“Una barbaritat” i “una patacada a la competitivitat del país” van ser altres de les definicions de la mesura bancària. La Cambra de Comerç i les diferents entitats que agrupen botiguers, com ara la Federació de Comerciants (FACA), van lamentar l’acord bancari sense qüestionar-ne “la licitud” i van donar per fet que no quedarà cap més remei que siguin els comerciants els que assumeixin l’impacte de la mesura per no perjudicar encara més el consum i a càrrec del marge de benefici. Una altra qüestió és la possibilitat que es pugui establir un mínim de despesa per sota de la qual no acceptar el pagament amb targeta.

Portaveus
El president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, va recordar que el 20% de les transaccions del comerç d’Andorra, “que és el sector més afectat”, són nacionals. I que, en conseqüència, “i encara més en els temps en què estem”, l’aplicació d’una comissió “és una mala notícia” i una despesa més que el comerç “es carregarà a les seves costelles”. Pantebre va respondre amb un “rotundament no” a la possibilitat que es modifiquin els preus. I va exposar la situació quan es va començar a aplicar una comissió sobre les operacions fetes amb targetes estrangeres, que tampoc no van suposar una alteració en el preu de venda. Les comissions que s’apliquen sobre les transaccions fetes amb diner de plàstic forà són molt més elevades: de l’1,5% al 4% “depenent del poder de negociació” de cada empresa respecte del seu proveïdor bancari.
El màxim responsable de l’ens cameral va afirmar, en relació amb la possibilitat que s’estableixi un mínim a partir del qual acceptar targetes, que “tinc molts dubtes que això sigui així”. La integrant de la junta directiva de l’Associació de Petits Comerciants Rosa Pascuet encara va anar més enllà en assegurar que “qualsevol comerç que es digui comerç ha d’acceptar” les targetes. “Nosaltres cobrem moltíssim amb targeta. I el client és el nostre principal actiu. No podrem pas dir que no n’acceptem o que li cobrem un recàr-rec”. Pascuet va qualificar d’“un altre cop a l’esquena” del comerç la decisió dels bancs malgrat resignar-se a reconèixer que “el banc és una botiga que ven diners. I tot té un cost”.
El vicepresident de la FACA, Antonio Miralles, va ser molt contundent. “Tots estem assumint costos i fent sacrificis i els bancs són els únics que no ho fan. Sembla que estan jugant en un escenari diferent.” I encara hi va insistir: “Sembla que els bancs van a la seva i a una altra velocitat.” Miralles va recordar, també, que just quan les empreses no apugen salaris per “mirar de defensar els llocs de treball”, la comissió fixada pels bancs, “com diuen en castellà, sembla més aviat una ganivetada trapera”. Només va tenir una petita disculpa pels bancs (“han de fer el que sia per guanyar diners”), però va deixar clar que “no crec que sigui el moment ni el més oportú”.
Respecte de la repercussió que tindrà la decisió dels bancs, el vicepresident de la FACA va demanar-se: “Tal com està el mercat, com t’atreveixes a tocar els preus?” I ell mateix es va respondre: “Si algú té la temptació de transferir als preus (l’impacte de la comissió), ja sap el pa que s’hi dóna.” Ara, Miralles està convençut que alguna solució s’haurà de trobar. I que potser hi haurà menys moviment amb les targetes. I va recordar, per exemple, que als Estats Units, per imports inferiors al que serien vint euros no s’accepta el pagament amb targeta, un fet que no és descartable que es pugui plantejar.

"NOMÉS HI HA DOS ESCENARIS: COMPLIR O NEGAR-'SHI

Un dels col·lectius més molestos, almenys si es té en compte el parer del seu portaveu, Antonio Azurmendi, era la Unió Hotelera. “Veuerem com podem adaptar [la comissió]. N’estudiarem la repercussió, però en aquesta situació econòmica, tenir més despesa és un problema”, va afirmar Azurmendi, que després va ser més rotund: “Quan no et proposen les coses, sinó que te les imposen, només hi ha dos solucions possibles: o compleixes o fas una negociació, que és ben clar que no podrà ser.” Per al portaveu de la patronal hotelera, “no sé pas on arribarem”. Azurmendi va assegurar que després d’anys i anys sense incrementar els preus dels serveis, “que estiguem vius és un miracle”. “Potser volen provar fins on som capaços d’arribar”, va dir irònicament el portaveu de l’entitat, que demà analitzarà més profundament l’impacte de la mesura.

