El fòrum s’ha desenvolupat des de diumenge dia 10 a la capital anglesa i Roig ha pres part, a més, al grup de treball que du de capçalera Motivant les joves ments. En la seva intervenció davant dels participants en aquest grup de treball, el secretari d’Estat d’Educació ha explicat que una de les prioritats del Govern d’Andorra és continuar desenvolupant l’ús de les noves tecnologies als centres educatius a fi de millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge al país.

Roig ha explicat que un dels objectius prioritaris en què ja està treballant el ministeri és la implantació d’una xarxa nacional de plataformes virtuals a tots els nivells educatius dels tres sistemes presents a Andorra, que permetran als usuaris de la comunitat educativa informar-se dels projectes, cercar informació i obtenir respostes a les preguntes que puguin sorgir de cada nivell educatiu. Segons el Govern, els beneficis experimentats a partir de l’ús d’aquestes plataformes virtuals d’aprenentatge són una millora del rendiment dels alumnes, l’eliminació de barreres entre alumnes i ensenyants, la flexibilitat horària, la col·laboració i una implicació molt més important dels estudiants. El model de plataforma virtual proposat fomentarà la contribució dels estudiants, al costat del personal docent i també permetrà una major implicació dels pares. En aquesta mena de plataformes, els usuaris poden tenir l’opció a fer comentaris sobre els continguts educatius, proposar-ne, relacionar-se entre ells i treballar en col·laboració.

Des del Ministeri consideren que la xarxa nacional de plataformes virtuals, a més, serà una eina suplementària que contribuirà a la interrelació dels tres sistemes educatius presents al país sobre un model comú, independentment de les especificitats que els caracteritzen.

Sindicatura ha admès a tràmit tres projectes de llei i ha obert el corresponent període per presentar esmenes. Són el Projecte de llei de crèdit extraordinari per finançar les despeses derivades de la dotació inicial de les fundacions ONCA i ENA, el de modificació de la Llei d'impostos especials i el de modificació de la tarifa general de taxes al consum.

El crèdit extraordinari per finançar la dotació inicial de les fundacions ONCA i ENA és de 85.000 euros. Aquesta és una condició per adequar aquestes fundacions a la Llei de fundacions del 2008 i al corresponent reglament del 2009. El Projecte de llei exposa que a banda de l’acompliment de les disposicions reglamentàries pel que fa a l’adaptació dels estatuts d’aquestes fundacions, els acords dels fundadors sobre la voluntat que tinguin la consideració de fundacions del sector públic, i la documentació acreditativa que compleixen des que es van constituir segons els requisits establerts a l’article 39 d’aquesta Llei, estan pendents de les gestions per incrementar fins a 85.000 euros les dotacions fundacionals que s’exigeixen, i per aquesta raó se sol·licita el crèdit extraordinari. Per a l’ONCA, la participació del Patronat és compartida entre la Fundació Crèdit Andorrà i el Govern i perquè la fundació es consideri del sector públic l’aportació per al capital fundacional ha de ser de més del 50%, el que representa un import de 51.000 euros per part del Govern. En el cas de l’ENA, la participació és compartida entre la Fundació Crèdit Andorrà, el Comú de la Massana i el Govern. Així, com que la suma entre el Comú de la Massana i el Govern ja suposa més del 50% que s’exigeix perquè la fundació es consideri del sector públic, caldrà aportar des del Govern un total de 34.000 euros.

Pel que fa a la modificació de la Llei d'impostos especials, el Projecte de llei argumenta que es fa amb la finalitat de millorar la gestió d’aquests impostos tant als importadors com a la mateixa Administració, i que per aquest motiu "és necessari revisar-ne algun mecanisme, en especial la base de tributació de les cerveses i els vins". D’altra banda, i amb la finalitat de no incrementar la pressió fiscal dels operadors que utilitzen hidrocarburs, i en particular el gasoil com a combustible en les seves produccions, fabricacions o processos industrials, s’amplien les utilitzacions per a la destinació al tipus de gravamen reduït. En aquest sentit, per tal de garantir el control de la utilització d’aquest gasoil, la Llei estableix un marc sancionador propi que preveu sancions que poden anar dels 300 als 5.000 euros, o en cas de reincidència, el doble del seu import. El projecte de llei preveu recaptar uns 64 milions d’euros en concepte de taxes sobre el tabac, en lloc dels 38,6 milions ingressats segons els tipus de gravamen actuals. Això suposarà un increment aproximat dels ingressos en aquest concepte d’un 65%. Això s'aconseguirà gràcies a l’increment dels tipus impositius, que farà augmentar el preu de venda al públic en 0,26€/per paquet de cigarretes rosses i en 0,31€ pel paquet de cigarretes negres. Malgrat aquest augment, segons va ressaltar el Govern a través d'una nota de premsa emesa a finals del 2009, el diferencial de preus entre Andorra i els països veïns quedarà al voltant del 30%. L'executiu va presentar aquest projecte de lle tenint en compte "les actuacions i les fluctuacions dels sistemes impositius dels països veïns, i per lluitar contra tràfics il·lícits que poden estar incentivats per diferencials de preus importants, es revisa la tarifa general de les taxes sobre el consum".

