Les corporacions volen fer una proposició de llei del comerç, com va donar a conèixer ahir el ministre de Turisme, Claude Benet. Mònica Bonell, la cònsol menor de Canillo, va preguntar com estava el projecte de la llei del comerç, text legislatiu que l’executiu va prometre portar al Consell General la tardor vinent.

Claude Benet no podrà dir que la seva primera Taula de Turisme al capdavant del ministeri ha estat com una bassa d’oli. I és que la decisió definitiva de tancar els comerços vuit diumenges a la tarda en el que queda d’any va aixecar moltes crítiques entre els presents ahir en aquesta reunió.

El president del Consell General de l’Arièja, Augustin Bonrepaux, va mantenir ahir una reunió amb el cap de Govern, Jaume Bartumeu, en el transcurs de la qual va exposar l’evolució del projecte de millora de les carreteres RN-20 i RN-22.

Així ho ha explicat el cap de Govern, Jaume Bartumeu, en el discurs que ha pronunciat en motiu de la presa de possessió de Magda Mata com a secretària d'Estat per la Igualtat. La voluntat és que en aquesta comissió hi participin com a membres els comuns, hi assisteixin representants de la Fiscalia General i de la Batllia, a més de representants del Govern. Igualment, es convidarà els grups parlamentaris i el Raonador del Ciutadà.

Així, la Comissió serà pluridisciplinar, a més de transversal. L'objectiu és "eliminar qualsevol tipus de discriminació", ha explicat Bartumeu i donar compliment a la Constitució, quan estableix els principis d'igualtat de tracte i d'oportunitats. En aquest sentit, el concepte d'igualtat al que s'agafa el Govern en crear aquesta Secretaria d'Estat és ampli i la Comissió formarà diferents grups de treball: per la infància, la gent gran, la immigració i també per qüestions de gènere.

"El repte és important i hi ha moltes expectatives. Esperem tirar endavant i arribar a tenir una societat més justa i cohesionada", ha comentat la secretària d'Estat per la Igualtat, Magda Mata, que ha explicat que la Comissió ja té un calendari establert. Així, a finals de juliol es vol tenir feta una diagnosi sobre l'estat de la discriminació a Andorra i establir prioritats. Igualment, la secretària d'Estat vol treballar amb rapidesa i actuar amb celeritat quan es coneguin desigualtats en les que es pugui actuar immediatament. Bartumeu ha manifestat que aquest és "un nomenament especialment significatiu pel Govern i per la societat", perquè fa realitat un principi bàsic de la constitució i ha recordat que "no comencem el treball des de zero" en aquest àmbit.

La capital inclou també especificacions sobre bones condicions d’higiene, salubritat i imatge pública. La corporació ha pres aquesta decisió després de registrar nombroses queixes i d'haver constatat emissions de fums a la parròquia que provocaven elevats nivells de contaminació atmosfèrica. La Conselleria d’Higiene i Medi Ambient de la capital ha engegat una campanya de control de cremes no autoritzades a la parròquia, mitjançant el seguiment de l’inspector de la via pública i del Servei de forestal, parcs i jardins, i la col·laboració de tots els serveis comunals que treballen a la via pública.

El comú estableix que per evitar eventuals cremes i dipòsits de materials de rebuig, l’empresa adjudicatària estarà obligada a lliurar els seus residus a un gestor privat de residus autoritzat o a transportar-los al Centre de Tractament de Residus d’Andorra, dins d’un termini raonablement curt. A més, en període d’hivern o baixes temperatures, i en cas que es realitzin treballs a l’exterior, l’empresa adjudicatària tindrà l’obligació d’instal·lar sistemes de calefacció per als seus treballadors, evitant en tot cas la crema de qualsevol material o restes vegetals, o d’altres sistemes que emetin fums (sistemes elèctrics, de gas, etc).

Tots dos han coincidit en constatar la necessitat que el govern francès doni llum verd al projecte de millora de les comunicacions per carretera a la part francesa fins a Andorra i el túnel de Puymorens. El Govern recorda, a través d'un comunicat, que es tracta d’un tram de 53 quilòmetres que compensaria el desequilibri que actualment hi ha amb Catalunya, on s’han realitzat importants inversions a la xarxa viària a l’eix que comunica Barcelona i el túnel de Cadí i que hauria de tenir continuïtat pel túnel de Puymorens fins a Tolosa de Llenguadoc.

