Va ser la número dos a la llista socialdemòcrata d’Escaldes als comicis del 26-A, però és en aquests moments, amb la negociació entre PS i ApC d’un nou Codi de Relacions Laborals i la modificació de la Llei de llibertat sindical, quan Rosa Gili està agafant més protagonisme a les files del grup parlamentari, de la mà de la consellera Mariona González, que integra també l’equip de diàleg. Si aquest acord prospera, segons ella, es veurà més a prop un possible acord en el Pressupost per a l’any vinent.
–¿En quina fase es troba l’actual negociació amb ApC?
–Estem avançant molt. Ja portem prop de dos mesos treballant conjuntament i estem molt contents perquè hi ha una bona dinàmica de treball, a poc a poc ens anem coneixent i hi ha un bon ambient. Ara mateix la Llei sindical està pràcticament embastada, a falta de polir alguns detalls, i estem de ple amb el Codi de Relacions Laborals.
–¿Es presentaran totes dues iniciatives conjuntament?
–Això encara no ho tenim decidit, però a priori, i pel fet que tots dos textos van molt lligats, la idea seria aquesta.
–En el cas de la Llei de llibertat sindical, ¿ha sigut fàcil trobar consensos amb ApC?
–Sí. Tenim molts punts comuns. Nosaltres hem treballat amb la base de l’articulat de l’anterior legislatura, quan es va fer aquell treball amb RD. Per tant, era una llei que ja s’havia consensuat entre les dues forces i ja hi havia molts punts en comú.
–Sembla ser que hi ha una molt bona sintonia escaldenca entre vostè i el conseller d’ApC Óscar Encuentra….
–Sí. Totalment.
–Però contrasta molt aquesta bona entesa del PS i el representant de RD amb les dificultats que hi havia negociant pactes amb Eusebi Nomen… Al final haurem de santificar el conseller Encuentra…
–Bé… Ja se sabia com era l’Óscar. Jo trobo que és una persona agradable amb la qual es pot parlar de tot, encara que sempre hi ha desacords. El que importa és que hi ha un clima constructiu en el qual és possible treballar positivament.
–En essència, ¿què diferenciarà aquest nou articulat sindical de l’anterior?
–Donarem més força als sindicats, així com una legalitat a aquestes organitzacions per tal que tinguin més reconeixement. També volem incidir en el dret de vaga, tot i que això va més dins del Codi de Relacions Laborals. De fet, hi ha moltes connexions entre tots dos textos. També s’entra en el tema de l’elecció dels delegats de personal, on volem fer canvis.
–De fet, s’ha constatat que en el tema d’elecció de delegats la llei no és prou garantista… Si no, que li preguntin a Gabriel Ubach, qui va denunciar un cas en què no s’ha respectat aquest dret…
–Des del PS es vol encarar aquest tipus de situacions. Cal donar més llibertats i, d’entrada, cal que la gent tingui més ganes de sindicar-se, però per això cal que aquestes persones sentin més suport i que sentin que la seva acció serveix per a alguna cosa. Quan parlem amb els sindicats ens exposen aquest problema, el fet que no tenen força, i es tracta de donar-los aquesta força, fer que tinguin el seu paper dins la societat com a tot país avançat. I també a superar la por a agrupar-se.
–Tan important com aquesta llei sindical serà el Codi de Relacions Laborals que estableixi el nombre de diumenges d’obligat descans per als treballadors, sense posar un nombre de diumenges d’obligat compliment per als comerciants…
–Aquestes qüestions s’han de concretar i dins el codi treballem també en fer possible la negociació col.lectiva, que tot sigui institucional, que els sindicats puguin seure en una taula de negociació i participar en la presa de decisions, d’igual manera que l’empresa hi pot dir la seva.
–¿Com valora els avenços fets en el que va de legislatura?
–Jo crec que s’ha fet una cosa molt important, que era l’espasa de Damocles que teníem sobre el cap: el tema dels paradisos fiscals. El primer any ha estat molt centrat en aquest tema i, pel que fa a la resta, clar que ens hauria agradat haver entrat les lleis socials una mica abans, però això respon també a una manera de treballar. El que sí teníem claríssim és que les lleis socials volíem entrar-les perquè passessin. En altres paraules, les hauríem pogut entrar de seguida i que aquestes s’haguessin quedat en un calaix immediatament. Això, no ho volíem. Per això ara estem negociant i veiem una bona dinàmica per tirar-les endavant.
