La XI Conferència de l’Observatori Internacional de la Democràcia Participativa que se celebra els dies 6, 7, 8 i 9 d’abril del 2011 a la ciutat de Lleida, es desplaçarà fins a Andorra la Vella per celebrar-hi una de les jornades al Centre de Congressos de la capital. Els participants, provinents de 34 països i 250 ciutats pertanyents a la OIDP, vindran a Andorra la Vella per assistir a dues conferències i conèixer la tasca en matèria de participació ciutadana que desenvolupa el Comú de la capital.

El 9 d’abril del 2011, Andorra la Vella serà el centre d’atenció de la democràcia participativa. La XI Conferència de l’Observatori Internacional de la Democràcia Participativa (OIDP), que se celebra durant quatre dies a la ciutat de Lleida, desplaçarà els seus participants fins a la capital d’Andorra per tal de celebrar-hi una jornada que inclourà el debat de ponències, el coneixement del treball que el Comú fa en matèria de participació ciutadana i una visita a diferents indrets del país, segons ho ha anunciat l’OIDP.

L’Observatori Internacional de la Democràcia Participativa va néixer el 2001, en el marc de la Comissió Europea, i és ‘un espai obert a totes les ciutats del món, entitats, organitzacions i centres d’investigació que volen conèixer, intercanviar i aplicar experiències sobre democràcia participativa en l’àmbit local per aprofundir la democràcia en el govern de les ciutats’.

Aquest organisme aplega actualment 245 governs locals i supramunicipals d’Europa, Amèrica del Sud i Central, i Àsia, pertanyents a 38 països diferents. Anualment organitzen una conferència internacional que el 2011 arriba a la seva onzena edició i es desenvoluparà a la ciutat de Lleida els 6, 7, 8 i 9 d’abril (aquest darrer transcorrerà a Andorra la Vella). Aquest 2010 se celebra a Mèxic DF els 17, 18 i 19 de novembre.

La XI Conferència de l’Observatori Internacional de la Democràcia Participativa que se celebra els dies 6, 7, 8 i 9 d’abril del 2011 a la ciutat de Lleida, es desplaçarà fins a Andorra la Vella per celebrar-hi una de les jornades al Centre de Congressos de la capital. Els participants, provinents de 34 països i 250 ciutats pertanyents a la OIDP, vindran a Andorra la Vella per assistir a dues conferències i conèixer la tasca en matèria de participació ciutadana que desenvolupa el Comú de la capital.

El 9 d’abril del 2011, Andorra la Vella serà el centre d’atenció de la democràcia participativa. La XI Conferència de l’Observatori Internacional de la Democràcia Participativa (OIDP), que se celebra durant quatre dies a la ciutat de Lleida, desplaçarà els seus participants fins a la capital d’Andorra per tal de celebrar-hi una jornada que inclourà el debat de ponències, el coneixement del treball que el Comú fa en matèria de participació ciutadana i una visita a diferents indrets del país, segons ho ha anunciat l’OIDP.

L’Observatori Internacional de la Democràcia Participativa va néixer el 2001, en el marc de la Comissió Europea, i és ‘un espai obert a totes les ciutats del món, entitats, organitzacions i centres d’investigació que volen conèixer, intercanviar i aplicar experiències sobre democràcia participativa en l’àmbit local per aprofundir la democràcia en el govern de les ciutats’.

Aquest organisme aplega actualment 245 governs locals i supramunicipals d’Europa, Amèrica del Sud i Central, i Àsia, pertanyents a 38 països diferents. Anualment organitzen una conferència internacional que el 2011 arriba a la seva onzena edició i es desenvoluparà a la ciutat de Lleida els 6, 7, 8 i 9 d’abril (aquest darrer transcorrerà a Andorra la Vella). Aquest 2010 se celebra a Mèxic DF els 17, 18 i 19 de novembre.

