La signatura de l’acord sobre la delimitació de la frontera a la zona de les Abelletes és nefast per al país.

Un dels documents més antics que fa referència a la frontera amb els nostres veïns és l'Acta d'Ermengol, Comte d'Urgell, de data 13 de juny de l'any 1007. Andorra delimitava en aquells temps amb els Comtats de Cerdanya, d'Urgell i de Pallars i amb la regió de Savartés (corresponent a l'actual departament de l'Arieja).

Els límits entre els Estats han anat variant en el decurs dels anys a conseqüència de guerres, casaments o simplement tractats. Andorra és dels pocs països que ha conservat la mateixa frontera des del Segle XI, una frontera generalment natural seguint les serres i els rius de la nostra geografia.

Tot i això, amb la construcció del túnel d'Envalira i del viaducte que el va connectar a la RN22, el Govern d'Andorra va creure necessari proposar una modificació de la frontera per tal que el traçat d'aquest viaducte no ocupés territori francès. Per aquest motiu es va signar l'any 2000 un Tractat entre el Principat d'Andorra i la República Francesa que rectificava la frontera.

Aquest Tractat modificava doncs la frontera natural (riu Arieja) entre Andorra i França fent que els andorrans hem perdut una part de l'accés directe al riu Arieja, del pont internacional del Pas de la Casa en avall.

En l'article 5 d'aquest mateix tractat, les parts es van comprometre, en el termini més breu possible, a iniciar negociacions amb vista a concloure un acord relatiu a la delimitació de la seva frontera.

A tal efecte es va crear una comissió Franco-andorrana que s'ha reunit una desena de vegades, alternativament a Andorra i a Paris. Aquesta comissió hauria arribat a dos acords:

1.- Redacció d'un projecte d'acord franco-andorrà sobre la gestió conjunta de les captacions d'aigua en la conca de l'Arieja des de la serra fins el riu de la Palomera. Aquest projecte d'acord respon a la directiva 2000/60/CE on diu: << Quan un districte geogràfic s'estén més enllà del territori de la Comunitat, l'Estat membre concernit (en aquest cas França) intenta establir la coordinació apropiada amb el país tercer (aquí Andorra), amb la finalitat de realitzar els objectius de la present directiva sobre el conjunt del districte hidrogràfic>>. Aquest projecte d'acord (si és el mateix que vaig examinar quan era Cònsol) considero que és un bon acord per ambdues parts.

2.- Delimitació de la frontera en els sectors en litigi segons la cartografia andorrana i la francesa:

- Pic d'Envalira: la frontera seguiria la serra passant pels dos pics (pic d'Envalira i pic Negre).

- La Palomera: el límit seguiria el riu de la Palomera fins a la seva font i d'allí en línea recta fins el punt més alt del cap de la Palomera.

- Pic de Ruf: aquí també la frontera seguiria la cresta de les aigües vessants.

- Clot de les Abelletes: aquest ha estat el punt més delicat que han tractat les dues delegacions. La cartografia andorrana situa la frontera al mig del riu Arieja fins a l'estany Negre (de les Abelletes) que parteix pel mig, i d'aquí serra serrant fins al cap de la conca. La cartografia francesa (mapes del segle XVIII de Cassini i els plans cadastrals) atribueixen a França tot l'estany Negre i tota la muntanya, incloent el vessant andorrà, per sobre de l'estany. Això representa una diferència de 0,46 Km2 molt important per Andorra comparat als seus 468 Km2, però totalment negligible per França en front als seus més de 550.000 Km2! L'acord al que s'hauria arribat és de partir aquest territori conflictiu atribuint a França la part que va de l'estany Negre fins passat el camí del coll dels Isards. Aquest camí que coneixen bé els excursionistes, els pastors, els caçadors ja haurà desaparegut de la xarxa de camins andorrans! El ministre portaveu de l'executiu ha qualificat aquest acord de "satisfactori per totes les dues parts i que "ningú" en surt més beneficiat que l'altre"! La meva opinió Senyor Ministre, és que no es pot acceptar aquest segon acord ja que considero que França ens l'ha encolomat: són millors negociadors que nosaltres!

