“La situació per a nosaltres no és només preocupant, sinó també greu.” Aquestes van ser les paraules que el cap de Govern, Jaume Bartumeu, va pronunciar ahir en la compareixença de premsa que va fer al lloc de l’esfondrament.

Els problemes mecànics no han deixat en pau Albert Llovera en el Ral·li de Portugal. S’ha hagut d’espavilar per completar les dues darreres jornades i concloure finalment la prova en la 10a posició de la categoria S2000.

L’era Koldo Álvarez al capdavant de la selecció ha començat amb una golejada. Va perdre contra Islàndia per 4 a 0. Tàcticament es va poder materialitzar alguns aspectes que volia l’entrenador, però el resultat indica que encara hi ha un llarg camí a fer. Els que també recordaran aquest matx són els cinc jugadors que van fer el seu debut amb l’absoluta.

Ahir era el primer diumenge que els establiments estaven obligats a tancar a la tarda, a partir de les dues del migdia. En general, tots van decidir complir aquesta mesura, tot i que el malestar en el sector és més que evident.

El projecte de treure un nou disc amb el grup V Columna finalment no es va tirar endavant i, tot i que la formació continua i no pensa a dissoldre’s, el seu cantant, David Micó, ha començat un nou camí musical al costat de Jordi Barceló.

Ha estat l’encarregat d’escriure el capítol sobre Andorra inclòs en l’‘Enciclopèdia mundial de l’homosexualitat’. Ha hagut de fer un intens treball de recopilació de dades ja que fins ara no hi havia cap recull similar. Conclou que encara hi ha molt de camí per recórrer.

Un grup de joves amb representació a totes les parròquies vol promoure una acció de neteja dels espais naturals del Principat.

La campanya informativa endegada per la patronal andorrana, relativa al tancament, per primera vegada, de les tardes de vuit diumenges dels de temporada baixa, ha aixecat molta polseguera. Aquesta pols, en aixecar-se, ha deixat veure aspectes curiosos de la nostra comunitat.

El fet que el Govern decretés festa per als treballadors del comerç durant aquestes vuit tardes amb la intenció de millorar la seva qualitat de vida ha aconseguit que la patronal proposi que tots i totes les treballadores del comerç gaudeixin de deu diumenges sencers repartits al llarg de l’any. Abans del decret del Govern, la patronal no ho havia pas proposat per pròpia iniciativa.

El decret ha tingut un altre efecte per a la nostra comunitat, en ser el detonant, juntament amb la crisi, de l’increment important dels afiliats de les diverses associacions patronals existents, la qual cosa ha de facilitar, i molt, el diàleg social a curt termini.

La campanya informativa de la patronal està centrada en el tancament de vuit tardes de diumenges, i no en l’obertura durant el matí de vuit diumenges. Habitualment el comerç fa incís en els aspectes positius del producte o servei. En temps de vaques magres o de temporada baixa el sector comercial habitualment s’espavila per oferir avantatges i incrementar les vendes. Jugar amb el fet que només son oberts vuit diumenges al matí pot ser motiu d’una campanya comercial, si poses a treballar el màrqueting amb imaginació. Sempre que hi ha un canvi n’hi ha que es resisteixen i n’hi ha que troben oportunitats.

LA REACCIÓ
D’una part de la patronal se centra en el refús de la norma. Fora d’Andorra, l’excepció és l’obertura dels comerços en diumenge; al nostre país l’excepció i la novetat és el tancament. Falta molt encara perquè el calendari laboral andorrà s’iguali en aquest aspecte al de l’estranger.

Hem vist que el lema de la campanya és la defensa dels llocs de treball. Algunes veus dels treballadors del comerç també manifesten que el calendari laboral els pot perjudicar. El fet que durant tants i tants anys el personal del comerç ha estat sotmès a unes condicions laborals de pràctica retenció contra la seva voluntat sota l’amenaça de l’acomiadament, sembla que ha tingut com a conseqüència que algunes persones es trobin en un estat psicològic tal que han desenvolupat una relació talment com es descriu en la síndrome d’Estocolm.

