Contactanos

Destacado

Empreses

Prensa Andorra

DESTAQUEM

Què és ?

Secció Luxe

Andorraning » Portada » Noticies

◄ Mostrant de 23561 a 23580 ►

Caldea s’obrirà a nous propietaris en cas que no es venguin les accions

| 27/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 192 | 0 comentaris |

(38 vots) |

El consell d’administració també ha previst mecanismes per al supòsit que l’ampliació no arribés als nivells esperats. En un primer moment s’obriria la possibilitat a l’entrada de nous accionistes i, en cas que tot i així no s’obtinguessin els 6,4 milions d’euros, s’ampliaria la quantitat del préstec bancari que s’ha de demanar.
El consell d’administració, però, confia a no haver d’arribar a aquest extrem. Tot i això, fonts de l’òrgan rector de Semtee asseguren que aquest procés per ampliar el capital és lent i que no es materialitzarà fins al primer trimestre del 2010, tot i que es podria allargar fins poc abans de l’estiu. Tot depèn de com es dugui a terme. De moment, el comú d’Escaldes-Engordany està disposat a pagar els 1,6 milions d’euros que li corresponen com a propietari del 25% dels títols actuals. De fet, els estatuts de la societat obliguen la corporació local a tenir una quarta part de l’accionariat. Altres socis que en formen part, com Crèdit Andorrà, també estarien disposats a aportar-hi el capital suficient per expandir el negoci tal com s’ha plantejat. Tanmateix, Andbanc, l’altra entitat bancària que forma part de la societat, ja ha anunciat que no participarà en l’operació.

El procés és imminent
En tot cas, el procés per a l’ampliació de capital sembla imminent i se’n parlarà en la propera reunió del consell d’administració. I és que a principi d’any ja es licitaran els treballs que han de transformar Caldea. Com va explicar el cònsol major escaldenc, Antoni Martí, les profundes reformes del termolúdic s’inauguraran a principi del 2012. És el nou termini que s’ha fixat Semtee, ja que quan es va presenter el projecte, fa gairebé tres anys, es va afirmar que la data d’inauguració seria a final de 2009. La delicada situació econòmica ha estat un dels motius de l’endarreriment del projecte, ja que la societat propietària del termolúdic va encarregar un seguit d’estudis per reafirmar la necessitat de l’ampliació i comprovar-ne la viabilitat. A partir d’aquests informes i assessoraments es va concloure que era possible tirar endavant la iniciativa i que de fet és una aposta per no quedar-se enrere en el sector turístic.
Amb tot, des del consell d’administració sí que es percep que és el moment decisiu i que s’apropen uns mesos en què l’ampliació de capital i les obres posteriors serviran per donar un revulsiu a un dels principals atractius de la parròquia i del país que acull milers de visitants.

La idoneïtat de la vacunació contra la grip A

| 27/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 133 | 0 comentaris |

(30 vots) |

El cap de pediatria de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell i integrant del consell assessor de vacunes, Manel Medina, defensa que s’ha fet el que dictaminen els organismes internacionals i lamenta que s’hagi generat certa confusió en la població. “La bibliografia científica no genera dubtes; s’ha fet el correcte.” El facultatiu insisteix a dir que l’administració de la vacuna no genera més perill que el que pot suposar qualsevol altre me-dicament. “El risc evidentment hi és, però és mínim, gairebé menyspreable.”
Hi afegeix que dels milions d’injeccions que s’han dispensat arreu del món només s’han comptabilitzat cinc reaccions greus, “en persones que tenen al·lèrgia a l’ou i perquè no havien advertit que patien aquesta intolerància”. “És una vacuna recomanable”, insisteix.
Medina manifesta que la malaltia s’ha de prendre amb serietat, perquè ha tingut conseqüències greus, i lamenta l’actitud mostrada per alguns professionals de la medicina respecte de la grip A, perquè “la nostra obligació és estar informats” i “els professionals no ens hem de basar en comentaris de perruqueria”.

La campanya
Quant a la campanya de vacunació a les escoles, el pediatre comenta que ha estat una decisió “molt meditada i molt ben plantejada” i recorda que ha estat una recomanació de part de les autoritats sanitàries, no pas una obligació. Manel Medina precisa que tampoc no s’hagi dut a terme amb pressa, sinó que “es va valorar que venien quinze dies de vacances, que era ple hivern i que era millor fer-ho abans”. En qualsevol cas, el cap de pediatria del centre hospitalari també deixa clar que “és una oferta de salut” i que els pares que ho prefereixin poden vacunar els fills als centres de salut, com ho pot fer la resta de la població, atès que des de l’1 de desembre la vacuna és accessible per a tothom.