Intentaré explicar-ho a continuació, intentant no allargar-me massa. Quan van sorgir els primers incidents en aquella zona de les Abelletes provocats per la instal·lació d'un telesquí i per una captació d'aigua, el Comú d'Encamp va començar a moure's (tot i que corresponia més a Govern que al Comú ja que la frontera és una competència exclusiva de l'executiu). És cert que les dues cartografies (l'andorrana i la francesa) són divergents. Recordant, com he comentat al principi de l'escrit, que al segle XI, Andorra limitava en aquella zona amb la Cerdanya, el Comú d'Encamp, amb l'ajuda dels seus experts, va aconseguir a l'arxiu de Puigcerdà un document del 15 de maig del 1295 en què s'estableixen els límits de terme entre la Cerdanya i les Valls d'Andorra. Aquest document (escrit en llatí) situa clarament el límit baixant del Pic d'Envalira " per la serra que divideix fins al mig de l'Estany anomenat de la Casa" i de l'estany riu avall.

Senyors del Govern, si coneixeu la geografia andorrana, i l'heu de conèixer, de serra que va fins al mig de l'estany Negre (o de les Abelletes i de la Casa) només n'hi ha una i és per aquesta serra per on passa la frontera amb França a aquesta zona de les Abelletes. És aquesta serra que sempre han reconegut com a frontera els Encampadans (pastors, caçadors, excursionistes, …). És aquesta serra que sempre s'ha considerat com a frontera en la nostra cartografia. És aquesta serra que donen com a frontera els experts, Sr. CORRIENTE (per cert avui assessor del Govern en aquest afer!) i Sr. BONALES en els seus corresponents informes encomanats pel Comú d'Encamp i dels quals us vaig fer arribar un còpia.

Tal i com he dit abans els francesos en saben de negociar:

. El Sr. SARKOZY, President de la República Francesa, en tant que Cap d'Estat d'Andorra (així ho voldria entendre) ja va esmentar públicament aquest litigi en la seva visita a Andorra, a la plaça del poble d'Andorra la Vella!

. L'Ex Ministra d'A.E., Sra. ALLIOT MARIE, hauria declinat una reunió amb el seu homòleg andorrà fins i tant no tingui una resposta (suposo positiva) al dossier de delimitació de la frontera!

. El primer Ministre, Sr. FILLON, l'hi hauria estat impossible rebre el Cap de Govern d'Andorra, per una qüestió d'agenda! (no entendré mai aquests termes diplomàtics).

. L'actual Ministre d'A.E., Sr. JUPPÉ, inclús hauria comentat a l'actual Govern la meva ferma oposició a la signatura d'aquest acord! Quin honor!

Jo sóc dels que pensem que l'Estat Andorrà té dues vies per negociar amb França:

1.- La que tenen tots els països sobirans del món: cada ministre d'Andorra i els seus serveis han de poder parlar, reunir-se amb els seus homòlegs de França.

2.- A través de la representació oficial del Copríncep (Cap d'Estat d'Andorra).

Si en un moment donat sorgeix un problema (que no sigui una raó d'Estat!) no totes les portes s'haurien de tancar. A part si "la raison du plus fort est toujours la meilleure!".

El Cònsol menor d'Encamp considera que s'ha optat per "una solució ràpida i equilibrada, ni per als uns ni per als altres". També considera que "a vegades els interessos del País passen per sobre dels parroquials". Miri  Sr. Cònsol, la solució ha estat ràpida estic d'acord amb vostè (12 anys de negociació i ara amb pocs mesos de Govern de DA ho ha resolt!), però al meu entendre gens equilibrada! Si d'interessos del País com aquest n'hi ha molts, la parròquia d'Encamp quedarà reduïda d'aquí uns anys a la Plaça dels Arínsols!

Les fronteres tal com he dit al principi acostumen a ser naturals (serres, rius, …).Les dues modificacions de traçat, la del viaducte del túnel d'Envalira i aquesta, si es porta a terme, no en tenen rés de naturals i segur que generaran conflictes de més difícil solució que els que s'han pretès resoldre avui.

Avui diumenge 4 de març escric aquestes reflexions. Dimarts vinent dia 6, vostè Sr. SABOYA es reunirà amb el seu homòleg francès, Sr. JUPPÉ, per iniciar les converses bilaterals per l'establiment d'un conveni de no doble imposició entre Andorra i França, per l'establiment d'un Espai Econòmic Europeu per als Petits Estats, i per la signatura dels dos acords de delimitació de la frontera (aigües i frontera).

