau perquè és el millor per a l’espatlla. Al matí faig surf i a la tarda físic per reforçar la zona”. Marín assegura trobar-se “a gust a la taula i això em dóna confiança, cosa que és important quan un no pot estar al cent per cent”.

Al març es desplaçaran a Burdeus, on formaran part d’un cartell de rock dur duríssim. L’abril els portarà des de la madrilenya sala Caracol a clubs de Castelló i València i al maig, en l’últim dels bolos concertats, recalaran en un club de Xixona.
No pinta malament per a una banda que es va reformular fa un lustre (primer, com a Aftermars) i que estan aconseguint una excel·lent rendibilitat amb el primer treball discogràfic, Fragile Alignments, un àlbum molt ben pensat, cuidat fins al detall més minso i que van plantejar com un disc conceptual. Rendibilitzar, diem, perquè han obtingut fort ressò a les xarxes socials que apleguen els seguidors d’un estil potser minoritari però amb un públic fidel. Van aconseguir distribuïdors internacionals i algunes de les còpies –digitals, però també físiques– s’han dispersat entre aficionats de punts tan distants com països de l’Amèrica Llatina, Estats Units o Austràlia. També han aconseguit col·locar productes de merchandising –samarretes, aquest tipus de coses–. Hi ha hagut boca-orella i bastant difusió en webs especialitzades.

Satisfets, òbviament
Contents? És clar, admet Verdeguer, to i que matisa que no és que s’hagin convertit en supervendes precisament: “Ens ho hem currat molt, perquè si no t’espaviles, ningú et regala res. Però que tampoc es pensi ningú que és que ens posarem a viure d’això, no ens donaria ni per l’autogestió de la banda.” Els números són magres, i per engegar el projecte, explicava en aquell moment Verdeguer al Diari, ja van fer una inversió d’uns deu mil euros, procedents dels estalvis personals.
En aquest moment dolç de la seva trajectòria, Nami s’enfronta a una conjuntura incerta, després d’aquelles sonades denúncies contra músics que actuaven en festes de Cap d’Any. “Però els nostres guanys, a l’hora de la veritat, són testimonials. Ja ens agradaria, ja, a nosaltres, tenir uns ingressos com per haver de cotitzar per ells.”
La ressonància de Nami a l’exterior –en aquests cercles tan concrets, això sí– no és una novetat entre les bandes de metal. del Principat. Segueixen l’estela de Persefone, referent i vaixell insígnia, que va culminar aquella gira pertot Europa de la mà d’Obituary, una de les bandes emblemàtiques en aquest segment del rock.
Per a ells, explica Miguel Espinosa, no hi ha directes en perspectiva, perquè tots els seus esforços els centren ara per ara a preparar el següent treball d’estudi, que serà el quart i seguirà Shin-ken una picada d’ullet a la iconografia nipona. “Esperem acabar-lo en un parell de mesos i de seguida ens posarem a buscar discogràfica”, apunta Espinosa, abans d’advertir que prefereixen no avançar molts detalls sobre l’evolució sonora, continguts temàtics, etcètera: “Qüestió de màrqueting, també a les discogràfiques els agrada que hi hagi una mica d’intriga.” Sí es deixa treure que serà un altre pas en la seva evolució sonora: “Estem molt més atents a la composició i serà un disc en general més complicat, més dur, més tècnic.”
De moment, per tant, no hi ha directes a la vista. Tenien una actuació a Barcelona, justament al costat de Nami, al desembre; però ha quedat cancel·lada. La Ciutat Comtal segueix sent, doncs, l’assignatura pendent de Persefone. “De cara                   a l’estiu, quan tinguem alguna cosa nova, ens ho haurem de plantejar, perquè si no acabarem un pèl ro- vellats.”

I INNUENDO S'OBRE PAS DES DE VALÈNCIA

En un panorama ja ben nodrit mira d’obrir-se pas un nouvingut: Hèctor Pérez, punta de llança d’Innuendo, banda valenciana de hard rock que segueix aquell estil Toto, o Europe, que va pegar tan fort als vuitanta i principi del noranta. Un grapat de músics valencians amb teclista alacantí i baixista italià que aposta per una versió menys dura que la que es practica al Principat –“no és que ens hi guanyem la vida, però el nostre estil és una mica més comercial” dins de la minoria–. En el seu cas, intenten plantar un peu al país, amb el primer disc sota el braç, Bipolars.

