El DDS Madriu no permet que aquesta temporada l’FC Encamp s’adjudiqui el doblet. Vençr en la final del Memorial Canut i revalida el títol, fent bo el plantejament de sortir al contraatac.

El Matecosa UE Sant Julià i l’Escale UE Santa Coloma es disputaran la setmana vinent l’últim títol que hi ha en joc.

L’equip andorrà ja coneix els rivals amb qui s’enfrontarà aquesta setmana en el grup 3 de la Copa Davis, que es disputa a Atenes.

Més de cinquanta persones, entre instructors, especialistes i públic en general, han participat aquest cap de setmana en la sisena edició de l’Andorra Fitness, que s’ha celebrat a AnyósPark, i s’ha constatat així la consolidació d’un certamen que, “tant pel funcionament com per la participació ha anat rodat”, segons va explicar ahir el director del Club Anyós, Pere Pelufo.

Les associacions mediambientals del Pirineu, tant d’Andorra com d’Espanya i de França, preocupades per la situació de la reintroducció de l’ós, van elaborar ahir un manifest en el marc de la trobada anual del Consell Internacional Associatiu per a la Protecció dels Pirineus.

Va ser la número dos a la llista socialdemòcrata d’Escaldes als comicis del 26-A, però és en aquests moments, amb la negociació entre PS i ApC d’un nou Codi de Relacions Laborals i la modificació de la Llei de llibertat sindical, quan Rosa Gili està agafant més protagonisme a les files del grup parlamentari, de la mà de la consellera Mariona González, que integra també l’equip de diàleg. Si aquest acord prospera, segons ella, es veurà més a prop un possible acord en el Pressupost per a l’any vinent.

–¿En quina fase es troba l’actual negociació amb ApC?
–Estem avançant molt. Ja portem prop de dos mesos treballant conjuntament i estem molt contents perquè hi ha una bona dinàmica de treball, a poc a poc ens anem coneixent i hi ha un bon ambient. Ara mateix la Llei sindical està pràcticament embastada, a falta de polir alguns detalls, i estem de ple amb el Codi de Relacions Laborals.

–¿Es presentaran totes dues iniciatives conjuntament?
–Això encara no ho tenim decidit, però a priori, i pel fet que tots dos textos van molt lligats, la idea seria aquesta.

–En el cas de la Llei de llibertat sindical, ¿ha sigut fàcil trobar consensos amb ApC?
–Sí. Tenim molts punts comuns. Nosaltres hem treballat amb la base de l’articulat de l’anterior legislatura, quan es va fer aquell treball amb RD. Per tant, era una llei que ja s’havia consensuat entre les dues forces i ja hi havia molts punts en comú.

–Sembla ser que hi ha una molt bona sintonia escaldenca entre vostè i el conseller d’ApC Óscar Encuentra….
–Sí. Totalment.

–Però contrasta molt aquesta bona entesa del PS i el representant de RD amb les dificultats que hi havia negociant pactes amb Eusebi Nomen… Al final haurem de santificar el conseller Encuentra…
–Bé… Ja se sabia com era l’Óscar. Jo trobo que és una persona agradable amb la qual es pot parlar de tot, encara que sempre hi ha desacords. El que importa és que hi ha un clima constructiu en el qual és possible treballar positivament.

–En essència, ¿què diferenciarà aquest nou articulat sindical de l’anterior?
–Donarem més força als sindicats, així com una legalitat a aquestes organitzacions per tal que tinguin més reconeixement. També volem incidir en el dret de vaga, tot i que això va més dins del Codi de Relacions Laborals. De fet, hi ha moltes connexions entre tots dos textos. També s’entra en el tema de l’elecció dels delegats de personal, on volem fer canvis.

–De fet, s’ha constatat que en el tema d’elecció de delegats la llei no és prou garantista… Si no, que li preguntin a Gabriel Ubach, qui va denunciar un cas en què no s’ha respectat aquest dret…
–Des del PS es vol encarar aquest tipus de situacions. Cal donar més llibertats i, d’entrada, cal que la gent tingui més ganes de sindicar-se, però per això cal que aquestes persones sentin més suport i que sentin que la seva acció serveix per a alguna cosa. Quan parlem amb els sindicats ens exposen aquest problema, el fet que no tenen força, i es tracta de donar-los aquesta força, fer que tinguin el seu paper dins la societat com a tot país avançat. I també a superar la por a agrupar-se.

