La possibilitat que els locals públics habilitin espais tancats on es permeti fumar sense que hi puguin accedir els treballadors no acaba de convèncer al Partit Socialdemòcrata. Així ho va indicar ahir la primera secretària de la formació, Judith Salazar, que, d'una banda, va expressar el temor que, tal com va passar a Espanya d'aquí a un temps es pugui acordar una prohibició total, amb el perjudici econòmic que suposaria per als establiments que hi fessin obres.

De l'altra, hi ha la sensació que aquells negocis massa petits per habilitar zones puguin perdre clients. La millor solució per evitar aquests dos riscos és, a l'entendre de la política canillenca, apostar per una legislació  més restrictiva i que impedeixi el consum de tabac a qualsevol local públic, tal com ha reclamat el grup parlamentari en les seves esmenes.

"El que volem és una prohibició total. No seria bo apostar per jugar-nos-la i que al final surti un bunyol", va apuntar la dirigent del PS, que entén que si el text surt del Consell amb les esmenes demòcrates "molts petits locals perdran clients". Malgrat aquestes diferències, Salazar va expressar "confiança" en el fet de poder assolir un acord perquè la primera iniciativa legislativa popular que arriba al parlament pugui ser aprovada pels dos grups amb representació a la cambra.

D'altra banda, i en referència amb l'oferiment del Govern per participar en el procés d'obertura econòmica, Salazar va explicar que s'accepta la proposta i que en breu es nomenarà un representant. Tot i això, va admetre "no entendre quin és el treball que se'ns demana".

Marín ha estat tercer després d'una cursa final vibrant que ha arribat a liderar. A la part final  no ha pogut mantenir la primera plaça i s'ha vist superat per dos corredors, l'alemany Konstantin Schad i el rus Andrey Bolydov. L'andorrà havia fet una bona classificació, havia estat 6é, i a diferència de la cursa d'abans d'ahir en qué va quedar relegat de la lluita per la victòria desseguida, avui ha pugnat per ella fins el final.

Lluiís Marín havia estat 5é en una altra prova de la copa del Món de Boarder Cross i era 21é de la general abans del resultat d'avui a Valmalenco, els punts aconseguits avui l'han fet saltar fins la 15a plaça que és com acabarà la temporada.

Després de la sisena posició en les classificatòries de dijous, Marín va tenir un ex­cel·lent comportament ahir, gu­anyant la sèrie de vuitens i amb un segon lloc a quarts i a semifinals que li van permetre anar superant graons i col·locar-se a la ronda decisiva. Ja hi havia estat, a Blue Mountain (Canadà) el mes passat, quan es va quedar amb la cinquena plaça. Aquesta vegada va millorar l’actuació i va aconseguir pujar al podi després d’una bona sortida i de rodar primer durant la primera meitat de cursa. Al final el van superar dos homes, l’alemany Schad i el rus Boldykov, que han acabat en quart i segon lloc en el rànquing de la Copa del Món. Una classificació general en què gràcies a la tercera posició d’ahir Marín va pujar algunes posicions per acabar en un destacat quinzè lloc.
El surfista de neu no podia amagar l’alegria d’un resultat pel qual ha treballat dur els darrers temps, després de superar una lesió greu. “He acomplert el somni de fer un podi. L’objectiu era aquest i estar en el Top-20 de la Copa del Món”, va indicar. “Mai s’havia fet un resultat així i és important. M’agradaria poder fer més podis en el futur i que ja no fossin un resultat excepcional, que entressin dins de les possibilitats”, va comentar sobre el futur. “És molt complicat dir que sempre estaràs a les finals, perquè no ho pots controlar tot en aquest esport i la sort influeix de vegades. Però crec que els temps que vaig fent a les classificatòries sí que diuen que puc estar entre els millors”, hi va afegir. També va tenir paraules d’agraïment per al tècnic, Pere Goicoechea: “Són molts anys treballant junts i té gran part de culpa que jo m’hagi dedicat al boarder cross. Li estic molt agraït a ell i a tots els que m’han donat suport aquests anys, perquè coses com aquestes no les fa un tot sol.” Goicoechea, de camí cap al Principat, es va mostrar molt “content” pel resultat i ja pensa en la propera temporada: “Tinc ganes que arribi la pretemporada per poder corregir errades que hem fet. Sempre hi ha marge de millora.” Pel tècnic,  Marín “l’any passat, al final de temporada, ja va fer un salt de qualitat. El treball mental va ser molt bo després de tenir la lesió al fèmur i ara podem permetre’ns un altre pas en el treball tècnic”.
Marín va rebre felicitacions de totes bandes en acabar la prova d’ahir, fins i tot del cap de Govern, Toni Martí, que el va trucar –“ha estat un detall”, va dir el rider–. Satisfacció també va expressar el president de la Federació d’Esquí, Albert Coma, que va indicar que “amb el Lluís teníem l’esperança des de feia anys, però aquest és un esport complicat, de molt desgast. S’ha d’estar molt fort. És el primer podi en una Copa del Món de la història de l’esquí andorrà i un resultat així motiva per seguir endavant amb el treball que s’està fent. Vull felicitar-lo a ell i als tècnics”. El secretari d’Estat d’Esports, Jordi Cerqueda, va comentar que “ho havia parlat amb el president de la federació i el del COA. Sabíem que qualsevol dia es podia assolir una fita com aquesta. És un resultat fantàstic. És fabulós tenir un podi a la Copa del Món”.

