És el que reflecteix l’estat de comptes de la corporació al tancament de l’exercici del 2009 i que ahir va passar per sessió plenària no sense tensió entre oposició i majoria. L’estat comptable de la capital va tornar a posar cara a cara el cap de l’oposició, Pere Cervós, i la cònsol major, Rosa Ferrer.
El líder de Progrés Comunal va apuntar que “ara no poden fer la política del Calimero i donar la culpa a algú, perquè el mèrit és tot seu”, alhora que va recordar que en set anys el deute ha passat d’1 milió als 61,8 actuals. “Quan va marxar Conxita Mora el comú tenia 1 milió de deute, al final del de Francesc Xavier Mora, era de 37,5 milions i ara és de quasi 62. Estem al límit del precipici, a punt de caure al pou ”, va ressaltar. De la seva banda, la mandatària va atribuir les xifres al fet que els successius comuns socialdemòcrates “hem hagut de fer front a totes les inversions de serveis que durant anys no han fet a la parròquia els governs liberals”. També va posar en relleu que “el que distorsiona les xifres” són els més de 9 milions d’euros que se sumen a l’endeutament i que provenen de Jovial. “Si es resten aquests diners, s’hauria pogut començar a eixugar deute”, hi va afegir.
Mesures correctores i previsió
La màxima responsable de la corporació va insistir que la previsió per a aquest any és tancar l’exercici a 10 milions del límit legal màxim.?I que, en la manera de fer d’aquest mandat, s’han començat a aplicar “elements correctors” que a mitjà termini permetran reconduir les dades negatives. “Estem en bona línia, pagant les inversions que s’han fet. També hi ha una contenció important de la despesa corrent”, va recordar durant el debat. I a l’altre extrem, Cervós no va deixar escapar l’ocasió per mostrar-se “preocupat” perquè, tot i que “es facin les coses correctament”, l’endeutament continuï creixent.
Dades negatives a banda, el comú de la capital clou l’any amb un balanç de caixa positiu: un superàvit de 108.363 euros. Des de la majoria van destacar la inversió de la tendència de despesa i de desequilibri pressupostari per convertir-lo en positiu. “Hem reduït 1,1 milions d’euros la despesa corrent”, va exposar Ferrer. Els consellers de la minoria, malgrat el superàvit, també van abocar crítiques. Van lamentar els baixos nivells d’inversió, perquè, van dir, en èpoques de crisi cal l’esforç de les administracions. El 2009 es van invertir 2,7 milions amb, entre d’altres, la remodelació de la guarderia de Prada Casadet, renovacions de mobiliari urbà i barris de la parròquia i instal·lació d’equipament acústic del Centre de Congressos.
Cervós també va atacar les sessions “intensives de maquillatge” dels números. Va denunciar que a la liquidació s’han comptat 1,2 milions d’euros d’un projecte d’habitatges previst per un privat a Prat de la Creu i que els diners encara no s’han ingressat: “S’ha de comptar amb el que es té.” La cònsol va adduir que el projecte està decretat i que la liquidació pressupostària “obliga” a incloure-ho als comptes. “Si finalment no es fa aquest projecte, a l’exercici següent haurem de corregir les dades”, va concloure.
ES BATEJA LA DOTZENA DE ROTONDES DE LA PARRÒQUIA
Les rotondes de la parròquia passaran, totes, a tenir nom a partir d’ara. S’han cercat les denominacions populars per identificar-les i, d’aquesta manera, “permetrà situar la gent quan entra a la parròquia”. Així ho va explicar ahir el conseller de Serveis Públics del comú, Antoni Armengol, abans de proposar al ple –es va aprovar per unanimitat– el bateig dels dotze punts rodons d’Andorra la Vella. Així, a partir d’ara hi haurà les rotondes de la Margineda, del riu d’Enclar, de la Mare Janer, de Prat Salit, de les Costes, de la Comella, de Tobira, de la font de Govern, dels Marginets, de Josep Escalé, de l’Olivera, del quilòmetre 0 i de la Dama de Gel. El nom de la darrera s’ha acordat amb la parròquia limítrof, ja que també s’erigeix en territori escaldenc.