En total el comú va preparar per aquests tres dies més de 20 activitats a les quals hi han participat 2.278 persones. Les activitats s'han dut a terme als Serradells, a l'Estadi Comunal, a la plaça de la Rotonda, al Prat Esportiu i a l'Alberg de la Comella. La corporació ha destacat que en relació a l’edició de la jornada de portes obertes de l’any passat, s’ha produït un increment d’assistència global d’un 15%, mentre que pel que fa a la participació directa a les activitats, també s'ha comptabilitzat un increment, concretament del 29%. Les activitats que han registrat una afluència més important han estat l'obertura de la piscina exterior dels Serradells i els tallers aquàtics, amb uns 700 participants, i les que es van realitzar a l'alberg de la Comella, amb l'assistència d'unes 650 persones.

Hi haurà premi per als tres primers de cadascuna de les dues categories: habitatges particulars, i comerços i restaurants. La iniciativa coincideix amb els canvis que s'estan portant a terme a les zones enjardinades de la parròquia, que s'han pintat de nou i que es mantindran tot l'any amb elements perennes que es combinaran amb plantes de temporada. El conseller de Medi Ambient, Antoni Riestra, també ha anunciat que enguany es començaran a instal·lar elements florals als fanals de les avingudes Meritxell i Príncep Benlloch amb la intenció d'extendre aquests ornaments progressivament a tota la parròquia en un termini d'entre dos i tres anys.

El concurs s'adreça als barris del Puial, del Pui, del Cap del Carrer, als entorns de Casa de la Vall i al poble de Santa Coloma. Riestra ha explicat que s'han centrat en aquests barris perquè són zones d'un interès turístic i cultural important que cal embellir, mantenir i potenciar. El comú ha comptabilitzat que el concurs està obert a uns 700 habitatges particulars i uns 400 establiments comercials. A cadascuna de les categories es donaran tres premis: el primer de 500 euros, el segon de 300 i el tercer de 100. Els interessats en participar tenen temps fins al 2 de juliol per inscriure's i, un cop el jurat format per membres del comú avaluï les façanes, es farà el lliurament de premis el 14 de setembre. Riestra ha recordat que recentment s'ha adjudicat el manteniment de les zones enjardinades a una nova empresa concessionària, que s'encarrega de la zona cèntrica de la parròquia, i que el personal del comú continua a càrrec de les zones més perifèriques. En total, la corporació destina uns 100.000 euros anuals a aquesta despesa.

Estadística assenyala que el mes de maig ha tingut un bon comportament en turismes amb 172 matriculacions, 41 més que al maig de l’any passat, el que suposa un creixement del 31,3%. En motocicletes s’han matriculat 50 vehicles, 25 menys respecte el mateix mes de l’any passat. En camionetes, s'han matriculat 10 vehicles, 2 més que l’any anterior. En camions s’ha matriculat un vehicle, que suposa dos menys que l’any passat. La categoria altres vehicles ha augmentat en un 66,7% gràcies a les matriculacions de remolcs particulars. En l’acumulat des de principis d’any i respecte el mateix període de l’any passat, s’han matriculat 1.199 vehicles 872 turismes, 180 motocicletes, 59 camionetes, 12 camions i 10 ciclomotors, el que segons Estadística, mostra 'una clara recuperació en l’acumulat des de principis d’any'.

En l’acumulat dels darrers dotze mesos, respecte el mateix període de l’any anterior, s’han matriculat 2.949 vehicles, que representen un creixement negatiu del -1%. Les camionetes són el tipus de vehicle amb una variació més positiva de matriculacions, passant de 120 a 154, seguit dels turismes, que passen a tenir un creixement positiu del 3,6% passant de
2050 a 2.124. A l’altre extrem, Estadística assenyala la disminució dels camions, que s'ha reduït de 50 a 31 vehicles matriculats, vehicles especials de 92 a 69 i motocicletes, que passen de 519 a 436 vehicles matriculats.