Sense canvis pel tema del sucre

Finalment, el Projecte de llei de modificació de la tarifa general de taxes al consum es fa perquè l’evolució del mercat internacional del sucre aconsella procedir a revisions periòdiques per adaptar les tarifes generals de taxes al consum amb la finalitat de mantenir la competitivitat sense augmentar els diferencials de preus. Per aquest motiu, el text estableix dues categories de sucres en funció del seu condicionament, segons es destinin a activitats industrials o a la comercialització. La Llei manté el tipus de gravamen aplicable al sucre destinat a la comercialització al detall en el comerç minorista i que s’importa en paquets de fins a 50 quilograms. En contrapartida i amb la finalitat de no augmentar els diferencials de preus existents, la Llei augmenta el tipus de gravamen aplicat al sucre que s’importa altrament que en paquets de fins a 50 quilograms. El Govern va retirar aquest projecte de llei perquè no tenia garantit que passés al Consell General, on ApC i CR haguessin votat en contra. Es va acusar l'executiu de no haver consensuat el contingut i ara, curiosament, no hi ha hagut canvis en el text. El termini per presentar esmenes a tots tres projectes de llei finalitza el dia 19 de març del 2010, a les 17.30 hores.

Sindicatura ha admès a tràmit tres projectes de llei i ha obert el corresponent període per presentar esmenes. Són el Projecte de llei de crèdit extraordinari per finançar les despeses derivades de la dotació inicial de les fundacions ONCA i ENA, el de modificació de la Llei d'impostos especials i el de modificació de la tarifa general de taxes al consum.

El crèdit extraordinari per finançar la dotació inicial de les fundacions ONCA i ENA és de 85.000 euros. Aquesta és una condició per adequar aquestes fundacions a la Llei de fundacions del 2008 i al corresponent reglament del 2009. El Projecte de llei exposa que a banda de l’acompliment de les disposicions reglamentàries pel que fa a l’adaptació dels estatuts d’aquestes fundacions, els acords dels fundadors sobre la voluntat que tinguin la consideració de fundacions del sector públic, i la documentació acreditativa que compleixen des que es van constituir segons els requisits establerts a l’article 39 d’aquesta Llei, estan pendents de les gestions per incrementar fins a 85.000 euros les dotacions fundacionals que s’exigeixen, i per aquesta raó se sol·licita el crèdit extraordinari. Per a l’ONCA, la participació del Patronat és compartida entre la Fundació Crèdit Andorrà i el Govern i perquè la fundació es consideri del sector públic l’aportació per al capital fundacional ha de ser de més del 50%, el que representa un import de 51.000 euros per part del Govern. En el cas de l’ENA, la participació és compartida entre la Fundació Crèdit Andorrà, el Comú de la Massana i el Govern. Així, com que la suma entre el Comú de la Massana i el Govern ja suposa més del 50% que s’exigeix perquè la fundació es consideri del sector públic, caldrà aportar des del Govern un total de 34.000 euros.

