Dijous va celebrar el Dia de la dona a Andorra. La criden sovint per participar en aquests actes?
Sí, ja fa molts anys que lluito per la igualtat i sempre estic disposada a parlar-ne. Els homes i les dones no som iguals, però sí som equivalents, i això és el que he defensat tota la vida.

I si vostè segueix lluitant interpreto que és perquè encara hi ha molta feina per fer.
I tant. El que ara em revolta és l’absoluta indiferència que hi ha, els homes ens diuen ‘ja heu aconseguit moltes coses podeu estar contentes’. I és veritat, no es pot negar que estem millor que estàvem, però també és cert que alguns homes encara se’n  foten. Li posaré un exemple.

Endavant.
Fa poc en un judici sobre una violació, el jutge va exposar que la dona portava uns texans arrapats i això la convertia en susceptible de ser violada.

És allò de, “es que se visten como putas”, que deien a ‘Airbag’.
Exactament això, i com que es vesteixen així les hem de tractar com a tals.

Sobre la projecció personal de les dones, comparteix que hi ha un sostre de vidre?
Existeix aquest sostre perquè així ho volen els homes que no ens deixen pujar i perquè a les dones ens fa basarda entrar en aquest món masclista. Pensi que a moltes dones ens han educat dient-nos que la nostra funció és ajudar  l’home a aconseguir el que vol.  

I vostè, en la seva vida privada, com se n’ha sortit?
Tot el que he aconseguit ha estat a base de lluitar, i m’ha costat força. Tinc la sort que em vaig casar amb una bona persona, però també em va costar convèncer-lo.

Què li va costar més amb la seva parella?
Tenir vida pròpia. Un sopar, una reunió, tot el que interferís en la meva vida domèstica.

Què li sembla que a Andorra no tinguem cap legislació sobre l’avortament?
Natural, teniu un copríncep que és bisbe. Però n’acabareu tenint una, és inevitable. Es tracta de drets acceptats a tot el món.

I la política? Encara està enfadada amb Zapatero?
No ho estic. Jo vaig dimitir de directora de la biblioteca nacional per una enganxada amb el ministre, no amb ell. Sempre vaig estar mal vista en aquell càrrec per la dreta.

Per què?
Perquè era una dona, i a més, catalana.  

Va poder veure les entranyes de la política.
Estem venuts als partits polítics, qualsevol que tingui dos dits de front ha de demanar llistes obertes.

A quines dones admira o ha admirat.
La Michelle Bachelet, la presidenta de Xile, o la Clara Campoamor, gràcies a ella les dones podem votar a Espanya. I escriptores moltes, per exemple Virginia Wolf o Jane Austen.

Avui, després de la desaparició de Joaquim Muntañola aquesta mateixa setmana, és la memòria vivent d’una publicació que va donar nom a la historieta gràfica, que passaria a adoptar la denominació genèrica de tebeo. La feina que va realitzar per a l’històric setmanari, juntament amb la producció més recent –dibuixos que aquests mateixos dies acaba d’enllestir– formaran part de la doble exposició que protagonitzarà al museu que gestiona l’Arca coincidint amb el saló La Massana Còmic. On també serà objecte d’una conferència, a càrrec de Jordi Ojeda, i taula rodona. La mostra recollirà una selecció dels antics originals que va fer per a TBO –part d’Humor Blanco, una àmplia exposició que es va fer a les Balears– i dibuixos nous que prepara expressament per a la cita.
El veterà dibuixant recordava, en conversa amb el Diari, el desaparegut company, amb qui havia mantingut un contacte professional que justament es va convertir en llaç personal després de trobar-se tots dos al saló massanenc. “Jo hi pujo cada any perquè hi ha bon ambient, coneixes gent i deixes enrere l’avorriment de cada dia, però amb Muntañola no havíem tingut molta relació fins aleshores, cadascú tenia el seu ambient.” Una persona “importantíssima” i no sols en l’àmbit del còmic: “també va ser home de teatre, crític, un home molt complet; i tot el que es pugui dir d’ell serà sempre que ha estat el màxim”.

recorregut
El pròxim saló oferirà una panoràmica de l’obra de Blanco, un dels dibuixants més emblemàtics i reconeguts del TBO. Una revista que, recorda, “va sobreviure èpoques molt dolentes, la guerra i la postguerra, quan havíem d’aconseguir els permisos per treure cada nou número”.