–Tan important com aquesta llei sindical serà el Codi de Relacions Laborals que estableixi el nombre de diumenges d’obligat descans per als treballadors, sense posar un nombre de diumenges d’obligat compliment per als comerciants…
–Aquestes qüestions s’han de concretar i dins el codi treballem també en fer possible la negociació col.lectiva, que tot sigui institucional, que els sindicats puguin seure en una taula de negociació i participar en la presa de decisions, d’igual manera que l’empresa hi pot dir la seva.
–¿Com valora els avenços fets en el que va de legislatura?
–Jo crec que s’ha fet una cosa molt important, que era l’espasa de Damocles que teníem sobre el cap: el tema dels paradisos fiscals. El primer any ha estat molt centrat en aquest tema i, pel que fa a la resta, clar que ens hauria agradat haver entrat les lleis socials una mica abans, però això respon també a una manera de treballar. El que sí teníem claríssim és que les lleis socials volíem entrar-les perquè passessin. En altres paraules, les hauríem pogut entrar de seguida i que aquestes s’haguessin quedat en un calaix immediatament. Això, no ho volíem. Per això ara estem negociant i veiem una bona dinàmica per tirar-les endavant.
–La previsió per al tràmit del Consell és, doncs, optimista. Però, ¿en quin calendari es podrien materialitzar aquestes lleis?
–La idea és que es faci en aquest període de sessions, tal com vam compartir quan vam començar a negociar amb ApC. Espero que ho aconseguim, tot i que el tema és complex.

–I a banda del tema social, també cal ara concretar la qüestió impositiva. Vostè té la visió que la reforma fiscal és necessària per a una millora de la protecció social i una societat més justa. Almenys així ho va dir en campanya electoral…
–El fet és que aquesta reforma és molt important per tot una sèrie de coses que s’han anat demanant, no només per part del PS, sinó també de CR, com ara la signatura de convenis de doble imposició, que va molt lligat als convenis d’intercanvi d’informació que ja s’han signat. Cal que els acords d’intercanvi derivin en els CDI. I per ser una societat més moderna, com són els països del nostre entorn, cal participació dins l’economia per fer una societat més equilibrada i més social. El que està molt clar és que el PS no vol ofegar la societat andorrana i el que faci serà pel bé del país.

–Al desembre va criticar les “crítiques ferotges” d’ApC cap al Govern. Ara la situació és més plàcida. A dia d’avui, ¿com va la relació amb ApC, a banda de la taula de negociació que hem esmentat?
–Mentre que en la negociació de les lleis socials hi ha molt bona sintonia, la situació en àmbit general, amb el president de grup, és més complicada. Però vull creure que amb ApC hi ha hagut un diàleg intern i el que espero és una altra dinàmica, una visió més constructiva de la manera com s’ha de treballar de cara al futur.

–Aleshores, ¿tenen la sensació que el Pressupost del 2011 serà una altra història que la negociació dels comptes d’aquest any?
–En política no pots dir mai que les coses estan ja fetes. De fet, amb el Pressupost del 2010 va haver-hi un moment en què semblava que tot estava tancat i que es votaria que sí, fet que finalment no va ser. Així, no es pot dir que hi ha res guanyat. El que passa és que amb les declaracions de tots els membres d’ApC tots deixen clar que el país no es pot permetre unes eleccions i que cal tirar endavant, amb la qual cosa vull ser optimista i, basant-me molt en com funciona la taula de treball actual, pensar que els comptes poden prosperar.

–El que ningú no ens traurà serà un estiu força mogut amb tota aquesta negociació…
–Vull creure que no, però és una qüestió que mai està clara.

–¿El fet d’anar amb dotzenes parts s’està notant molt a l’activitat parlamentària?
–És evident que això dóna molta feina, encara que sigui en termes de Govern. Cada crèdit porta una memòria tècnica i cal fer tot el tràmit… Al principi, els crèdits es derivaven a Finances, però ara es tracten a les diferents comissions.

–¿I com valora la posició de CR, que ha començat a fer esmenes?
–En alguns moments em pregunto què busquen amb aquesta posició, ja que hi ha esmenes als crèdits que no haurien d’entrar en política, per exemple en matèria d’Educació, on hi ha esmenes que fan referència a les beques dels estudiants… Jo no sé si es pot fer política en coses així, ja que les coses es poden endarrerir… Vull creure que saben per què ho fan i que són conscients del que fan…

–Bé, ells volen més informació…
–Ara veurem la dinàmica que se seguirà, tot i que confio que no hi ha cap intent de bloquejar el bon funcionament de les coses.