La reunió també ha servit per analitzar el rol que pot desenvolupar Andorra després que hagi entrat a formar part del Consorci de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP). L’ingrés en aquest consorci es va assolir el 16 de febrer passat, data en què Andorra va signar el Protocol d’Esmena del Tractat de Baiona.

Bonrepaux ha informat Bartumeu de les accions que el Consell General que presideix ha estat desenvolupant en els darrers vuit mesos. Segons el Govern, de manera especial s’han comentat els contactes mantinguts per Bonrepaux amb el prefecte de la regió de Migdia-Pirineus per enllestir el desviament d’Ax-les-Termes i de la possibilitat d’organitzar, a Foix, una reunió per fer el balanç del funcionament de la concessió del túnel del Puymorens i de l’autopista A66 entre Tolosa del Llenguadoc i Pamiers, tot en relació a la modernització de l’accés a Andorra per carretera. En aquest sentit, des de l'Executiu s'assenyala que la visita a Andorra del copríncep Nicolas Sarkozy serà una bona ocasió per demanar al president de la República de França el seu suport a aquest projecte d’ampliació vial.

Tots dos han coincidit en constatar la necessitat que el govern francès doni llum verd al projecte de millora de les comunicacions per carretera a la part francesa fins a Andorra i el túnel de Puymorens. El Govern recorda, a través d'un comunicat, que es tracta d’un tram de 53 quilòmetres que compensaria el desequilibri que actualment hi ha amb Catalunya, on s’han realitzat importants inversions a la xarxa viària a l’eix que comunica Barcelona i el túnel de Cadí i que hauria de tenir continuïtat pel túnel de Puymorens fins a Tolosa de Llenguadoc.

La reunió també ha servit per analitzar el rol que pot desenvolupar Andorra després que hagi entrat a formar part del Consorci de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP). L’ingrés en aquest consorci es va assolir el 16 de febrer passat, data en què Andorra va signar el Protocol d’Esmena del Tractat de Baiona.

Bonrepaux ha informat Bartumeu de les accions que el Consell General que presideix ha estat desenvolupant en els darrers vuit mesos. Segons el Govern, de manera especial s’han comentat els contactes mantinguts per Bonrepaux amb el prefecte de la regió de Migdia-Pirineus per enllestir el desviament d’Ax-les-Termes i de la possibilitat d’organitzar, a Foix, una reunió per fer el balanç del funcionament de la concessió del túnel del Puymorens i de l’autopista A66 entre Tolosa del Llenguadoc i Pamiers, tot en relació a la modernització de l’accés a Andorra per carretera. En aquest sentit, des de l'Executiu s'assenyala que la visita a Andorra del copríncep Nicolas Sarkozy serà una bona ocasió per demanar al president de la República de França el seu suport a aquest projecte d’ampliació vial.

Així ho ha manifestat al programa Vox Populi de Ràdio Nacional d'Andorra, durant una tertúlia amb el cònsol de la Massana, Josep Maria Camp, que sí que ha defensat aquesta opció per tal que es puguin tirar endavant grans infraestructures sense que la inversió anual es vegi lligada. Els dos mandataris aposten per modificar el sostre d'endeutament de manera que depengui de la mitjana d'ingressos d'un període d'entre 3 i 5 anys, i per fer que els ciutadans acabin pagant la totalitat del cost dels serveis que ofereixen les corporacions.

Miquel Alís, contrari al finançament per peatges a l'ombra que proposa l'estudi encarregat pels set comuns, ha posat com a exemple el túnel dels Dos Valires, que segons ell, s'hagués hagut de fer per fases i no tot de cop, comparant-lo amb una infraestructura similar a Foix, on hi ha dos túnels projectats però en la primera fase només se n'ha construït un. D'aquesta manera, segons Alís, "no ho hauran de pagar els que vindran al darrera". Pel que fa al sostre d'endeutament, Josep Maria Camp ha dit que no només s'ha d'ampliar el període de càlcul, sinó que tampoc és just que quan es tracta de comuns que tenen estacions d'esquí, "només comptin les despeses però no els ingressos". Pel que fa a la recaptació d'impostos, Alís ha dit que la solució no és que els comuns participin en la nova recaptació d'impostos estatals, perquè si l'estat té més ingressos, els comuns també rebran més diners a través de les transferències. La solució, tal com han defensat els dos cònsols, és que mica en mica es deixin de subvencionar tant els serveis comunals i que els ciutadans assumeixin el 100% del cost. Mentre que Alís considera que això s'ha de fer com més aviat millor, Camp ha dit que ara no és el moment, i que s'ha de fer de forma progressiva.