Amb tot, una revista amb gran calat entre el públic. “És que era el que hi havia aleshores, que no teníem televisió i videojocs”, apunta el dibuixant. Però reunia moltes qualitats: “Era molt senzilla, ben escrita, cuidada i educativa; per exemple, a França es feia servir a les escoles per a l’ense-nyament de l’espanyol, i l’humor era fi.” Característiques totes que van fer que “creés un estil propi”.  Amb circumstàncies al seu favor, perquè durant llarg temps, fins a la irrupció de Pulgarcito en el món de la historieta, no havia tingut competència directa. “Teníem una tirada setmanal de tres-cents mil exemplars, però la tirada era una cosa i la quantitat de lectors una altra de molt diferent, es multiplicava per molt.” Després va sucumbir, recorda l’historietista, “perquè els gustos dels nanos van canviant i la revista va quedar com una cosa ja antiquada”. Avui en dia una fórmula similar,considera, fracassaria: “Hi ha massa coses."

UNA PROGRAMACIÓ QUASI ENLLESTIDA

La presència de Blanco arrodoneix la programació de La Massana Còmic –se celebrarà l’últim cap de setmana d’abril–, que ja està pràcticament enllestida: a la ja anunciada presència de Jaime Martín, l’autor de publicacions com Todo el polvo del camino o Hard Times, s’acaben d’afegir els noms de Bartolomé Seguí, autor de Las serpientes ciegas, que va rebre l’últim Premi Nacional del Còmic a Espa-nya. I hi haurà també una exposició gràfica sobre la història de les Illes Balears coordinada per Rafel Vaqué, que no fa gaires edicions havia comparegut amb el seu Johnny Roqueta.

PERFIL

Josep Maria Blanco, dibuixant

Reinventant l'humor amable

Josep Maria Blanco Ibarz (Barcelona, 1926) va començar a treballar a TBO a principi de la dècada dels cinquanta, la mítica revista que va popularitzar espais com Los grandes inventos de TBO, del professor Franz de Copenhague, i personatges com els de la Familia Ulises, de la qual es va encarregar a la mort de Benejam, un dels molts dibuixants de l’època que van passar per les pàgines de la revista.
La trajectòria de Blanco –recorda el text que acompanya el catàleg d’Humor Blanco, la gran retrospectiva que li van dedicar a les Illes Balears– s’ha caracteritzat per una contínua reinvenció: va coquetejar primer amb la distorsió extrema de les figures per passar, més tard, al realisme i continuar evolucionant cap a una geometrització que donava un toc d’extrema modernitat als dibuixos, que es mouen en la frontera de l’absurd aplicat a les situacions més quotidianes. Últimament, i ja jubilat, segueix renovant-se, amb unes sèries de dibuixos de gran format que segueixen expressant la voluntat de manifestar l’humor del dia a dia.

La intenció de Sarkozy és que tots els països apliquen els mateixos criteris. El president francès i candidat a les pròximes eleccions presidencials franceses per UMP va aplegar entre més de 50.000 persones en un multitudinari míting a Villepinte, prop de París. Sarkozy va considerar que “els acords de Schengen ja no permeten respondre a la gravetat de la situació”, i va apuntar que “si en la situació econòmica i social actual Europa no controla l’entrada als seus territoris, no podrà acollir dignament els que arriben, ni finançar la protecció social”.    
El líder d’UMP va proposar que l’acord passi per una revisió “com la que s’ha decidit per a l’euro” i que hi hagi una coordinació entre els països de l’espai Schengen, de manera que els que no compleixin puguin ser “sancionats, suspesos o exclosos”. També va plantejar que hi hagi una assistència en origen als països “que afrontin circumstàncies excepcionals” i lluitar contra la immigració clandestina. Sarkozy també va plantejar que s’implantin mesures per protegir els productes europeus i que hi hagi prioritat per a les empreses del continent a l’hora d’accedir a contractes públics, i que si en un any “no s’ha avançat, França ho adoptarà de manera unilateral. A més, va criticar el seu principal rival, el socialista François Hollande, al qual va retreure que vulgui revisar el tractat econòmic europeu signat fa poques setmanes.  