ARCALÍS

Participarà en l’iberic tour

Tot just després d’haver assolit l’èxit més gran per a l’esquí del país hi haurà la possibilitat de veure Lluís Marín competint a casa. El surfista estarà en el boarder cross de l’Iberic Snowboard Tour, que es disputa aquest cap de setmana a Vallnord –sector Arcalís–. L’Open Andorrà-Trofeu Sant Moritz arriba avui i demà la cursa FIS, el Trofeu Iberic Snowboard Tour. “Sempre és bo que hi hagi curses a Andorra. És prova FIS i hi serem”, va indicar Marín, que ja enfila els últims compromisos i podria disputar els Nacionals de Suïssa i França “si em ve de gust”. El recorregut de la competició tindrà sis seccions, amb una llargada de 900 metres, i serà un circuit fluïd, de pocs peralts i mòduls tècnics. Les classificatòries arranquen a les deu del matí i les rondes finals a dos quarts d’una del migdia.

El preu de la gasolina de 95 octans se situa actualment entre els 1,27 i els 1,30 euros per litre a les benzineres del país, un 7,4% més car que a principis d'any. Pel que fa al gasoil, el preu ha pujat un 3% i costa entre 1,16 i 1,20 euros el litre. Es tracta dels preus més alts mai registrats, i que superen els que es van assolir l'estiu del 2008.
El preu dels carburants a Andorra segueix estant per sota del d'Espanya, on actualment la gasolina costa una mitjana de 1,45 euros per litre i el gasoil 1,39 euros. En canvi, la diferència és molt més significativa amb França, on la gasolina costa una mitjana de 1,70 euros i el gasoil 1,60.
La pujada del preu dels carburants s'explica per la tendència a l'alça del preu del petroli davant de la por que els conflictes d'Orient bloquegin el subministrament de petroli a Occident. En aquest sentit, el barril de Brent va començar l'any als 109 dòlars i actualment costa ja 129 dòlars, i tot i que la xifra no ha assolit el màxim històric de l'estiu del 2008, quan va pujar fins als 146 dòlars, és un preu rècord si es calcula en euros, a causa de la seva devaluació respecte al dòlar.

