És arquitecte i reconeix que viu la professió fins i tot quan no treballa. “La feina marca el temps lliure, condiciona la teva manera de veure i la de la gent del voltant”, assegura. Iñaki Uriarte explica que “una vegada em van dir que era un aventurer de la mirada” i admet que, a vegades, la passió per observar i per fixar-se en detalls del paisatge “pot arribar a emprenyar qui està amb mi”. Afortunadament, la seva parella “ho accepta i sap que s’ha de condescendir una mica”.
La vida d’Uriarte ha transcor­regut entre Catalunya, on va néixer, i el País Basc, terra familiar i on ara resideix. Després de la guerra civil, els seus pares van exiliar-se a la capital catalana, un fet que el va encaminar cap a l’arquitectura. “Fer la carrera va ser un premi a la repressió política. A Barcelona es podia estudiar qualsevol cosa, a Euskadi, no”, explica, per després justificar l’elecció tot al·legant que “de petit em van ensenyar a mirar i això em va influir”. És un ferm defensor de la necessitat de preservar edificis clau de l’arquitectura industrial: “Em preocupen coses que poden semblar insignificants, però que diuen molt. Per exemple, els cables elèctrics expliquen una història, quan i com va arribar allà l’electricitat.”
Acabada la carrera, les passes el van portar cap a terres basques. Els motius? En part, per necessitat. “Creia que a Barcelona no tenia tantes sortides professionals”, accepta. Però també per una “mentalitat ideològica”. Uriarte volia “ajudar a reconstruir el país”. En definitiva, “era el moment de tornar”. I és que, malgrat els anys a Catalunya, l’arquitecte afirma que “sóc basc i mai no vaig estar desarrelat perquè participava en molts moviments”, tot i que “aportant la meva formació diferent, mediterrània”.
Un detall revelador de la vocació d’aquest aventurer de la mirada és que no utilitza el mòbil. “Si vaig pel carrer, vull veure per on vaig, mirar coses, no anar parlant en veu alta”, justifica.

Apunt biogràfic
>> Més crític que autor
Iñaki Uriarte va cursar arquitectura a la Universitat de Barcelona, tot i que ell mateix admet que s’ha centrat més en l’avaluació i la crítica de projectes “dient el que penso i pensant el que haig de dir” que no pas en la realització. En els darrers temps, també s’ha dedicat a la divulgació, defensant el paisatge industrial que tant l’apassiona, com va fer dimarts passat davant el Col·legi d’Arquitectes.

El president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, va titllar d'arbitrarietat l'obligació de dipositar la comptabilitat del 2009 per poder dipositar la del 2010 i poder inscriure canvis al registre de societats. Després d'una llarga discussió sobre l'articulat de les lleis i reglaments que regulen tot aquest tema, Nomen i també els consellers reformistes Conxita Mora i Daniel Mora es van preocupar per les possibles sancions si no es podien dipositar els comptes del 2010 perquè els de l'any anterior no s'han pogut presentar o si es presenten fora de termini. El ministre d'Economia i Finances, Pere López, va reconèixer que no hi haurà sancions, però va recordar que les empreses tenen l'obligació de formular els comptes en els sis mesos posteriors al tancament de l'exercici comptable.

D'altra banda, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, va assegurar que enguany es mantindrà l'obligació que els establiments comercials tanquin vuit diumenges a la tarda perquè encara no s'ha establert un canvi de normativa que asseguri que es complirà la proposta dels comerciants de donar festa als empleats durant deu diumenges a l'any. Des de Coalició Reformista es va assegurar que la millor possibilitat seria que això es pogués regular en base a convenis col·lectius. El conseller reformista Joan Torres va acusar el Govern que amb aquesta decisió i els canvis que s'havien dut a terme en la mesura s'estava desorientat els comerciants i els turistes.

En un altre ordre de coses el ministre d'Interior, Víctor Naudi, va exposar que el Govern troba oportú disposar del reglament de registre dels col·legis professionals abans de tramitar els projectes de llei de creació d'aquests organismes. Naudi ho va dir responent la pregunta del conseller reformista Jaume Serra, que acusava el Govern de no complir la Llei, que estableix un termini de tres mesos per emetre un informe i un mes més per tramitar el projecte de creació del col·legi professional en qüestió, ja que hi ha dotze sol·licituds entrades. Naudi va reconèixer que no s'estaven complint aquests terminis, però va assegurar que s'està complint igualment la Llei perquè no estableix terminis.