Política militar
François Hollante també va aprofitar el diumenge per fer un míting a la zona de París. El candidat del PS va tractar sobretot el tema militar, i va anunciar que en cas de vèncer a les presidencials, revisarà el paper de França dins de l’OTAN. Considera que el govern “no ha tret cap profit” de la decisió de tornar al comandament conjunt de l’aliança. Al mateix temps, va donar suport a “la defensa europea que tant hem desitjat. Ha d’agafar una nova dimensió”. Hollande va reiterar que vol accelerar la sortida dels soldats d’Afganistan i que prendrà “mesures de racionalització de la despesa militar”, però sense trencar la relació amb les empreses vinculades al sector.
D’altra banda, el candidat socialista, el favorit segons els sondejos, va oferir una entrevista a un mitjà alemany en què va reprendre la idea de crear eurobons i que renegociarà el pacte fiscal europeu. A més, en les darreres hores va proposar que es retiri el concepte raça de la constitució francesa.

SANTORUM GUANYA A KANSAS I ROMNEY A WYOMING EN LES PRIMÀRIES REPUBLICANES

Rick Santorum es manté en la lluita per arribar a ser el candidat republicà a les eleccions presidencials dels EUA, després de guanyar els comicis del partit a Kansas amb el 51 per cent dels vots. El principal favorit, Mitt Romney, es va haver de conformar amb el 20 per cent, i per darrere van quedar Newt Gingrich, amb el 14, i Ron Paul, amb el 12. Però Romney va aconseguir la victòria a Wyoming, i en alguns petits territoris marítims com les Illes Verges, les Illes Marianes del Nord i Guam. A Wyoming, el guanyador va sumar el 39 per cent dels escrutinis, seguit de prop per Santorum (32). Respecte als altres dos candidats, en aquest Estat Paul va obtenir el 21 per cent dels vots, i Gingrich, el 8.
Romney manté un important avantatge en el nombre total de delegats, amb més de 450, i les victòries en 16 estats, però encara està lluny dels 1.144 que li donarien la victòria matemàtica a la convenció del partit republicà, que està prevista per al mes d’agost. Santorum ha pujat fins a prop dels 200 suports, gràcies, sobretot, als triomfs en vuit estats.
Els pròxims territoris que celebraran comicis seran Alabama i Mississipí, que en principi serien més favorables a Santorum i també per a Gingrich, durant aquesta setmana.

En el text es comunica que “per suspensió temporal de la meva activitat al consultori del carrer Josep Viladomat a Escaldes-Engordany, us informo de que (sic) inicio una nova consulta al carrer Joaquim Viola Lafuerza 27 de la Seu d’Urgell”.
El Tribunal de Corts, dins del procés d’execució, va comunicar a la CASS, entre d’altres institucions, la inhabilitació de Roig com a pneumòleg. La parapública, en una carta signada per Joaquima Sol, va replicar inquirint si podia pagar les tarifes que generi el doctor si passa a treballar fora del territori andorrà. Segons fonts properes al cas, Corts va recordar, amb una nova missiva,  que Roig està inhabilitat pels tribunals nacionals i per tant cap institució andorrana pública pot pagar les tarifes de les consultes encara que la feina es desenvolupi més enllà de les fronteres. En el text s’informa que la Seguretat Social podria incórrer en un frau de llei en estar compensant un metge que la Justícia ha establert que no pot exercir durant dos anys. Els advocats de Roig han presentat un escrit on rebutgen les consideracions del Tribunal de Corts respecte que la Seguretat Social no hagi d’abonar les consultes mèdiques realitzades per Roig a la Seu.