El ministre de Turisme, Comerç i Indústria, Claude Benet, ha rebutjat contemplar excepcions en el compliment dels horaris comercials.

Segons ha explicat el ministre, aquest dimecres o la setmana vinent, el Govern farà públic el nou decret que reduirà, "molt probablement", a vuit el nombre de tardes de diumenge d'obligat tancament, i ha assegurat que "no es faran excepcions", en resposta a les demandes formulades pel Comú d'Encamp i els comerciants del Pas de la Casa. En aquest sentit, Benet ha recordat el lema Virtus Unita Fortior, inscrit a l'escut del país. Després de reconèixer que la "formula és millorable", ha comentat que s'ha acordat començar a treballar per establir els horaris comercials per a l'any vinent. També ha dit que "l'assalariat mai tenia paraula" en l'assumpte i que el Govern socialdemòcrata li dóna l'oportunitat. Segons ell, es tracta d'un "punt d'inflexió a Andorra, que no havia contemplat mai aquest tema", la conciliació familiar. Respecte de possibles incompliments, el ministre ha indicat que si arriba el moment i es produeixen ja es tractarà sobre sancions.

Prioritat per als aturats del país a l'hora d'obrir quotes

En la Taula s'ha parlat de les quotes d'immigració per a l'estiu i el ministre ha reconegut que el calendari d'empresaris i assalariats no és el mateix que el dels polítics, i per això ha dit que s'haurà d'agilitzar. En aquest sentit, ha afegit que s'ha d'intentar flexibilitzar tot el que es pugui, i reduir el temps per obtenir el permís de treball. Però Benet ha recordat que s'ha de tenir en compte "el nombre important de persones que estan a l'atur, que tampoc hem de reemplaçar per les que vinguin de fora". Així, a l'hora d'obrir les quotes per a temporers d'estiu, que s'espera que sigui a finals d'aquest mes, es prioritzaran les persones que estiguin apuntades al Servei d'Ocupació, sempre que responguin al perfil que es busca.

Segons ha explicat el ministre, aquest dimecres o la setmana vinent, el Govern farà públic el nou decret que reduirà, "molt probablement", a vuit el nombre de tardes de diumenge d'obligat tancament, i ha assegurat que "no es faran excepcions", en resposta a les demandes formulades pel Comú d'Encamp i els comerciants del Pas de la Casa. En aquest sentit, Benet ha recordat el lema Virtus Unita Fortior, inscrit a l'escut del país. Després de reconèixer que la "formula és millorable", ha comentat que s'ha acordat començar a treballar per establir els horaris comercials per a l'any vinent. També ha dit que "l'assalariat mai tenia paraula" en l'assumpte i que el Govern socialdemòcrata li dóna l'oportunitat. Segons ell, es tracta d'un "punt d'inflexió a Andorra, que no havia contemplat mai aquest tema", la conciliació familiar. Respecte de possibles incompliments, el ministre ha indicat que si arriba el moment i es produeixen ja es tractarà sobre sancions.

Prioritat per als aturats del país a l'hora d'obrir quotes

En la Taula s'ha parlat de les quotes d'immigració per a l'estiu i el ministre ha reconegut que el calendari d'empresaris i assalariats no és el mateix que el dels polítics, i per això ha dit que s'haurà d'agilitzar. En aquest sentit, ha afegit que s'ha d'intentar flexibilitzar tot el que es pugui, i reduir el temps per obtenir el permís de treball. Però Benet ha recordat que s'ha de tenir en compte "el nombre important de persones que estan a l'atur, que tampoc hem de reemplaçar per les que vinguin de fora". Així, a l'hora d'obrir les quotes per a temporers d'estiu, que s'espera que sigui a finals d'aquest mes, es prioritzaran les persones que estiguin apuntades al Servei d'Ocupació, sempre que responguin al perfil que es busca.

