Així va quedar recollit en l’acta de la primera reunió que va celebrar el grup i que va fer arribar ahir als mitjans de comunicació. En aquest sentit, es deixa clar que l’associació “restarà oberta a tothom, an-dor­rans i residents”, per tal d’afiliar-s’hi i participar-hi activament.
D’altra banda, els membres del grup també van voler expressar durant la trobada el “sentiment d’abandonament per part de la classe política de molts andorrans sense un patrimoni al darrere i dels residents al Principat”, és per això que es va proposar que a través d’AD800 els residents tinguin l’oportunitat de reivindicar els seus drets, “ja que considerem que generen gran part de la riquesa d’aquest país”.
Més enllà de la denúncia del tràfic d’influències i amiguismes en les adjudicacions i contractacions, i d’expressar el mal­estar amb els polítics, l’acta de l’associació recull la voluntat de participar activament en la creació o modificació de lleis, “així com en l’evolució i millora de la Constitució”, ja sigui per iniciativa legislativa popular o per pres­sió popular.

Zoom

Participació

Canalitzar les demandes dels residents

L’associació AD800 vol donar cabuda a les seves files als residents al Principat, per tal que puguin expressar les seves demandes i reivindicacions.

Canvis

Participació activa en la modificació de lleis

Una altra de les voluntats de la nova associació és participar en la creació o modificació de lleis, així com en l’evolució i millora de la Constitució.

Per als encampadans, el Carnaval és un símbol d’identitat.
A Encamp és una festa que es porta a la sang. La primera festa en què surts de nit, quan comences a sortir, és amb el Carnaval. Durant cinc dies fas poble. És el nostre entorn, és la nostra vida, que diu el Jordi Torres.

Ara el tenen de cònsol menor.
Exactament. I tot polític que entra en política sap que rebrà. Per a bé o per a mal. Amb més o menys mala llet. Ells abans ja ho han fet amb els polítics de torn. Passa de generació a generació.

I dels organitzadors hi ha algú que tingui vocació política?
I tant! N’hi ha uns quants que sí. I?que ja saben que hi haurà un dia que els tocarà rebre.

Mai no han tingut denúncies?
El 2006, amb una consellera de comú, es va embolicar una mica. Però problemes de Batllia, no. És clar que hi ha qui no se li posa bé el que es diu. Que li sap greu o no ho vol entendre. Però també és tradicional que ens ho vinguin a dir durant els dies de festa i ho parlem.

D’on surten les animalades que publiquen al programa d’actes?
Agafem les notícies, els fets que han passat... Ens tanquem al garito de la comissió i allí comencen a sortir animalades. Si són accessibles, les posem al programa.

Sort que són accessibles.
És que aquelles coses que només se saben al poble no cal fer-les públiques. Escolti, que surten animalades molt més fortes que les que apareixen al llibret.

Encara bo! Perquè deuen tenir la consellera Eluska Galdós contenta, enguany.
De moment no ens ha dit res. Però sabem que està una mica mosca. Ja ens ho dirà durant el Carnaval! Ara, pel cos que li hem posat ja ens podria felicitar. L’any passat a l’Eli Pirot (llavors consellera) li vam posar el cos de la Lady Gaga.

M’està dient que més enllà del rostre, el cos és de Berrocal?
Sí, és el de la Berrocal una mica passat pel Photoshop. Aquest any estava molt cantat, molt decidit. Però ens vam deixar una cosa. No s’havia de dir calendari Michelin. S’havia de dir calendari Miquelín!

Però si l’Alís ja no és cònsol!
Serà l’últim any que rebi, però rebrà. Se sentirà dir quelcom així com: “Ets més vago que el Miquel Alís durant quatre anys.” És que no han fet res!

Que quedi clar que ho ha dit vostè! I, per cert, quin és el cònsol més ‘enrotllat’?
És que nosaltres només coneixem el Miquel.

Ben cert, per l’edat que tenen...
Ara tenim el Jordi Mas, que segur que serà enrotllat perquè és un senyor que, de jove, era el primer a fer aquestes bromes... Pot posar una cosa?

Digui.
Tenim com a convidada la Carmen de Mairena. La de veritat.