–Tot i que vostè tampoc té la bola de vidre, a veure si encerta en el seu pronòstic: ¿Tindrem quatre anys de legislatura?
–Bé, sóc optimista per naturalesa i penso que això seguirà el curs normal i que la legislatura s’acabarà quan s’ha d’acabar. En qualsevol cas, crec que tot el que passi en els pròxims mesos serà determinant, i el primer pas serà justament aquestes primeres lleis socials. Si ens arribem a entendre, serà molt positiu. Hi haurà un abans i un després de les lleis socials. I tot això, amb la mirada al pròxim Pressupost, que serà fonamental. Si no passen els comptes, està claríssim que la cosa no es podria aguantar de cap manera.

Tot dependrà de la visita del Valladolid el Camp Nou la setmana vinent, i del que faci el Madrid –que ahir va tornar a gua­nyar– a l’estadi d’un Màlaga que va perdre amb el Getafe (2-1) i que es juga el descens.
Els homes de Guardiola, després d’avançar-se clarament per 0 a 3 amb un futbol brillant, gràcies als gols de Messi (5’), Bojan (28’) i Pedro (65’), van permetre que els locals, jugant amb deu –Konko va ser expulsat al minut 56–, posessin la por al cos dels culers retallant diferències perillosament. Kanouté, al 68, i Luis Fabiano, tres minuts després, van ser els autors dels gols sevillistes. Malgrat el patiment final, però, el Barça va conservar l’avantatge i va poder respirar alleujat.
El Reial Madrid, de la seva banda, va golejar l’Athletic de Bilbao per 5 a 1 en un matx marcat per la jugada del minut 22 de la primera part, quan Amorebieta va cometre un penal que li va costar la targeta vermella. Tot i així, el gol de Ronaldo va ser contrarestat per Yeste just abans del descans. A la represa, Pellegrini va treure al terreny de joc Kaká i el Madrid va tombar la resistència basca amb els gols d’Higuaín, Sergio Ramos, Benzema i Marcelo.
A Cornellà-el Prat, el flamant estadi de l’Espanyol va tancar la seva primera temporada oficial amb una nit feliç. D’entrada per una victòria que assegura la permanència dels blanc-i-blaus (2-1) sobre un Osasuna que no s’hi jugava res però que li va posar les coses difícils. I després pel reconeixemant del públic a Raúl Tamudo, un dels grans estendards de la història del club, en el seu últim partit amb la samarreta blanc-i-blava. L’Espanyol en va tenir prou amb tres minuts a la segona part per capgirar el gol matiner de Vadocz (4’). Forlín i Osvaldo van ser els autors dels gols locals.
D’altra banda, el Vila-real es va endur els tres punts en la visita del València (2-0), en un partit marcat per la falta d’agressivitat dels ché. Els de Garrido van fer els deures en els primers 20 minuts. Rossi va avançar l’equip al 10, i Llorente va encarrilar el matx amb una rematada de cap.
El José Zorrillva va viure un partit agònic que va acabar amb la victòria del Valladolid sobre el Racing (2-1). Els càntabres es van avançar al marcador gràcies a un gol de Christian, però Baraja i Nauzet van fer la volta al partit. Així, tots dos equips estan fora del descens, i tot es decidirà en l’última jornada.
Quant a altres partits destacats, el Xerez va imposar-se al Saragossa (3-2), el Deportivo va derrotar el Mallorca (1-0) i l’Sporting i l’At­lètic van empatar a un gol.

EL BAYERN DE MUNIC GUANYA L'HERTHA I S'EMPORTA LA BUNDESLIGA

El Bayern de Munic va confirmar ahir el seu 22è títol de lliga, el qual s’havia assegurat virtualment la setmana passada. Només una derrota per 17 gols de diferència combinada amb una victòria del Schalke li haurien pres la glòria. L’equip alemany, però, ni tan sols va perdre, sinó que va obtenir un còmode triomf al camp de l’Hertha (1-3), gràcies a un gol d’Olic i dos de Robben. Així doncs, Louis van Gaal s’ha endut el primer dels tres títols que pot guanyar aquesta temporada, ja que a la lliga s’hi poden afegir aviat la Copa i la Champions.
Pel que fa a la resta de la Bundesliga, el Schalke i el Werder Bremen acompanyaran el Bayern en la pròxima edició de la Lliga de Campions; el Bayer Leverkusen i el Borussia Dortmund es van classificar per a l’Europa League; l’Hertha i el Bochum van baixar a segona divisió, i el Nuremberg haurà de jugar la promoció per salvar la categoria.
D’altra banda, altres grans equips poden proclamar-se campions de lliga aquest cap de setmana. A Anglaterra, el Chelsea depèn de si mateix per aixecar el trofeu: només ha de gua-nyar avui el Wigan a Stamford Bridge per esvair qualsevol esperança que pugui tenir el Manchester United. A Itàlia, l’Inter de Milà s’emportarà el cinquè Scudetto consecutiu si venç el Chievo i la Roma no pot amb el Cagliari. I a Portugal, al Benfica només li cal un punt contra el Río Ave en el partit d’avui.

