Ésser i temps és una de les obres més importantsde tot el pensament filosòfic. És una obra tant difícil com profunda, que s'ocupa de determinar el sentit de l'ésser. Pertany a Martin Heidegger (1889-1976), darrer filòsof clàssic per antonomàsia.
Va ser el seu domini, fora del normal, sobre el llenguatge, el que li va permetre crear [...]
Ésser i temps és una de les obres més importantsde tot el pensament filosòfic. És una obra tant difícil com profunda, que s'ocupa de determinar el sentit de l'ésser. Pertany a Martin Heidegger (1889-1976), darrer filòsof clàssic per antonomàsia.
Va ser el seu domini, fora del normal, sobre el llenguatge, el que li va permetre crear constantment nous conceptes i sentits a les reflexions filosòfiques. Així, segons Heidegger, l'home és un ens obert, al qual li va la seva pròpia vida, és un ésser abocat al món, que es defineix per un ser-en-el-món. El final d'aquesta obra inacabada, tracta sobre la historicitat de l'home, definint l'esdevenir de la història com l'esdevenir de ser-en-el-món.
Fruit d'aquestes reflexions, van aparèixer disciplines com ara la filosofia de la història, la qual estudia el desenvolupament i les formes en les quals els éssers humans creem història. De fet, la història produeix amb gran dificultat novetats, però quan finalment es produeixen, el seu reconeixement, la seva identificació com a tals sol requerir llargs períodes de temps. Perquè es reconegui el sentit de la novetat esdevinguda hem de deixar que el present vagi transcorrent. Aquesta obertura històrica que té el present és el que dóna importància a la visita del copríncep francès Nicolas Sarkozy.
La seva presència i el seu discurs han fet palesa la seva lleialtat a la sobirania i a la identitat del Principat. No ha decebut quan ha encarat, en el seu parlament, el posicionament que ha tingut com a cap d'Estat en la crisi dels paradisos fiscals, encarant la polèmica sense rubor i, al mateix temps, felicitant-se amb orgull pels avenços considerables i decisius en la transparència fiscal, especialment per la signatura dels convenis d'intercanvi d'informació fiscal. Tot, per una recerca d'un capitalisme més just que eviti situacions de crisis financeres i econòmiques internacionals com les que van començar l'any 2008.
Tal com esmentava en l'article publicat la setmana passada, Andorra va acompanyada cap a Europa. Així ho ha manifestat reiterat el compromís de França en el suport per a l'establiment d'un conveni de no doble imposició, com en les negociacions per tal d'assolir un nou acord amb la Unió Europea.
Si en la història, i en particular en la d'Andorra, costa que succeeixin esdeveniments històrics, és important que quan aquests succeeixin siguin reconeguts i aprofitats pels que vivim el present i per fer-ne un futur més pròsper.