Una dècada esperant
Les víctimes es troben força decebudes per com s’estan desenvolupant els fets. Després de gairebé una dècada esperant una sentència ferma, es van trobar que el Superior va rebaixar de forma molt important (es va quedar en dos anys) la condemna establerta per Corts en primera instància. El pneumòleg no ha hagut d’entrar a la presó perquè dels dos anys de condemna un era condicional i l’altre ferm. I els indults que havien concedit els Coprínceps mentre el cas va estar dins la instrucció sumaven més d’un any.
Les afectades no acaben d’entendre que no hi hagi impediments perquè un metge inhabilitat per abusos passi a treballar a deu quilòmetres de la frontera. Un altre dels dubtes que es presenta és com es pot passar automàticament de dur a terme la seva feina a Andorra com a professional liberal, obligatòriament amb passaport andorrà, a fer-ho a Espanya. Els ha molestat especialment que es dirigeixi als pacients com si no hagués passat res i només tingués la consulta andorrana tancada per un temps. El raonament global de la queixa de les víctimes passa perquè que l’hagin declarat culpable d’abusos sexuals acaba no tenint gairebé incidència. Recorden que s’ha passat d’una pena de 5 anys a 22 mesos, una part és condicional, amb els indults evita la presó, exercirà a la Seu com a pneumòleg, pretén continuar amb els pacients habituals i la CASS es planteja pagar les consultes.

EL DOCTOR ESTÀ PAGANT LES INDEMNITZACIONS

A més de la condemna i la inhabilitació, Jordi Roig ha de fer front a una indemnització de 45.000 euros. Correspon a la compensació de quinze mil euros per a tres de les pacients de les quals, segons la sentència, va abusar sexualment mentre estaven a la seva consulta com a pacients. El facultatiu ha començat a pagar la indemnització. Segons fonts properes al cas ja hauria fet front a un primer pagament d’uns vint mil euros. La resta s’hauria compromès a fer-la efectiva en abonaments mensuals durant els pròxims dos anys. Aquest és el termini que el tribunal ha fixat perquè pugui fer efectiva la sanció econòmica. D’altra banda, Roig també s’ha de fer responsable de les despeses legals de les quatre víctimes. Són 45.000 i no 60.000 euros perquè una de les dones es va negar a rebre cap compensació perquè l’únic que volia era una condemna i que no exercís més.

Tal i com s’ha comprovat durant tota la fase regular, les coses per la zona alta de la classificació estan igualades. I en la primera jornada dels play-off al títol s’ha pogut comprovar. Si començava la jornada amb només quatre punts entre el líder i el quart classificat, ara la diferència és només de dos, el que permet preveure màxima emoció fins a final de temporada entre quatre conjunts que poden i es volen proclamar campions.

La 34a Travessa Ransol-la Serrera tancava la Copa d’Andorra. Ferran Vila i Sophie Dusautoir van ser els guanyadors d’aquesta última cita, organitzada pel Soldeu Esquí Club, que decidia el podi final del campionat nacional, en què s’han coronat com a vencedors Ludovic Albós i Pilar Gutiérrez.

