És tan ràpida la pista que van caure fins a vuit esquiadores, però la primera espasa de l’equip femení de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), Mireia, Mimi, Gutiérrez, no es va acoquinar després de l’exhibició de Lindsey Vonn i la caiguda espectacular, fent voltes sobre si mateixa, de la romanesa Edith Miklos –evacuada en helicòpter–, i va finalitzar en la 28a posició amb un temps d’1’52”87 i la seva pitjor puntuació FIS en una prova de descens, de 109,97. La corredora andorrana va finalitzar a vuit segons de la primera classificada i la millor esquiadora de velocitat del moment, l’americana de Minnesota Lindsey Vonn. El temps de la campiona olímpica va ser espectacular, d’1’44”59, 0’’56 menys que la seva compatriota Julia Mancuso, que va completar un doble podi americà a la primera prova femenina de l’esport rei d’hivern.
La pista estava en perfectes condicions, però era molt exigent. El millor exemple van ser les nombroses caigudes –cap sense gravetat–, tot i que van decebre algunes esquiadores, com ara la suïssa Anja Paerson, que marcava temps de medalla de plata abans de patir l’espectacular caiguda en un vol.

L’altra dimensió, Vonn
El domini de Vonn és escandalós i no es va impressionar amb la gran prova que va fer Mancuso –campiona olímpica al gegant de Torí–. La guanyadora de l’or va demostrar que la seva qualitat no és cap anècdota, ja que s’ha imposat en cinc dels sis descensos disputats aquesta temporada. Ara només li faltava aquest títol al seu extens palmarès.
Avui, si el temps no ho impedeix, es disputa la prova de supercombinada i la màxima favorita per a l’or torna a ser Lindsey Vonn. Mentrestant, Mireia Mimi Gutiérrez intentarà tornar a repetir el bon paper que va fer ahir. És a les seves mans.

SOULIÉ, LLUNY DE CLASSIFICAR-SE PER ALS QUARTS DE FINAL A L'ESPRINT

No va poder ser. Francesc Soulié no va aconseguir el pas als quarts de final a la ronda classificatòria de la prova de l’esprint clàssic en no classificar-se entre els 30 primers. L’esquiador de fons de la Federació Andorrana d’Esquí va finalitzar en 56a posició. El temps final de Soulié va ser de 3’55”22, és a dir, a més de deu segons de la classificació ja el trentè, l’italià Loris Frasnelli,  va fer una marca de 3’41”78. El primer lloc d’aquesta ronda classificatòria va ser per al rus Alexander Panzhinskiy, amb 3’34”57. El segon el va ocupar Emil Joensson (Suècia), amb de 1”44 diferència i el tercer, el norueg Ola Vigen Hattestad, a 1”86 darrere de Joensson. “Soulié estava bastant satisfet en acabar, ja que ha pres part en una prova que no és la seva especialitat. Aquí hi ha esquiadors de fons que només competeixen en aquesta especialitat i això es nota perquè estan molt més ben preparats”, va assegurar la representant de la FAE, Vicky Grau, que va analitzar d’aquesta manera la prova de l’esprint clàssic. “Són autèntiques bèsties els rivals que ha tingut avui el Soulié, per tant, ho valorem com un bon resultat”, va indicar Vicky Grau.
De la seva banda, Lluís Marín arriba avui al Principat després de patir una nova lesió, aquesta vegada a la clavícula bona. El metge de la Federació Andorrana d’Esquí farà les primeres exploracions per saber-ne l’abast.

És tan ràpida la pista que van caure fins a vuit esquiadores, però la primera espasa de l’equip femení de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), Mireia, Mimi, Gutiérrez, no es va acoquinar després de l’exhibició de Lindsey Vonn i la caiguda espectacular, fent voltes sobre si mateixa, de la romanesa Edith Miklos –evacuada en helicòpter–, i va finalitzar en la 28a posició amb un temps d’1’52”87 i la seva pitjor puntuació FIS en una prova de descens, de 109,97. La corredora andorrana va finalitzar a vuit segons de la primera classificada i la millor esquiadora de velocitat del moment, l’americana de Minnesota Lindsey Vonn. El temps de la campiona olímpica va ser espectacular, d’1’44”59, 0’’56 menys que la seva compatriota Julia Mancuso, que va completar un doble podi americà a la primera prova femenina de l’esport rei d’hivern.
La pista estava en perfectes condicions, però era molt exigent. El millor exemple van ser les nombroses caigudes –cap sense gravetat–, tot i que van decebre algunes esquiadores, com ara la suïssa Anja Paerson, que marcava temps de medalla de plata abans de patir l’espectacular caiguda en un vol.