La construcció preveu més acomiadaments a començament d’any

| 27/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 128 | 0 comentaris |

(46 vots) |

La xifra no és del tot clara, ja que les diferents empreses no han comunicat exactament l’abast de la reducció de llocs de treball, però sí que serà important.
L’activitat a la construcció ja arrossega un descens rellevant dels llocs de feina els darrers dos anys. Segons les dades de la Caixa Andorana de la Seguretat Social, actualitzades només fins fa dos mesos, el nombre d’assalariats a l’octubre era de 5.563 persones. Un any abans, l’octubre del 2008, se situava en les 6.152 i si ens remuntem al 2007 la xifra quedava en 6.731 empleats. Per tant, en dos anys la davallada del nombre de treballadors ha estat d’un 18%.
La nova reducció d’assalariats es podria per evident a partir del final de les festes de Nadal, quan acaba el període vacacional del sector. Diferents empreses ja han comunicat a una part dels treballadors que, o bé no els renovaran el contracte, o bé els serà rescindit, davant la falta de feina. Les diferents fonts del ram van confirmar que les grans constructores nacionals estan optant per escurçar les plantilles. La política és mantenir uns costos fixos mínims en el capítol salarial i, en cas que s’obtingui alguna gran obra, re-córrer a les subcontractacions.

Un ‘pla E’
Actualment no hi ha en cartera ni obra pública ni obra privada, i fins i tot en el supòsit que s’aprovés el pressupost el panorama tampoc no canviaria massa, ja que la gran majoria de les inversions provenen d’altres exercicis. Tot i així, des del sector es defensa la importància de tenir els comptes de l’Estat aprovats i no funcionar en dotzenes parts. Els constructors també recorden que en altres països s’han pres mesures per pal·liar la situació de crisi. En aquest sentit, destaquen les accions implantades a Espanya, on s’ha posat en marxa el Pla E d’adjudicació d’obra pública per part dels ajuntaments. La iniciativa ha significat un suport important per a moltes empreses, que no tenien treballs en cartera. En aquest sentit, el sector és conscient, però, de les dificultats que tenen les administracions públiques nacionals per falta de diners.

Impacte del terreny
Un factor important que frena l’impuls de l’obra nova privada és l’alt impacte del terreny en el cost final de la construcció. I els propietaris es resisteixen a abaixar preus, per adaptar-se a la nova situació. Es calcula que, de mitjana, la repercussió del preu del terreny en el cost d’un pis és d’uns 1.200 euros per metre quadrat, que sumats als 350 dels permisos, supe-ren els 1.500 euros sense que encara s’hagi posat ni un totxo.

ELS PROMOTORS DEMANEN QUE EL PREU DELS PERMISOS ES PAGUI AL FINAL DE L'OBRA

Una de les principals demandes de l’associació de promotors immobiliaris per ajudar a recuperar el sector és modificar la política comunal quant al cobrament dels permisos de construcció. D’una banda, perquè consideren que el preu final acaba sent excessiu i, de l’altra, proposen que es canviï el període en el qual s’han de fer els pagaments. Actualment els promotors han d’abonar l’import dels permisos comunals abans de l’inici de l’obra, cosa que suposa un finançament afegit per al projecte. El col·lectiu troba que les administracions locals haurien de fer obligatori el pagament cap al final de la promoció. Amb aquest sistema els seria més assumible abonar l’import, perquè ja haurien pogut vendre part de les unitats. Així mateix recorden que no es tracta de xifres petites: amb un impacte d’uns 350 euros per metre quadrat de pis construït, per a una unitat de 100 m2 suposa uns 35.000 euros –el cost en una promoció d’una vintena d’unitats se situaria en uns 700.000 euros–. Quantitats com aquestes suposen un impediment greu, segons els promotors, i són un fre per tirar endavant nous projectes. L’associació, segons el president, Jordi Galobardes, ha copsat predisposició en alguns comuns per fer aquest canvi.

