La primera explosió va tenir lloc pels volts de les vuit (hora local, 6 de la matinada a l’Europa Occidental) a l’estació de Lubianka, sota l’edifici de l’antic KGB i de l’actual Servei Federal d’Investigació (FSB). Tres quarts d’hora més tard, la segona de les vídues negres (anomenades així pel color del vestit i per ser vídues de guerrillers islàmics) va fer esclatar els explosius a l’estació Park Kultury, prop del Kremlin.
Nord del Caucas
Des del primer moment, l’FSB va atribuir els atacs al “terrorisme del nord del Caucas”. El president, Dmitri Medvédev, va explicar que al lloc de les explosions es van trobar fragments dels cossos de les suïcides i va declarar “una guerra sense quarter al terrorisme”, mentre que el primer ministre, Vladimir Putin, va anar encara més lluny en afirmar que “els terroristes seran liquidats”.
L’oblit del canvi de l’horari oficial al d’estiu podria haver salvat centenars de ciutadans de Moscou, segons alguns mitjans. En tot cas, les forces de seguretat buscaven dues dones més, suposades còmplices de les dues suïcides i un home que també hi podria estar relacionat.
L’ajuntament de Moscou va declarar avui dia de dol. L’alcalde, Iuri Luzhkov, i Putin, van anunciar ajuts econòmics a les famílies de les víctimes i als ferits. La comunitat internacional va condemnar els atemptats, amb missatges, entre d’altres, del secretari general de l’ONU, Ban Ki-Moon, els presidents Obama, Sarkozy i Cavaco Silva, el rei d’Espanya i els caps dels governs espanyol i britànic, Zapatero i Brown.
PERSONALITATS INTERNACIONALS DEMANEN A ETA UN ALTO EL FOC SOTA INSPECCIÓ
Quatre premis Nobel de la pau: l’arquebisbe sud-africà, Desmond Tutu, els exprimers ministres de Sud-àfrica Frederick de Clerk, d’Irlanda, John Hume, i la també irlandesa Betty Williams, el portaveu de la fundació Nelson Mandela i fins a 16 personalitats signen la demanda a ETA d’un alto el foc, presentada ahir al Parlament europeu pel mitjancer sud-africà Brian Currin. Els setze líders demanen que el cessament de la violència tingui supervisors internacionals i, a la vegada, si l’organització terrorista fa el pas, insten el govern espa-nyol a respondre amb un nou procés de diàleg per “resoldre les diferències i assolir una pau duradora”.
Elogi dels radicals
Els autors de la proposta a l’eurocambra lloen el “compromís polític” assumit per l’esquerra radical basca, de recórrer a mitjans “exclusivament polítics i democràtics” per assolir els objectius polítics “en absència total de violència”. Al parer dels signants, si aquest compromís es respecta “pot ser un pas important per posar fi a l’últim conflicte que perviu a Europa”. A més dels esmentats, han signat el document l’expresidenta i l’exprimer ministre irlandesos Mary Robinson i Albert Reynolds, Johnatan Powell, cap de gabinet de Tony Blair, l’exsecretari general d’Interpol, Rayond Kendall, i especialistes en processos de pau d’universitats dels EUA.