L’11a Conferència de l’Observatori Internacional de la Democràcia Participativa, que se celebra els dies 6, 7, 8 i 9 d’abril del 2011 a la ciutat de Lleida, es desplaçarà fins a Andorra la Vella per celebrar-hi una de les jornades al Centre de Congressos de la capital. Els participants, provinents de 34 països i 250 ciutats pertanyents a l’OIDP, vindran a la capital per assistir a dues conferències i conèixer la tasca en matèria de participació ciutadana que desenvolupa el Comú de la capital.

El 9 d’abril del 2011, Andorra la Vella serà el centre d’atenció de la democràcia participativa. L’Observatori Internacional de la Democràcia Participativa va néixer el 2001, en el marc de la Comissió Europea, i és un espai obert a totes les ciutats, entitats, organitzacions i centres d’investigació d’arreu.

Els pares d’adolescents tenim el repte constant d’estar sempre en el punt d’equilibri adequat. Ens cal ser comprensius i tolerants però sense perdre l’olfacte i la intuïció, no fos cas que caiguin en qualsevol perill; hem de ser atents i afectuosos sense caure en l’excés de protecció; hem de ser també educadors pacients, marcant i ampliant els límits segons la maduresa demostrada –evitant al mateix temps el col.leguisme i la rígida autoritat–; i tot i fer complir regles i transmetre valors, hem d’estar comunicant permanentment oberts a tot allò que ens vulguin dir al fil dels seus estats anímics i hormonals, un pur reflex de la divina etapa que és la descoberta del món per un mateix.

Així ens trobem tots, amb més o menys traça, fent exercicis d’equilibrisme per tal de no estar ni per sota ni per sobre d’allò que cal, ni ençà ni més enllà d’allò que ells necessiten, i jugant amb allò que sabem i allò que intuïm, amb la por subjacent de no fer-ho prou bé.

Mentrestant, i deixant de banda el fet d’estar sempre a disposició del seu bon voler –avui toca expansió i demà, retraïment; abans-d’ahir, emoció a flor de pell, i demà passat, la cançó de l’enfadós–, ens cal també poder disposar d’un llenguatge comú, cosa gens fàcil, ja que els usos lingüístics sovint canvien entre les diferents generacions.

Ara cal evitar ser freaky (antiquat i hortera), ratllar-se veient els surfers (pantalons als genolls i samarreta XXL) fer skate; quedar amb les quilles (emulant les sèrie B de la televisió espanyola) per anar a sentir flamenquillo; presentar l’amiga pija (fashionista sempre bronzejada) al xurri, o anar a veure una pel.li de terror amb l’amiga gòtica (total look negre amb accessoris fúnebres).

Mola escoltar el darrer grup punky de heavy metal (piercings, crestes i melenes fluo), i criticar la mare hippy (faldilles llargues, socs i estil progre) que surt amb un rasta fumata (que porta rastes i fuma allò prohibit) i que té un fill emo (aparentment inadaptat al seu entorn i amb depre quasi permanent)… Una comunicació planera, ¿oi?

Al mateix temps, els seus representants opinen que el Govern actual es mostra excessivament caut a l’hora de prendre accions en aquest terreny i massa a l’expectativa de les mesures que pugui prendre la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit. Aquest és el cas, per exemple, en el finançament de còpies de cinema en català. Però més enllà del cinema, el gerent del CCC, Arnau Colominas, creu que el Govern hauria d’obrir nous camps d’intervenció i, en aquest sentit, el dels videojocs i els programes informàtics, assegura, “és un espai verge i que es pot explorar”.
Aquests tipus d’inversions, afirma Colominas, no haurien de ser importants i assegurarien un impacte probablement més important que el cinema pel que fa a la llengua. “La Generalitat –explica– va començar a fer esforços amb el Windows 98, però la veritat és que es poden agafar mercats diferents per potenciar l’ús de la llengua catalana, com ara el dels videojocs, que són més efectius i més barats i, probablement, no hi hagi tantes veus en contra que hi puguin intercedir.”