Si bé considero interessants per Andorra els dos primers i el de les aigües del tercer punt, en la meva modesta opinió, la d'un ciutadà d'Andorra, la signatura de l'acord sobre la delimitació de la frontera a la zona de les Abelletes és nefast per al nostre país. Si que us ha permès establir aquesta reunió amb el Sr. JUPPÉ, però penso que hem esperat 12 anys, també hauríem pogut esperar 2 mesos més i, qui sap, pot ser d'altres interlocutors costat francès, no haurien portat la negociació (la pressió) a aquests extrems. Em queda l'esperança que els parlaments andorrà i francès no ratifiquin aquest acord.

D’on li ve aquest vincle amb el Celler d’en Toni?
Vaig conèixer el Ramon Sasplugas fa uns mesos i vam connectar molt bé, però amb qui vaig tenir una química especial de molt de carinyo és amb la seva mare, la Maria Teixidó. Estic aquí per aquesta família.

La seva presència és un reclam, per allò de l’estrella Michelin.
Que se la fotin al cul l’estrella Michelin, clar i català.

Com diu?
Hi ha molta màfia en això de les estrelles, se sap del cert que les últimes que es van donar en alguns hotels estaven totes comprades. Jo la vaig tenir 7 anys i només em va servir per perdre diners. No en vaig treure res de res.

Però això no dóna prestigi?
Mira, algun client esnob sí que t’entrarà, però molta de la teva clientela potencial ja no perquè agafa por del preu que puguis tenir, encara que no l’hagis tocat. No serveix per a res l’estrella Michelin.

És a dir, que no tenir-ne cap a Andorra no és cap problema.
Cap ni un. El que us ha de preocupar és donar bon servei i tenir els restaurants plens.

Ara l’he vist en acció a la cuina i escolti’m, quin caràcter!
[Riu] A la cuina sóc molt exigent, però sempre amb bon rotllo. Jo exigeixo molt però pels clients, no per mi.  

Digui’m el lloc on ha gaudit més menjant.
A París, en un restaurant petitet, hi caben 12 persones. Està a l’illa de Saint Louis i es diu  Hiramatsu,  hi fan cuina francojaponesa.

Vostè és amiga de Ferran Adrià i també ho era de Santi Santamaria. En un moment donat no devia ser fàcil.
No, no ho era. Al Ferran l’estimo i l’admiro molt , i el mateix em passava amb el Santi.

Però Santamaria es va quedar sol.
Em va fer molta ràbia que molts li giressin l’esquena, quan moltes de les coses que va dir eren certes. Alguns cuiners estaven fent plats que ells després no s’haguessin menjat. Molts volien imitar el Ferran Adrià i ell és únic.

Digui’m un plat optimista en aquests temps grisos.
Dos. Un trinxat de col i patata amb ou ferrat, o una amanida de col blanca i vermella amb vinagreta, mostassa, arengada i poma.  

Plats de la terra.
Plats senzills, i amb bons productes, si pot ser comprats el mateix dia. Hem de buidar més les neveres i anar a comprar al mercat només el just i necessari. Tots els pobles haurien de tenir un mercat, tot aniria millor i s’acabarien algunes coses.

Com per exemple?
Les al·lèrgies. Ara tothom és al·lèrgic a alguna cosa, fa 30 anys no era així. Tothom menjava de tot i no passava res, perquè els productes eren millors. A vegades ve gent al restaurant amb tantes al·lèrgies que ja no sé què cuinar. Són uns torracollons.