El Betis va ser el primer a fer pujar un gol al marcador, i ben aviat. Era el minut 9 i Molina va culminar una jugada per l’esquerra de Nacho, que li va passar a Castro i aquest va veure el desmarcatge de Molina. El Reial Madrid s’ha acostumat enguany a remuntar, i Higuaín va posar la primera pedra de la victòria amb el gol de la igualada en el 24. Özil li va passar en profunditat al Pipa, que va fer una cavalcada que no va poder frenar el defensa, i el davanter argenti va superar Fabricio. En els següents minuts, entre Jefferson Montero i Rubén Castro van portar el perill a l’àrea de Casillas. I en el minut 40, un llançament de Salva Sevilla es va estavellar en el travesser. En la següent jugada, un contraatac dels de Mourinho va estar a prop d’acabar en gol. El partit va arribar al descans amb alternatives pels dos costats.
L’àrbitre del partit, Iturralde González, es va lesionar i no va poder sortir al camp a la segona part. El seu substitut va ser Sagués Oscoz, que va tenir algunes accions polèmiques protestades pels bètics. Als pocs minuts, Kakà va fer una dura entrada a Dorado, i l’àrbitre li va perdonar la segona groga. I als dos minuts, en el 51, Cristiano Ronaldo va marcar el segon del Reial Madrid, en una jugada en què es podria haver xiulat fora de joc del portuguès. El Betis no va baixar els braços i Jefferson va posar un altre cop l’empat en el marcador. Arbeloa va cometre una errada, i Jefferson la va aprofitar per superar Casillas. El porter va ser providencial per salvar el tercer en una doble ocasió dels de Sevilla. I en el 63, no es van xiular unes mans de Xabi Alonso a l’àrea. El partit era d’anada i tornada, i va ser Cristiano Ronaldo, un altre cop, qui va decantar el resultat. Fabricio va refusar un córner i Cristiano el va recollir. Els verd-i-blancs van tenir l’empat en el descompte. En una falta lateral encara van treure un xut clar després d’un refús, i Sergio Ramos va atural el llançament en un penal clar.     
En la resta de partits de la jornada va destacar un duel en la part alta entre el Màlaga i el Llevant. Els andalusos van guanyar per la mínima (1-0) i van treure als valencians el quart lloc de la classificació. El Màlaga va crear més perill que el Llevant, que va esperar massa al darrere. Rondón va estar a prop de marcar de cap en un servei de córner, però Del Horno va refusar la pilota. En el minut 50, el mateix Rondón va aconseguir inaugurar el marcador amb un xut creuat. Al final, Farinós va tenir l’empat en una volea que va sortir desviada.
El cuer de la primera divisió, el Saragossa, s’esfonsa una mica més en rebre una golejada a Sant Sebastià (3-0). Agirretxe, per dos cops, i Vela van ser els autors dels gols del Reial Societat, tots tres a la primera part. Els bascos no van patir, i a més van disputar els dar­rers minuts en superioritat per l’expulsió de Lánzaro per doble groga. De la seva banda, l’Sporting, el pénúltim, va prendre aire gràcies a una ajustada victòria contra el Sevilla. Al final del partit, al túnel de vestidors es va produir alguna picabaralla. El gol de l’equip dirigit per Javier Clemente el va aconseguir André Castro en el 32, a passada de Colunga.

GUARDIOLA NO VOL ASSEMBLAR-SE A MOURINHO

Pep Guardiola va parlar sobre si es va sentir al·ludit quan Mourinho va comentar que els tècnics són molt assemblats. Guardiola va declarar que “ja sé que l’entrenador del Reial Madrid diu que estic a la seva altura, la meva intenció no és aquesta”, i va afegir-hi que no vol que la gent “s’avergonyeixi de mi” a les rodes de premsa.
El tècnic català també va defensar els títols que ha guanyat el seu equip i va instar Ángel María Villar, el president de la Federació Espanyolade Futbol, que aclareixi el tema de les polèmiques arbitrals. “Hauria de fer un pas endavant, posicionar-se i dir alguna cosa. Hi ha mil insinuacions que sembla que tot es guanya a causa del president” de la federació. I va remarcar que l’equip és “el que ha guanyat tant”. El Barça arriba al camp del Racing amb problemes a la defensa. Piqué està sancionat, Abidal, lesionat, i Puyol va viatjar sense l’alta mèdica per uns problemes físics. Álvaro Cervera s’estrena a la banqueta dels càntabres.