El Partit Socialdemòcrata va voler, ahir, expressar també la seva opinió en relació a les esmenes fetes pels demòcrates a la proposició de llei de protecció contra el tabaquisme passiu. La primera secretària de la formació, Judith Salazar, va expressar el temor que amb pugui acabar passant com a l’estat espanyol i d’aquí a un temps s’hagi de fer una nova llei més restrictiva, optant per la prohibició total. A més, considera que el text actual perjudica els establiments petits, que no podran habilitar zones de fumadors.

Salazar va recordar -«sense ànim de criticar», doncs darrerament se’ls acusa de fer-ho excessivament- que el posicionament del PS és el de prohibir totalment que es fumi en els locals públics, i va demanar a Demòcrates per Andorra que no se la juguin per evitar «un bunyol» tal com va passar a Espanya. El PS entén que la intenció de DA és anar a poc a poc però que finalment acabaran fent la prohibició total, tenint en compte que és la línia adoptada a la majoria dels països europeus.

A més, la primera secretària opina que permetent que es puguin adequar espais per a fumadors s’està generant un «greuge» als establiments més petits que no tinguin espai suficient, doncs si al gran es té l’opció de fumar, és fàcil que els consumidors optin per aquests darrers, tal com va complementar la vocal de l’executiva, Noèlia Sousa. Així, Salazar desitja que durant el treball en comissió es pugui arribar a un acord entre els dos grups parlamentaris.

Així mateix, ni Salazar ni Sousa es van mostrar sorpreses per les esmenes de DA i van opinar que aquestes encara «són prou permissives».

PARTICIPAR EN L’OBERTURA / D’altra banda, i en referència a l’oferiment del Govern per participar en el procés d’obertura econòmica, Salazar va recordar que com a representants de la societat civil que són, volen ser responsables i prendre part en el procés en la mesura que són representants d’un sector de la societat civil, tot i que no entenen quin és el paper que l’Executiu els vol atorgar i què se’ls requerirà. A més, la primera secretària va reiterar que es tracta d’una llei molt discrecional i que, en canvi, ells apostaven per un text més objectiu. Així doncs, quan hagin estudiat la proposta que els fan, l’executiva de la formació valorarà quina persona designa.

Martí insulta, desqualiica amb unes maneres impròpies del seu càrrec institucional

Havia de ser una tarda memorable, d'aquelles que les cròniques taurines de l'endemà titulen: "el maestro destapó el frasco de las esencias".

Tot estava preparat minuciosament, fins al més mínim detall: l'apoderat, els assessors d'imatge i la quadrilla havien fet tot per aconseguir una tarda màgica. La categoria de la plaça i una peña taurina incondicional, tot feia presagiar una tarda triomfal.

Els companys de cartell -de segona fila- s'havien triat exprés perquè ningú pogués eclipsar el prodigi del mestre.

Es tractava, també, de que el seu fervorós públic oblidés la decepció de la seva darrera corrida televisada del mes de setembre.

El Guió de la festa se l'havia escrit un -suposat- expert en aquest combat. En un moment de la tarda el mestre diria a la seva quadrilla, aquelles dues paraules magnètiques: "¡dejádme solo!" I en aquell moment començaria l'actuació estel·lar.

Però com el dia de la corrida televisada, els guionistes es van equivocar; és cert que a la peña, als devots del mestre, li agraden aquest tipus d'espectacles; però els entesos, els verdaders aficionados i sobre tot la crítica són molt més exigents. Al guionista de la cort li va faltar l'elegància d'un Hemingway que sabia elogiar els amics sense desqualificar els altres rivals de la tauromàquia.

El guió era molt simple: dos passes de capa per fer el bonic, una deslluïda feina de picador-carnisser amb el seu contrincant i un parell de míseres banderilles -massa baixes - al brau de Canillo. Per acabar, dos passes de aliño amb la muleta i… dubtes, retorn a la falsedat jesuítica i molt mala punteria a l'hora suprema. I tot això sense baixar-se del cavall.