I és que la roda de premsa de Pep Guardiola va servir perquè el tècnic de Santpedor es posicionés amb el club en relació amb la petició a la Federació Espanyola de Futbol sobre els paràmetres que segueixen els seus comitès tenint el cas Piqué en el punt de mira. Guardiola va assegurar estar “totalment d’acord” amb les declaracions que un dia abans havia fet el secretari i portaveu de la junta, Toni Freixa. “Aquestes coses no es fan per tenir content un entrenador o els jugadors, sinó per saber en quin criteri es basen per sancionar o no un futbolista”, va indicar el tècnic, que va demanar “humilment perdó” al col·lectiu arbitral “si s’ha sentit ofès pel que consideren certes insinuacions”.  
Respecte del partit d’aquest vespre contra el Bayer, l’entrenador català va assenyalar que es tracta d’un duel “trampa” atès que els aficionats consideren que l’eliminatòria de vuitens està pràcticament sentenciada després del resultat de l’anada. Guardiola, que no comptarà amb els lesionats Alexis, Abidal, Thiago i Puyol, aquest últim amb molèsties a l’adductor de la cama esquerra, va recalcar que “el Bayer, com a bon equip alemany, no dóna l’eliminatòria per perduda. Sembla que no estiguin i de sobte et fan ocasions de gol. Si poden córrer tindran ocasions. Anant al partit amb la sensació que tot està perdut és més fàcil competir”. El tècnic va insistir que “és una Champions molt maca i intentarem fer un bon partit per estar a quarts”.

També parla de la copa
Guardiola no va perdre l’oportunitat per contestar les preguntes referides a la final de la Copa del Rei, que la federació va decidir que es jugarà finalment el 25 de maig a l’estadi Vicente Calderón de Madrid. En aquest sentit, el màxim responsable tècnic del Barça va comentar que “si el finalista no fóssim nosaltres el partit es jugaria al Bernabéu. Però, bé, si hi ha obres, hi ha obres. Per nosaltres l’Athletic no jugarà la final on volia”.

EL MILAN I EL BENFICA, PRIMERS EQUIPS A QUARTS DE LA CHAMPIONS

El Milan i el Benfica es van convertir ahir en els dos primers equips classificats per als quarts de final de la Lliga de Campions, en eliminar l’Arsenal i el Zenit de Sant Petersburg respectivament. El Milan va haver de patir fins al final tot i el 4 a 0 favorable de l’anada. L’Arsenal es va col·locar amb un 2 a 0 abans de la mitja hora de joc amb dianes de Koscielny i Rosicky, i un penal transformat per Van Persie a les acaballes del primer temps deixava un 3 a 0 al descans i els anglesos a un gol de forçar la pròrroga. Però a la segona meitat d’un partit vibrant no hi va haver gols i els italians van assolir el passi. El Benfica havia perdut a l’anada per 3 a 2 i un gol de Maxi Pereira al final del primer temps els posava davant a l’eliminatòria. Oliveira feia el 2 a 0 passat el minut noranta.

Catalunya i les illes Canàries es van abstenir en la reunió del consell de política fiscal i financera, mentre que l’única comunitat que hi va votar en contra va ser Andalusia, governada pel PSOE. Des de l’executiu català s’havia anunciat abans que es demanaria que el sostre fos de l’1,7.
El ministre espanyol d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va considerar que era “absurd” demanar més flexibilitat per al dèficit de les autonomies, i va lamentar el vot en contra d’Andalusia. De la seva banda, la consellera d’Economia andalusa, Carmen Martínez Aguayo, va afirmar que l’1,5% és “inadequat i insensible” amb les autonomies, i va considerar que les exigències a les comunitats posen “en crisi la prestació del model de benestar. Es vol fer negoci amb els drets i les prestacions bàsiques”.  

Posició catalana
Andreu Mas-Colell, el conseller d’Economia català, va explicar que l’abstenció es va decidir perquè, tot i considerar que l’objectiu és “realista i creïble”, la distribució del dèficit no era proporcionada. El conseller va indicar que si l’objectiu de les autonomies és de l’1,5%, el de l’administració centrar hauria de ser del 3,8% i no del 4%. Mas-Colell hi va afegir que no van votar en contra per no “enviar el més mínim senyal” que faci pensar que Catalunya no està compromesa amb l’austeritat, i que estan en espera de poder estudiar els pressupostos generals de l’Estat.
Des de Catalunya s’havia intentat pressionar el govern central durant les hores prèvies. El portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, va considerar que l’opinió del ministre d’Hisenda de no flexibilitzar l’objectiu de dèficit “no és ni justa, ni proporcionada, ni seriosa, ni rigorosa”. I el portaveu d’Economia de CiU al Congrés, Josep Sánchez Llibre, va explicar que “s’afavoreix l’administració de l’Estat, en detriment de les comunitats autònomes, que són les que tenen les competències més costoses i necessàries”, amb referència a l’educació o la sanitat.
Les comunitats governades pel PP van donar suport a la proposta de l’1,5%. A més, el conseller basc d’Economia, Carlos Aguirre, ja s’havia mostrat a favor de fixar aquest objectiu, abans de la reunió, tot i que es va estar en desacord en el repartiment, que va considerar que havia de ser “molt més proporcional”.
Avui està previst que el govern espanyol es reuneixi amb els ajuntaments per tractar el seu objectiu de dèficit, que es planteja en el 0,3%.