La mateixa línia
L’arribada del Partit Socialdemòcrata (PS) no ha implicat canvis pel que fa a la política respecte a la llengua. “Canvis no n’hi ha hagut perquè la persona que dirigia Política Lingüística ho continua fent en una posició més elevada, per tant és la mateixa línia, cosa que no critico”, diu Colominas.
Amb tot, però, insisteix que aquest departament es dedica molt més a la correcció, i això s’hauria de deixar als professionals del sector. “D’acord amb el meu punt de vista, Política Lingüística hauria de fer més Política Lingüística i menys correcció, perquè si tots els treballadors de la plantilla es dediquessin a allò que el país necessita, que és dinamització de la llengua, potser tots plegats aniríem molt millor”. És per això que el CCC convida el Govern a “deixar per als professionals del sector les correccions, el que no pot ser és que el Govern faci, entre cometes, una competència deslleial als professionals d’aquest sector”.
Davant d’aquesta situació es reclama que s’innovi amb la intervenció en camps com el del videojoc, on el CCC creu que es podrien invertir els diners que el Govern preveia gastar en el finançament de còpies de cinema i que finalment no ha tingut lloc. En aquest sentit, el Govern estava pendent de l’evolució del projecte de llei de cinema en català que ha de posar-se en marxa a Catalunya.

ABSÈNCIA DE MATERIAL MULTIMÈDIA EN CATALÀ ALS CENTRES COMERCIALS DEL PAÍS

La presència de videojocs en llengua catalana és una utopia a Andorra. Alguns centres comercials consultats ahir pel Diari es van sorprendre de la pregunta i en alguns casos fins i tot se’n van riure. La conclusió és clara, al país no es venen videojocs en català. No és que no existeixin, sinó que no hi arriben.
A Catalunya, en canvi, sí que hi ha hagut iniciatives que han procurat contribuir a la presència de material audiovisual en català en centres comercials. Per descomptat, també de videojocs. Existeix una campanya de dinamització que sota el títol Demana DVD i videojocs en català! impulsa l’existència d’una prestatgeria única amb material en llengua catalana. Aquesta campanya governamental es va posar en marxa per remeiar les dificultats de distribució i comunicació, tot contribuint a garantir l’oferta de productes i serveis de gran consum en llengua cata-lana.
En general, el mercat dels vi-deojocs està eminentment copat per la llengua anlgesa, encara que també avança –-a un ritme més lent– la presència de jocs en llengua espanyola. La campanya del govern català es va fer amb l’acord de grans superfícies com El Corte Inglés, l’FNAC i d’altres dedicades a aquests productes.

“Li he dit al secretari general de l’ONU que la investigació dels fets ha de ser portada de forma responsable i objectiva, i que estem buscant altres alternatives”, va declarar Netanyahu en una trobada amb els ministres del govern de coalició que militen en el seu partit, el Likud.
El mandatari responia així a les informacions aparegudes ahir a la premsa que havia donat ja el seu consentiment a l’ONU perquè investigués els fets a través d’una comissió presidida per l’exprimer ministre de Nova Zelanda Geoffrey Palmer, expert en dret marítim. La comissió ha d’incloure també experts nord-americans i un representant turc i un altre israelià en un afany de preservar la major objectivitat i transparència possibles.