La crítica ho va veure i no va poder evitar d'escriure el que havia vist. I el que va veure la crítica, van ser una sèrie d'errors impropis d'algú que pretén triomfar, tallar les dues orelles i la cua i sortir per la porta gran.

El que va veure la crítica, i ho va dir, es que el mestre no sap o no vol actuar segons les regles del joc i els rituals admesos.

El que ell voldria és que els seus adversaris s'enfrontessin al toro, mentre ell s'ho miraria des de la barrera. La seva intenció era la de baixar a la plaça a recollir els trofeus.

Però la realitat no és la que escriuen els guionistes de la cort; el que vol triomfar ha de tenir les qualitats i el coratge, per defensar la seva concepció de la política.

El que no pot fer és imposar la seva manera de l'art polític. No compartim ni les seves maneres, ni el seu estil, ni els seus diagnòstics, ni les seves solucions. Hi ha altres alternatives, són les que defensem els socialdemòcrates.

El nou Martí de tarannà autoritari diu que sap el que vol fer, sap quan ho vol fer i sembla que també sap com ho vol fer. Ara, el seu autoritarisme arriba a la pretensió d'obligar tothom a seguir-lo en el seu camí. I la millor manera que ha trobat per convèncer la gent reticent a acompanyar-lo ha estat l'insult.

Martí ha perdut els papers, sembla que l'ha afectat el mal d'alçada, el vertigen de l'èxit. Fa un any va concentrar, en el seu "vaixell dels germans Marx", tot el que a Andorra es movia per la dreta, tallant algunes branques velles i apropiant-se de tot el solar. Durant un any ha regnat sobre un grup aparentment sense tendències, disciplinat, sense veus discordants (a dir veritat, mut); tenia doncs una màquina ben greixada per a l'exercici del poder. Les eleccions comunals, van augmentar -també aparentment, vegis La Massana i Lauredia- la capacitat d'aquesta màquina de poder. Però Martí no en té prou, la còmoda majoria absoluta no li és suficient; en vol més; vol sumar, amb l'argument de la testosterona, l'oposició al seu projecte de contrareformes.

Com malgrat aquesta còmoda majoria no se'n surt, insulta, desqualifica amb unes maneres (i tant que han canviat les maneres!) impròpies del seu càrrec institucional. Desprès de tants anys de dissimulació jesuítica, ara s'irrita, aixeca la veu, es fa l'ofès i adopta un to ridículament agressiu.

En veritat, el que passa és que al líder de DA li manquen conviccions sinceres per actuar com un demòcrata; la seva megalomania (ell l'anomena humilitat) li fa pensar que el que dissenteixi de la seva posició és un deslleial i un covard. Ell dóna la culpa de tot el que passa -a l'Andorra on és ell qui governa- als demès.

Per a ell la única actuació possible en el seu "regne" és la de l'assentiment acrític: la democràcia de l'amén.

Entenc el nerviosisme del cap de Govern, la crisi perdura i no es generen llocs de treball

Del que entenc que havia de servir per llançar un missatge de força i entusiasme, únicament n'haurà quedat l'evident nerviosisme manifestat pel cap de Govern en acabar el congrés celebrat per DA aquest cap de setmana .

No en tenen prou amb una majoria de 22 a 6 representants al Consell General i la majoria a quasi tots els comuns, que encara reclamen no solament el silenci de l'oposició, sinó que s'exigeix l'aplaudiment a tots els seus actes.

Senzillament ens allunyem perillosament dels valors democràtics que sortosament molts de nosaltres celebrarem demà .

Alguns haurien de menjar cues de pansa, especialment aquells que prediquen el contrari del que van fer tot just fa un any i escaig.

La passada legislatura en plena crisi econòmica, ¿qui va fer bloqueig? ¿Qui va frenar els pressupostos de l'Estat? ¿Qui no va voler participar a les taules per reformar la funció pública? ¿Qui va crear crispació?