BAIXADA GENERALITZADA DE LES BORSES PER LES PERSPECTIVES NEGATIVES DE CREIXEMENT

Un bon nombre de les borses mundials van viure ahir una jornada de baixades generalitzades. Els parquets europeus van respondre de forma negativa a la desacceleració del producte interior brut de l’eurozo­na, que va créixer durant el 2011 l’1,4 per cent, una dècima menys que a la previsió anterior, i en el darrer quadrimestre es va contraure un 0,3. A més, pesen els dubtes sobre el futur de l’economia grega. L’IBEX-35 madrileny va caure el 3,39 per cent, el retrocés més important des de fa tres mesos, i es va quedar en els 8.166 punts. Altres borses també van tenir descensos d’aproximadament del 3 per cent, com París (3,58), l’Euro Stoxx (3,41), Frankfurt (3,4) o Milà (3,39). Lisboa i Londres van tenir unes caigudes més moderades, del 2 i de l’1,8 per cent. Respecte a les primes de risc, l’espanyola va pujar fins als 337 punts, la italiana, als 329, i la francesa, als 109 punts. Els parquets asiàtics van notar la rebaixa de l’objectiu de creixement de la Xina, del 8 al 7,5 per cent, i es va viure una sessió negativa. La borsa de Hong Kong va tancar amb un 2,16 per cent menys; la de Singapur, amb un 2 per cent; la de Xangai va perdre un 1,14, i la de Tòquio, un 0,62. De la seva banda, Wall Street perdia un 1,53 per cent a mitja sessió.

Per a la quarta edició l’organització preveu uns comptes d’uns 300.000 euros, al voltant del deu per cent més dels de l’Ultra Trail de l’any passat, que es va poder tancar amb un lleuger superàvit “que compensa l’edició del 2010”, explicava ahir Gerard Martínez, ànima de la ronda andorrana, que enguany continuarà amb cinc recorreguts. La Ronda dels Cims, amb 170 quilòmetres, segueix sent el repte màxim i la novetat està en la Celestrail –83 quilòmetres–, que relleva l’Ultra Iniciàtic.
Els organitzadors tenen el compromís dels patrocinadors principals, Govern i comuns, a través d’Andorra Turisme, i l’estació de Vallnord i confia que les quantitats no difereixin de les de l’any passat –Govern 80.000 euros, els comuns 7.000 euros cadascun i Vallnord 50.000–. La resta de pressupost es cobreix amb les inscripcions i els patrocinis privats. “Som optimistes, tenim un pressupost important però també ajustat i esperem poder tirar-lo endavant”, indicava Martínez, qui assenyalava que la dimensió que ha pres l’Ultra Trail obliga a esforçar-se per donar qualitat als participants i també seguretat. “A­questa prova creix i necessita molt control. Metges, seguretat, avituallaments... També volem que els corredors se sentin com a casa i això requereix anar millorant.” Martínez advertia que la conveniència de poder definir pressupostos i aportacions amb vista a les dues pròximes edicions aquest mateix estiu tenint en compte en quines xifres econòmiques s’està movent la competició, que enguany se celebrarà del dijous 5 al diumenge 8 de juliol.
Ahir a la reunió de cònsols, els mandataris locals atenien a la presentació dels responsables de Cims Màgics, l’empresa organitzadora, i després el màxim mandatari ordinenc, Ventura Espot, confirmava l’aportació dels comuns i donava per feta la subvenció del Govern tot destacant que l’Ultra Trail aporta 1,3 milions al país durant els dies de celebració. La part de Vallnord en principi tampoc no perilla.
A banda de créixer augmentant la presència de metges, podòlegs i punts d’avituallament i control, una de les inversions importants per a aquest any serà el sistema de cronometratge, que fins ara estava subcontractat i que s’ha decidit canviar i desenvolupar des de la mateixa organització per fer que el seguiment de la cursa en temps real sigui més efectiu. S’hi destinen 18.000 euros que es rendibilitzaran amb el funcionament de l’operatiu en les futures edicions.