Conversa amb Ban Ki-moon
“No és veritat que hagi acceptat la seva oferta de verificar el que va passar. Hem de tractar aquest tema amb compte, per protegir els interessos nacionals d’Israel i de l’exèrcit”, va insistir Netanyahu en referir-se a una conversa que va mantenir dissabte amb Ban Ki-moon. I hi va afegir: “En la trobada amb Ki-moon li vaig comunicar tota la informació que tenim sobre la conducta dels membres del grup extremista turc [IHH, organitzador de la flota], que dóna suport al terrorisme.”
Així mateix, l’ambaixador israelià a Washington, Michael Oren, va assegurar a la cadena Fox que rebutgen “una investigació internacional” i que estan “tractant amb l’administració del president Barack Obama la manera com es realitzarà la nostra pròpia investigació”.
Israel sosté que el grup d’activistes que van atacar els comandos que van abordar el vaixell no van pujar amb la resta del passatge, sinó en un altre port, de forma que no es van sotmetre a les revisions de seguretat i portaven armes blanques. “Aquest grup hostil tenia la clara intenció d’iniciar un violent enfrontament”, va denunciar Netanyahu en la reunió del govern.
Les declaracions de Netanyahu coincidien amb l’expulsió ahir dels 19 activistes i tripulants que anaven a bord del vaixell Rachel Corrie, assaltat dissabte i remolcat fins al port israelià d’Ashdod. Set ocupants de la nau, sis activistes de Malàsia i un tripulant cubà, van sortir ahir al matí pel pas cisjordà d’Allenby, a la frontera amb Jordània, des d’on seran repatriats, va informar Sabine Hadad, portaveu del ministeri de l’Interior.
Sis tripulants filipins més van sortir, previsiblement, durant aquesta última matinada amb direcció a Manila, i també ho van fer, rumb a les illes britàniques, els cinc activistes irlandesos i el capità, de nacionalitat britànica.

CINC SOLDATS DE L'OTAN MORTS I DOS MILITARS ESPANYOLS FERITS A L'AFGANISTAN

Almenys cinc soldats de  l’OTAN van morir ahir en diferents punts del sud i l’est de l’Afganistan, segons va informar l’Aliança Atlàntica en un comunicat. Tres d’ells van perdre la vida en un accident registrat al sud afganès, encara que no especifica el lloc concret on es va produir ni la nacionalitat dels militars. Un altre militar de la Força Internacional d’Assistència a la Seguretat (ISAF), sota comandament de l’OTAN, va morir a causa de l’explosió d’una bomba al sud afganès, mentre que un cinquè va morir a causa d’un atac insurgent a l’est, segons la ISAF.
D’altra banda, dos militars espanyols van resultar ferits lleument a l’Afganistan durant un enfrontament amb insurgents talibans, segons va informar el ministeri de Defensa. Els fets van passar durant una patrulla de reconeixement a Ha-Fari, al sud de Sang-Atesh. Els soldats, que es troben fora de perill, van obrir foc en resposta a l’atac dels insurgents. Un dels soldats va resultar ferit de bala al genoll mentre que l’altre militar va patir ferides al peu.

El que pretenen des del comú és fomentar el civisme a través, segurament, de díptics, tot i que encara s’ha de concretar quina fórmula es triarà per arribar a la ciutadania. En tot cas, l’acció no suposarà, d’entrada, increment de la presència dels agents de circulació als parcs públics. De totes maneres, la cònsol major de la capital, Rosa Ferrer, opina que el conveni que se signarà per fomentar la col·laboració entre la policia i els agents de circulació de la parròquia, podrà ajudar que els ciutadans se sentin més segurs i fins i tot evitar que els vàndals puguin actuar. També recorda que, de fet, en aquests moments ja existeix a Andorra la Vella una relació de cooperació entre els cossos de seguretat estatals i locals.
La campanya es portarà a terme properament. Des de la corporació s’han decidit a actuar després d’haver rebut algunes queixes relacionades amb vandalisme. Els mateixos urbans han comprovat a vegades que es duen a terme aquest tipus activitat en els parcs i espais públics. Encara que, ara per ara, la situació “no és gens greu, i només passa a vegades”, segons puntualitza la cònsol major.
I és que ja s’ha constatat que, de manera esporàdica, s’han organitzat botellons o s’han fet algunes destrosses en el mobiliàri urbà de la parròquia. La majoria d’actes incívics es concentren a l’àreas d’influència del Parc Central, tal com han assenyalat des de la corporació local. En algunes ocasions s’hi han fet destrosses als lavabos, amb la conseqüència que el comú ha hagut de costejar les despeses per deixar-ho tot arreglat de nou.
La mandatària local considera que la campanya de sensibilització pot ser una bona mesura per fomentar la seguretat ciutadana a la capital, però hi afegeix que la visió que tenen els habitants de l’espai urbà és una qüestió “d’educació”. I també reconeix que hi ha gent que hauria de tenir “més respecte per l’espai que és de tots”. La iniciativa que s’està preparant tindrà com a lema Parcs segurs i anirà adreçada a tota la població.