Es tracta de les peces més antigues, valuoses o delicades del patrimoni bibliogràfic andorrà, que té l’accés restringit perquè la seva fragilitat pateix cada vegada que el toquen. O perquè n’hi ha tan pocs exemplars que no es pot assumir el risc de deixar-los en préstec i que es perdin.
L’objectiu és que aquests fons ar­ribin a poder ser consultats a través de la xarxa. I, a llarg termini, que el país es pugui incorporar a projectes més vastos, com Europeana, la biblioteca virtual impulsada pel Consell d’Europa, o la World Digital Library, creada per la Unesco. Que, arribat el moment, seria el primer pas, ja que es troba entre els projectes anunciats pels responsables del ministeri de Cultura per a aquesta legislatura. El cas d’Europeana no sembla veure’s tan clar de moment. En tot cas, arribaria en una fase posterior.
Tot, això no obstant, necessita aquest pas previ de la digitalització. Hi ha un pressupost: 15.570 euros, i la subvenció demanada, 16.000 dòlars (uns 12.500 euros segons el canvi actual). De la quantitat que falta se n’haurien d’encarregar les administracions del país i l’Abada.

Idees clares
Algunes biblioteques, com les d’Encamp i la Massana, ja tenen prou clar quins són els fons que volen veure digitalitzats. Tant que ja ho van fer constar a l’informe que l’Abada va presentar a la Unesco per demanar l’ajut. Així, el centre encampadà –on ja han fet una mostra de digitalització i consulta en línia, amb la Consueta d’Encamp– vol traslladar al format numèric seixanta llibres de la col·lecció local, entre altres documents. I el de la Massana, llibres i recopilacions de contes publicats als diaris de l’època que pertanyen al fons Isabelle Sandy, així com una part dels 82 llibres relacionats amb la parròquia.
Inicialment, el fons digitalitzat quedaria penjat conjuntament amb el catàleg col·lectiu de les biblioteques del país o bé a la web de l’Arxiu  o la Biblioteca Nacional, segons explica la presidenta de l’Abada, Pepi Diéguez. Però fins aleshores encara falta temps: el procés d’escanejat, si la subvenció s’atorga, s’allargaria un any a partir del setembre.
Per portar a terme totes les tasques que s’han proposat, els bibliotecaris i arxivers confien a comptar amb l’ajut d’un altre organisme internacional, l’Eblida (European Bureau of Library, Information and Documentation Associations), al qual l’associació andorrana té previst adherir-se al llarg d’aquest mes. Es tracta d’una entitat independent que oferirà als professionals del país vies per encarar reptes com ara difondre i promocionar el patrimoni  cultural del país a l’exterior, assegura Diéguez.

MÉS DE 130 REFERÈNCIES DES DE FONS DE CENTRES DE QUATRE PAÏSOS EUROPEUS

Des de les instàncies implicades, el Govern i els professionals, hi ha un interès més marcat per la Digital World Libray. Si més no, per començar. I això que en el cas d’Europeana la presència de documents que responen al nom propi del país en fer una recerca no és tan absolutament pobre.
Així, si introduim Andorra al cercador, apareixen 69 documents a la pantalla: 49 són documents escrits –en termes    generals, d’una antiguitat considerable–, mentre que hi ha nou imatges i  onze documents sonors.
Si optem pel francès, amb Andorre, la quantitat global de documents que apareix també és de 69, però en aquest cas són set textos, 58 imatges i quatre vídeos, entre els quals alguns que recullen el pas d’Anquetil pel país en un Tour.
Cap no està penjat des d’Andorra. Els proveïdors són a França, Espanya i Portugal o Alemanya en algun cas. Hi ha fons de les biblioteques nacionals de França i Espanya, l’Institut National de l’Audiovisuel, col·leccions gal·les o el Centre Virtuel de la Connaissance sur l’Europe, la Biblioteca Virtual Cervantes o la Saxon State Library, de Dresde.

