Contactanos

Destacado

Empreses

Prensa Andorra

DESTAQUEM

Què és ?

Secció Luxe

Andorraning » Portada » Destacat

◄ Mostrant de 18961 a 18980 ►

La instrucció situa l’extresorer del PP a l’eix de la suposada corrupció

| 07/04/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 134 | 0 comentaris |

(34 vots) |

El membre de la cambra alta no és, però, l’unic alt càrrec o exalt càrrec de la formació de la dreta espanyola esmentat per possibles responsabilitats a la trama. A Bárcenas l’identifica sense cap dubte com LB, o L. Barc, que va rebre 1,3 miions d’euros de Correa, ell i la dona, Rosalia Iglesias, també implicada, haurien invertit més d’un milió d’euros en l’ampliacó del patrimoni. El mateix senador apareix també en un informe de l’Agència Tributària de la Hisenda espanyola (AEAT), en una xarxa que amagava fons en paradisos fiscals, i de la qual s’hauria benficiat l’exeurodiputat de la mateixa formació Gerardo Galeote, i que haurien fet servir també personalitats de la comunitat de Madrid, entre les quals els exalcaldes Arturo González, de Boadilla del Monte, i Guillermo Ortega, de Majadahonda.

País Valencià i Galícia
Un altre informe de la policia indica “finançament irregular” d’actes del PP al País Valencià, amb diner negre d’empresaris als quals s’adjudicaven contractes “com a contraprestació dels favors a la formació política”, canalitzats a través de l’exsecretari del partit a la comunitat, Ricardo Costa. L’empresa subsidiària de Correa al territori, Orange Market, hauria fet regals sumptuaris a diversos membres del partit, entre els quals l’exconsellera de Turisme Milagrosa Martínez, l’alcaldesa de la capital, Rita Barbserà, el vicepresident del govern autonòmic, Vicente Rambla, i l’esmentat exsecretari general Costa.
A Galícia, el considerat número dos de la trama, Pablo Crespo, va ser els anys noranta secretari d’organització del Partit Popular i hauria pagat també en negre més de la meitat dels actes polítics del partit entre el 1996 i el 1999.
El sumari va aparèixer a Internet, amb una clau inicialment reservada als advocats i les acusacions dels presumptes implicats, que van tenir dificultats inicialment per accedir-hi.
En un comunicat, el defensor de Bárcenas, Miguel Bajo, assegurava que no hi havia “cap aspecte novedós” al text que fes referència al seu client i que els tribunals dictaminaran “la inexistència de conducta punible.”

ELS DESOCUPATS REGISTRATS A ESPANYA TORNEN A AUGMENTAR DURANT EL MARÇ

El nombre de persones sense feina i inscrites a les oficines d’ocupació a Espanya va tornar a augmentar durant el mes de març, i superaven ja els 4.100.000 a final del mes passat, segons les dades registrades pels serveis públics de l’Estat veí. Des del mateix mes de l’any passat els llocs de treball perduts han estat més de 561.000, equivalents a gairebé un 16 per cent. Tanmateix, el nombre d’afiliats a la seguretat social va augmentar en 22.457 i, per primera vegada en 23 mesos, també va créixer els inscrits com autònoms, en 873. Per comunitats autònomes, l’augment de desocupació més gran es va produir a Catalunya, amb 6.751 persones, i va afectar 13 de les 17 comunitats autònomes.

Reaccions
La vicepresidenta Fernández de la Vega afirmava que les xifres són millors que en els tres darrers mesos; la portaveu del PP, Sáenz de Santamaria, la va qualificar com a “irresponsable” perquè amb mil aturats més cada dia, el govern no es pot sentir satisfet. Els sindicats insistien que cal garantir la protecció als ciutadans, mentre la patronal CEOE insisitia en la necessitat de mesures per a la reactivació.

Naturlàndia dobla el volum de negoci per Setmana Santa

| 07/04/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 134 | 0 comentaris |

(33 vots) |

El flamant director de Naturlàndia, Ricardo Masegosa, considera que les bones xifres d’aquets dies es deuen sobretot a la millora comercial que s’ha fet durant els últims mesos i també gràcies al fet que s’hagi disposat de neu. Això ha permès que es poguessin combinar activitats hivernals amb les més primaverals. Les que han tingut més èxit són les adreçades al públic infantil. L’any passat, els visitants no van poder gaudir de la neu per la Setmana Santa.
Una altra dada que demostra l’èxit d’aquets dies i l’afluència de públic durant la Setmana Santa és el nombre de viatges del Tobotronc, que ha arribar a fer-ne 6.500. La quantitat de persones diària que han visitat Naturlàndia ha fregat el rècord assolit el mes d’agost passat.
També s’han notat millores a nivell comercial, ja que el camp de neu ha tingut molts més visitants amb reserva prèvia a través d’agències i d’intermediaris. Un altre factor que ha ajudat a doblar les xifres de fa un any és el millor coneixement que tenen els visitants de Naturlàndia com a “producte desestacionalitzador”. El perfil de visitants que s’han rebut aquests dies és d’un públic familiar i provinent de l’estat espanyol, sobretot de Catalunya. També han vingut clients de València i, en menor mesura, de Portugal i de França.
El director de Naturlàndia també ha fet unes primeres estimacions sobre la temporada d’hivern. En aquest sentit afirma que els resultats seran “bastant bons” perquè l’esquí de fons està gua-nyant adeptes i s’està consolidant. És una tipologia que està ben valorada sobretot per les escoles ja que és una de les disciplines més segures. També tenen èxit els trineus tirats per gossos i les motos de neu. Masegosa revela que s’estan preparant activitats dirigides a infants ara que s’acosta el període de menys afluència.