L'ALBERG DE AL COMELLA OBTÉ 80000 EUROS EN UN ANY

Quan es compleix un any de l’obertura de l’alberg de la Comella, els seus responsables van fer ahir un balanç molt positiu del funcionament, ja que la instal­lació ha aconseguit una afluència que ha fet doblar els ingressos previstos. Entre el maig del 2009 i el maig del 2010 s’han assolit 4.676 pernoctacions, de les quals 2.441 han estat de grups, 1.107 de particulars i 940 de reserves a través d’Internet. Així ho va explicar la directora de Joventut i Participació Ciutadana del comú, Meritxell Rabadà, coincidint amb la jornada de portes obertes.
Rabadà va assenyalar que s’han doblat les previsions d’ingressos, arribant a aproximadament uns 80.000 euros, xifra que significa que la inversió feta es podrà amortitzar en poc temps. A més, actualment va incidir que s’està treballant per millorar la comercialització del producte, via convenis amb operadors turístics per vendre el producte a l’exterior. A més, ja s’han començat a interessar escoles del país, així com també alguna de fora, per passar-hi setmanes blanques.
Des del comú es van mostrar satisfets del resultat que ha tingut el boca-orella, que ha aconseguit una xifra de visitants particulars elevada. Les èpoques de més afluència han estat la temporada d’esquí i la d’estiu. També s’observa que la majoria de clients que vénen a fer turisme de muntanya, aprofitant la proximitat amb el GR-7, repeteixen l’experiència.
L’alberg té 120 places i hi treballen cinc persones, entre fixes i eventuals. L’objectiu d’enguany és equilibrar el personal per anar cobrint les necessitats segons la demanda de cada època de l’any.

El seu objectiu és recordar en totes les ciutats on s’atura les ensenyances de Mohandas Gandhi i que tots, homes i dones, som germans, que cal ser tolerants amb les diferències i que no és necessària la violència per viure en pau, amor i harmonia.
Debais De, un exprofessor de matemàtiques que ara té 45 anys, va arribar al país el primer de juny travessant la frontera del Pas de la Casa. És alt i prim, i per la semblança física amb líder del nacionalisme hindú l’anomenen Piccolo Gandhi tot i que no llueix les mateixes ulleres rodones tipus Quevedo. És un home xerraire, dels que sap explicar i solucionar dubtes, i és valent.
Andorra és el país 134 del peregrinatge de Debais De. Va entrar a Europa, després de viatjar pel Nepal, Bhutan, Vietnan, la Xina i Corea, a través de Rússia. Ha estat a Dinamarca, Itàlia, i al continent africà, sent el Congo el país més perillós dels que ha estat, perquè van intentar raptar la seva dona, que viu a Romania, on anirà després de deixar Andorra per preparar el seu viatge per recórrer les Amèriques. Les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki son el destí final d’aquesta volta que va iniciar fa aproximadament dinou anys.  
Debais De, que viatja amb la benedicció de les Nacions Unides,    carrega una única motxilla, en la qual porta les llavors de rudraksha de l’Himalàia que regala per agrair la solidaritat rebuda, i dibuixar, com feien Hansel i Gretel, un rosari de llavors regalades que envolten tot el  globus terraqüi, com la que va regalar a la cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer. Des del 1991, porta 170.000 quilòmetres de camí recorreguts.