L’altra dimensió, Vonn
El domini de Vonn és escandalós i no es va impressionar amb la gran prova que va fer Mancuso –campiona olímpica al gegant de Torí–. La guanyadora de l’or va demostrar que la seva qualitat no és cap anècdota, ja que s’ha imposat en cinc dels sis descensos disputats aquesta temporada. Ara només li faltava aquest títol al seu extens palmarès.
Avui, si el temps no ho impedeix, es disputa la prova de supercombinada i la màxima favorita per a l’or torna a ser Lindsey Vonn. Mentrestant, Mireia Mimi Gutiérrez intentarà tornar a repetir el bon paper que va fer ahir. És a les seves mans.

SOULIÉ, LLUNY DE CLASSIFICAR-SE PER ALS QUARTS DE FINAL A L'ESPRINT

No va poder ser. Francesc Soulié no va aconseguir el pas als quarts de final a la ronda classificatòria de la prova de l’esprint clàssic en no classificar-se entre els 30 primers. L’esquiador de fons de la Federació Andorrana d’Esquí va finalitzar en 56a posició. El temps final de Soulié va ser de 3’55”22, és a dir, a més de deu segons de la classificació ja el trentè, l’italià Loris Frasnelli,  va fer una marca de 3’41”78. El primer lloc d’aquesta ronda classificatòria va ser per al rus Alexander Panzhinskiy, amb 3’34”57. El segon el va ocupar Emil Joensson (Suècia), amb de 1”44 diferència i el tercer, el norueg Ola Vigen Hattestad, a 1”86 darrere de Joensson. “Soulié estava bastant satisfet en acabar, ja que ha pres part en una prova que no és la seva especialitat. Aquí hi ha esquiadors de fons que només competeixen en aquesta especialitat i això es nota perquè estan molt més ben preparats”, va assegurar la representant de la FAE, Vicky Grau, que va analitzar d’aquesta manera la prova de l’esprint clàssic. “Són autèntiques bèsties els rivals que ha tingut avui el Soulié, per tant, ho valorem com un bon resultat”, va indicar Vicky Grau.
De la seva banda, Lluís Marín arriba avui al Principat després de patir una nova lesió, aquesta vegada a la clavícula bona. El metge de la Federació Andorrana d’Esquí farà les primeres exploracions per saber-ne l’abast.

L’oferiment el va concretar Rodríguez Zapatero en la creació d’una comissió encapçalada per la ministra d’Economia, Elena Salgado, per buscar acords sobre competitivitat, política industrial, dèficit públic i sistema financer.
Tots els grups es van mostrar disposats a participar en les converses, tot i manifestar un escepticisme general en considerar que Zapatero és excessivament optimista sobre la situació real i s’ha equivocat en les respostes que ha donat fins ara a la crisi. Tot i això, el cap del govern d’Espanya va reiterar ahir les previsions que l’economia tornarà a créixer aquest semestre i que es començarà a crear ocupació neta.
El més clar defensor del projecte de negociació, el portaveu del grup català de CiU, va instar el cap de l’executiu a liderar l’acord.

L’enfrontament
El màxim enfrontament entre el cap del govern i el líder de l’oposició va tenir lloc arran de la resposta de Zapatero sobre les peticions de Rajoy als diputats socialistes que retirin la confiança al seu líder. Aquest va respondre reptant Rajoy a tenir la valentia i el coratge de presentar una moció de censura, i amb el recordatori que va tenir dues oportunitats d’ocupar el seu càrrec i va fracassar en les eleccions corresponents. Però ben aviat va rebaixar el to de la resposta, amb l’oferiment a l’adversari directe de participar en les negociacions que s’hagin de dur a terme i, fins i tot, de mantenir una entrevista personal.
A la insistència de Zapatero en la necessitat de defensar a l’exterior la solvència de l’economia espanyola, Rajoy ha rebutjat que la desconfiança internacional sigui cap a Espanya, sinó cap al govern i el president, del qual va reclamar que en lloc d’apujar els impostos redueixi el 25 per cent del salari dels alts càrrecs com a condició prèvia per al diàleg. La resta de grups es van mostrar disposats a prendre part en el diàleg. Erkoreka, del PNB, amb la demanda que Zapatero adopti mesures “impopulars i antipàtiques”, si escau. I Riado, d’Esquerra, va advertir al president de l’executiu que no faci el cocodril, és a dir,  “amb una boca enorme i unes orelles petites per no escoltar”. Només Rosa Díez d’UPyD va coincidir amb el PP a demanar eleccions avançades.