–La previsió per al tràmit del Consell és, doncs, optimista. Però, ¿en quin calendari es podrien materialitzar aquestes lleis?
–La idea és que es faci en aquest període de sessions, tal com vam compartir quan vam començar a negociar amb ApC. Espero que ho aconseguim, tot i que el tema és complex.
–I a banda del tema social, també cal ara concretar la qüestió impositiva. Vostè té la visió que la reforma fiscal és necessària per a una millora de la protecció social i una societat més justa. Almenys així ho va dir en campanya electoral…
–El fet és que aquesta reforma és molt important per tot una sèrie de coses que s’han anat demanant, no només per part del PS, sinó també de CR, com ara la signatura de convenis de doble imposició, que va molt lligat als convenis d’intercanvi d’informació que ja s’han signat. Cal que els acords d’intercanvi derivin en els CDI. I per ser una societat més moderna, com són els països del nostre entorn, cal participació dins l’economia per fer una societat més equilibrada i més social. El que està molt clar és que el PS no vol ofegar la societat andorrana i el que faci serà pel bé del país.
–Al desembre va criticar les “crítiques ferotges” d’ApC cap al Govern. Ara la situació és més plàcida. A dia d’avui, ¿com va la relació amb ApC, a banda de la taula de negociació que hem esmentat?
–Mentre que en la negociació de les lleis socials hi ha molt bona sintonia, la situació en àmbit general, amb el president de grup, és més complicada. Però vull creure que amb ApC hi ha hagut un diàleg intern i el que espero és una altra dinàmica, una visió més constructiva de la manera com s’ha de treballar de cara al futur.
–Aleshores, ¿tenen la sensació que el Pressupost del 2011 serà una altra història que la negociació dels comptes d’aquest any?
–En política no pots dir mai que les coses estan ja fetes. De fet, amb el Pressupost del 2010 va haver-hi un moment en què semblava que tot estava tancat i que es votaria que sí, fet que finalment no va ser. Així, no es pot dir que hi ha res guanyat. El que passa és que amb les declaracions de tots els membres d’ApC tots deixen clar que el país no es pot permetre unes eleccions i que cal tirar endavant, amb la qual cosa vull ser optimista i, basant-me molt en com funciona la taula de treball actual, pensar que els comptes poden prosperar.
–El que ningú no ens traurà serà un estiu força mogut amb tota aquesta negociació…
–Vull creure que no, però és una qüestió que mai està clara.
–¿El fet d’anar amb dotzenes parts s’està notant molt a l’activitat parlamentària?
–És evident que això dóna molta feina, encara que sigui en termes de Govern. Cada crèdit porta una memòria tècnica i cal fer tot el tràmit… Al principi, els crèdits es derivaven a Finances, però ara es tracten a les diferents comissions.
–¿I com valora la posició de CR, que ha començat a fer esmenes?
–En alguns moments em pregunto què busquen amb aquesta posició, ja que hi ha esmenes als crèdits que no haurien d’entrar en política, per exemple en matèria d’Educació, on hi ha esmenes que fan referència a les beques dels estudiants… Jo no sé si es pot fer política en coses així, ja que les coses es poden endarrerir… Vull creure que saben per què ho fan i que són conscients del que fan…
–Bé, ells volen més informació…
–Ara veurem la dinàmica que se seguirà, tot i que confio que no hi ha cap intent de bloquejar el bon funcionament de les coses.
–Tot i que vostè tampoc té la bola de vidre, a veure si encerta en el seu pronòstic: ¿Tindrem quatre anys de legislatura?
–Bé, sóc optimista per naturalesa i penso que això seguirà el curs normal i que la legislatura s’acabarà quan s’ha d’acabar. En qualsevol cas, crec que tot el que passi en els pròxims mesos serà determinant, i el primer pas serà justament aquestes primeres lleis socials. Si ens arribem a entendre, serà molt positiu. Hi haurà un abans i un després de les lleis socials. I tot això, amb la mirada al pròxim Pressupost, que serà fonamental. Si no passen els comptes, està claríssim que la cosa no es podria aguantar de cap manera.