LA LLAVOR DELS ULLS DEL DÉU XIVA

La rudraksha és un arbre que es coneix botànicament amb el nom d’elaeocarpus ganitrus roxb i del qual es recullen les llavors rodones i vermelloses que porten el seu mateix nom. Aquesta denominació prové del sànscrit. Traduint el nom, significa, més o menys, l’ull de Rudra o el déu Xiva. Budistes, hinduistes i sikhs utilitzen aquestes llavors per realitzar rosaris per a les seves pregàries i també ofrenes. Les llavors que regala el viatger Debais De provenen de l’Himàlaia, on s’aixequen els cims més alts del món, i tenen cinc Mukhis,  facetes, o ulls de Xiva, tal com es diuen les divisions de la     llavor.

A Espa­nya, per exemple, durant el 2008 i el 2009 van tenir lloc 172.000 embargaments d’habitatges impagats, fet que ha portat els bancs veïns a crear fins i tot negocis de venda directa i per Internet dels pisos en estoc.
Tornant al Principat, diversos promotors critiquen que siguin els bancs els que estan acaparant les escasses operacions immobliàries que es realitzen. Denuncien que és impossible competir contra la banca, perquè en última instància és qui concedeix o no la hipoteca per comprar el pis. Els promotors estan enfadats perquè, asseguren, quan algú demana una hipoteca per comprar un pis estàndard, se li concedeix el 80% del total i en molts casos se li exigeix un aval, més enllà del mateix immoble que es compra, per autoritzar l’operació. En canvi, amb els pisos que les entitats tenen en estoc les condicions són infinitament millors; fins i tot, segons alguns promotors, s’estaria concedint el 100% de la hipoteca i amb uns interessos que voltarien l’euríbor més el 0,25 –similars als dels anys del boom immobiliari.

Negociar amb la banca
Davant aquesta situació els promotors constaten que la ban­ca ha passat a dominar l’escàs mercat, tot i que l’Associació de Promotors no ha començat cap iniciativa específica en aquest sentit. El Col·legi Professional de Gestors i Agents Immobiliaris (AGIA) ha optat, en canvi, per iniciar converses amb l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA) per aconseguir que siguin les immobiliàries del país les que gestionin la venda el paquet de pisos que es troba en mans de les entitats. L’AGIA va preferir no fer declaracions sobre quin és l’estadi en el qual es troben les converses.

Promocions ‘amigues’
Diferents promotors immobiliaris van incidir en el fet que la banca també està donant moltes facilitats per a la compra de pisos d’algunes promocions que es van construir amb el crèdit d’una entitat i que no s’ha arribat a retornar. En aquests casos, segons les mateixes fonts, les entitats no s’han quedat la promoció tot i l’impagament, perquè això les obligaria a provisionar directament la quantitat no cobrada i tindria una afectació directa en el balanç. L’alternativa és facilitar als compradors unes bones condicions per accedir al crèdit hipotecari i que els habitatges de la promoció vagin sortint.

LES ENTITATS FINANCERES MULTIPLIQUEN A ESPANYA LES VENDES DE LES IMMOBILIÀRIES

Els bancs espanyols multipliquen la quantitat de pisos venuts respecte de les immobiliàries, segons es recull en les dades estadístiques. La pràctica totalitat d’entitats financeres han creat departaments específics per a la venda de pisos, normalment ancorats en una web, on pengen les ofertes. En aquesta carrera de-s­enfrenada per vendre pisos, Banc de Sabadell va fer 5.000 operacions l’any passat. La major part d’aquests habitatges corresponien a entregues d’unitats immobiliàries per part dels promotors a canvi de reduir deute. En comparació, una de les immobiliàries més potents, com Metrovacesa, només arriba a unes 250 operacions en un semestre. En el portal de Banc de Sabadell es poden trobar més de 2.200 ofertes d’habitatges, i l’entitat espera arribar a les 4.000 unitats venudes el 2010. I?amb tot aquest volum de negoci l’entitat catalana encara disposa de 1.500 milions d’euros en actius immobiliaris. El del Sabadell és només un exemple; altres entitats encara tenen més pisos per vendre.