És curiós, no es pot negar, que un calendari laboral trobi tanta oposició per part del sector comercial, quan està pensat per conciliar la vida laboral i la familiar del personal, a fi i efecte que el treballador estigui més motivat per fer millor la seva feina, en comptes d’estar amb els braços plegats veient passar les hores mortes darrera el taulell.

Abans de tancar la primera tarda de diumenge, el decret ha aconseguit si més no alguns fets positius per Andorra. Per primera vegada el sector més radical de la patronal es mostra cohesionat gràcies a trobar un adversari comú, i esmerça energia en afrontar-ho.

Esperem doncs que aquesta cohesió no s’esberli aviat i que continuï donant fruits amb campanyes de promoció des de la serietat i experiència del comerç andorrà, de formació en el tracte de qualitat del seu personal o de col.laboració en la política de preus i promocions, que, al cap i a la fi, són les coses que realment fan que s’ompli la caixa de qualsevol comerç, ja sigui petit, mitjà o gran. Sense oblidar els imprescindibles somriures en rebre la clientela.

I en queden tres, dues de veteranes (Pilar Riberaygua i Art al Set) i una optimista nova incorporació, Ara Art.
El panorama escurçat obliga els que queden a aparcar projectes, com el de crear  una associació professional. I a fer maniobres constants per atreure el públic. “Que ningú no es pensi que la feina del galerista és estar-se assegut còmodament a la sala, esperant que entrin”, afirma Pilar Cortadella, propietària d’Art al Set.
Estratègies entre les quals es compten les activitats de dinamització que Ara Art està ideant, o com treure les peces al carrer, un camí on la Riberaygua ja ha fet passos.
Amb tot, la principal segueix sent facilitar al màxim l’accès a les obres d’art. Per a qualsevol butxaca. “Al cap i a la fi, ningú no s’endeuta per adquirir art, igual que no es demana un crèdit per comprar accions”, recorda Cortadella. I poques són les economies domèstiques que disposen de líquid per adquirir el que sol ser considerat un luxe.

Sistemes d’abonats
Totes les galeries, doncs, confien en els sistemes d’abonats per aconseguir una cartera de clients fidel i que pugui incloure públic de tot tipus, és a dir, de tota capacitat econòmica. Es tracta de permetre que el cli­ent vagi fent petites aportacions  periòdiques que li permetin endur-se a casa la peça escollida. O d’anar dipositant diners en espera  que arribi a la sala la peça que li robarà el cor, quan saben que els seus gustos connecten amb els de la galeria. “I per a nosaltres és important tenir persones en el nostre fons d’art, conèixer el seu parer i tendències, perquè això ens ajuda a millorar les exposicions. I a saber que hi ha qui un dia o un altre comprarà”, apunta la responsable de l’escaldenca Art al Set.
La pionera en posar el sistema en marxa al país (com funciona a tot arreu) és la veterana de les sales existents, la Riberaygua, amb un quart de segle a l’esquena. El seu sistema d’abonats inclou una vintena de persones, expliquen des de la galeria. Declaren haver notat un petit increment, una pujada tímida. Tot i que no són les xifres d’altres moments  més joiosos.
A la sala Ara Art, el director, Faust Campamà, admet que és un repte difícil per a una galeria nova tenir una cartera d’abonats. Perquè tot el sistema s’estableix sobre el pilar de la credibilitat, adverteix: “És un acte de confiança del client envers la galeria, i a la inversa; i de l’artista, que no cobra fins que el galerista no rep els diners”.
“Els diners no els tenim nosaltres a la mà, sinó al banc –puntualitza Cortadella–; però també donem l’opció de fer-ho a la inversa”.  I hi afegeix: “Nosaltres tenim un capital en obres d’art, per respondre, no som algú que passa amb una maleteta a la mà i que s’endú els diners qui sap a on”.
Aquesta cartera de clients fidels  té un perfil molt divers, amb un tret comú: són persones molt sensible a l’art, apunten des de la Riberaygua. I esforçats, perquè qui té capacitat econòmica es pot permetre pagar-ho tot de cop. En general, però, estem parlant de professionals amb la vida força estabilitzada i que inicien col·leccions amb 35 o 40 anys.
I no calen inversions “estratosfèriques”, adverteix Campamà. “L’obra gràfica és la gran desconeguda al país, una mica menyspreada, tot i que permet tenir obra de grans artistes a preus inimaginables en altres disciplines. Es revalora igual, i a l’artista li comporta molta feina”.
El problema de fons és quina és la sensibilitat, i també l’olfacte, respecte de l’art. Una reflexió: mentre que els galeristes madrilenys de Francisco Sánchez es freguen les mans pensant en la pujada de preus que tindrà després de la Biennal de Venècia, a Andorra acaba de tancar una exposició on les previsions de revaloració no s’han traduït en compres.