Reconec que en alguna actuació ens varem equivocar, però no ho devíem fer tant malament quan ara, alguns ministeris continuen els projectes engegats pels socialdemòcrates responsablement i sense soroll. També vull recordar que sense dramatitzar varem fer pública la situació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), emprenent les reformes necessàries per al seu redreçament econòmic, però també social.

Entenc el nerviosisme del cap de Govern, la crisi perdura, no es generen llocs de treball i les accions no arriben.

Aquest govern s'ho juga tot a una carta, la de la inversió estrangera. Mentre, tan els acords de no doble imposició van per llarg, a l'igual que les reformes estructurals, i ni el Govern ni el grup de la majoria al Consell no legislen o ben poc. ¿On està la valentia del govern dels millors? ¿A les declaracions post-congressuals ?

El deure de les minories a l'oposició és de controlar i impulsar l'acció de govern, que és el mateix que recordar allò que políticament es considera que s'hauria de fer i no es fa, clar que per poder fer, cal un projecte previ i les idees clares.

Els socialdemòcrates continuarem exercint el nostre rol d'oposició responsable al Consell General, però també als comuns en els quals tenim representació, tal com ja ha quedat palès aquestes darreres setmanes. ¿Sense oposició en cap comú quina hauria estat la pujada definitiva dels sous dels càrrecs electes?

Amb l'aclaparadora majoria per part de DA, al Consell General no té sentit voler fer creure que l'oposició posa pals a les rodes, senzillament perquè no aniria en lloc.

Per contra sempre que hi hagi diàleg, ens hi trobaran, ja que les coses avancen i milloren quan són fruit d'un debat obert, franc i transparent.

Els metges van indicar que el trasplantament era una opció considerada des de l’inici del tractament al qual se sotmet el jugador des de fa un any, però la notícia va significar un cop dur per al vestidor blaugrana, que va conèixer la notícia a través del seu tècnic, Pep Guardiola.
El capità, Carles Puyol, es mostrava convençut que el seu company “sortirà endavant, com ja va fer la temporada passada”. Puyol explicava que després de conèixer la notícia els jugadors han parlat amb el seu company “i ell ens ha animat a nosaltres. Des d’aquí li enviem molta força. Estem al costat d’Eric i de la seva família”, comentava tot indicant que el vestidor està tocat però unit. Abidal, de baixa per una pubàlgia les darreres setmanes segons els serveis mèdics del club, va recuperar-se contrarellotge l’any passat i fins i tot va acabar aixecant la Lliga de Campions que l’equip va guanyar a Londres.  Al gener va signar la renovació per a un any amb opció a dues temporades més, però aquesta recaiguda posa una incògnita sobre el futur de la seva carrera com a futbolista.      

Ànims a les xarxes socials
Multitud de mostres d’ànim cap a Abidal van arribar dels companys d’equip i del món del futbol i l’esport a través de les xarxes socials. A twitter es va crear l’etiqueta #animsabidal. Iniesta deia “Abi, tornarà a sortir tot genial i tornaràs a guanyar! No estàs sol!”; “Pedres al camí? Guarda-les totes, un dia construiràs un castell. T’estimem”, posava Thiago Alcàntara; “Tornaràs i ho faràs com sempre, sent el millor!”, “Ets un exemple per a tots!”, escrivia Piqué. També van arribar missatges de jugadors de l’etern rival, el Reial Madrid. “Tot l’ànim del món a un company de professió. És igual el color de la samarreta que es defensi. L’important és la persona. Molta força Abidal”, deia per exemple Casillas. També n’enviava el jugador de l’NBA Ricky Rubio: “Me’n ric de la meva lesió al genoll... Abidal, un exemple de lluita. Sortiràs endavant!”