En total, es van can­cel·lar 606 dels 1.114 vols programats en aquestes instal·lacions. Tres setmanes després de bloquejar el trànsit aeri europeu, el núvol es va instal·lar la matinada d’ahir al nord de la península. L’erupció s’havia reactivat els últims dies i va tornar a provocar una gran columna de fum, de fins a 10.000 metres d’alçada.
Les restriccions aèries van començar a última hora del matí, i la normalitat va tornar de manera gradual. Així, mentre Saragossa, Valladolid i Salamanca van recuperar el servei als seus aeroports a les vuit de la tarda, a Barcelona Aena no va reobrir les instal·lacions del Prat fins a les deu de la nit. D’altres aeroports, com els de la Corunya, Santiago de Compostel·la o Sant Sebastià, hauran d’esperar fins avui al matí per recuperar la normalitat.
El tancament el va dictar el ministre de Foment, José Blanco, seguint la recomanació de l’organisme europeu que coordina el trànsit aeri, l’Eurocontrol, amb la “prioritat absoluta” de garantir la seguretat dels passatgers. Blanco ja va anunciar que no autoritzaria cap vol mentre els tècnics no “garanteixin plenament que el núvol no suposa cap risc”.

350 cancel·lacions a catalunya
A l’aeroport de Barcelona es van haver de cancel·lar els 226 vols programats –tant sortides com arribades– entre les 15.30 i les 22.00 hores. Uns 28.000 passatgers es van veure afectats i això va provocar llargues cues davant les oficines de les companyies aèries. A més, al matí també s’havien cancel·lat 23 sortides i 25 arribades. A Girona es van haver de cancel·lar 28 sortides i 28 arribades que van afectar uns 4.000 passatgers. Lleida-Alguaire també va romandre tancat, tot i que no hi havia operacions previstes. A l’aeroport de Reus, que no va tancar, la companyia Ryanair va cancel·lar, malgrat tot, els 24 vols programats.
Les companyies aèries van oferir la possibilitat de canviar el dia o el destí del bitllet, o tornar els diners i, per fer front a la situació, es van reforçar altres mitjans de transport, sobretot els trens i els autobusos.

JOE BIDEN AGRAEIX A ZAPATERO EL SUPORT A L'AFGANISTAN

El vicepresident dels Estats Units, Joe Biden, va agrair ahir al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, el suport de les tropes del país veí a l’Afganistan. Els dos dirigents es van reunir a la Moncloa poc abans de visitar amb la ministra de Defensa, Carme Chacón, la base de la brigada paracaigudista a Paracuellos del Jarama, a Madrid.
Així, Biden, que va arribar a la capital espanyola procedent de Brussel·les, va destacar la cooperació amb Espanya a l’Afganistan i va agrair a Zapatero l’increment de tropes al país asiàtic, especialment pel que fa a formadors. Un esforç, va assegurar, que ha de contribuir que ben aviat els afganesos siguin capaços d’assumir les seves pròpies responsabilitats. En aquest marc també va llançar una advertència a l’Iran, que, segons va dir, es debat entre complir les normes internacionals o afrontar el seu aïllament.
Biden també va transmetre al mandatari espanyol el suport dels Estats Units a les accions de la Unió Europea per rescatar Grècia de la crisi. Així mateix, va felicitar Zapatero pel seu “lideratge” durant la presidència de torn de la UE.
El president espanyol, per la seva banda, va assegurar que la recuperació econòmica europea està en marxa, i que una de les claus que han de permetre reactivar la creació d’ocupació és superar la crisi als mercats. Segons Zapatero, una de les tasques pendents del pròxim G-20 és aconseguir el compromís de les grans entitats financeres perquè en un futur les seves crisis no les paguin els ciutadans, sinó que elles mateixes disposin de recursos davant possibles cracks.