Pel que fa a la modificació de la Llei d'impostos especials, el Projecte de llei argumenta que es fa amb la finalitat de millorar la gestió d’aquests impostos tant als importadors com a la mateixa Administració, i que per aquest motiu "és necessari revisar-ne algun mecanisme, en especial la base de tributació de les cerveses i els vins". D’altra banda, i amb la finalitat de no incrementar la pressió fiscal dels operadors que utilitzen hidrocarburs, i en particular el gasoil com a combustible en les seves produccions, fabricacions o processos industrials, s’amplien les utilitzacions per a la destinació al tipus de gravamen reduït. En aquest sentit, per tal de garantir el control de la utilització d’aquest gasoil, la Llei estableix un marc sancionador propi que preveu sancions que poden anar dels 300 als 5.000 euros, o en cas de reincidència, el doble del seu import. El projecte de llei preveu recaptar uns 64 milions d’euros en concepte de taxes sobre el tabac, en lloc dels 38,6 milions ingressats segons els tipus de gravamen actuals. Això suposarà un increment aproximat dels ingressos en aquest concepte d’un 65%. Això s'aconseguirà gràcies a l’increment dels tipus impositius, que farà augmentar el preu de venda al públic en 0,26€/per paquet de cigarretes rosses i en 0,31€ pel paquet de cigarretes negres. Malgrat aquest augment, segons va ressaltar el Govern a través d'una nota de premsa emesa a finals del 2009, el diferencial de preus entre Andorra i els països veïns quedarà al voltant del 30%. L'executiu va presentar aquest projecte de lle tenint en compte "les actuacions i les fluctuacions dels sistemes impositius dels països veïns, i per lluitar contra tràfics il·lícits que poden estar incentivats per diferencials de preus importants, es revisa la tarifa general de les taxes sobre el consum".

Sense canvis pel tema del sucre

Finalment, el Projecte de llei de modificació de la tarifa general de taxes al consum es fa perquè l’evolució del mercat internacional del sucre aconsella procedir a revisions periòdiques per adaptar les tarifes generals de taxes al consum amb la finalitat de mantenir la competitivitat sense augmentar els diferencials de preus. Per aquest motiu, el text estableix dues categories de sucres en funció del seu condicionament, segons es destinin a activitats industrials o a la comercialització. La Llei manté el tipus de gravamen aplicable al sucre destinat a la comercialització al detall en el comerç minorista i que s’importa en paquets de fins a 50 quilograms. En contrapartida i amb la finalitat de no augmentar els diferencials de preus existents, la Llei augmenta el tipus de gravamen aplicat al sucre que s’importa altrament que en paquets de fins a 50 quilograms. El Govern va retirar aquest projecte de llei perquè no tenia garantit que passés al Consell General, on ApC i CR haguessin votat en contra. Es va acusar l'executiu de no haver consensuat el contingut i ara, curiosament, no hi ha hagut canvis en el text. El termini per presentar esmenes a tots tres projectes de llei finalitza el dia 19 de març del 2010, a les 17.30 hores.

Les fotografies que Valls ha seleccionat per a la mostra estan molt lligades al món íntim del fotògraf, ja que han estat preses en llocs i en moments especials per ell, com a les parets de muntanya de difícil accés a punta d'alba. Valls va començar a fer fotografies de natura ara fa tres anys amb l'objectiu de crear un reportatge personal d'experiències. Amb el temps, ha aconseguit tenir una col·lecció de més de 100 fotos de llocs inhòspits de la serralada pirinenca i sobretot d'Andorra. Impulsat pels amics, el fotògraf ha decidit exposar aquestes imatges, amb l'objectiu de donar a conèixer alguns d'aquests indrets que es troben més amagats. A més, la intenció es que la mostra es pugui veure en altres locals, i per això Valls està estudiant fer-la itinerant i que es pugui exposar a totes les parròquies.

La candidatura barcelonina tindrà competència interna en la ciutat aragonesa de Jaca, que ja s'ha presentat en diverses ocasions. La seu dels Jocs del 2022 es decidirà l'any 2015 i fins el 2013 l'ajuntament de Barcelona buscarà suports. Al juny d'aquell any el comitè olímpic espanyol haurà de decidir si Jaca o Barcelona representaran el país i al 2014 el Comitè Olímpic Internacional realitzarà el tall de les ciutats candidates. Romania, Canadà i Nova Zelanda també estudien presentar una candidatura.