"Preveiem un dèficit al 2010 al voltant dels 70 milions". Aquest pronòstic el va fer Pere López, el ministre de Finances, a la sessió del Consell General que es va celebrar ahir i en la qual el Govern responia les preguntes formulades pels consellers. Aquesta afirmació la va fer durant la pregunta del conseller reformista Jaume Serra, que va inquirir el Govern per la liquidació dels ingressos el 31 de març. López va assegurar que a manca de les dades oficials estimaven que al primer trimestre s'havien ingressat 96 milions i se n'havien gastat 55. També va afegir que enguany preveuen uns ingressos de 295 milions, deu menys que el que estava fixat en el pressupost del 2010, que no va ser aprovat, i unes despeses de més de 360 milions. López va dir que durant el primer trimestre havia hi havia hagut un increment dels ingressos d'un 14% respecte al mateix període de l'any passat. Segons va assegurar, "la majoria dels ingressos corresponen a un increment de les importacions de tabac abans que entrin en vigor els impostos especials que el graven".

Durant aquesta sessió del Consell General també hi va haver un creuament de retrets entre el cap de Govern, Jaume Bartumeu, i el president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi (ApC), Eusebi Nomen. Bartumeu va dir que lamentava "la renaixença d'aquest tremendisme que semblava apaivagat" en el discurs d'Eusebi Nomen. El líder d'ApC va exposar les possibles conseqüències que tindria un acord monetari amb la Unió Europea com el lliure establiment de sucursals de bancs europeus al país. Bartumeu va respondre que parlarà sobre aquesta qüestió a 2la compareixença davant la Comissió d'Afers Exteriors" que es farà el proper 15 de juny al Consell General. El cap de Govern també va afirmar que Andorra no està en disposició d'assumir les directives comunitàries en aquesta matèria.

Torna la tensió per l'actuació del síndic general

El síndic general Josep Dallerès va tornar a protagonitzar ahir moments tensos amb Eusebi Nomen, el líder del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi, i també amb el president del grup reformista, Joan Gabriel. El primer incident es va produir amb aquest darrer conseller quan, davant una apreciació de Gabriel, el síndic el va comminar que no el tallés i va assegurar que lamentava el que estava passant. Gabriel havia assegurat abans que el "Govern no pot respondre les nostres preguntes". Posteriorment Dallerès no va acceptar diverses preguntes de Nomen afirmant que no tocaven en aquest debat. Dallerès va cloure la sessió del Consell General instant els consellers a reflexionar sobre quins són els millors mecanismes d'actuació parlamentària.

Quan un fa un ou dur, una de les maneres per saber que està a punt consisteix en treure’l de l’aigua, deixar-lo sobre la taula, prendre’l per les puntes amb els dits i fer-lo rodar. Si l’ou s’alça vertical és que està ben bullit, si no, és que li falta una mica de bullició.

Doncs bé, això és el que ha fet la Cambra de Comerç, Serveis i Indústria amb el projecte de fer per a vianants les avingudes Carlemany i Meritxell. L’experiència es va realitzar fa uns tres anys i, com en tots els projectes nous, la diversitat d’opinions van ser tan manifestes, fins que a la fi van primar les receloses de mantenir-ho tot de la mateixa manera que sempre.

En aquests moments, la Cambra, ha posat de nou l’ou a bullir, realitzant els estudis pertinents per plantejar un eix comercial per vianants. De fet, l’objectiu és senzill d’entendre, s’ha de fer quelcom per canviar les coses, perquè no n’hi ha prou en queixar-se. La gestió del turisme no pot continuar en la dinàmica de portar visitants i arreglar les voravies, són necessaris projectes transversals en què s’impliquin la gestió cultural i de l’oci.

En aquesta conjuntura econòmica, la intervenció dels interlocutors socials en la Taula de diàleg per un pacte pel treball i el desenvolupament econòmic va ser molt destacable. De fet, tal com es pot llegir en l’edició de les diferents actes, sovint les associacions empresarials reclamen més obligacions i més deures per tal de poder regular millor el mercat laboral, ampliar la qualitat dels serveis o la formació continuada i ocupacional.