ELS MOSSOS DETENEN DOS SUPOSATS MEMBRES D'ETA

Els mossos d’esquadra van detenir ahir dos suposats membres d’ETA en un control fronterer a Molló, prop de Cam­prodon (Ripollès), quan es disposaven a entrar a territori francès. Adur Aristegi i Jon Roeales, els dos arrestats, viatjaven en una furgoneta Renault i no portaven armes ni explosius al vehicle, segons fonts de la lluita antiterrorista. Les detencions es produeixen un dia després del control en un tren, a Portbou, d’un altre presumpte membre de l’organització, Faustino Marcos Álvarez, però la policia espanyola els relaciona amb Ibai Beobide, arrestat dissabte passat quan viatjava en bicicleta entre Asteasu i Villabona, a Gipúscoa, que prestarà declaració avui davant el jutge de l’Audiència Nacional Ismael Moreno.
El conseller d’Interior de la Generalitat, Joan Saura, va declarar posteriorment que no consta l’existència d’una base operativa d’ETA a Catalunya i va informar que Aristegi i Rosales portaven en el moment de la detenció la documentació real i una altra de falsa, i que no se sabia on havien començat el viatge.
El conseller, que va felicitar els mossos d’esquadra per l’actuació, va afegir-hi que els arrestats havien estat portats fins a una comissaria de Ripoll, d’on seran traslladats a Madrid.

El col·legi havia insistit en la celeritat de canviar el sistema perquè Andorra està totalment al marge dels estàndards que ha fixat Estrasburg. Concretament a Andor­ra la policia pot tenir un detingut 24 hores sense deixar que s’entrevisti amb l’advocat.
Com que no hi ha hagut un avenç clar perquè es modifiquin aquestes condicions, l’associació va encarregar al lletrat Jesús Jiménez la redacció d’un formulari que serveixi per impugnar totes les causes penals. Aquest text ha estat rebut per tots els col·legiats, que per demanar la nul·litat d’un cas només hauran de posar el seu nom i el del client en el text preparat per Jiménez. Això significa que hi ha molts números perquè la pràctica totalitat de les causes penals quedin impugnades a partir d’ara.

Peticions massives
En el moment en què els lletrats només han d’entregar el formulari en qualsevol judici no tindria cap sentit que els advocats renunciessin a una nova arma que tenen per aconseguir la llibertat dels seus clients. La Batllia quedarà amb l’espasa de Dàmocles respecte que els tribunals acceptin una sola demanda de nul·litat, ja que automàticament tots els casos caurien un rere l’altre amb la llibertat per als acusats. En el text elaborat per Jiménez s’especifica que es demana la nul·litat perquè hi hauria una vulneració del dret a la jurisdicció, concretament pel dret a la defensa que hauria estat vulnerat perquè el detingut no hauria pogut comptar amb el seu advocat fins 24 hores després de ser retingut. El formulari incorpora la condemna del Tribunal d’Estrasburg a Turquia per no permetre l’ajut previ i demana que “per manca d’assistència lletrada dels processats des del moment de la seva detenció” es declari la nul·litat “de tot allò actuat”.

FORTA POLÈMICA A FRANÇA

A França la sentència d’Estrasburg que obliga que hi hagi assistència lletrada des del primer moment de la detenció ha provocat una forta controvèrsia, ja que el sistema gal no estaria dins dels cànons. La legislació del país veí especifica que l’advocat no té dret a veure el dossier amb el qual s’acusa el detingut. El lletrat pot mantenir una entrevista amb el client de mitja hora i posteriorment pot quedar sense contacte durant les 20 hores següents. La justícia francesa, segons han publicat els mitjans de comunicació gals, ha actuat amb certa disparitat de criteris. Davant de les demandes d’anul·lació de causes penals per vulneració al dret d’assistència lletrada, sobre la base de la sentència d’Estrasburg, algunes instàncies han acceptat la moció, mentre que d’altres l’han rebutjada. Ja s’han preparat projectes legislatius per adaptar el sistema.

El col·legi havia insistit en la celeritat de canviar el sistema perquè Andorra està totalment al marge dels estàndards que ha fixat Estrasburg. Concretament a Andor­ra la policia pot tenir un detingut 24 hores sense deixar que s’entrevisti amb l’advocat.
Com que no hi ha hagut un avenç clar perquè es modifiquin aquestes condicions, l’associació va encarregar al lletrat Jesús Jiménez la redacció d’un formulari que serveixi per impugnar totes les causes penals. Aquest text ha estat rebut per tots els col·legiats, que per demanar la nul·litat d’un cas només hauran de posar el seu nom i el del client en el text preparat per Jiménez. Això significa que hi ha molts números perquè la pràctica totalitat de les causes penals quedin impugnades a partir d’ara.