Mercats turístics

Després de la reunió Benet també ha parlat dels mercats turístics, ha indicat que s'han de potenciar els que ja es rebn i "donar-los qualitat". Així, ha explicat que al Principat li interessa el turisme britànic i el rus, però també l'ucraïnès, que al seu entendre és semblant al rus i té potencial per Andorra. Entre els altres mercats d'interès anomenats per Benet hi ha el polonès i l'alemany, i ha insistit en millorar la qualitat i "cuidar els veïns" per fer que tinguin ganes de tornar. En relació a la qualitat del turisme, Benet ha fet referència a la problemàtica del Pas de la Casa amb el turisme que ve atret per l'esquí i per l'oci nocturn. En aquest sentit, el ministre ha explicat que s'ha de parlar amb els operadors turístics per fer-los veure que a Andorra hi ha més que això i també amb els empresaris per demanar-los més responsabilitat amb el tema.

També ha valorat positivament la recuperació que presenten les xifres d'aquesta temporada d'hivern que s'ha tancat el passat diumenge, però assegura que "el final del túnel encara està molt lluny". Així, ha alertat que la recuperació pot ser puntual i que "ens hem d'arremangar tots". També ha comentat que "el moment no és propici per anar donant ajudes a dreta i esquerra", en relació a les ajudes que des dels comuns amb estacions d'esquí i des dels mateixos dominis s'estan reclamant.

L'obra tracta sobre les pors de l'ésser humà i que combina dansa i teatre. La seva directora, Rosa Mari Herrador, cofundadora de la companyia però que treballa des de fa sis anys a la companyia professional Date Danza de Granada, ha explicat que es tracta de l'obra més ambiciosa i més professional que mai ha preparat Líquid Dansa, i que després d'estrenar-la a Sant Julià de Lòria, la intenció és portar-la fora de les fronteres andorranes per tal de fer una gira, començant pels escenaris catalans.

Pensa/ment, que s'estrena aquest dijous a les 22 hores a l'Auditori Claror, parla de la por de l'ésser humà, de com influeix en el camí de les persones i en la lluita per poder superar-la. La intenció és, segons la directora de l'espectacle, tractar un tema social per tal que els espectadors s'hi puguin sentir reflectits, "una cosa que ens toqui a tots i que ens emocioni", ha afegit Herrador. L'obra combina teatre i dansa contemporània, així com una mica de percussió en directe. Per tal de convertir el projecte en una producció important, Herrador ha comptat amb la col·laboració d'una dramaturga i un il·luminador professionals, i la música ha estat creada expressament per a l'espectacle per Oriol Vilella. Així, el projecte es va iniciar al setembre i els assajos van començar al gener, amb la dificultat afegida dels problemes de desplaçament de la directora, que treballa a nivell professional a Granada. De fet, Rosa Mari Herrador ha aprofitat per lamentar que "si et vols dedicar a la dansa a nivell professional no hi ha cap possibilitat de quedar-te a Andorra", i que el primer pas per crear una companyia estable al país és que hi hagi suport institucional.
En aquest sentit, el director de Cultura del comú de Sant Julià, Jordi Gonzàlez de Alaiza, ha assegurat que des de la corporació s'està donant tot el suport a Líquid Dansa per tal que puguin estrenar nous espectacles com és Pensa/ment, però també perquè puguin exportar el seu treball a nivell internacional. En aquest sentit, és la primera vegada que la Temporada de Teatre aposta per un espectacle del país i, a més, el comú està donant un cop de mà amb la difusió de l'obra a Catalunya, aprofitant els contactes que tenen, com és el cas del projecte Alcover. Tan aviat com tinguin les gravacions del dia de l'estrena, començaran a moure's per promocionar l'obra i aconseguir una gira per Catalunya i "per on sorgeixi", han afegit les responsables de la companyia, disposades a "lluitar perquè el projecte no es quedi perdut i tiri endavant". A més, també tenen la intenció de proposar-lo a la resta de comuns del país. Herrador ha explicat que ja tenen en ment el pròxim projecte, que volen que estigui dirigit a nadons, tot i que encara no saben quan es començarà a preparar.

El ministre de Medi Ambient, Vicenç Alay, ha fet balanç avui de la gestió de residus de l'any passat al Principat i ha indicat que tot i que està "en la línia" del que estableix el Pla Nacional de Residus (PNR), de reduir-ne el volum, augmentar el reciclatge, i valoritzar-los energèticament, "encara estem raonablement lluny" dels objectius. El Pla fixa que entre un 55 i un 80 per cent de residus arribessin a través de recollida selectiva el 2011, una fita que sembla gairebé impossible d'assolir. Els grups principals de reciclatge creixen lleugerament, i així el vidre reciclat passa del 60 al 61 per cent, els envasos del 14 al 16 per cent i el paper i el cartró del 55 al 56 per cent. Amb tot, no n'hi ha prou perquè la xifra global sigui superiro a la del 2008.