L’executiu autonòmic es va reunir ahir amb caràcter extraordinari per aprovar el decret llei, que s’haurà de publicar dilluns perquè pugui entrar en vigor l’1 de juny. Tal com estava previst, el paquet de mesures inclou una retallada d’un 5 per cent de mitjana de les retribucions salarials dels funcionaris de la Generalitat, amb percentatges que van del 8 al 15 per cent per als alts càrrecs, en la línia del que aplicarà el govern de José Luis Rodríguez Zapatero al govern central.
Tot i que divendres IC-V va demanar incloure una clàusula per permetre que els funcionaris recuperessin el 2013 el poder adquisitiu perdut, ahir Antoni Castells, conseller d’Economia i Finances de la Generalitat, va replicar que les mesures adoptades s’han de consolidar en el futur per ser creïbles. Per tant, no es preveu una recuperació automàtica del poder adquisitiu perdut sinó que l’augment salarial dels funcionaris dependrà de com evolucioni l’economia.
En el cas de les societats mercantils de titularitat pública, el govern català va anunciar que s’aplicarà una reducció del 2,86 per cent de la part proporcional de les despeses de personal.
El decret llei aprovat ahir també preveu una reducció dels concerts sanitaris del 3,21 per cent que afectarà els centres concertats, tant semipúblics com privats, així com una rebaixa del 5 per cent dirigida a les retribucions del personal d’escoles concertades, a més d’un 1,18 per cent de reducció dels concerts en centres que presten serveis socials.
Deixant de banda les retallades salarials i en els concerts sanitaris i educatius, el decret llei inclou una pujada de tres impostos: el de transmissions patrimonials, que passa del 7 al 8 per cent; el d’actes jurídics documentats, de l’1 a l’1,2 per cent, i el de matriculacions, que puja el 16 per cent per als vehicles més contaminants, com els totterrenys.
A tot això s’hi afegirà a partir del mes de juliol una reforma de l’IRPF per incrementar els impostos als ciutadans amb rendes més altes.
Davant d’aquest paquet de mesures, el portaveu de Convergència i Unió al Parlament català, Josep Maria Pelegrí, va avisar ahir el govern de Montilla provocarà una situació de “discriminació per a Catalunya i als catalans” perquè es produeix una pujada dels impostos.

RAJOY PROPOSA RETALLAR LES DESESPES ELECTORALS

El líder del PP espanyol, Mariano Rajoy, va anunciar ahir que presentarà una proposta per reduir les despeses electorals “a la mínima expressió” perquè, segons va justificar, “no fa falta arruïnar-se en propaganda. Tot­-hom sap qui som els partits que ens presentem”. En clau d’alternativa, Rajoy va proposar la mesura amb vista a les properes campanyes electorals. A més, va tornar a demanar que no es produeixi una retallada de les pensions”.  
D’altra banda, el màxim responsable del PP va atacar el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i va advertir el PSOE que “té l’obligació de fer-hi alguna cosa, perquè aquest home està fent molt mal als espanyols”, buscant una revolta dels socialistes contra el seu secretari general.
Rajoy va pronunciar aquestes paraules en un acte a Saragossa al qual va assistir per expressar el seu suport a la proclamació de Luisa Fernanda Rudi com a candidata a la presidència d’Aragó.