més de 800 participants a la sant silvestre laurediana

| 27/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 131 | 0 comentaris |

(40 vots) |

El guanyador d’una medalla de plata en el Campionat d’Europa de Göteborg el 2006 en els 3.000 obstacles va aprofitar l’última baixada per superar l’irlandès Thomas Camney i el marroquí Abdeslam Louah. El primer va fer un temps de 7’04” i el segon, 7’05”. El tercer, 7’10”. “Coneixia el circuit i això ha estat el més important. Els meus rivals han començat molt forts; tot i així, en l’última baixada sabia que els podia agafar. El final de cursa ha estat molt igualat i en una distància molt curta podia guanyar qualsevol”, va assegurar José Luis Blanco, que ja començava a pensar en la prova d’avui, a Lloret de Mar. “Vull recuperar forces i buscar el triomf al meu poble.” Mentrestant, el segon classificat, el dublinès Thomas Camney recordava vells temps, en la seva primera Sant Silvestre a Andorra. “Hi havia vingut a esquiar de petit i el 24 de desembre vaig venir per comprovar-ne el recorregut. La cursa? Molt difícil perquè hi ha una pujada molt llarga”, va reconèixer Camney. El primer andorrà a creuar la meta va ser Pep Sansa, que va finalitzar en la cinquena posició.
Si Blanco no guanyava la Sant Silvestre de Sant Julià de Lòria des del 2006, l’atleta Eva Arias no s’imposava des del 2007. Això sí, els dos atletes van repetir el mateix resultat que ara fa tres anys. La corredora del Club Valencia Terra i Mar va fer un temps de 8’04”. La segona classificada va ser Marta Hita, amb una marca de 8’13”, i el tercer lloc va ser per a Purificació Gómez, amb 8’33”. “És una cursa que coneixia molt bé. Sempre m’agrada venir a córrer aquí, ja que és una distància que em va molt bé per les meves qualitats com a atleta. No és una cursa llarga ni tampoc s’ha d’anar molt fort en les pujades”, va indicar Eva Arias.
La dissetena edició de la Sant Silvestre laurediana va aplegar 849 participants, 634 en categoria sènior i 215 de base.

L’ampliació de capital de Naturlàndia es fixa per abans de l’abril

| 27/12/2009 | Tipus: Noticia

| *

Vist 117 | 0 comentaris |

(33 vots) |

Mentrestant, el col·lectiu opositor Amics de la Rabassa defensa que la zona ha de ser un parc natural, i així ho ha exposat al titular de Medi Ambient, Vicenç Alay. El ministre va manifestar que té previst reunir-se al gener amb els cònsols de Sant Julià i que la trobada tindrà un punt clau sobre la taula:?el projecte de Naturlàndia. El polític massanenc vol conèixer en profunditat l’abast del parc temàtic però va deixar clar que aquesta petició no suposa una oposició directa a les intencions del comú, sinó que forma part de la seva funció com a ministre de Medi Ambient “vetllar” perquè cap projecte no pugui suposar un perjudici per al patrimoni natural.
El mandatari comunal va assenyalar que desconeixia la proposta i que per això no volia fer declaracions, però sí que va lamentar que “el comú ha tingut una iniciativa que va encaminada a dinamitzar la parròquia i totes aquestes persones han pensat en la Rabassa quan nosaltres volíem fer alguna cosa”. Justament Pintat va atribuir el retard en el desenvolupament de Naturlàndia a les accions judicials en contra. I és que va indicar que, si atreure inversors ja és difícil, més encara ho dificulta que la justícia hi estigui posada. Això sí, va recordar que els recursos han donat la raó a la corporació. “Amics de la Rabassa els ha perdut i ara vénen amb un projecte alternatiu.”

El govern
Vicenç Alay va apuntar que la intenció del ministeri “és escoltar les preocupacions de totes les parts” i que per això es va reunir ara fa uns dies amb representants de l’associació Amics de la Rabassa. “No vam discutir del projecte que van presentar. Simplement ens van fer arribar la seva inquietut perquè entenen que el projecte del comú és incompatible amb l’entorn”, explica el titular de Medi Ambient. En la passada legislatura, el Govern va estudiar part del projecte de Naturlàndia i va concedir l’autorització pertinent per poder tirar-lo endavant. Tanmateix encara falten alguns permisos, que haurà de concedir o denegar, segons es consideri oportú, l’actual executiu.
Al seu torn, Josep Pintat va indicar que l’èxit de l’ampliació de capital és una incògnita, però que en qualsevol cas “la feina del comú ha estat cercar inversors, posar accions a la venda i fer el que s’havia de fer”. L’objectiu de l’ampliació és posar en marxa el parc d’animals i construir-hi equipaments però “Naturlàndia té altres possibilitats, com el camp de tir. Són altres actius de la societat CampRabassa que poden tenir un altre destí”, va afegir-hi Pintat.

EL NOMENAMENT DEL NOU DIRECTOR DE LA RABASSA, A PRINCIPI D'ANY

Naturlàndia tindrà nou director properament. Des del comú confirmen que a començament de l’any que ve l’empresa que està estudiant el perfil de tots els aspirants a dirigir el parc temàtic ja haurà seleccionat la persona que hi haurà al capdvant. De moment és una incògnita el nom de les persones més ben posicionades per ocupar el càrrec. Tot i això, sembla que entre els candidats hi ha noms de persones conegudes del país. El volum de candidats que s’hi han presentat estaria retardant la decisió de l’empresa que duu a terme la selecció. Quant a la campanya promocional per trobar inversors interessats en Naturlàndia, tampoc no se’n saben els detalls. Des del comú confirmen que la forma de la campanya, que es preveu per després de festes, estarà supeditada a les decisions del nou responsable del parc. En tot cas la promoció anirà més enllà de les fronteres i amb aquesta
actuació la corporació parroquial està convençuda que es trobaran institucions que vulguin partici-
par en l’esperada ampliació
de capital.