EL CLUB ESTUDIA FER UN NOU ESTADI FINANÇAT AMB PUBLICITAT

El Barça contempla la idea de construir un nou estadi en uns terrenys al costat de la Diagonal que li ha presentat l’ajuntament. En paral·lel avalua un model per a finançar-lo a través de la publicitat i que li ha presentat l’empresa MCM, que ja es va fer càrrec de la façana de la nova Masia blaugrana. El nou estadi tindrà una capacitat per a 110.000 espectadors i els terrenys on es construirien arribarien amb una permuta amb la Universitat de Barcelona –s’edificaria un nou campus on hi ha ara l’estadi blaugrana–. La idea no compta amb el suport unànime de la directiva però sembla que il·lusiona força el president, Sandro Rosell. Una part del finançament arribaria amb una segona pell a la façana de l’estadi que comptaria amb tecnologia LED i en la qual mostraria publicitat d’anunciants i patrocinadors. L’empresa MCM, la inversió de la qual va desencallar la nova Masia, ha presentat un pla de finançament al club basat en aquest model.

Una bona entrada de públic al Centre de Congressos que va marxar enlluernat amb la proposta fresca de l’artista d’origen coreà, amb un repertori que, com és habitual en ella, es desplega des del classicisme de Brahms i Franck a obres  de caràcter popular, en aquest cas, una suite de West Side Story, el cèlebre musical escrit per Leonard Bernstein.
Chang, que va debutar als vuit anys amb la Filharmònica de Nova York, orquestra que Bernstein va dirigir durant molts anys, va comparèixer acompanyada pel pianista Andrew von Oeyen. La violinista va fer gala d’un estil personal, una interpretació molt lliure i que s’adapta perfectament a tot tipus de repertori, a un ampli ventall de compositors, als quals demostra entendre perfectament, segons explicava al Diari la musicòloga i acadèmica Rosa Fernández, que va impartir la xer­rada de presentació del concert. Chang, deia, s’atreveix amb obres tan fresques com les de Bernstein, allunyades del repertori més clàssic, obrint-se així a altres públics. “El seu mèrit, que hi ha qui considera un demèrit, d’altra banda”, matisava Fernández, que insistia també en “la forma tan bella que té d’articular el so, molt brillant en l’expressió”.
La musicòloga va fer un recor­regut pel repertori programat, glossant la figura de Bernstein, “primer americà que va reivindicar la cultura americana com a model per a la música clàssica, i ho va aconseguir, de manera immillorable, en l’obra d’aquesta nit”. Una obra l’èxit de la qual, va recordar, “radica en el fet que són melodies plenes de sentiments evidents”.
Sobre la Sonata per a violí i piano núm. 3 (Opus 108) de Johannes Brahms, la conferenciant va indicar que és una partitura personal, “lliure, escrita per a si mateix”. El belga César Franck va ser l’eix de la segona part, dedicada íntegrament a la Sonata per a violí i piano en La major, escrita com a regal de noces al virtuós violinista Eugène Isaye, obra plena d’arravatament romàntic.

EL FUTURISTA REACTABLE, AL DISC D'ANDORRA SOUND PROJECT

Reactable Global Sound, la banda barcelonina orquestrada al voltant del futurista instrument musical desenvolupat a la Universitat Pompeu Fabra, debuta a Andorra, en els tres espectacles –a Arinsal i el Tarter– de presentació del nou disc d’Andorra Sound Project, el desè volum de Vito Serrano i, en la part gràfica, Marika Steksova. La troupe del reactable i Serrano es deixaran veure avui al Surf d’Arinsal (mitjanit) i demà a la terrassa de l’Abarset a Granvalira (17.30) i el local Dylan’s del Tarter (novament, a partir de la mitjanit).
Si el reactable ja s’havia pogut veure al Principat (es va presentar en una edició de les jornadees InNova Música), fins ara no havia arribat acompanyat de la Reactable Global Sound, banda que compta entre els seus membres amb el saxofonista David Riberas (Saxattack), músic que ja s’està convertint en un habitual a les nits del país.
Serrano, integrant del col·lectiu de discjòqueis Andorra Sound Project, ha produït una desena de discos des del 2004. Aquest últim és un nou recorregut pels diferents estils del chill out: lounge, new jazz, funky i house es donen la mà en 31 tracks que Serrano va anar provant als locals de les estacions al llarg de tot l’hivern i que ara ha masteritzat i remixat. En un disc amb una filosofia que es reflecteix ja des de la portada, explica: “Amb el cub de Rubik hem volgut dir a la gent que cadascú pot moure les fitxes com vulgui, ho té a les seves mans.” Pel que fa al so, una aposta per la música tranquil·la i optimista.