EL CERCLE D'ECONOMIA DEMANA UN NOU MODEL FISCAL

El Cercle d’Economia va demanar ahir, en paraules del president, Salvador Alemany, “una revisió en profunditat del nostre model fiscal” que acompanyi l’ajustament de la despesa pública. Aquest nou sistema “ha de respondre als criteris de suficiència i d’equitat i ha d’estar orientat a l’estímul de l’esforç i al reconeixement del mèrit”. En aquest sentit, “és indubtable que avui el nostre model fiscal no respon plenament a aquests criteris”, va assenyalar Alemany davant un públic format per empresaris.
Altres objectius d’aquesta reforma fiscal han de passar per fomentar la capitalització de les empreses, la inversió en R+D i la reinversió dels beneficis. “La competència fiscal entre les comunitats autònomes ha d’estar al servei del desenvolupament empresarial i col·lectiu” va afirmar.

I en consonància tanbé amb el que succeeix a totes les presons de l’entorn, “que han fet l’evolució de dir els tenim tancats al concepte de persones que estan internades i privades de llibertat però que tenen els seus drets. A més a més hem d’aprofitar el període de prevenció perquè no tornin a recaure”, destaca el secretari d’Estat d’Interior, Bruno Bartolomé.
La conjuntura econòmica actual, però, està complicant la recerca del ministeri. Bartolomé explica que “el que hem intentat, sense aconseguir-ho de moment, és signar convenis amb entitats del país per intentar portar feina”. Una de les ocupacions que es podria donar als interns són les tasques de la bugaderia amb la roba que es portés, a escala industrial, des de l’exterior. L’inconvenient que troba Interior és “que hi hauria mig competència amb les empreses que treballen en això, perquè pots pagar un preu sense tenir en compte circumstàncies com el lloguer, la llum o la maquinària”, remarca el secretari d’Estat. I precisa que això s’ha d’evitar perquè “no es tracta de posar al mercat mà d’obra barata sense qualificar que faci competència als comerços legalment inscrits”.
Per aquesta raó Interior busca alternatives per trobar una ocupació als interns de la Comella, que en tots els casos han de cobrar pel que fan. “El treball ha de ser benèfic però remunerat, perquè ells fan una tasca per a alguna cosa. Per exemple, si fan maquetes després s’han de poder vendre”. Al repte de donar-los feina el ministeri hi afegeix el de millorar la formació que tenen. Les opcions que s’ofereixen són la bàsica d’alfabetització, en què aprenen a llegir i escriure, no es dóna cap titulació i que ara segueixen sis interns (a més s’ha reforçat amb un mestre nou), i la reglada, on hi ha 17 presos que es preparen per al graduat escolar.
Bartolomé ressalta que estudiar i treballar, a més de comportar beneficis penitenciaris, “sobretot són beneficis personals perquè demostra que l’intern té consciència que pot aprofitar les eines que se li posen a l’abast per reconduir la situació”. I puntua-litza que el perfil de molts dels presos “són gent amb molt poca formació, amb una capacitat professional poc reconeguda perquè no tenen un ofici ni una acreditació que demostri el que saben fer. I aquesta és una base i un perill per a la marginalitat i l’exclusió social”. El repte del ministeri és ajudar els interns a suplir aquestes mancances per complir de veritat la tasca de reinserció.

"MENTRE TOT VAGI BÉ" NO HI HA CONFLICTES AL CENTRE

La convivència al centre penitenciari és habitualment tranquil·la però qualsevol petit incident n’altera l’ordre. I el fet que hi hagi interns de fins a setze nacionalitats diferents ho complica. Bruno Bartolomé assegura que “en general, mentre tot vagi bé –és a dir, el menjar sigui bo i suficient, es respectin els horaris i es puguin realitzar les rutines– es viu una situació d’organització bastant estricta i que funciona bé”; els problemes vé­nen quan “hi ha una situació extraordinària”. El secretari d’Estat indica que són “petits incidents” i que poden sorgir per coses tan intranscendents com canviar de canal la televisió. Fa unes setmanes hi va haver una baralla entre dos interns que va comportar que durant dos dies se’ls apliqués una sanció. Bartolomé remarca la situació especial al centre, “on les reaccions són molt diferents a l’exterior perquè tenen les expectatives molt alterades respecte a les d’una persona normal”. En tot cas, el nombre d’agents penitenciaris, (70, inclosos administratius, tècnics i psicòlegs, dels quals n’hi ha un mínim de vuit per torn), “ens permet treballar força bé”. I recorda que “la convivència amb persones que compleixen una pena llarga demana molta psicologia, paciència i formació”.