ApC acusa el PS de “deslleialtat” en l’afer de les sancions del pla comptable

| 07/04/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 128 | 0 comentaris |

(29 vots) |

El text tramitat pel Govern, que modifica una llei vigent des del 2007, recull multes de fins a 60.000 euros per a qui no presenti els balanços. La polèmica l’origina sobretot la disposició final del projecte, que només indica que entra en vigor “l’endemà de la publicació al BOPA”, sense especificar per a quin exercici comptable tindria efectes. Alguns consellers entenen que aplicar-lo el 2010 implicaria certa retroactivitat, però el PS té molt clar que l’aplicació no tindria excuses, especialment perquè la norma ja fa temps que existeix.
El president del grup parlamentari d’Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, va assegurar que “hi havia un consens previ sobre que l’entrada en vigor era l’1 de gener de l’any 2011”. Nomen entén que ara s’ha trencat, i considera que el PS “no ha estat prou lleial amb el Consell General”. El president d’ApC manté que només té sentit començar a aplicar les multes per a exercicis que comencin a partir de l’1 de gener del 2011, “tal com estava pactat amb el PS abans de tancar el text”. Finalment, la comissió d’Economia va finalitzar la feina sense consens definitiu en alguns aspectes, i l’aprovació del text perilla, cosa que retardaria encara més la comptabilitat, fonamental per conèixer les dades de l’economia real.
A l’altra banda hi ha Coalició Reformista, que de moment, i segons diversos consellers, no té una posició clarament definida. Si bé en un principi estava d’acord amb els plantejaments d’ApC, ahir fonts de la formació van assegurar que hi ha encara alguns dubtes. Així, per exemple, la consellera Conxita Mora, membre de la comissió d’Economia, va assegurar que l’entrada en vigor “és un debat més legal que polític, hi ha altres aspectes de les sancions més discutibles”. El que de cap manera no acceptarà CR, segons Mora, és que les multes siguin aplicables “a l’exercici del 2009”, els comptes del qual s’hauran d’entregar d’aquí a pocs mesos.
Els reformistes, en canvi, presentaran batalla al Consell per altres aspectes, com per exemple el rigor de les sancions que consten al text del Govern. Mora va ressaltar que la normativa en alguns casos “va massa al detall, i se sancionen fets com ara errors en un parell de sigles”. El principal grup de l’oposició tampoc no està d’acord amb el llindar per fer els comptes de manera simplificada.

L’enigma de la comptabilitat

| 07/04/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 102 | 0 comentaris |

(27 vots) |

Si quan ell era cap de Govern s’hagués acceptat el sistema impositiu moderat que proposava el país hagués pogut créixer des d’una forma diferent i el problema del finançament de l’estat hagués estat resolt sense massa traumes. Però la gent no vol pagar impostos i es va trobar un grup de polítics disposats a dir a la gent el que aquesta volia sentir. Que no feien falta aquests impostos perquè aquí som més llestos que ningú i farem pagar als turistes. I com que aquest era el discurs que el personal volia escoltar, van donar una dècada de govern seguit a Marc Forné.
Els liberals que governaven eren els primers a saber que el sistema no s’aguantava i que quan el creixement sostingut més gran de la història es prengués una pausa ja no veuríem les orelles al llop sinó que ja ens hauria mossegat la jugular. I el Govern Forné es va inventar un sistema impositiu digne d’entrar als anals de la història. És el primer impost mundial en què qui no ha volgut no ha pagat i no se li ha fet res per cobrar-l’hi. Aquest famós ISI era infumable i el pobre Albert Pintat el va haver de trafegar com a herència política. I com no es recaptava ni per a pipes, quan va arribar la crisi en la part final del mandat Pintat el deute va començar a reproduir-se com gremlins en l’aigua.
La passada legislatura, i tots els partits tenen aquí la culpa, va deixar com a herència una llei de comptabilitat que estableix l’obligatorietat d’entregar els comptes. És el primer pas per establir un sistema impositiu que no faci riure. Sense saber quina és la recaptació de les empreses difícilment es pot tenir cert control sobre el que han de pagar. Els consellers generals van tenir el simpàtic detall d’oblidar-se de posar un règim sancionador. O sigui, com l’ISI, una entrega voluntària. Veient que amb aquestes condicions no entregaria els llibres ni Rita la Chantreusse es va haver de córrer per crear un codi que multés els infractors. I ja està presentat, però per no faltar a la cita habitual amb l’òpera bufa sempre que es parla d’impostos ha quedat un fantàstic detall més penjat que una secallona.
La llei estableix que la comptabilitat del 2009 ja s’havia de portar i calia entregar-la el juliol d’enguany. Ja veurem qui ho fa perquè com no hi ha sancions gairebé apel·lem al voluntarisme. Però el problema fonamental és que els partits no es posen d’acord sobre si la falta de lliurament de la comptabilitat del 2010 serà multada. I aquí ens trobem, començant el segon trimestre del període comptable polèmic sense que es tingui clar què passarà. I no val dir que tothom ha de saber que l’obligatorietat de portar la comptabilitat començava el 2009. Perquè quan incomplir no és sancionable t’arrisques que la major part dels afectats decideixi que no té per què entregar-te els llibres o optin per estalviar-se els diners que costa portar al dia la comptabilitat. Tenint en compte les milers d’empreses que estan implicades en aquesta incògnita seria tot un detall que les regles del joc quedessin clares immediatament.