Unes dues-centes persones es van aplegar per gaudir de la celebració, en la qual el Copríncep va qualificar de “privilegi” poder contemplar al mateix temps “el romànic mil·lenari” de l’església “i l’Andorra moderna”, per la vista de què es pot gaudir des de Sant Miquel d’Engolasters.
Abans de la celebració es va fer la tradicional ballada de sardanes, amb la presència de nombroses autoritats. A més dels cònsols d’Escaldes-Engordany, hi eren presents el ministre d’Interior, Víctor Naudi, i diversos consellers generals. L’acte va tenir com a moment més emotiu la presentació de la pubilla, de l’hereu, de la pubilleta, de les dames d’honor i de la fadrina del 2010. Com ja és habitual en aquesta celebració, es va posar el punt final a la festa oferint coca i moscatell a tots els assistents.
El cònsol major de la parròquia, Antoni Martí, va destacar que era “tot un honor que l’arquebisbe hagi vingut a la festa”. El mandatari comunal va ressaltar la “bona rebuda” que va tenir el Copríncep entre els ciutadans, que es van atansar a donar-li la mà. També va ressaltar que la festivitat era un prova més que “les zones d’Escaldes són dinàmiques”, per la diversitat en l’oferta d’oci i muntanya que tenen.
La missa es va oficiar a l’aire lliure, tot i que alguns núvols amenaçaven tímidament. Els agents de circulació, amb l’uniforme de gala perquè també celebraven el seu dia, controlaven que els cotxes no destorbessin gaire un ambient que va tenir poc de recolliment.
La festa va continuar a la tarda amb el grup d’animació infantil Mira què sé fer a la plaça dels Coprínceps, i per als padrins es va programar un ball al Prat del Roure a càrrec del grup Absis.

'SI É FESTIU HO ÉS PER A TOTS'

Antoni Martí va ser preguntat durant la festa sobre la possibilitat que la diada de Sant Miquel d’Engolasters fos festiva a la parròquia. Martí va respondre que “si és festiu ho és per a tots”. I és que el cònsol va advertir del perill que, al final, el dia lliure acabi sent només per als treballadors de l’administració local, “i hauria de ser-ho per a tots els sectors”, perquè, segons Martí, “ningú no entendria una altra cosa”. Martí també es va mostrar força contundent amb la possibilitat de fer coincidir la diada amb els dissabtes sempre, tot dient que “la diada és el dia 8”.

Ahir va visitar Andorra –va participar en una jornada sobre la biodiversitat a Ordino– i va dir que el desmantellament de Porte des Neiges comporta la fi d’anys de contenciosos i processos administratius per obtenir els permisos necessaris per fer possible el complex residencial i l’estació d’esquí. Segons l’alcaldessa, l’informe del ministeri d’Ecologia i Desenvolupament Sostenible del govern francès i la pressió de les entitats mediambientals han fet possible que el projecte finalment s’aturi.
Delieux va dir que tot i la diferència d’interessos entre la localitat francesa i Pas Grau Internacional, “hi ha un respecte i les relacions entre les dues parts són correctes”. I és que la societat andorrana demana quinze milions d’euros a Porta per danys i perjudicis. Pas Grau Internacional volia desenvolupar un complex residencial. Com que els permisos trigaven a arribar, es va construir un telecadira i dues pistes bàsicament per no perdre la Unité Touristique Nouvelle, que tenia una durada de deu anys. L’alcaldessa va considerar “aberrant” que una localitat com Porta, que té 135 habitants, “es trobi en processos administratius sense fi”. Des de l’ajuntament de la localitat francesa s’han preocupat perquè tots els afers pendents al tribunal administratiu es resolguessin “perquè hi havia estudis en curs que permetien arribar a la fi” d’aquest període de contenciosos. El projecte es va iniciar el 1973, quan un privat hi volia construir un complex turístic. La societat andorrana s’interessa més tard.

UN EXPERT INSTA EL PRINCIPAT A FER UNA LLEI PER PROTEGIR EL PATRIMONI NATURAL

En la jornada sobre la biodiversitat i turisme del Consell Internacional Associactiu per a la Protecció dels Pirineus que es va celebrar ahir a Ordino, es van posar de manifest les dificultats per compaginar el turisme i la protecció dels espais naturals. Fins i tot un membre de la Unió Internacional de Conservació de la Natura, Josep Maria Mallarach, va demanar al Govern d’Andorra que aprovi una llei de protecció del patrimoni natural com a primer pas per frenar la pèrdua sostinguda de la biodiversitat. Mallarach va dir que cal elaborar una estratègia nacional de conservació de la biodiversitat i establir un sistema d’espais protegits. En aquest sentit, es va mostrar convençut que al Principat, pel valor del seu patrimoni natural i les característiques del relleu, el 60% de la seva superfície ha de ser espai protegit.
Mallarach considera que també cal cooperar entre veïns i fer polítiques i programes transfronterers per tal de ser efectius. El col·loqui també va comptar amb una taula rodona sobre parcs naturals.