En una entrevista a la cadena privada TF1, el cap de l’Estat francès va posar fi a les especulacions i va justificar la seva candidatura a la reelecció amb l’argument que no sol·licitar la confiança dels ciutadans davant l’actual situació de crisi seria com si un capità “abandonés” el vaixell.
Sarkozy va indicar que es presenta perquè encara té coses a dir als francesos i propostes, i va assegurar que tenia presa aquesta decisió des de fa diverses setmanes. “Fa falta que els francesos comprenguin que amb una França forta estaran protegits”, va dir a l’entrevista, on va indicar que tot i que en aquest quinquenni en què ha ocupat el càr­rec s’han aconseguit “moltes coses, no es pot assolir tot en cinc anys”.
Sarkozy es va comprometre que si obté un altre cop la confiança a les urnes, “la idea central” del seu pròxim mandat serà “tornar la paraula al poble [...]. Hi ha molts francesos que tenen la sensació d’haver estat desposseïts del poder per les elits, els sindicats, els partits polítics. Necessito els francesos, no tan sols els de dretes, també els d’esquer­res”, va subratllar en l’entrevista, en la qual va aprofitar per destacar que “s’obre un nou període”.

Més de 4 milions d’euros
D’altra banda, la remuneració dels màxims executius de les empreses de l’índex CAC-40 de la borsa de París va augmentar un 34% l’any passat i es va situar de mitjana en 4,11 milions d’euros, segons el gabinet d’estudis Proxinvest. En una altra direcció, el partit de Sarkozy va anunciar ahir que expulsarà un dels seus diputats, Christian Vanneste, per unes declaracions en què qüestionava que els homosexuals haguessin estat perseguits pels nazis.

APROVADA L'EXTRADICIÓ A ESPANYA DE L'ETARRA SEGUROLA

La justícia francesa va aprovar l’extradició de l’etarra Joseba Segurola Mayoz a Espanya, i l’advocada va anunciar que recorreria al Tribunal Suprem. Segurola té dos procediments oberts; l’Audiència Nacional l’acusa d’haver disparat contra un quarter militar el 1991, i també per diferents activitats al comando Donosti entre els anys 80 i 90. Segurola va ser detingut el 1999 a prop de Pau amb un altre etarra, Jon Bienzobas, quan portaven 2.500 quilos d’explosius. El Tribunal d’Apel·lació de París, el mateix que va donar llum verd  ahir; va refusar una petició d’extradició el 2000, i després, el 2010, ho va fer el Tribunal d’Apel·lació de Versalles. L’any passat, el Tribunal Suprem va reobrir el procés.

CINQUANTA BOMBERS OCUPEN L'ASSEMBLEA NACIONAL

Una cinquantena de bombers professionals, entre els quals militants dels sindicats CGT, CFDT i SUD, van accedir ahir al pati central de l’Assemblea Nacional francesa per manifestar la seva oposició a una reforma dels seus estatuts, segons va indicar una font parlamentària. Totes les portes d’accés exterior del Palau Bourbon van ser tancades, així com el perímetre immediat al voltant de l’hemicicle. Els bombers concentrats als voltants de l’edifici, i consultats per l’agència AFP, van explicar que, amb aquesta ocupació, desitjaven “mediatitzar les seves accions” programades per ahir.
Concretament, les centrals sindicals CGT, CFDT i SUD es mostren contràries a un protocol d’acord sobre la seva professió, signat pel ministeri de l’Interior, Claude Guéant, i d’altres organitzacions de treballadors. L’acció d’ahir es va completar amb una multitudinària manifestació a la una del migdia pel centre de la capital francesa, entre la plaça de la Nació i Denfert-Rochereau.

“Es tracta d’una estimació d’estalvi que es fa amb tota la prudència”, va detallar la responsable del departament de Salut i Ben­estar, Cristina Rodríguez.
L’executiu va concretar que un 41% de l’estalvi afectarà el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària mentre que el 59% restant, la resta de prestadors de serveis. I també va fer pública una relació   amb les àrees que afectarà aquesta nova tarificació. Així doncs, es redueixen un 5% les consultes al generalista, a l’especialista i al neuropsiquiatre, les anàlisis i els parts. Les cirurgies, en canvi, es redueixen un 10%, de la mateixa manera que les proves radiològiques, les extraccions i la cirurgia dental, les obturacions i les cures dentals, les ortodòncies, la fisioteràpia, el logopeda i l’ortòptic. Els diagnòstics seran un 15% més barats, mentre que a les ressonàncies, els TAC, les endoscòpies i les polisomnografies s’aplicarà una reducció del 20%.
Des del Govern van recordar, a més, que el mateix decret que s’aprovava ahir modificava, en l’aplicació de la reforma de la CASS?recentment aprovada, “els percentatges de copagament dels actes de reeducació i readaptació funcional”. És a dir, que en la fisioteràpia, la logopèdia i l’ortòptia la CASS?retornarà el 65% en lloc del 75%, una disminució “compensada per la rebaixa de tarifes”, tal com van argumentar.