De les 73.205 tones de residus generades al país durant l'any 2009, el 33% van arribar per la reocollida selectiva i el 54% dels residus es van valoritzar energèticament –és a dir, que es va produir electricitat en cremar-los–. Les escòries d'aquesta incineració, també valoritzades, van significar un 10% i un 3% és el percentatge d'eliminació. L'any 2008  els residus generats van ser majors, superiors a 74.000 tones, i els percentatges similars respecte l'any passat. Alay ha valorat positivament que el volum d'eliminats sigui tan reduït, però recorda que els objectius establerts pel PNR són "ambiciosos", "ens vam autoexigir molt". Amb vista a l'any vinent, s'haurà de revisar el pla i determinar si "som capaços" d'aconseguir-los. En tot cas, per Alay, la prioritat serà mantenir i no retrocedir en el que s'ha assolit fins ara.

Els comptes del Consell General corresponents a l'any 2009 s'han tancat amb la reducció de les despeses de personal i de consum de béns corrents i serveis com a característica més important, amb una rebaixa del 7 i del 33 per cent respectivament.

En total, l'executiu ha estalviat, respecte del 2008, 740.000 euros per aquests dos conceptes fruit de la caiguda d'activitat derivada de les eleccions generals en un trimestre sencer, entre la dissolució del vell parlament i la constitució del nou, al ralentí, xifra que s'eleva dins un saldo positiu d'1,1 milions en comptabilitzar les transferències corrents.

El Consell en les observacions prèvies a la liquidació constata les dificultats derivades de funcionar amb dotzenes parts durant els dos primers mesos del 2009, ja que el pressupost no va entrar en vigor fins al 12 de febrer. Es destaca que la transferència de la dotzena part corresponent al gener no va arribar fins al 21 de febrer amb les implicacions que aquest retard té per al legislatiu i els organismes que en depenen econòmicament, com l'Agència Andorrana de Protecció de Dades, el Tribunal de Comptes, el Raonador del Ciutadà i els grups parlamentaris.

La despesa corrent de Casa de la Vall es va elevar l'exercici passat als 4,2 milions d'euros, la major part dels quals es destinen a despeses de personal, capítol que suposa prop de dos milions d'euros, i les assignacions als grups parlamentaris, que se situen lleugerament per sota del milió.

El butlletí del Consell General emès ahir va contemplar la liquidació de comptes de la cambra corresponent a l’exercici 2009, uns números que posen de manifest com a la Casa de la Vall es va executar el 94% del pressupost de despeses programat inicialment. L’informe assenyala que de la quantitat total i final pressupostada, a 31 de desembre del 2009, el Consell General no havia executat la totalitat del seu pressupost de despeses, de manera que el saldo pressupostari restant queda en 1.089.719 d’euros, el 5,65%, respecte al pressupost final.

D’altra banda, la memòria destaca la reducció dels ingressos patrimonials, que s’havien previst de manera similar als del 2008 –per un import de 83.000 euros– i que finalment van ser de 35.229 euros per ingressos bancaris i de 1.895 per ingressos de subscriptors del Butlletí del Consell General. Pel que fa a la quantitat compromesa provinent d’altres exercicis i d’aquest any destinada a l’execució de l’obra de la nova seu del Consell General, la partida arriba fins als 9,571 milions d’euros i serà aplicada en l’exercici següent.

Les despeses de personal van disminuir en el 6,88% respecte de l’exercici 2008, un fet que s’explica, segons l’informe, per l’augment de l’IPC en l’1,98% -menys del que s’havia previst quan es va elaborar el pressupost-, i per la manca de consellers generals durant el període entre legislatures, ja que el 26 d’abril van haver-hi eleccions i aquest fet va marcar també despeses de béns corrents i de serveis.

RETARD DE LES DOTZENES

Sindicatura va destacar que, tot i que durant dos mesos es va funcionar per dotzenes, “la primera i única transferència corresponent al gener no es va rebre fins al 21 de febrer”, quan hauria hagut d’arribar “automàticament a partir de l’1 de gener”.