Finalment, la Taula de diàleg no ha acabat en taules, i el Govern ha assumit 31 compromisos i 130 accions a desenvolupar d’ara al 2012. Però alhora també destaca la proposta que va realitzar el president de la Cambra en la presentació dels compromisos. A causa que sovint els compromisos comporten canvis legislatius, Pantebre oferia estendre el diàleg als grups parlamentaris, per explicar la conveniència de les noves lleis. El guant va ser recollit com un nou compromís pel cap de Govern, Jaume Bartumeu.

Observar com els interlocutors socials i econòmics treballen conjuntament amb el Govern i plantegen un front comú amb els grups parlamentaris és un èxit que només pot augurar bones expectatives i resultats necessaris per establir la base del nou model econòmic, laboral i social del país.

El seleccionador, Vicente del Bosque, va anunciar ahir la llista definitiva amb les sorpreses dels blaugrana Víctor Valdés i Pedro Rodríguez i els jugadors de l’Athletic de Bilbao Javi Martínez i Fernando Llorente.
Finalment, i després de molts rumors, Del Bosque va voler premiar la gran temporada del porter del Barça, que viatjarà a Sud-àfrica en detriment de Diego López. De Gea, Azpilicueta, Marcos Senna, Santi Cazorla, Dani Güiza i Álvaro Negredo completen la llista de descartats.
Així, el Barça serà l’equip que aportarà més jugadors, un total de vuit, seguit del Reial Madrid, amb cinc; el València, amb tres; l’Athletic i el Liverpool, amb dos, i el Sevilla, el Vila-real i l’Arsenal, amb un.
Durant la roda de premsa, Vicente del Bosque va parlar sobre els descartats i va explicar que “n’hem deixat set a mig camí i no ha estat fàcil, ja vam tenir problemes per deixar fora de la llista de 30 jugadors que haurien d’haver-hi estat. Espero haver encertat en la majoria dels casos, no és una llista, però espero que els donem el màxim de suport”.
Dels debutants, el tècnic de Salamanca va voler elogiar la campanya realitzada. “Hem cregut que el balanç de la temporada que han fet és molt bo i que vénen a substituir alguns jugadors i a potenciar la selecció”, va advertir el tècnic, que va remarcar que han fet la llista pensant “amb el cap”. Per aquest motiu, Del Bosque creu que han “de pensar en el futur, però tenint en compte el present immediat. Hem de portar els millors independentment de l’edat”.
D’altra banda, el seleccionador espanyol va mostrar certa preocupació pels problemes físics d’alguns jugadors com Fernando Torres, Cesc Fàbregas, Xavi Hernández i Andrés Iniesta. “Tenim una lleugera preocupació però els hem posat per la informació que ens han donat ells, els seus metges i els nostres. Tot és positiu i estaran al cent per cent per a l’inici del Mundial”, va afirmar.
Finalment, l’expreparador del Reial Madrid no té dubtes que els seus jugadors estaran centrats tot i els dubtes sobre el seu futur. “Espero que no sigui un problema, els jugadors saben que el prioritari és jugar el Mundial, que se celebra cada quatre anys”, va explicar.
Els que no tindran aquests problemes són Víctor Valdés i Pedro Rodríguez. Amb la continuïtat assegurada a Can Barça, els blaugrana van rebre ahir la notícia amb il·lusió. De fet, i tal com va explicar l’agent, Ginés Carvajal, Víctor Valdés ja havia marxat de vacances convençut que Del Bosque no comptaria amb ell.
D’altra banda, el centrecampista de l’Athletic Javi Martínez va assegurar que se sent afortunat. “Com a futbolista professional no puc definir encara el que significa, però és clar que ni m’imagino la sort que tinc”, va explicar el jugador basc.

DAVID VILLA ARRIBA A BARCELONA I ES FA LA FOTOGRAFIA PROTOCOL·LÀRIA

Al voltant d’un centenar de persones van rebre ahir amb aplaudiments i crits de suport el darrer fitxatge del Barça, David Villa, en el primer acte oficial com a blaugrana, la fotografia al costat de l’escut. El davanter asturià serà presentat avui, a partir de les 13.30 hores a la sala París del Camp Nou, un cop hagi passat la revisió mèdica.