Expectatives

Objectiu: 1.500 participants

L’Andorra Ultra Trail 2012 s’ha fixat l’objectiu d’arribar als 1.500 corredors, una xifra que superaria els 1.250 de l’edició anterior i que està a l’abast tenint en compte l’actual inscripció. Ara ja són prop de 700 els participants apuntats i Martínez destaca que cada vegada n’hi ha més que no són ni de França, ni d’Espanya o Andorra. Fins ara hi ha representades 19 nacionalitats. “Sobre un dotze per cent dels corredors inscrits vénen de llocs diferents i això és molt valuós per a la internacionalització de la prova”, explicava. Austràlia, Madagascar o Nova Caledònia són alguns dels orígens més remots dels participants ja inscrits. Una xifra en què és imprescindible complir és la del nombre de voluntaris. Se’n necessita uns 350 perquè la prova marxi com està previst i l’actual registre tampoc no és dolent. “Sense haver començat la campanya n’hi ha vuitanta. Són un element essencial, la clau de l’èxit.”

També fixaran límits a l’accés a les xarxes socials, com facebook o twiter, per posar fi a algunes situacions que s’han detectat en les quals hi ha funcionaris que “perden temps” i en hores de feina. Així ho van acordar ahir a la tarda els cònsols durant la reunió mensual, que va tenir lloc a Ordino. El cònsol major de la parròquia, Ventura Espot –va exercir de portaveu amb l’homòleg de la Massana, David Baró– va exposar que s’ha detectat que hi ha treballadors que “s’apalanquen” a internet amb les xarxes socials i que “molta gent està twitejant” en horari laboral.
La demanda de regular la qüestió va arribar des del comú de Canillo, on s’ha constatat algun abús del material que proporciona el comú per a la feina. “I en fan ús en hores d’esbarjo”, va comentar Espot. Així doncs, hi ha qui utilitza les botes de l’uniforme “per anar a caçar” o el telèfon mòbil per fer trucades personals. Per tot plegat, els comuns volen  elaborar un reglament que reculli què es pot fer i què no amb el material laboral i, de pas, també establir unes normes per accedir a la xarxa. Baró va explicar, a més, que aprofitant que es posaran mans a l’obra en la qüestió, també s’establiran normes d’accés dels funcionaris a les bases de dades personals que tenen les administracions locals. “Perquè es treballa amb dades que són sensibles”, va detallar.

Formacions mancomunades
Els cònsols, a més, van acordar crear una plataforma per oferir formacions als treballadors de les set parròquies. La idea és que siguin els mateixos funcionaris que puguin formar-se entre ells, per reduir despeses amb la contractació d’empreses externes, “perquè als comuns hi ha molta gent  formada en diferents àmbits”.
D’altra banda, els comuns confien que en un mes entrin a tràmit les proposicions de llei que han elaborat per evitar que els deutes prescriguin a la Batllia i no es puguin cobrar, com va ocórrer en l’anterior mandat. Els textos ja s’han presentat al president del Consell Superior de la Justícia i al grup parlamentari de DA –avui l’exposaran al del PS– i per ara “a pirori tothom ho veu bé”.
I pel que fa al llarg debat sobre les competències i transferències, s’ha acordat emprendre primer tot allò relacionat amb les ajudes socials per atendre qui realment ho necessita i no de manera generalitzada, perquè les que donen els comuns i el Govern “de vegades no van en la mateixa direcció”.

ACCIONS PER LIMITAR A L'ACCÉS RODAT A LA MUNTANYA, ABANS DE L'ESTIU

El ministeri de Medi Ambient vol limitar l’accés rodat a la muntanya i establir qui i com s’ha de fer i per això ha demanat col·laboració als comuns. La idea és que les parròquies que no ho han regulat ho facin a través d’ordinacions i que tot plegat s’hagi enllestit abans de l’estiu, quan el Govern té previst llançar una forta campanya per atreure visitants. En principi, es prendria com a document base l’ordinació que va aprovar Ordino fa un parell d’anys i que, per exemple, sí que permet la pràctica del trial a la muntanya (amb restriccions) però, en canvi, prohibeix l’enduro.
El departament de Medi Ambient té previst desenvolupar un seguit d’itineraris temàtics al voltant dels orris, continuar amb la xarxa de refugis guardats, tirar endavant la senyalització vertical dels camins de gran recorregut, fer més accions per evitar els abocaments incontrolats als espais naturals i consensuar amb els agents implicats una llei de protecció de la natura.