Barcelona, que l'any 1992 va acollir uns Jocs Olímpics d'estiu, vol "reviure el somni olímpic", segons paraules de l'actual alcalde, i per això necessitarà d'infraestructures al Pirineu. Hereu ha recordat que el canvi de filosofia del COI, que ha concedit les darreres edicions dels Jocs d'hivern a grans ciutats com Torino i Vancouver, amb diferents seus lluny seu, per garantir infraestructures que puguin acollir 8.000 persones, entre esportistes, mitjans de comunicació i organització. L'alcalde ha remarcat que es farà una candidatura sostenible, utilitzant el llegat de l'any 1992, amb l'estadi Lluís Companys i el Palau Sant Jordi com a equipaments importants. El patinatge, el cúrling i l'hoquei gel es farien en aquestes instal·lacions i altres de noves, mentre que la resta de modalitats "es disputaran en tot l'àmbit dels Pirineus", ha explicat Hereu. Els Jocs mouen durant 16 dies de febrer fins a 2.500 esportistes de 80 països que competeixen en 7 modalitats esportives i 15 disciplines.

Andorra i la Seu

Mentre que Barcelona no s'ha posat en contacte amb les autoritats d'Andorra respecte de la possibilitat d'integrar-se en la candidatura olímpica, la Seu d'Urgell, a través de l'alcalde Albert Batalla, ja s'ha postulat per ser part important de la proposta barcelonina. Batalla ha trucat immediatament a les autoritats barcelonines per formar part de manera rellevant de la candidatura i ser una subseu important.

Hereu ha desvinculat la proposta barcelonina d'Andorra inddicant que "no és factible una candidatura de dos comitès olímpics, és una de les primeres preguntes que es fan", però ha afegit que "estic convençut que l'anunci d'avui és també una magnífica notícia per a Andorra". Si bé és totalment lògic que una candidatura només la presenti un país, mai no ha quedat prohibida la col·laboració entre Estats en un projecte de candidatura olímpica. Això sí, sempre s'ha analitzat que una candidatura compartida no és ben vista pel comitè olímpic internacional i té poques possibilitats de prosperar. Sigui com sigui, les paraules d'Hereu deixen clar que no hi ha intenció que Andorra formi part d'aquest projecte. De fet, no hi ha hagut cap contacte entre Barcelona i les autoritats andorranes per aquesta qüestió.

La candidatura barcelonina tindrà competència interna en la ciutat aragonesa de Jaca, que ja s'ha presentat en diverses ocasions. La seu dels Jocs del 2022 es decidirà l'any 2015 i fins el 2013 l'ajuntament de Barcelona buscarà suports. Al juny d'aquell any el comitè olímpic espanyol haurà de decidir si Jaca o Barcelona representaran el país i al 2014 el Comitè Olímpic Internacional realitzarà el tall de les ciutats candidates. Romania, Canadà i Nova Zelanda també estudien presentar una candidatura.

Barcelona, que l'any 1992 va acollir uns Jocs Olímpics d'estiu, vol "reviure el somni olímpic", segons paraules de l'actual alcalde, i per això necessitarà d'infraestructures al Pirineu. Hereu ha recordat que el canvi de filosofia del COI, que ha concedit les darreres edicions dels Jocs d'hivern a grans ciutats com Torino i Vancouver, amb diferents seus lluny seu, per garantir infraestructures que puguin acollir 8.000 persones, entre esportistes, mitjans de comunicació i organització. L'alcalde ha remarcat que es farà una candidatura sostenible, utilitzant el llegat de l'any 1992, amb l'estadi Lluís Companys i el Palau Sant Jordi com a equipaments importants. El patinatge, el cúrling i l'hoquei gel es farien en aquestes instal·lacions i altres de noves, mentre que la resta de modalitats "es disputaran en tot l'àmbit dels Pirineus", ha explicat Hereu. Els Jocs mouen durant 16 dies de febrer fins a 2.500 esportistes de 80 països que competeixen en 7 modalitats esportives i 15 disciplines.

La Seu es postul·la per ser subseu

La Seu d'Urgell, a través de l'alcalde Albert Batalla, ja s'ha postulat des d'un per ser part important de la proposta barcelonina. Batalla ha trucat immediatament a les autoritats barcelonines per formar part de manera rellevant de la candidatura i ser una subseu important. Batalla ha qualificat l’anunci de "notícia de gran transcendència" per al Pirineu català i ja ha proposat que es tingui en compte la Seu "com a ciutat de referència" per diferents motius, dels quals ha subratllat el fet d’haver estat ja subseu als jocs de 1992. També ha esmentat el fet de ser la principal ciutat del Pirineu català i la tradició en l’esquí nòrdic, ja que de la ciutat han sortit diversos fondistes olímpics i als Jocs de Vancover n’hi haurà dos: Vicenç Vilarrubla i Laura Orgué.