Però el fet és que la situació no sembla, ara per ara, tan clara. Tot i que fonts pròximes a alguns dels propietaris afectats per aquesta expropiació no han volgut emetre un judici sobre la resolució, sí que han confirmat, en canvi, que s’està estudiant aquesta estimació del preu de l’edifici que ha donat a conèixer la comissió. La realitat és que tenen poc temps per apel·lar la resolució, només tretze dies des de la seva publicació al BOPA dimecres passat, però fins ara la propietat s’ha mostrat tenaç a l’hora de reivindicar drets que creu merèixer sobre la construcció, declarada patrimoni nacional el 2004, tot just després de posada en marxa la Llei del Patrimoni Cultural del 2003.
Fonts de la representació legal dels interessos de la societat P3 SA, principal afectada en aquest procés i la que s’ha mostrat més activa en recórrer les accions que s’han produït des del 2004 respecte de la declaració de l’edifici com a monument del patrimoni nacional, han dit que “s’està valorant i mirant si presentem al·legacions, però de moment encara no hi ha res decidit”. Durant tot aquest temps, aquesta societat ha assegurat que esgotaria totes les vies legals que hi hagi disponibles al país per portar el més lluny possible les seves reclamacions. L’anterior representant legal havia assegurat, a més, que  un cop esgotada la via andorrana, s’elevaria el cas a instàncies internacionals.

El comú celebra la resolució
El comú d’Encamp ha rebut amb molta satisfacció la resolució de la comissió d’expropiació. El cònsol menor de la parròquia, Gabriel Dallerès, va comentar ahir, en declaracions al Diari, que el comú “donarà la benvinguda a tot allò que suposi l’acceleració d’un procés que ja està sent massa llarg”. Sobre les consideracions de la comissió d’expropiació i el preu que s’ha decidit sobre el monument, “poca cosa hi tenim a dir, perquè això és un assumpte entre el Govern i la propietat, nosaltres només desitgem que tot es resolgui aviat”, hi va afegir.
De moment, el comú no tem que es presentin al·legacions per part de la propietat. Els darrers anys, el comú encampadà ha estat una de les principals veus que han reclamat una resolució ràpida del cas del Rosaleda davant de la lamentable situació de conservació en què es troba un dels primers béns que va ser declarat patrimoni cultural. La corporació disposa de diversos informes que adverteixen sobre l’estat ruïnós en què es troba l’edifici, als quals també fa referència la comissió d’expropiació que ha decidit el preu del monument.

ENCAMP INSISTEIX QUE EL ROSALEDA PODRIA ACOLLIR EL MUSEU DE L'AUTOMÒBIL

El cònsol menor del comú d’Encamp, Gabriel Dallerès, va insistir ahir sobre que l’edifici de l’hotel Rosaleda seria un bon emplaçament per al Museu Nacional de l’Automòbil. Dallerès va assegurar que és una solució molt bona a la manca d’espai que pateix actualment aquesta infraestructura governamental.
“La instal·lació actual s’ha fet del tot insuficient, no hi ha espai, traslladar el Museu a l’hotel Rosaleda seria una possibilitat menys costosa que qualsevol altra solució”, va assenyalar Dallerès.
La funció de l’hotel s’haurà de determinar un cop es tanqui el procés d’expropiació. La comissió ha determinat un preu de 6,3 milions d’euros després d’haver fixat  un preu de referència que ha tingut en compte diferents consideracions. Entre aquestes, ha valorat el fet que el mercat immobiliari està estancat, cosa que ha afectat els propietaris, que poden veure molt disminuïdes les expectatives de la indemnització que haurien de cobrar. El Govern no té diners i ha de demanar un crèdit per fer front a la despesa.

Durant la batuda també va ser detinguda a la capital del País Basc francès Maite Aranalde Ijurko, que tenia pendent una ordre de recerca i captura emesa pel jutge Baltasar Garzón des del setembre de l’any passat, poc després que la deixessin en llibertat provisional sota fiança de 12.000 euros.
A més dels suposats membres d’ETA, les forces de seguretat van arrestar també Benoît Armamendi, per suposada col·laboració amb la banda, i la parella d’aquest, Laettitia Chevalier, que es trobava a la casa en el moment de la batuda.