Fonts d’aquest departament van explicar que es va decidir que aquest tercer militar fos traslladat en helicòpter fins un hospital de la ciutat de Tolosa. Tot i que inicialment es va especular amb el fet que podrien haver estat diversos els autors, els trets van ser efectuats, segons sembla, per una persona que circulava amb casc en una motocicleta i que posteriorment es va donar a la fuga. El succés, tal com assenyalaven els mitjans francesos, va tenir lloc a primera hora de la tarda local en una zona comercial. Les autoritats van localitzar a la zona uns 15 casquets de bala, segons una font policial.
Els militars, tres joves d’entre 20 i 30 anys, formaven part del regiment número 17 de paracaigudistes, prop del quarter dels quals van succeir els fets. El titular francès de Defensa, Gérard Longuet, va indicar ahir en un comunicat que confia que la Justícia “porti la llum” el més ràpidament possible sobre “aquest acte criminal”. Les forces de seguretat van activar un ampli desplegament per mirar de localitzar el responsable dels trets, al mateix temps que intenten determinar el mòbil del crim. Les primeres investigacions els va permetre descartar que es tractés d’un robatori.

Gasos lacrimògens
D’altra banda, la policia francesa va utilitzar gasos lacrimògens contra els treballadors de la siderúrgica Arcelor Mittal de Florange, que es van concentrar ahir davant de les oficines del president, Nicolas Sarkozy, a París. Diversos manifestants van intentar entrar als despatxos del màxim mandatari, moment en què va actuar la policia per reprimir la protesta.

NO VEUEN DISCRIMINACIÓ TOT I NEGAR EL DRET D'ADOPCIÓ

El Tribunal Europeu de Drets Humans va considerar ahir que la negació del dret d’adopció a una parella de dones franceses homosexuals no casades sigui discriminatòria ni contrària al Conveni Europeu de Drets Humans. Es tracta del cas de Valérie Gas i Nathalie Dubois, lesbianes i residents a Clamart (França), plantejat per les dues davant el Tribunal amb seu a Estrasburg pel refús a la petició presentada per la primera d’elles a França per adoptar el fill de la segona. El tribunal va comunicar que no ha trobat “diferència de tracte basada en l’orientació sexual” de les dones, ja que les parelles heterosexuals de fet tampoc poden veure aprovades les seves peticions d’adopció similars a aquesta.

PÉREZ RUBALCABA DÓNA SUPORT ELECTORAL A HOLLANDE

El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va donar suport ahir a la promesa electoral del candidat socialista a la presidència francesa François Hollande de renegociar el nou tractat europeu, que inclou una referència a favor del creixement i de la creació de llocs de treball. Pérez Rubalcaba, que va fer una visita al quarter de campanya a París d’Hollande, amb el qual va estar reunit més de mitja hora, va insistir a la sortida en el fet que havien coincidit que el tractat firmat pels líders de la Unió Europea (UE) el dia 1, pendent ara de ratificació pels estats, “està incomplet”.
“Si deixem que la política europea només lluiti contra el dèficit ens equivoquem. Si només pensem a ajustar, ajustar i ajustar, no aconseguirem créixer”, va explicar el número u del PSOE. Amb tot, no va entrar en com es traduirà la promesa del candidat socialista francès de renegociar el nou tractat europeu, una proposta que ha estat molt criticada pel seu principal rival en els comicis d’abril-maig, Nicolas Sarkozy.