“Vindran temps millors. Hem de ser optimistes, però optimistes actius.” La difícil situació econòmica que passa el país, que és la principal preocupació de la ciutadania en aquests moments, també va ser ahir el tema protagonista en la recepció oferta pel Consell General amb motiu del 19è aniversari de l’aprovació en referèndum de la Constitució.

Les coses no van sortir com s’esperaven per a Lluís Marín en la primera prova de les dues que es disputen seguides a l’estació italiana de Valmalenco, que tanquen el calendari de la Copa del Món. Va quedar eliminat als vuitens de final, per acabar en la 25a posició.

Les proves de la Copa del Món i els Campionats del Món o d’Eu­ropa, segons toqui, són cada any les cites més importants de la temporada. Però fora d’aquestes proves al calendari també n’hi ha altres que els corredors tenen especialment assenyalades. Són cites mítiques, per història i per exigència, que són alguna cosa més que una simple prova, com la que comença demà als Alps, la Pierra Menta.

Es tracta d'una relació de "mútua necessitat" ja que el tipus d'estructura econòmica, demogràfica i comercial d'Andorra fa que els treballadors fronterers puguin penetrar en el mercat laboral andorrà 'amb unes condicions salarials i laborals més bones que en la seva pròpia residència' i que, a més, aquests no hagin hagut de marxar de la seva residència. I es percep des d'Andorra com una cosa positiva i rendible, ja que ocupen llocs de treball que no queden coberts per la població andorrana.
Són persones majoritàriament inserides laboralment en l'administració, oficines bancàries o despatxos de professions liberals i que tenen la possibilitat d'entrar "en un mercat laboral amb unes condicions més favorables" que al seu lloc d'origen, ha afirmat la sociòloga. Per contra, hi ha un col·lectiu poc nombrós d'andorrans que treballen a la Seu o a l'entorn. En canvi, sí que augmenta el nombre de persones que procedeixen d'Andorra i acaben residint a la Seu, però continuen treballant al Principat.
Tot i que hi ha una imatge positiva d'integració i normalització dins de les societats de l'espai fronterer, Estel Margarit ha especificat que els habitants d'una i altra banda tenen "la percepció que han estat abandonats per les seves respectives administracions", i ho exemplifiquen amb el greuge comparatiu d'una major dificultat per conciliar la vida laboral i familiar al passar fora de casa més hores que un treballador no fronterer.
Pel que fa als moviments transfronterers basats en l'intrecanvi comercial, aquests responen a uns hàbits específics (residents andorrans que 'baixen' al mercat i botigues de la Seu i treballadors fronterers que aprofiten el desplaçament per comprar a Andorra). Estel Margarit, però, conclou que el vincle comercial entre ambdues zones "és vist com una relació de complementarietat".
En les relacions frontereres vinculades a activitats d'oci hi ha un repartiment desigual de l'oferta i "hi ha un discurs" afirma Margarit 'que denuncia la falta d'una oferta d'oci pel conjunt de l'espai fronterer, a més d'una desinformació del que s'ofereix a cada zona". Andorra hi té el paper protagonista (un 97% de la població andorrana no va mai a l'Alt Urgell per realitzar alguna activitat d'oci), però l'oferta també està considerada com a complementària: la Seu més familiar i popular amb les fires i festes i Andorra dirigida a un caràcter urbà i cosmopolita.
Estel Margarit i Joan Micó, director del CRES i que ha acompanyat la sociòloga durant la presentació, són de l'opinió que tot i que Andorra i la Seu "han tingut ritmes de desenvolupament diferents, ara han acabat formant part d'un marc general conjunt".
Micó ha dit que "hi ha una distinció d'espais" i no es detecta una superioritat d'un territori sobre l'altre. El director del CRES ha afirmat que "cadascú agafa el seu espai fronterer i hi ha tòpics que han quedat enrere".

Els consellers demòcrates es queixen de la forma com rebota la pilota perquè no la saben colpejar… o la majoria comunal encampadana arrelada al passat

El psiquiatre i filòsof italoargentí Giuseppe Ingegnieri, representant del pensament positivista, va il·lustrar la mediocritat humana amb la cèlebre frase "els que es queixen de la forma com rebota la pilota són aquells que no la saben colpejar". Aquesta màxima em retorna en forma de metàfora quan avaluo la situació actual del comú d'Encamp, on en lloc de plantejar solucions i projectes de millora per a la nostra parròquia, alguns consellers de la majoria es dediquen a projectar-se en la feina feta per l'antic equip comunal per cercar excuses a la seva inacció a l'hora de reactivar la parròquia.