Valoració espanyola
El ministre espanyol de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, en una conferència de premsa ahir al migdia, va manifestar que la detenció de Karrera és més important que la de Txeroki (anterior suposat màxim cap de l’organització), “atesa la situació d’ETA en aquests moments”.
En destacar la importància qualitativa de l’operació, Rubalcaba va declarar que “ha estat detingut el cap i qui, si aquest era arrestat, havia de succeir-lo”.
També va confirmar el ministre que Agirregabiria era “la persona més buscada” pels serveis d’informació francesos des que se li va atribuir la participació en la mort a trets d’un gendarme a les rodalies de París.
Rubalcaba va destacar també que els detinguts a Baiona es trobaven reunits i, sense voler confirmar que es trobessin preparant alguna acció violenta, va afirmar irònicament: “Els asseguro que no estaven passant el rosari.” I va afegir que Karrera era l’únic membre de la direcció de la banda quan aquesta va decidir el trencament del darrer alto el foc, amb l’atemptat a l’aeroport de Madrid.
Ata seria el cinquè cap màxim d’ETA detingut els dos darrers anys, quan van arrestar Patxi López Peña, Tierry, a Bordeus. El novembre del 2008 el detingut va ser Garikoitz Azpiazu, Txeroki; l’abril de l’any passat, Jurdan Martitegi, i el febrer d’aquest 2010 Ibon Gogeaskoetxea. Només aquest any han estat arrestats més de mig centenar de suposats membres d’ETA a França, Espa-nya i Portugal.

ARRESTAT A L'AEROPORT DE ROMA EL SUPOSAT PROMOTOR D'UNA CÈL·LULA ISLAMISTA

La policia italiana especialitzada en contraterrorisme va detenir a Roma Walid Kammoun, de 37 anys, suposat promotor d’una cèl·lula de terroristes de la gihad a la regió de Bolonya. Kammoun tornava de Líbia quan va ser interceptat a l’arribada a l’aeroport de Fiumicino.
L’arrestat havia escapat a les detencions de quatre suposats membres més de l’organització. Les raons de la tornada a Itàlia de Kammoun encara s’han d’esbrinar. A més de les sospites d’activitat terrorista, les autoritats han constatat que havia deixat la dona i el fill petit a Itàlia, i ell va al·legar que tornava a buscar-los.
A Grècia, l’organització de guerrilla urbana Conspiració dels nuclis de foc va reivindicar els atemptats amb explosius de fa uns dies a la presó Kordidalos d’Atenes i als tribunals de Salònica, que van causar dos ferits.
Les autoritats del Pakistan confirmaven, d’altra banda, la detenció de l’oficial de l’exèrcit, major Adnan, per indicis de col·laboració amb Faisal Shazad, l’autor confés de l’atemptat a Times Square de Nova York amb una furgoneta bomba que no va arribar a esclatar. Els serveis secrets pakistanesos van indicar que la investigació està oberta i els resultats es compartiran amb els Estats Units.

Les queixes vénen tant de joves com de pares i es basen en la sensació que s’ha intentat que passés tothom, amb un al·lucinant percentatge final d’aprovats en el batxillerat de 96 de 98, i que el preu a pagar per haver apujat les notes més baixes ha estat el de contenir les més altes.
Tant els alumnes ahir consultats com els pares coincideixen que fa la sensació que com que Espanya hauria pogut posar en dubte un aprovat massiu acompanyat d’una mitjana molt alta s’ha hagut de retallar la puntuació dels alumnes que tenien millor qualificació del curs. Finalment, la mitjana de la POB ha estat de 6,02, molt similar al 6,13 que queda de mitjana de batxillerat. Aquesta última nota s’obté sobre la base d’un 60% de les qualificacions del curs i un 40% de la POB. Els alumnes que protesten temen que per assolir el 6,02 amb una quantitat massiva d’aprovats no hi havia gaire marge per a notes molt altes.

Moltes demandes de revisió
Com a mostra del descontentament d’una part dels alumnes s’esgrimeix que dimecres ja s’havien demanat una cinquantena de revisions d’examen, una xifra altíssima en comparació amb les proves de selectivitat anteriors, segons van manifestar alguns pares. La preocupació fonamental dels alumnes arriba perquè la important baixada en la mitjana impedeix en molts casos accedir a la carrera desitjada i provoca que s’hagin de presentar l’1 i el 2 de juny a les proves per millorar la nota final.
Els exàmens per augmentar la nota, segons alguns dels alumnes que es queixen, tenen un inconvenient important en el temari, ja que el contingut d’algunes de les matèries (en tractar-se d’exàmens espanyols) no és el mateix que el de l’ensenyament andorrà.
Fonts de l’Associació de pares van informar que una part dels professors de les classes afectades han animat els joves a demanar la revisió.