Els portuguesos no es fan andorrans per un problema a la renúncia

| 07/04/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 106 | 0 comentaris |

(33 vots) |

Es tracta d’un procés molt més complicat que l’espanyol i “sobretot s’ha de tenir en compte que és pràcticament irreversible i per tant quan un hi ha renunciat és molt difícil que et tornin a concedir la nacionalitat portuguesa”. Aquesta irreversibilitat significa que si un ciutadà portuguès decidís en el futur tornar a demanar el passaport lusità tindria molt difícil que li concedissin. Da Silva destaca que “aquesta és la gran diferència amb la comunitat espanyola” que directament demana la renúncia al consulat i que sempre es pot demanar novament ser espanyol.
Amb aquest escenari segons el conseller de les comunitats portugueses l’únic que canviaria la tendència seria una modificació de la legislació que permetés tenir la doble nacionalitat.

Voluntat de retorn
A més hi ha un factor important extra ja que la major part dels portuguesos aspiren a tornar algun dia al seu país, segons explica Antonio Cerqueira, amb 25 anys a Andorra i president del club Luisitanos. “Penso que al final tornaré”, indica Cerqueira, que afegeix que “no tindré tampoc cap benefici de tenir la nacionalitat andorrana”. Da Silva corrobora a un mitjà lusità que “sóc portuguès i ho seré sempre i no estic disposat a renunciar a la meva nacionalitat”. Més cotundent es mostra Antonio Pinto, treballador de la construcció, que assenyala que tot i portar vint anys al país no es planteja accedir a la nacionalitat perquè “no em vull quedar aquí per sempre, ni mort”.
L’increment de residents portuguesos havia estat imparable en els anys del boom de la construcció. De 9.980 lusitans censats a Andorra l’any 2004 s’ha passat a més de 13.800 l’any 2008. El 2009, però, per primer cop es va capgirar la tendència i va baixar en més de 430. “Tinc amics que treballaven a la construcció i ara estan sense feina”, segons explica Carlos Ferreira, un obrer del totxo que explica així perquè marxen més dels que arriben.

QUEIXES PERQUÈ EN LA CONSTRUCCIÓ S'HA PASSAT DE GUANYAR 3.500 EUROS A 1.900

El principal problema dels portuguesos a Andorra és “la falta de feina”, segons indica el conseller de les comunitats portugueses. “Hi ha persones que no arriben a fi de mes quan tenen dos fills”, destaca José Manuel da Silva que afegeix que “en vint-i-cinc anys que porto aquí és la primera vegada que escolto parlar d’atur”. Carlos Ferreira lamenta que “en la construcció civil s’està pagant ara menys de dos mil euros quan fa quatre anys es cobrava entre 3.500 i 4.000 euros”. El gerent de l’Associació de Constructors, Carles Pasquet, assenyala que tot i no tenir xifres concretes “sí que és cert que fa quatre anys en comptes de contractar tota la gent que feia falta a les obres es va optar per donar moltes hores extra i per això es guanyaven molts diners”.
Les hores extra ja són cosa del passat i Ferreira anuncia que “quan arribi l’agost molts portuguesos ja no tornaran a Andorra” perquè incideix que alguns dels coneguts que estaven a les obres “ara estan netejant carrers”. Antonio Pinto corrobora que “vaig arribar a guanyar quatre mil euros al mes i ara és menys de la meitat, perquè abans treballava dotze hores i ara vuit i sort que tinc que hi ha feina per a aquestes vuit”. Antonio Cerqueira recorda que és la tercera crisi que viu a Andorra “però aquesta és la pitjor”.
La comunitat portuguesa representa el 16% del total i es calcula que hi ha unes 340 empreses lusitanes que donen feina a unes dues mil persones. Fonamentalment són empreses de construcció, restauració i hoteleria.