Les darreres notícies aparegudes als mitjans manifesten l'enuig de certs consellers d'UP-DA davant les declaracions fetes pel meu company de grup, Joan Sans, a la roda de premsa del darrer consell de comú, on de manera simpàtica feia referència a l'excés de participació que tenen alguns ministres en la presa de decisions a la nostra parròquia. Malgrat aquests fets, val a dir que som un grup en el qual la comunicació és fluïda i el respecte recíproc. De la mateixa manera que nosaltres acceptem les crítiques humorístiques i les mofes sense reaccionar amb susceptibilitat (penso que ho hem demostrat darrerament), ens esperàvem un feed-back positiu que hagués pogut tenir la forma d'una promesa de tirar endavant el comú sense timoners nacionals. Però, aparentment, la crítica no és acceptada pel cònsol d'Encamp ni pels seus companys de partit. En contrapartida, nosaltres hem patit i seguim patint judicis sobre el que ells consideren "la mala gestió dels socialdemòcrates".

Darrerament, sento com els consellers comunals d'UP-DA es queixen constantment de la feina feta durant el mandat socialdemòcrata. Fins i tot he sentit planys i laments que tradueixen indignació cap al fet que "això ja fa molt que funciona malament" i "ara els toca a ells reparar- ho tot". La veritat és que la meva opinió aquí és fèrria. Evidentment que us toca reparar tot allò que criticàveu i condemnàveu durant la vostra campanya… és per això que us han votat. Oi que vàreu prometre canvis radicals i solucions miraculoses? Oi que afirmàveu que ho faríeu molt millor? Encara recordo la campanya d'UP-DA a Encamp, on es prometia un canvi ràpid i òptim i jo, de moment, el que sento i visc és que, en lloc d'aprofitar el coneixement que aporta el passat, el que fa la majoria comunal encampadana és ser presonera d'aquest passat i no avançar. S'està perdent el present i comprometent el futur pel fet de viure constantment enrabiat amb allò que ha tingut lloc en un altre temps.

Com va dir Homer, deixem el passat ser el passat. Però aquest pensament no sembla formar part de la filosofia dels meus homòlegs de la majoria que prefereixen quedar-se ancorats en el passat i deixar escapar el present. Com a consellera socialdemòcrata del comú d'Encamp, però sobretot com a resident de la parròquia, demano als consellers d'UP-DA que mirin cap al futur i que comencin a treballar en el present amb independència i sense ser regressius. Recordeu que, com va dir Harold Macmillan, "hauríem d'utilitzar el passat com a trampolí i no com a sofà".

Entenc el nerviosisme del cap de Govern, la crisi perdura i no es generen llocs de treball

Del que entenc que havia de servir per llançar un missatge de força i entusiasme, únicament n'haurà quedat l'evident nerviosisme manifestat pel cap de Govern en acabar el congrés celebrat per DA aquest cap de setmana .

No en tenen prou amb una majoria de 22 a 6 representants al Consell General i la majoria a quasi tots els comuns, que encara reclamen no solament el silenci de l'oposició, sinó que s'exigeix l'aplaudiment a tots els seus actes.

Senzillament ens allunyem perillosament dels valors democràtics que sortosament molts de nosaltres celebrarem demà .

Alguns haurien de menjar cues de pansa, especialment aquells que prediquen el contrari del que van fer tot just fa un any i escaig.

La passada legislatura en plena crisi econòmica, ¿qui va fer bloqueig? ¿Qui va frenar els pressupostos de l'Estat? ¿Qui no va voler participar a les taules per reformar la funció pública? ¿Qui va crear crispació?

Reconec que en alguna actuació ens varem equivocar, però no ho devíem fer tant malament quan ara, alguns ministeris continuen els projectes engegats pels socialdemòcrates responsablement i sense soroll. També vull recordar que sense dramatitzar varem fer pública la situació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), emprenent les reformes necessàries per al seu redreçament econòmic, però també social.

Entenc el nerviosisme del cap de Govern, la crisi perdura, no es generen llocs de treball i les accions no arriben.

Aquest govern s'ho juga tot a una carta, la de la inversió estrangera. Mentre, tan els acords de no doble imposició van per llarg, a l'igual que les reformes estructurals, i ni el Govern ni el grup de la majoria al Consell no legislen o ben poc. ¿On està la valentia del govern dels millors? ¿A les declaracions post-congressuals ?

El deure de les minories a l'oposició és de controlar i impulsar l'acció de govern, que és el mateix que recordar allò que políticament es considera que s'hauria de fer i no es fa, clar que per poder fer, cal un projecte previ i les idees clares.

Els socialdemòcrates continuarem exercint el nostre rol d'oposició responsable al Consell General, però també als comuns en els quals tenim representació, tal com ja ha quedat palès aquestes darreres setmanes. ¿Sense oposició en cap comú quina hauria estat la pujada definitiva dels sous dels càrrecs electes?

Amb l'aclaparadora majoria per part de DA, al Consell General no té sentit voler fer creure que l'oposició posa pals a les rodes, senzillament perquè no aniria en lloc.

Per contra sempre que hi hagi diàleg, ens hi trobaran, ja que les coses avancen i milloren quan són fruit d'un debat obert, franc i transparent.