Un dels principals objectius és poder convocar un referèndum l’any 2014. Unes 7.000 persones van participar en l’acte al pavelló barceloní i van establir els estatuts de l’organització. Uns dels punts que es van deixar fora és la possibilitat de presentar-se a les eleccions, per quedar al marge de la política.  
Ferran Requejo, catedràtic de Ciències Polítiques de la UPF, ha estat un dels impulsors de la iniciativa i va explicar que una de les voluntats de l’Assemblea és evitar la seva “instrumentalització” per part dels partits polítics i que neix “amb moltes vàlvules de seguretat” per aconseguir-ho. Requejo també va destacar la voluntat de “construir una majoria interna entre els ciutadans catalans favorable a la independència, que guanyés un possible referèndum per a la secessió”. A curt termini es volen aprofitar les possibilitats de la llei catalana de consultes, que està en tramitació, per estudiar la via perquè sigui factible organitzar el referèndum d’aquí dos anys. En el manifest de fundació es van denunciar “els continus intents d’assimilació” de            Catalunya per part d’Espanya. Actualment, l’Assemblea Nacional Catalana compta amb uns 4.000 integrants i prop de les 300 representacions locals.
En l’acte d’ahir van estar presents diferents polítics catalans, com Oriol Junqueras (ERC), Pere Macias (CDC), Josep Maria Vila (UDC) o Alfons López Tena (Solidaritat). També hi van participar la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, el secretari general d’UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, o l’actor Sergi López, que va afirmar que l’associació “no serà mai un partit polític” i va animar a participar en una manifestació per a la pròxima Diada catalana, l’11 de setembre. De la seva banda, Muriel Casals va declarar durant el tancament de l’acte que “un país viu és un país amb una societat civil que empeny i no es resigna”.
ERC i Solidaritat van mostrar un suport clar a la iniciativa de l’ANC. Des de CDC, Oriol Pujol va recordar que tant l’actual president de la Generalitat, Artur Mas, com l’expresident Pujol, van participar en els consultes per la independència. De la seva banda, Pere Navarro, primer secretari del PSC, va considerar que l’Assemblea defensa un full de ruta diferent al dels socialistes. El portaveu parlamentari del PPC, Enric Millo va considerar el moviment per la independència “minoritari i que no representa el sentiment general”.

PRENEN ACCIONS LEGALS CONTRA LES RETALLADES A LA SANITAT

Dempeus per la Sanitat Pública, una organització que aplega diferents entitats socials i sindicats, donarà suport amb una Iniciativa Penal Popular a la denúncia dels familiars de la dona morta a Girona el setembre passat, després de passar per quatre hospitals. Aurora Huerga, responsable de Política Sanitària de CCOO i integrant de l’organització, va recalcar que les retallades en sanitat “afecten la salut de les persones, i no es tracta d’un problema de personal, sinó de mitjans”.