Opció de desconvocar-la
Una delegació del ministeri d’Educació, que en principi comptava amb la presència de la titular, Susanna Vela, es va reunir ahir amb els representants dels alumnes descontents. El ministeri, segons participants en la trobada, va recordar als joves que plantejar una seguda no tenia gaire sentit quan encara no tenen el resultat de la revisió dels exàmens. Tot i les explicacions de l’executiu, una part dels estudiants encara mantenia ahir la voluntat de fer la seguda, encara que una altra part estava d’acord a prendre la decisió després de rebre la nota revisada.
S’ha notat, però, un interès d’alumnes de primer de batxillerat que volen unir-se a la protesta que encapçalen els de segon (els que han fet la POB) perquè volen garantir-se que l’any vinent tot estarà més clar i ben organitzat.
El ministeri ha destacat que si en una nova correcció feta per un professor diferent no hi ha un canvi de nota tampoc no hi hauria gaire lloc per a la protesta. Com que els resultats se sabran aquest matí encara s’estarà a temps de desconvocar la seguda, prevista a principi de la tarda.

EXÀMENS PREPARATS PELS MATEIXOS PROFESSORS QUE IMPARTEIXEN LES CLASSES

Els dubtes sobre el funcionament de la prova oficial de batxillerat també s’han estès a l’àmbit acadèmic en alguns aspectes que han aixecat discrepàncies. Un dels fets que provoquen crítiques neix de la circumstància que són els professors que donen classe habitualment a un grup els que han elaborat l’examen que havien de contestar els alumnes. I no tan sols l’han fet, sinó que han establert quins havien de ser els criteris de correcció. Aquesta situació no té res a veure amb el que passa amb d’altres proves, com la selectivitat. Aquest fet ha generat dubtes sobre el contingut de la prova ja que les bones notes d’una classe són al mateix temps un reconeixement per al professor que impaterteix la matèria. Els exàmens han estat, però, corregits per d’altres professors i ahir diversos dels mestres habituals es mostraven enfadats amb els correctors per l’avaluació final. Fins al punt d’animar, segons els pares i els alumnes, que els joves fessin ús de la prerrogativa d’una revisió de l’examen en estar en desacord amb la nota.

El grup ja tenia vint-i-cinc confirmacions ahir a la tarda per a la participació avui en una seguda de protesta davant del ministeri d’Educació, a Sant Julià, segons van informar diversos alumnes implicats en la protesta. Les queixes vénen tant de joves com de pares i es basen en la sensació que s’ha intentat que passés tothom, amb un al·lucinant percentatge final d’aprovats en el batxillerat de 96 de 98, i que el preu a pagar per haver apujat les notes més baixes ha estat el de contenir les més altes.
Tant els alumnes ahir consultats com els pares coincideixen que fa la sensació que com que Espanya hauria pogut posar en dubte un aprovat massiu acompanyat d’una mitjana molt alta s’ha hagut de retallar la puntuació dels alumnes que tenien millor qualificació del curs. Finalment, la mitjana de la POB ha estat de 6,02, molt similar al 6,13 que queda de mitjana de batxillerat. Aquesta última nota s’obté sobre la base d’un 60% de les qualificacions del curs i un 40% de la POB. Els alumnes que protesten temen que per assolir el 6,02 amb una quantitat massiva d’aprovats no hi havia gaire marge per a notes molt altes.

Moltes demandes de revisió
Com a mostra del descontentament d’una part dels alumnes s’esgrimeix que dimecres ja s’havien demanat una cinquantena de revisions d’examen, una xifra altíssima en comparació amb les proves de selectivitat anteriors, segons van manifestar alguns pares. La preocupació fonamental dels alumnes arriba perquè la important baixada en la mitjana impedeix en molts casos accedir a la carrera desitjada i provoca que s’hagin de presentar l’1 i el 2 de juny a les proves per millorar la nota final.
Els exàmens per augmentar la nota, segons alguns dels alumnes que es queixen, tenen un inconvenient important en el temari, ja que el contingut d’algunes de les matèries (en tractar-se d’exàmens espanyols) no és el mateix que el de l’ensenyament andorrà.
Fonts de l’Associació de pares van informar que una part dels professors de les classes afectades han animat els joves a demanar la revisió.