Leo Messi va repassar tota l’actualitat de l’FC?Barcelona en un acte i va assegurar, després d’una setmana espectacular a nivell golejador, que “els meus gols són el de menys, si arriben benvinguts són, però estic molt content de com estan sortint les coses. El que sempre mirem és el col·lectiu. Estic molt feliç per tot, pels cinc gols i per estar tan a prop d’assolir el repte de César, però aquest no era el meu objectiu aquesta temporada, tot i que estic molt a prop”, va reconèixer el crac argentí, que va apostar per la renovació de Pep Guardiola. “És més important per al Barça que jo. Des que ell va arribar ho va canviar tot. Per a mi Guardiola és fonamental en tot el projecte. Esperem que segueixi amb nosaltres, ell és el que decideix. Seria molt difícil seguir sense ell”, va indicar Messi.
Sobre les polèmiques arbitrals, el millor jugador del món va ser molt clar: “Em sembla que els últims temps se’ls han posat les coses ben difícils. Es parla d’ells contínuament, tots els dies als diaris, a les televisions, ja és difícil el seu treball i molt més amb tota la pressió des del Madrid i el Barcelona. Parlar molt dels àrbitres crec que perjudica els partits.” I novament va sorprendre quan va dir que no juga per ser el millor de la història. “M’agradaria que parlessin de mi com una persona normal, que és el que sóc. Faig            el meu treball dins del camp i després visc una vida normal, prop de la meva gent, de la qual em vull envoltar. I res més. Res d’especial”, va manifestar entre aplaudiments.

ELS QUARTS DE LA CHAMPIONS ES DEFINEIXEN ENTRE AVUI I DEMÀ

L’Inter de Milà, l’Olympique de Marsella, el Bayern de Munic, el Basilea, el Chelsea, el Nàpols, el Reial Madrid i el CSKA de Moscou buscaran entre avui i demà les quatre places que queden per enllestir els quarts de final de la Lliga de Campions. Avui (20.45 hores), els de Didier Deschamps visiten l’equip de Claudio Ranieri amb una avantatge d’1 a 0 gràcies al gol d’André Ayew. Mentre, avui (20.45 hores) el Basilea visita el  Bayern de Munic –l’amfitrió  de la final– amb un 1 a 0 a favor dels suïssos. Demà, el Reial Madrid rep el CSKA de Moscou amb l’empat a 1 del partit d’anada i el Chelsea rep el Nàpols amb el 3 a 1 favorable als italians. Divendres, el sorteig dels quarts.

Així es desprèn dels càlculs de l’executiu amb la metodologia dissenyada per un grup d’experts, que per poder fer comparacions en aquest període de 24 anys ha anul·lat l’efecte de la variabilitat en la situació financera del sector públic central.
Així, segons aquestes estimacions, de cada euro que l’administració de l’Estat recapta a Catalunya –excloent-hi la Seguretat Social i l’atur–, 43 cèntims no es gasten en aquest territori.

"Inaguantable i excessiu"
En roda de premsa, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va titllar dilluns aquesta situació d’“inaguantable” i “excessiva”, i va assegurar que el dèficit que pateix Catalunya “és pràcticament un delme amb l’Estat”, en al·lusió al dret que es pagava antigament al rei sobre la circulació de mercaderies. També va remarcar que el pacte fiscal que reclama Artur Mas és la “solució” a aquest desequilibri.
Mas-Colell va recordar que el 2009, l’últim any del qual es disposen dades, el dèficit fiscal de Catalunya va ser del 8,4%, que es va traduir en un desfasament de 16.409 milions d’euros, mentre que durant el període 2006-2009 la mitjana va ser del 8,2%.
Preguntat sobre quin és el límit de solidaritat que s’ha de marcar Catalunya, el conseller va evitar xifrar-lo, però va precisar que enviarà a la Generalitat una còpia d’aquest estudi, ja que vol que formi part de la documentació que es faci servir per negociar amb l’executiu de Mariano Rajoy un nou model de finançament de Catalunya.
De la seva banda, el president Artur Mas va anunciar que la retallada del sou dels funcionaris podria elevar-se al 5% aquest mateix any. La Generalitat ja havia parlat d’una tisorada del 3% en el sou dels treballadors públics en la paga extraordinària del juny, i ara aquest 2% restant podria aplicar-se, segons Mas, en la paga extra de finals d’any. El mandatari va puntualitzar que aquest ajust i d’altres estan pendents, ja que caldria saber l’aportació de l’Estat i si se saldaran en aquest exercici els deutes pendents amb Catalunya.

ALEMANYA DESCARTA QUE ESPANYA SEGUEIXI EL CAMÍ DE GRÈCIA

El ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, va descartar dilluns que Espanya pugui seguir el mateix camí que Grècia per l’elevat dèficit, en afirmar que el cas d’Atenes “és totalment únic” i que, a més, Espanya ha fet “grans esforços” reconeguts pels mercats financers. Schäuble va fer aquestes declaracions abans de la reunió de l’Eurogrup a Brussel·les, on el seu homòleg espanyol, Luis de Guindos,  va exposar el nou objectiu de dèficit per aquest any (el 5,8% del PIB), anunciat de manera unilateral pel govern i que supera l’acordat amb la Comissió Europea (4,4%). Abans de la cimera, De Guindos va assegurar que els esforços del país per corregir la desviació del dèficit i tornar al creixement són ben valorats a la UE.