Ara en passa un. Ara una altra. Sols, en parella, amb l’única companyia de l’MP4 o del gos, que segueix la seva cadència. Sense xerrar. Amb la mirada fixada en l’horitzó, que és alhora la meta. N’hi ha de totes les edats i condicions. Des dels que porten les bambes d’última generació fins als que són fidels a les Adidas de sempre. D’aquells que gaudeixen del darrer artefacte que ho controla tot als que prefereixen la llibertat de no estar pendent de res. Més que de tu mateix i del teu cos. Que d’això es tracta. De cór­rer, en definitiva.
La moda no és nova. Fa uns anys que els aficionats a fer quilòmetres es deixen veure cada vegada més pel Principat. Així ho constata Miguel Ángel Rodellar, preparador físic de prestigi que porta més d’una trentena de cor­redors amateurs. “Aquest és un fenomen generalitzat. Vagis on vagis pots veure gent corrent, ja sigui per salut, per repte personal, per relacionar-se, per fer alta competició... I a Andorra és cert que els últims anys han augmentat les persones que inverteixen part del seu temps en aquesta activitat.” Toni Sangrà, de 53 anys, és d’un d’ells. Primerenc, no va ser fins l’any passat que va començar, per motius de salut. “No em trobava bé, em feia mal tot i com que tinc una feina molt sedentària vaig decidir que havia de fer alguna cosa. I ara puc dir que l’atletisme m’ha enganxat. Cada vegada et vas aficionant més, et trobes millor i quan arribes a casa ets un altre, alliberat completament de l’estrès”, apunta. Ara entrena cinc dies a la setmana i ja ha corregut tres mitges maratons, la darrera la de Barcelona. I n’està prou satisfet: “Vaig acabar-la molt bé, rebaixant 21 minuts la meva marca. En les curses lluites contra tu mateix. És l’afany de superar-te. El que passa és que quan tens una edat tampoc pots fer miracles [riu].”    
Miguel Ángel Rodellar és dels qui considera que mai és tard per començar a entrenar. “L’edat no pot ser un impediment. Ja ho diu la dita que fa que un no és vell fins que les lamentacions substitueixen els somnis. El que és recomanable és realitzar una prova d’esforç abans d’iniciar qualsevol activitat física per estalviar-nos algun disgust, però sobretot hem de córrer amb sentit comú. S’ha de tenitr cura dels múltiples receptaris que circulen i no imitar l’entrenament dels altres.”
La parella del Toni, l’Encarna Vázquez, de 35 anys, viu pendent de la planificació que li marca l’Edgar Amaro, preparador de l’Amics de l’Atletisme d’Andorra (AAA), un dels tres clubs que existeix al país i amb el qual té fitxa. “Si es necessita disciplina? Indubtablement. No em puc saltar el planning. Si arribo a les deu de la nit a casa, arribo a les deu, però he d’acabar de fer el que em toca aquell dia”, assegura. L’Encarna va reprendre l’atletisme fa cinc anys –de jove el va practicar fins que un trencament de lligaments la va portar a deixar-ho– “degut a una separació. Córrer era una manera de desconnectar de tot, dels problemes, de la feina, de l’exparella... I ara ja no puc parar.  He de sortir, tenir llibertat i oblidar-me que estic vuit hores tancada en un despatx. A més, veus que progresses i t’atrapa. Realment no sóc l’Encarna de fa cinc anys. Veig un progrés i una motivació. Sona malament dir-ho, però córrer és com una droga. Com més fas, més en vols”.
Sara Portela no ha arribat a aquest extrem. Ni és una planning victim. De fet, no té cap programació fixada i només segueix les indicacions d’un entrenador de la triple A. “Em vaig apuntar al club farà uns sis mesos perquè unes amigues que havien començat em van dir que ho provés. Normalment intento anar a fer exercici una horeta un parell de cops a la setmana, però no sempre és possible. De tota manera intento ser constant i quan no compleixo tinc una mica de mala consciència”, assenyala. La nova afició ha engrescat també el seu xicot, que s’ha sumat al club. “Ell fa el seu circuit i jo el meu. Però més que res és el fet d’anar junts i tenir una activitat més que compartim”, apunta. Als 27 anys i estant vuit hores asseguda a la feina, al departament de màrqueting de River, només es planteja córrer “com una manera de mantenir-me en forma i fer activitat física. A poc a poc, fent el que puc. No entreno amb l’objectiu de ser una gran esportista. A més ho faig per una qüestió de salut. Quan era petita vaig patir d’asma, tenia la capacitat respiratòria limitada i per a mi és un èxit poder córrer sense tenir aquest problema. Em noto millor i és molt gratificant”.
No s’ha estrenat en una cursa –“no em veig capacitada encara”, comenta–, però si venç la por posiblement es trobi avui a la línia de sortida dels 10 quilòmetres de Cambrils, on coincidiria amb el Toni i l’Encarna, que surt d’una lesió als isquiotibials i tampoc no vol forçar la màquina. “Ara estic una mica castigada i als entrenaments no em deixen anar massa ràpid. Costa molt estar aturada. Sempre tens ganes de sortir a rodar”, confessa. Però la disciplina mana. I d’això en sap Miguel Ángel Rodellar, tot i que apunta que “els últims deu anys crec que   hauré tingut un o dos corredors que han abandonat a mig camí de la preparació. M’agrada fer plans senzills i molt individuals, respectar al màxim les condicions de cada corredor. Per a mi el mètode és el més important. No crec en la gent que va a fons tot l’any. A mi m’agrada planificar per al dia h a l’hora j”.
I per a molts corredors el seu moment arriba a l’hora d’afrontar la primera marató. Paraules majors. 42,195 quilòmetres. L’Encarna apunta cap a la distància, però sense pressa: “No dic que no m’agradaria córrer alguna, però m’ho plantejo a molt llarg termini. Potser la famosa marató de Nova York. Quan faci 40 anys? Per què no?” El Toni prefereix també anar pas a pas. “De moment córrer una marató no és un objectiu. La correré quan estigui preparat. Fer-ho bé és bàsic. No t’apuntis si no las pots acabar perquè fas el ridícul amb tu mateix. Sempre has de tenir molta cura. A Barcelona vaig veure gent jove en llitera perquè van forçar massa la màquina.” Avui a Cambrils es podran posar de nou a prova. Seran 10.000 metres més. I anar sumant. Fent camí.