Opció de desconvocar-la
Una delegació del ministeri d’Educació, que en principi comptava amb la presència de la titular, Susanna Vela, es va reunir ahir amb els representants dels alumnes descontents. El ministeri, segons participants en la trobada, va recordar als joves que plantejar una seguda no tenia gaire sentit quan encara no tenen el resultat de la revisió dels exàmens. Tot i les explicacions de l’executiu, una part dels estudiants encara mantenia ahir la voluntat de fer la seguda, encara que una altra part estava d’acord a prendre la decisió després de rebre la nota revisada.
S’ha notat, però, un interès d’alumnes de primer de batxillerat que volen unir-se a la protesta que encapçalen els de segon (els que han fet la POB) perquè volen garantir-se que l’any vinent tot estarà més clar i ben organitzat.
El ministeri ha destacat que si en una nova correcció feta per un professor diferent no hi ha un canvi de nota tampoc no hi hauria gaire lloc per a la protesta. Com que els resultats se sabran aquest matí encara s’estarà a temps de desconvocar la seguda, prevista a principi de la tarda.

EXÀMENS PREPARATS PELS MATEIXOS PROFESSORS QUE IMPARTEIXEN LES CLASSES

Els dubtes sobre el funcionament de la prova oficial de batxillerat també s’han estès a l’àmbit acadèmic en alguns aspectes que han aixecat discrepàncies. Un dels fets que provoquen crítiques neix de la circumstància que són els professors que donen classe habitualment a un grup els que han elaborat l’examen que havien de contestar els alumnes. I no tan sols l’han fet, sinó que han establert quins havien de ser els criteris de correcció. Aquesta situació no té res a veure amb el que passa amb d’altres proves, com la selectivitat. Aquest fet ha generat dubtes sobre el contingut de la prova ja que les bones notes d’una classe són al mateix temps un reconeixement per al professor que impaterteix la matèria. Els exàmens han estat, però, corregits per d’altres professors i ahir diversos dels mestres habituals es mostraven enfadats amb els correctors per l’avaluació final. Fins al punt d’animar, segons els pares i els alumnes, que els joves fessin ús de la prerrogativa d’una revisió de l’examen en estar en desacord amb la nota.

El difunt va passar a la història per ser el president més carismàtic de l’entitat tricolor i va ser amb ell al capdavant quan l’equip va situar-se durant molts anys a segona B. Va arribar a la presidència del club als anys setanta i no va ser fins a mitjan dels noranta quan Denis García Abella el va substituir en el càrrec. Precisament Denis García destacava ahir “l’admiració profunda” cap a Antoni Rogel i va ressaltar la gran tasca “posant molts diners de la seva butxaca” per aconseguir que l’Andorra fos un club reconegut.
Rogel va ser el gran impulsor de l’autorització del joc del quinto-bingo per aconseguir que els guanys es destinessin en gran part a sustentar el club. Aquesta fórmula va ser adoptada posteriorment per altres clubs nacionals. Aquests ingressos van permetre que l’equip pugués comptar amb prou diners per arribar a jugar una promoció d’ascens a segona A. La regularització del bingo com a joc a An-dorra va acabar amb aquesta pràctica als anys noranta i el club va passar a ser pobre, i un cop va marxar Denis García va baixar categories de forma sistemàtica. El major èxit de Rogel va ser la consecució de la Copa Catalunya, jugant la final contra l’Espanyol entrenat per Camacho.
El món del futbol es va quedar ahir glaçat per la notícia. Carles Riba va destacar el caràcter “bromista i amigable d’un home que era molt amic dels seus amics”. Riba va incidir que Rogel és el gran artífex d’un FC Andora modern i que va ser l’impulsor de la secció de futbol sala.
Koldo Álvarez va recordar que va ser amb Rogel amb qui l’equip va poder portar jugadors importants. Patri i Emiliano van coincidir en el “gran record” que guarden d’un president que “ho va donar tot” per l’entitat tricolor durant dues dècades.

UNA INTENSA TASCA EN DEFENSA DELS DISCAPACITATS

A banda de l’activitat en el món de l’esport associatiu, Rogel també va destacar per la intensa dedicació en defensa dels drets dels discapacitats. Entre altres, va encapçalar el projecte per instal·lar l’ONCE al país, una iniciativa que va obtenir fins i tot el suport del Govern de Marc Forné però que no va veure la llum en no arribar a articular-se un acord entre el Principat i Espanya per a la venda de les butlletes. Durant el mandat de Pintat, va seguir treballant, sense èxit, perquè la idea arribés a bon port. L’encampadà havia estat al capdavant de l’Associació de minusvàlids i disminuïts (Amida) i president de la Federació Andorrana de Persones amb Discapacitat. Va centrar molts esforços a reivindicar el cent per cent de cobertura de la CASS per als discapacitats.