El departament té constància de 1.233 pisos dedicats al lloguer turístic, 995 dels quals ja estan “degudament registrats” en haver superat aquesta fase d’inspecció, que serveix per comprovar que compleixen els requisits marcats per la legislació i que ofereixen les prestacions adequades a la seva categoria. Els 238 restants estan “en fase de classificació” o el que és el mateix, “d’inspecció”. Al seu torn, totes aquestes unitats immobiliàries estan gestionades per un total de 25 empreses.
Però l’associació que agrupa les empreses del sector es queixa de l’elevat intrusisme que pateixen. “Per Internet és una passada”, va lamentar la presidenta de l’associació, Valerie Lackner. Els empresaris han percebut que, a més, la crisi del totxo ha derivat que algunes promocions destinades a la venda que estan buides s’estan dedicant al lloguer turístic. “En zones com ara el Tarter o Ransol hi ha una pila d’apartaments que es lloguen”, va assegurar.
No obstant això, els empresaris lamenten que poca cosa es pot fer perquè primer es fa difícil trobar el propietari que està fent aquest tipus de negoci sense tenir la corresponent acreditació i, després, perquè poden argumentar que els turistes que estan ocupant l’immoble són coneguts o amics. “Ho pots denunciar, crec que un parell d’afiliats ho van fer al centre d’atenció contra l’intrusisme, però no hi ha manera”, va explicar Lackner.

L’adaptació
Quant al procés d’inspeccions, Valerie Lackner va destacar la feina que han fet tots els empresaris del sector per adaptar els apartaments a tots els requisits que fixa la normativa, malgrat que va reconèixer que encara hi ha un problema amb l’accessibilitat a alguns immobles. Les empreses han de tenir un mínim d’apartaments adaptats per a discapacitats, però el problema és que “hi ha edificis que tenen molts anys i  que no poden ser accessibles”, va admetre la màxima responsable del col·lectiu.

"ESTABILITZACIÓ DEL MERCAT" I ESTADES MÉS CURTES

L’ocupació dels apartaments aquesta temporada d’hivern està sent similar a la de l’any passat, segons va argumentar Lackner. El pitjor mes va ser el de desembre a causa del mal inici de la temporada de neu. “Només vam treballar la darrera setmana de desembre”, va comentar la presidenta de l’associació. “Al gener ens hem mantingut i al febrer també, ni més ni menys. Hi ha una estabilització del mercat”, va comentar. Això sí, perceben que les estades són més curtes. Malgrat que és habitual que les estades en aquesta mena d’allotjament siguin de setmanes ara “es queden cinc nits en lloc de sis o set”, i també és habitual la demanda de lloguer per al cap de setmana. “La crisi la patim com tot­hom, de fet vam rebaixar la quota als socis”, va comentar Lackner. El sector celebra iniciatives com el registre unificat d’ocupació, al qual els apartaments moblats també hauran d’afegir-se. Tots els clients hauran d’estar degudament registrats perquè el servei de policia pugui fer un control acurat i perquè el departament de Turisme pugui realitzar estadístiques fiables dels nivells d’ocupació. “Nosaltres ja fem fotocopies dels passaports però trobem molt bé qui hi hagi un programa informàtic”, va afirmar.

La dada recull el nombre de càrrecs i treballadors públics que estan directament afectats per la llei que s’està tramitant al Consell General i que cobren més de 3.000 euros, que és on el Govern ha fet el tall a l’hora d’establir les reduccions de sou. Aquesta dada inclou els empleats i altres càr­recs (cap de Govern, ministres, relacions especials) de l’administració general (Govern i Justícia), de les entitats parapúbliques o de dret públic, i les societats públiques i organismes autònoms que estan subjectes a la tisorada. En global, i en un any complet, la mesura suposarà un estalvi de 3,2 milions d’euros. Hi ha molts més concernits per la supressió d’un complement d’antiguitat o un trienni. En concret, el ministeri de Funció Pública calcula que en total hi ha 3.331 persones que perdran la prima que haurien de percebre en un cicle de tres anys.