Conscienciació del col·lectiu
Davant de la nova situació, la ministra va ressaltar que “tots els col·lectius estan conscienciats que cal més transparència sobre l’activitat i les indicacions dels actes, que és el que tots volem”. I, de fet, va remarcar novament que aquestes rebaixes tarifàries hauran de venir acompanyades de mecanismes de control i d’inspecció de l’activitat dels professionals. Això sí, amb la col·laboració dels mateixos professionals implicats, a qui es convidarà a participar en la negociació. “Aquest control és una cosa bàsica, que no es multipliquin proves, que s’analitzi la feina sobre la base d’estàndards”, va exemplificar.
Amb tot, la responsable ministerial va tornar a insistir que aquesta reducció de les tarifes “és només un punt i no és el més important” de la reforma que s’està tirant endavant amb l’objectiu de contenir la despesa i assolir la qualitat. També caldrà, així, reorganitzar els serveis.

EL PS VOL SABER EL COST DEL SERVEI DE PERMANÈNCIES MÈDIQUES

La consellera general socialdemòcrata Sílvia Bonet ha sol·licitat al Govern, a través dels conductes parlamentaris previstos, que se li faciliti tota aquella documentació necessària per poder accedir al cost que va suposar, l’any passat, el servei de permanències mèdiques. A banda d’aquesta informació, l’exministra de Salut també ha demanat que se li especifiquin el nombre de visites mèdiques totals, el nombre de visites mèdiques domiciliàries i, també, les que es van dur a terme en els consultoris, les que van atendre durant els caps de setmana els centres d’atenció primària (CAP) o el nombre de visites noctunes.

La raó d’aquesta preocupant situació té l’origen en el concurs obert a principi de mes pel comú d’Andorra la Vella per tal d’adjudicar l’arrendament de la vela i de la pista exterior de tennis del centre esportiu, que no exigeix el manteniment de l’ús actual de la instal·lació, sinó que únicament demana que es mantingui la seva finalitat esportiva.
La federació està estudiant si es presenta al concurs, tot i que, com va assegurar ahir el president, François Garcia, “hem calculat més o menys i surt massa car. No és només el lloguer, uns 1.800 euros pel globus i la pista exterior, sinó que a més s’ha de fer front al manteniment, l’electricitat, l’assegurança... És molt car i més ara que les subvencions van a la baixa”.
Garcia té constància que hi ha un parell d’empreses que estan interessades per destinar aquest espai al pàdel, un esport a l’alça al Principat. És més, segons avança el president de la FAT,  una d’elles s’hauria posat en contacte amb la federació “perquè hi prenguem part també. Ara bé, si es fa una pista al globus perdríem una de les dues que hi ha per al tennis i no sé si quedaria prou espai per poder jugar, perquè ha d’haver-hi una distància de seguretat”.
Un altre postulant que sonava era la Federació Andorrana de Futbol, que fa un temps va mostrar el seu interès per poder tenir una instal·lació per al futbol platja al globus del Serradells, però fonts federatives van negar ahir al Diari qualsevol interès per presentar-se al concurs. Sigui com sigui, la federació veu perillar les pistes que a hores d’ara utilitza. Jordi Vila, director tècnic de l’ens, va reiterar ahir que “necessitem pistes, això està clar. Les del globus del Serradells són les que fem servir. Sempre havia sonat que podria produir-se una situació així i el comú ara ha fet un pas endavant”.
François Garcia no amagava que “estem molt preocupats perquè ens quedem sense pistes. A Escaldes la instal·lació la utilitza tothom i en hora punta, a partir de dos quarts de sis, no hi ha un buit, i a Santa Coloma hi ha una escola de tennis i tenim una pista. D’Encamp no sé sap gran cosa i les pistes de l’Aldosa, que eren les nostres, han desaparegut. Fa pena veure aquella instal·lació”.
La Federació no confia tampoc que les pistes previstes al centre de tecnificació d’Ordino s’acabin construint perquè estaven programades en la tercera fase, que a hores d’ara es troba en stand by per les estretors pressupostàries.
Davant d’aquest panorama François Garcia vol reunir-se amb el secretari d’Estat d’Esport, Jordi Cerqueda, per tal d’informar-li de la situació i no descarta fins i tot una trobada amb el cap de Govern, Toni Martí, i és que la preocupació és màxima.

El mes vinent, clau
El concurs obert pel comú tancarà el termini de presentació d’ofertes –presentades en sobre tancat i lacrat– el 8 de març i un dia després tindrà lloc l’obertura de plecs. En principi està previst que a meitat de mes es doni a conèixer l’adjudicaciò i serà aleshores quan la Federació de Tennis sabrà a què atenir-se.