ELS CLUBS DEL PAÍS NOTEN EL 'BOOM' DELS PRACTICANTS POPULARS

Andorra té tres clubs d’atletisme  que s’han vist beneficiats pel boom dels corredors populars. I és que, en major o menor mesura, han constatat com hi havia més demanda per treure’s la llicència. Víctor Cunill, president del CAVA, reconeix que “hem experimentat una lleugera tendència a l’alça els darrers anys, però no és una fal·lera tampoc. Molts prefereixen anar per lliure”. L’Amics de l’Atletisme d’Andorra, l’últim a crear-se, l’any 2008, és el club que ha aplegat més nous practicants. Alan Manchado, vocal de la junta, assegura que “ho hem notat moltíssim. Vam començar amb 20 i pocs corredors i ara passem de la setantena. Sobretot s’ha vist un augment de les noies”. La mateixa reflexió fa Josep Doval, alma  mater de l’Assegurances Doval: “cada vegada n’hi ha més. Ara nosaltres som més populars que mai”. I això que Andorra, pel clima i especialment l’orografia, no facilita la pràctica de l’atletisme. Sort del passeig a tocar del Valira, que canalitza el cabal de corredors.

ELS POLÍTICS TAMBÉ ES CALCEN LES BAMBES

La passió per córrer congenia amb la política. Almenys així ho demostren alguns exemples, com el del ministre de Finances, Jordi Cinca, que fa vuit anys que es va enganxar i ja té quatre maratons (Donosti, Berlín, Florència i Nova Yortk) en el seu currículum. “Córrer té  molts avantatges. Ho pots fer sol i a qualsevol hora i lloc. És molt gratificant. Si practiques amb regularitat, millores i això et motiva a seguir. Enganxa i pot arribar a obsessionar. Quan acabes una marató sents una certa eufòria i tot.” L’entrada a l’executiu va significar un parèntesi, que ja ha tancat: “els primers mesos ho vaig deixar, però per tornar-hi em vaig marcar un objectiu, fer la mitja de Barcelona, que ja vaig córrer. Ara entreno menys, tres o quatre dies per setmana, i faig menys quilòmetres”, explica. L’exministra Mireia Maestre, ara directora de màrqueting i comunicació de MoraBanc, també ha descobert els beneficis de l’esport. “Fa cinc anys que em vaig animar per tenir un mínim de forma per fer altres activitats. De seguida progresses, estàs de més bon humor, tens més gana i menges sense pensar en les calories”, afirma. I afegeix: “Vaig per lliure. No tinc objectius de marques ni vull posar-m’ho com una obligació. Intento córrer tres dies. És el meu moment, em poso música, gaudeixo de l’entorn, aprofito per pensar, per relaxar-me...” D’altres polítics-corredors són Josep Maria Missé, cap de projectes estratègics del Govern; Francesc Camp, ministre de Turisme; o Marc Cornella, secretari d’organització del PS. Com demostren, no tot és política a la vida.