Memòria complementària
Les dades formen part d’una memòria informativa complementària que el Govern va fer arribar al grup parlamentari socialdemòcrata a partir d’una petició feta pel conseller general David Ríos. L’objectiu dels parlamentaris del PS era poder disposar de més dades per valorar la possibilitat de presentar esmenes parcials a l’articulat de la llei de mesures de contenció. Al final, els socialdemòcrates van desestimar presentar canvis parcials i l’esmena a la totalitat plantejada va ser refusada pels consellers demòcrates en el plenari que va encetar el present període de sessions al Consell General.
La major part de les persones que veuen reduït el seu salari formen part de l’administració general (que també inclou els docents) i de la de Justícia. En total, 612 persones que veuran minvat el seu salari són d’aquests dos grans grups de funcionaris. Curiosament, però, on hi ha els sous més alts és a les parapúbliques o entitats de dret públic. Mentre que a l’administració general només hi ha 24 persones que superen els 6.000 euros (la retallada als quals hauria de generar un estalvi d’uns 216.000 euros), a les parapúbliques aquesta xifra, la dels que cobren més dels 6.000 euros referits, s’enfila fins als quaranta. L’estalvi també és més gran: 400.970 euros. A les societats públiques o organismes autònoms només hi ha dos empleats que superen el llindar esmentat i la retallada salarial als quals comportarà un estalvi de 12.000 euros.
On hi ha més personal perjudicat és en la franja que va dels 3.000 als 4.500 euros. Representen un 79% del total. O el que és el mateix, 775 de les 981 persones que el Govern calcula que veuran encongit el seu sou en virtut de l’article que estableix que aquelles persones que perceben més de 3.000 euros se’ls aplicarà una rebaixa que es mou entre el 5 i el 10%. De les 775 persones compreses en el primer tram de retallada establert, n’hi ha 500 que fan part de l’administració general o de Justícia. 209 exerceixen a parapúbliques i les 66 restants en societats públiques o organismes autònoms. Finalment, en l’esglaó del mig, s’hi situen 140 persones repartides majoritàriament entre el cos general (88) i les parapúbliques (47). Només cinc persones cobren entre 4.500 i 6.000 euros en les societats públiques. Per trams, l’estalvi que es genera segons les dades del ministeri de Funció Pública seria d’1.816.000 euros entre els que cobren de 3.000 a 4.500 euros (la retribució sempre és la bruta i incloent-hi un seguit de complements que també fixa el projecte de llei); 1.225.000 euros en el tall intermedi (de 4.500 a 6.000 euros); i 192.000 entre els salaris més alts.

Triennis
Pel que fa als complements d’antiguitat, on hi ha més gent afectada, com no podia ser d’una altra manera, és a l’administració general. 2.005 persones deixaran de percebre el complement que premia tres anys d’estada al funcionariat. 971 persones ja no gaudiran d’aquesta prima entre les entitats parapúbliques i 355 en les societats públiques. En global, i per aquest concepte, el Govern preveu economitzar en un any 3,6 milions d’euros. I un cop s’hagi completat el cicle sencer dels tres anys, l’estalvi serà de més de 13 milions, que a partir de llavors no s’hauran de pagar, (l’estalvi es multiplicarà, doncs). Perquè els triennis es van acumulant.

SETZE FUNCIONARIS ES JUBILARAN DURANT EL 2012

Les dades de què disposa Funció Pública estableixen que durant el 2012 hi ha setze persones que faran els 65 anys. El projecte de llei de mesures de contenció de la despesa estableix que en assolir aquesta edat cal jubilar-se de manera forçosa. Per tant, durant l’any en curs hi hauria d’haver setze jubilacions. Sis persones arriben a l’esmentada edat entre els funcionaris dels cossos general i de l’administració de Justícia. En el cas del SAAS, 2 persones compliran els 65 anys durant el 2012 i cinc persones més ja tenen 65 anys o més a data d’avui. Als col·legis Janer i Sagrada Família també hi ha tres persones que actualment ja superen els 65 anys.

Andorra i França van firmar ahir a la tarda l’acord sobre la delimitació definitiva de les línies frontereres a la zona del riu Arièja i de l’estany de les Abelletes.