DESERT EL CONCURS PER FER EL CAMP DE FUTBOL AL SANT ERMENGOL

El comú d’Andorra la Vella ha fet públic mitjançant edicte que declarava desert el concurs nacional per adjudicar els treballs de reforma i adequació del camp de futbol del Col·legi Sant Ermengol, així com el concurs internacional per adjudicar el subministrament i la col·locació del material esportiu. La instal·lació té un pressupost aproximat de 400.000 euros i hauria d’estar acabada enguany.

Són onze punts que plantegen una reforma integral del sistema per “garantir la sostenibilitat de les branques general i de vellesa”, i que es tractaran demà en la primera reunió a tres bandes. L’esperit general de les propostes passa perquè la CASS deixi de sufragar les despeses socials (no contributives) i les pagui l’Estat. Per tant, tot passa per “la màxima coordinació” amb la llei d’atenció social que està treballant el grup parlamentari del PS, segons va explicar la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, encarregada de presentar els onze eixos.
Un dels canvis més importants és la creació d’una caixa separada d’accidents laborals, deslligant-la de la de malaltia. A la pràctica significarà que les empreses dels sectors amb més risc associat d’accidents, com ara el de la construcció, cotitzaran més. I, segons van precisar al Diari fonts properes al ministeri, es pretén aconseguir que les empreses extremin els controls perquè l’increment de baixes per accidents laborals es pot anar compensant amb majors cotitzacions.
Una altra proposta comportaria que la CASS?es deslliuri de l’obligació actual de convencionar tots els professionals sanitaris andorrans encara que el sector on estiguin titulats estigui plenament cobert. Si es convenciona o no passarà a dependre de com estigui coberta la cartera de serveis. Una altra iniciativa busca evitar “l’efecte inflacionista” que es podria derivar de la rebaixa de les tarifes aprovada recentment pel Govern (és a dir, per assegurar que els prestadors de serveis no incrementen el volum d’actes mèdics per compensar la reducció dels preus). Per evitar-ho es vol establir una política de revisió anual de preus i de visites.
A l’hora d’establir les pensions d’invalidesa, es pretén modificar el sistema actual (avui es pren com a base de càlcul la correlació de les darreres nòmines) per atorgar-la en funció a la cotització global que s’ha fet durant la vida laboral. L’objectiu és ser més just i evitar la temptació de forçar  un sou durant els mesos previs a demanar la invalidesa per obtenir una paga més alta.
El Govern, a més, vol establir els anomenats terminis de carència per determinar des de quan una persona nouvinguda i els seus familiars poden accedir a les cobertures sanitàries plenes. Es fixaran a més unes graelles de mínims i màxims a percebre per als que acabin d’arribar.
Pel que fa a la branca de jubilació, la proposta de pacte d’Estat passa per adaptar el percentatge de retribució dels punts que es compren cada mes a la CASS. S’adequaran a l’esperança de vida actual, per tant es rebaixarà el rendiment que donen. Per evitar nous desfasaments es revisarà regularment el percentatge de retribució.
Quant a la jubilació es preveu establir uns màxim del que es pot percebre independentment del que s’hagi cotitzat com ja passa a d’altres països. Pel que fa a les pensions més baixes serà l’Estat qui haurà de compensar el que falti fins arribar a la pensió mínima que tothom té dret a cobrar.
Com ja ha anat avançant el ministeri en els darrers mesos, també es volen traspassar les despeses de dependència (per exemple bona part de la despesa dels centres geriàtrics) i les prestacions familiars al ministeri de Benestar. Ara “estem fent assumir a la CASS?prestacions que no li pertoquen”, com va recordar Rodríguez. Des del departament també van exposar que es pretén “afrontar la dependència com un nou risc amb les corresponents eines de tarificació i valoració”. La CASS podria continuar gestionant els casos de dependència però el finançament haurà de venir de l’Estat.

Objectiu: celeritat en el pacte
El Govern va manifestar la voluntat que la negociació amb el PS?“vagi el més ràpid possible”. Es prendrà, com a calendari de referència, l’elaboració de la llei d’atenció social i es vol que al setembre ja estiguin a punt els canvis legislatius.

UNA LLEI DE FINANÇAMENT I QUE EL PARLAMENT DECIDEIXI LA DESPESA

Una de les novetats que introdueix el document del pacte d’Estat és l’elaboració d’una llei de finançament de la Seguretat Social. Fer-la durant el 2013 perquè entri en vigor al pressupost del 2014. I per què? “Perquè el parlament decideixi i fixi el nivell de la despesa, per donar més transparència”, va argumentar la màxima responsable del departament de Salut i  Ben­estar.
Aquesta futura llei, de fet, acompanyarà cada any els pressupostos generals de l’Estat i establirà el mecanisme de revisió i adaptació periòdica de qüestions com ara l’esperança de vida, el preu de compra i de venda dels punts de cotització i del sistema de cotitzacions, amb l’objectiu de poder introduir-hi les variacions necessàries per assegurar la sostenibilitat del sistema.