L’arquebisbe d’Urgell i copríncep episcopal d’Andorra, Joan-Enric Vives, ha enviat una carta de condol al rei de Bèlgica, Albert II, en nom de les autoritats i del poble andorrà i en el seu propi pel “terrible accident de carretera que va passar a Suïssa” en què van morir 28 persones, moltes d’elles infants de dues escoles belgues.

La consellera general socialdemòcrata Sílvia Bonet ha formulat un seguit de preguntes adreçades al Govern, que les ha de contestar per escrit. Totes les qüestions, quatre, són relatives a l’acabament del contracte amb les empreses privades de transport sanitari extern programat i no programat i del transport sanitari intern no programat.

La composició de l’equip de la Copa Davis es tornarà a definir a través de dos tornejos. Les baixes han fet que només siguin cinc els jugadors que optin a les dues places, que acompanyaran a la cita de Bulgària Jean Baptiste Poux, l’únic jugador que, com l’any passat, té el lloc assegurat.

El grup parlamentari demòcrata ha decidit proposar la no renovació dels membres del Consell Andorrà de l’Audiovisual (CAA), i per tant eliminar aquesta figura, perquè es considera que la tasca que avui des­envolupen pot ser assumida per altres organismes i institucions.

La Guàrdia Civil ha informat que aquest passat dijous 16 de març va intervenir dins el recinte duaner de la Farga de Moles 29.970 paquets de tabac ros, marca Austin Red, valorats en 100.399,50 euros.

Cada comú destina una partida de 10.000 euros anuals per a la reunió de cònsols. Els 70.000 euros serveixen per garantir-ne la seva celebració anual. El partit socialdemòcrata considera la xifra exagerada i va exigir ahir una rebaixa de cada Comú per adequar-se a la delicada situació econòmica que viu el país.

Rossend Areny, conseller socialdemòcrata de Sant Julià, va manifestar ahir durant el consell de Comú que els consistoris han de donar exemple i «estrènyer-se el cinturó». A més a més, va lamentar que es destinés una partida tan elevada per una institució que s’ha «desvirtuat», va assegurar. Per justificar aquesta postura, Areny va plantejar que les reunions de cònsols van crear-se per tractar temes de mancomunar, una situació que ja no es dóna en l’actualitat.

A més a més de demanar que es reduís l’aportació a aquesta convocatòria mensual entre els mandataris, els socialdemòcrates també van sol·licitar que la minoria pugui tenir més informació sobre les actes, i en conseqüència més participació en la presa de decisions. Areny va lamentar que tota la informació rebuda per part de la majoria sigui a posteriori de la celebració de la reunió. Fins i tot Areny va assegurar que no es descarta una unió de les minories de les set corporacions per agafar més força en la seva voluntat d’incidir a les trobades.

La possible unió és un tema que han de tractar les oposicions, però pel que fa a la demanda de tenir més informació a priori, la cònsol Montserrat Gil va assegurar que no hi haurà cap problema en concedir-la. Gil va plantejar que la millor opció passaria per informar de l’ordre del dia i del que requereixi la minoria durant les comissions de treball.

el paper de les juntes de govern / El d’ahir va ser un consell de Comú de tràmit, tal i com van reconèixer les dues parts, però que es va allargar més del compte degut a l’extensa llista d’interpel·lacions que va fer el PS en relació als continguts tractats a les Juntes de Govern. Es va demanar pel cost de les obres que han convertit el Prat Gran en un exitós espai de joc per als infants, i també pel preu de la contractació d’una empresa de comunicació externa que informa dels actes del Comú, entre d’altres. Areny va explicar que tenen dubtes en diversos àmbits i que podrien ser solucionats si els deixessin entrar a les Juntes de Govern. Una possibilitat que ahir va tornar a descartar Gil. «A les juntes només hi ha la minoria, després ells tenen el dret de demanar tota la informació que convingui, no hi ha cap problema».

Altres acords presos ahir van ser l’aprovació de la congelació de les tarifes per posar terrasses (afegint-se al canvi respecte a que podran estar obertes durant tot l’any) i el vistiplau lauredià per entrar una proposició de Llei perquè les sancions i multes que fa molt temps que estan a la Batllia no prescriguin.