El repte és fer posar juntes De Mairena i Eluska Galdós?
No... pero no va pas mal enca­minat!

Així, s’espera que l’economia espanyola entri una altra vegada en recessió tècnica (dos trimestres consecutius de creixement negatiu) en el primer trimestre del 2012. La recaiguda del consum de les llars, que ha registrat un retrocés interanual de l’1,1%, i la contracció més gran de la despesa pública (3,6%) i de la inversió empresarial (6,2%), van ser les principals causes de la desacceleració de l’economia espanyola en l’últim trimestre de l’any passat.
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) va publicar la comptabilitat del 2011 i va confirmar la dada –avançada el 30 de gener passat– que l’economia espanyola va caure el 0,3% el quart trimestre respecte al trimestre precedent, però va créixer el 0,7% en el conjunt de l’any. Així mateix, l’ocupació va accelerar la seva caiguda i va retrocedir el 3,3%, fet que suposa la reducció neta de gairebé 570.000 llocs de treball a temps complet en un any.

Revisió dels comptes catalans
Pel que fa a Catalunya, l’evolució de la seva economia també ha tornat a entrar en signe negatiu. El PIB va caure 4 dècimes l’últim trimestre del 2011, tot i que tanca l’any amb un creixement del 0,7%. Davant aquest comportament, el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas Colell, va avançar ahir al Parlament que caldrà revisar les dades macroeconòmiques dels pressupostos catalans, hores després d’aprovar-los al Parlament. Uns comptes que, segons va dir, “caldrà ajustar dinàmicament.”
Així doncs, el conseller va reconèixer que haurà de revisar la xifra de creixement del 0,8%, ja que els comptes es van fer amb les previsions d’ingressos que va facilitar l’anterior executiu espa-nyol el mes de juliol passat. Tot i això, Mas-Colell no va voler concretar quina serà la rebaixa.
La d’ahir també va ser una jornada negra per a la borsa espa-nyola. L’IBEX-35 es va desplomar un 2,1% al tancament de mercat i es va desinflar fins als 8.558,1 punts, arrossegat pel càstig sofert per la banca, sobretot la mitjana, el mateix dia en què es tornaven a permetre les posicions curtes prohibides des de l’agost del 2011. Coincidint amb l’aval del congrés a la reforma financera per sanejar els balanços bancaris [vegeu peça], el BBVA i el Santander van perdre un 4,09% i un 2,56%, respectivament. En conjunt, la banca espanyola va perdre 6.000 milions.
La retallada la va protagonitzar Bankia, que va perdre un 7,28%, seguida de CaixaBank, (-6,22%), Popular (-6,18%) i Sabadell (-5,97%). Amb aquestes dades, el selectiu espanyol va liderar les pèrdues a Europa, seguit de lluny per la borsa de Lisboa (-1,2%).
Al mercat de deute públic, la prima de risc espanyola es va relaxar fins als 347 punts bàsics, després d’arrencar la sessió prop dels 380 punts.

AMPLI SUPORT PARLAMENTARI A LA REFORMA FINANCERA

El Congrés de Diputats va convalidar ahir la reforma financera aprovada pel govern, amb un ampli suport de l’oposició: la normativa va rebre el vot a favor del grup socialista, CiU, Coalició Canària, UPN i Fòrum Ciutadà. El reial decret-llei de sanejament del sector financer, que obligarà a la banca a cobrir en uns 52.000 milions d’euros més la seva exposició al risc immobiliari, va rebre 303 vots a favor de 337 diputats assistents. Només 28 el van rebutjar i 6 es van abstenir. A més, el text no serà tramitat com a projecte de llei pel procediment d’urgència en rebre l’oposició de 183 diputats.
Després de la votació, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va mostrar la seva satisfacció perquè la reforma rebés un consens “molt ampli”, ja que és un senyal “molt positiu” per als mercats del suport a la política econòmica del govern.
El reial decret-llei comptava des de feia dies amb el suport del grup socialista, que considerava que era una continuació de les polítiques adoptades per l’anterior executiu. A més, CiU i el PNB s’havien mostrat d’acord amb les línies generals de la reforma, encara que havien demanat un aclariment en la redacció del text perquè entenien que s’envaïen competències autonòmiques en matèria de fundacions.