Peticions massives
En el moment en què els lletrats només han d’entregar el formulari en qualsevol judici no tindria cap sentit que els advocats renunciessin a una nova arma que tenen per aconseguir la llibertat dels seus clients. La Batllia quedarà amb l’espasa de Dàmocles respecte que els tribunals acceptin una sola demanda de nul·litat, ja que automàticament tots els casos caurien un rere l’altre amb la llibertat per als acusats. En el text elaborat per Jiménez s’especifica que es demana la nul·litat perquè hi hauria una vulneració del dret a la jurisdicció, concretament pel dret a la defensa que hauria estat vulnerat perquè el detingut no hauria pogut comptar amb el seu advocat fins 24 hores després de ser retingut. El formulari incorpora la condemna del Tribunal d’Estrasburg a Turquia per no permetre l’ajut previ i demana que “per manca d’assistència lletrada dels processats des del moment de la seva detenció” es declari la nul·litat “de tot allò actuat”.

FORTA POLÈMICA A FRANÇA

A França la sentència d’Estrasburg que obliga que hi hagi assistència lletrada des del primer moment de la detenció ha provocat una forta controvèrsia, ja que el sistema gal no estaria dins dels cànons. La legislació del país veí especifica que l’advocat no té dret a veure el dossier amb el qual s’acusa el detingut. El lletrat pot mantenir una entrevista amb el client de mitja hora i posteriorment pot quedar sense contacte durant les 20 hores següents. La justícia francesa, segons han publicat els mitjans de comunicació gals, ha actuat amb certa disparitat de criteris. Davant de les demandes d’anul·lació de causes penals per vulneració al dret d’assistència lletrada, sobre la base de la sentència d’Estrasburg, algunes instàncies han acceptat la moció, mentre que d’altres l’han rebutjada. Ja s’han preparat projectes legislatius per adaptar el sistema.

En quinze dies la direcció liberal hauria de tenir una posició adoptada, que és la que defensarà en el congrés que s’ha de convocar de manera “simultània o molt propera” a l’acte en què es constitueixi formalment i de manera definitiva la nova formació centreliberal. Així ho va explicar ahir el president del PLA, Enric Pujal, després de la celebració d’una executiva que va aplegar un elevat nombre d’integrants de la mateixa. L’objectiu fonamental de la trobada, segons va explicar Pujal, era explicar i valorar la primera part del congrés de CR celebrat la setmana passada.
“S’ha de prendre una decisió i  anem cap al nou partit”, va dir ahir Pujal en referència amb el fet  que s’ha de definir si el PLA es dissol i els fins ara militants que ho vulguin passen a CR?o la formació liberal, sense desaparèixer, es fusiona amb el nou partit. La diferència entre els dos passos, va dir Pujal, “és més aviat semàntica”. I després d’afirmar que l’únic en què no hi ha cap discussió és en el fet que cal “fer un gran grup”, a títol personal el president liberal va afirmar que “jo prefereixo la fusió perquè em sembla menys agressiva que la dissolució”. El congrés que haurà de ratificar la posició de la formació anirà en funció del congrés constituent del nou partit.

Comptes
Del futur del partit se’n va parlar ahir, i molt. I també dels comptes. La direcció liberal va constatar la rebaixa molt considerable del deute. Però “encara hi ha algun comitè parroquial que deu diners”, va dir Pujal, que va explicar que cal tenir “els comptes clars” de cara a la integració en el futur partit malgrat que considera molt poc probable arribar a cancel·lar tot el deute.

"DISCULPES" A BRINGUÉ PEL MANIFEST

El conseller general d’Andorra pel Can­vi, Josep Maria Bringué, va expli­car ahir a AD Ràdio que algunes de les persones signatàries del manifest que va fer públic Enric Dolsa i determinats candidats més d’Ordino el van trucar per demanar-li disculpes. En una entrevista amb Gabriel Fernàndez, Bringué va posar en relleu que dues o tres persones “m’han fet saber que desconeixien el resultat d’aquell paper”. El conseller ordinenc d’ApC també va manifestar que en cap cas havia rebut pressions directament del cap de Govern, Jaume Bartumeu, amb l’objectiu que passés el pressupost, i que sempre havia estat “via Enric Dolsa”. Així, va ressaltar que l’excònsol mai no li havia demanat directament que vo­tés els comptes, “però sempre s’ha mostrat favorable al pressupost”.